Gloria Bernabeu: "Se’m posa la carn de gallina quan pense que vivíem a uns metres del lloc dels atemptats"

El passat dimecres 23 de març es va realitzar a Biar i altres municipis valencians una concentració de repulsa convocada per la FVMP pels atemptats perpetrats per l'autodenominat Estat Islàmic a Brussel·les. Un mes després volem conéixer de primera mà com es va sentir a la capital europea la nostra veïna Gloria Bernabeu Molina, que resideix a Brussel·les des de fa cinc anys.

Gloria ens conta com va viure els atemptats, la preocupació per posar-se en contacte amb la seua família ací a Biar, pels seus companys i companyes de treball, també per com es va sentir al veure que un dels atemptats s'havia comés molt a prop del seu anterior domicili o quina impressió li fa que per desgràcia alguns conflictes "oblidats" al Sàhara Occidental o Palestina no "mereixen" tant de temps per alguns mitjans de comunicació com els atemptats a les capitals europees vist des de la Psicologia Social.

Cal recordar que no és la primera vegada que la nostra veïna Gloria és protagonista en Biar Digital, ja que en març de 2014 va ser entrevistada pel nostre mitjà com a biaruda pel món, precisament l'entrevista fou publicada diumenge 23 de març, dos anys després es produirien els fatídics atemptats.

 

Quant de temps fa que viviu a Brussel·les?

Fa poc més de cinc anys que ens vam mudar de Luxemburg a Brussel·les.

 Fa poc més de cinc anys que ens vam mudar de Luxemburg a Brussel·les.

 

Com vau viure els atemptats del passat mes de març?

Eneko, el meu home, ja se n’havia anat a l’oficina. Com que jo estic de baixa per maternitat, estava a casa amb el meu fill. Com cada matí, em disposava a veure les notícies de les 8. Poc després, els mitjans de comunicació de tot Bèlgica es feien ressò de l’atemptat a l’aeroport, encara que al principi no se sabia què havia passat a ciència certa. En confirmar que, en efecte, havia sigut un atemptat, vaig enviar un missatge a la família perquè estigueren tranquils. Per sort, no teníem previst viatjar fins a dues setmanes després. Vora mitja hora després, i mentre la televisió belga cobria els fets a Zaventem (l’aeroport), van connectar en directe amb la Rue de la Loi, l’avinguda de la parada de metro que va ser objecte d’un segon atemptat. Sabia que alguns dels meus companys de treball volaven eixe matí, i molts d’ells prenien eixa línia de metro (encara que en sentit contrari) per anar a treballar. Estava preocupada i prou impressionada amb tot el que havia passat, i no hi havia forma de telefonar a la gent, les línies estaven saturades.

 En confirmar que, en efecte, havia sigut un atemptat, vaig enviar un missatge a la família perquè estigueren tranquils.

 

Pels llocs on succeïren els atemptats, recordes haver estat durant alguna volta o recentment?

Vivim a uns 12 km de l’aeroport internacional, i diria que hi anem quasi tots els mesos, o bé perquè anem de viatge, o bé a arreplegar algú que ve a visitar-nos a nosaltres. Justament uns dies abans havíem deixat una amiga en eixa mateixa terminal de sortides. Pel que fa a la parada de metro de Maelbeek, que es troba molt a prop de la majoria d’institucions europees, encara se’m posa la carn de gallina quan pense que vivíem a uns metres d’allí. Ens vam mudar de barri fa ara vora un any, però vam viure ben a prop durant més de quatre anys. De tota manera, és la línia que connecta el nostre barri actual amb el centre, és vertaderament una línia concorreguda i qualsevol persona que visca a Brussel·les ha passat per allí.

Encara se’m posa la carn de gallina quan pense que vivíem a uns metres d’allí.

 

Quin és l'estat d'ànim de la societat belga un mes després dels atemptats?

De resignació per una part i de valentia per l’altra. La gent no ha deixat de fer la seua vida per por a rèpliques dels atemptats. La resposta dels belgues ha vingut carregada de la ironia que caracteritza a aquest poble.

La resposta dels belgues ha vingut carregada de l’ironia que caracteritza a aquest poble.

Vinyeta amb el "Manneken Pis" -el xiquet que pixa-, figura que data del segle XV i que és un dels símbols més representatius de la ciutat. En el text que acompanya al dibuix es pot llegir "Jo em pixe en les vostre bombes".

 

Hi ha hagut moltes declaracions als nostres mitjans sobre la repulsa de la societat europea cap a estos atemptats, però com d'oblidats tenim conflictes molt pitjors com Palestina, Iraq o Síria, què ens pots dir al respecte?

És evident que el rebuig de la població occidental a atemptats com els de París o Brussel·les ha donat lloc a un debat sobre l'existència de víctimes de primera i víctimes de segona i a preguntar-nos per què sembla que importa més el que ha passat en una ciutat com Nova York que el que passa en llocs com Mosul. Crec que la Psicologia Social ho explica prou bé amb conceptes com el de la teoria de la identitat social: ens identifiquem amb les persones que són similars a nosaltres (raça, religió, gènere, etc.) i fem d'aquesta identitat social part del nostre autoconcepte, és a dir, qui sóc jo en un món social? La gent que forma part de la nostra categoria passa a ser "nosaltres". D'altra banda, la recerca en Psicologia Social indica que sentim més empatia per aquells amb els quals ens identifiquem, és a dir, pels "nostres", ja que som capaços de posar-nos en el seu lloc amb més facilitat. Posem com a exemple un accident de cotxe. Quan tenim notícia que algú amb qui ens podem sentir identificats ha tingut un accident (el pare d’un amic, un veí, un company d’escola que fa deu anys que no veiem, etc.), és a dir, algú de "nosaltres", ens causa major impacte i ens pot afectar en major mesura que llegir en un diari que hui hi ha hagut 5 morts a la carretera. Inferir que perquè ens afecte més l’accident d’algú que ens resulta familiar implique que no importen els altres accident és ignorar l’efecte del context social. Pense que, de la mateixa manera, suposar que el suport a les víctimes de l'atemptat de Brussel·les implica que no importen les víctimes d'altres llocs del món no s’ajusta a la realitat. El que passa és que ens veiem influïts pel context social, fent que ens sentim més identificats amb els ciutadans brussel·lesos (o parisencs o madrilenys) per les nostres similituds amb ells, i la familiaritat que sentim amb aquestes ciutats (fins i tot sense haver-hi estat). Empatitzem més amb el seu dolor a causa d'aquesta familiaritat i, a més a més, fa que recordem la nostra pròpia vulnerabilitat.

D’altra banda, estic segura que la cobertura parcial i, de vegades, inexistent que molts mitjans de comunicació fan d’atemptats i esdeveniments lamentables a certes parts del món contribueix al fet que l’impacte emocional d’un atemptat a occident sempre siga major en gran part de la població.

La cobertura parcial i, de vegades, inexistent que molts mitjans de comunicació fan d’atemptats i esdeveniments lamentables a certes parts del món contribueix al fet de que l’impacte emocional d’un atemptat a occident sempre siga major en gran part de la població.

Deixa un comentari

   yt    Instagram

Xarxes socials

BiarDigital Quatre dones han deixat les llistes de l'atur, tot i que cinc homes s'han donat d'alta, per tant el saldo és d'una… https://t.co/UfbrfK9gvB
7hreplyretweetfavorite
BiarDigital Els fulls per poder signar es troben en molts establiments comercials de #Biar. https://t.co/SSFzhjoUTz
BiarDigital Recordeu que podeu descobrir la vinyeta d'este mes amb el vostre exemplar de Biar Digital en paper, en les papereri… https://t.co/8ZZdUmj4rM
BiarDigital Les proves es disputaren a la localitat de Purullena (Granada) i el barri granadí de l'Albayzín. https://t.co/XtkGCcOve7

Enquesta

T'has enterat de...? - 4%
Ràdio Reconco - 54%
Xarrant pels colzes - 15%
Prenent la fresca - 5%
I tu, de qui eres? - 22%

Total votes: 100
The voting for this poll has ended on: Febrer 17, 2021
JSN Epic is designed by JoomlaShine.com