Ismeta Sehic: "Em porta records d'altra època veure l'actual situació de les persones refugiades d'Ucraïna"

| Eduard Garcia Molina | Societat
Ismeta Sehic: "Em porta records d'altra època veure l'actual situació de les persones refugiades d'Ucraïna"

Ismeta mostra un retall del diari "Información" (05/XII/1992) on apareix ella amb el seu fill

L'actual ocupació d'Ucraïna per part de Rússia està deixant milers de persones desplaçades lluny del seu país d'origen, persones refugiades amb un futur incert que no saben ni quan, ni com podran tornar a les seues cases, i és més, com les trobaran després del conflicte armat. Lamentablement la guerra tornar a sacsar el continent europeu trenta anys després, quan es va donar el pitjor conflicte que es recorda després de la II Guerra Mundial al nostre continent: la Guerra dels Balcans.

Després de la mort de Josip Broz Tito, conegut com el General Tito (1892-1980), qui va exercir com a cap d'Estat de les sis repúbliques que formaven Iugoslàvia (Bòsnia i Hercegovina, Croàcia, Eslovènia, Macedònia, Montenegro i Sèrbia), i l'arribada al poder a Sèrbia de l'ultra-nacionalista Slobodan Milosevic, el 1989, va posar fi a la ja complicada convivència. El 1991 Sèrbia va proclamar la seua independència entrant en guerra amb l'exèrcit de Iugoslàvia, i també contra Croàcia fins el 1995. El pitjor conflicte es va donar entre Bòsnia-Hercegovina i l'exèrcit iugoslau, que volia evitar la independència de Bòsnia, produint una neteja ètnica per acabar amb els no serbis del país amb desenes de milers de morts.

01

Precisament ens acostem a la història d'Ismeta Sehic (1956), afincada a Biar des de fa tres dècades, qui ens rep a sa casa i fa memòria d'on té un retrat del General Tito, polític, militarGeneral Tito comunista i cap d'Estat de la què en aquell temps era la República Federal de Iugoslàvia. Sehic sosté a les mans el retrat i aprofita per llevar-li un poc de pols, tirant la mirada enrere: "Mai no penses que hages d'abandonar el teu país, en 24 hores ho perds tot. En la Iugoslàvia de Tito vivíem molt bé, jo tenia la meua família, ma casa, el meu marit, el meu fill Edo, el meu treball...". En aquella època, segons Ismeta, les diferents comunitats religioses vivien en harmonia, i les persones eren lliures de practicar-les o no, i tenien llibertats en les seues creences, tot i que l'habitual creença de la persecució religiosa per part de la ideologia comunista. "Les persones de diferents ètnies o religions es casaven entre elles", recorda Sehic, qui de fet treballava en un banc, així com ens confessa que és una època que troba a faltar.

02

Persones refugiades a l'alberg de Biar (1993)

Esclat de la guerra

Fins el 1992, Ismeta feia la seua vida juntament amb la seua família a una localitat d'uns 60.000 habitants -la població d'Elda, aproximadament- a prop de la capital de Bòsnia-Hercegovina, Sarajevo -una de les repúbliques que formava l'antiga Iugoslàvia-, anomenada Travnik. Fins que eixe mateix any esclata la guerra al seu país, el seu marit es va haver de quedar per combatre durant el conflicte, i a partir d'ací res va saber novament d'ell, "la guerra és molt dura, especialment per als homes". A partir d'este moment, la biaruda va haver de resistir mesos amagada a casa i sobrevivint gràcies a la col·laboració entre els seus compatriotes, el seu fill, Edo, tenia pocs mesos. "Escoltàvem els bombardejos i la terra tremolava", recorda ella, fins que un autobús els va portar a ella i el seu fill a Sarajevo, la capital, i d'ací a Budapest, la capital d'Hongria, des d'on un vol els portaria fins a València.

"Ens deien que aniríem a Espanya, jo no coneixia res, llevat de poder situar Madrid o Barcelona", ens confessa. Després d'una escala a Palma l'avió va aterrar a l'aeroport de Manises, a València, des d'on es van anar distribuint les persones refugiades pel nostre país.

03

Primer dia a Biar (1992)

Arribada a Biar

"Va ser un 5 de desembre de 1992" recorda Ismeta, un dissabte de fet. En principi les persones refugiades que vingueren a la nostra localitat s'instal·laren a l'alberg, on actualment estan residint les persones que han vingut des d'Ucraïna també. Ismeta recorda la solidaritat de la gent del poble especialment durant els sis mesos que el grup de persones refugiades van viure a l'alberg, així com per part de la parròquia, en especial del rector de l'època, Don Felipe. "No ho oblidaré mai, ens tractaven amb molta estima, tot i això pel temps vam notar que l'ajuda anava minvant, eixes coses passen".

També recorda el dolor que li produïa no saber res de la seua família i de qui s'havia quedat al seu país d'origen, com era el cas del seu marit. Si bé és cert que també té paraules d'agraïment per a la veïna Adela Albero, així com del recolzament de l'Ajuntament de Biar, especialment amb Ramón Belda, alcalde entre el 1995 i el 2001.

04

Celebració del primer aniversari d'Edo a l'alberg de Biar

Situació actual d'Ucraïna

Si bé és cert que Sehic es mostra crítica: "en aquella època pensàvem que l'ajuda provenia del Govern espanyol, però no era així, era tot gràcies a la solidaritat de la gent, del poble, també dels seus professionals i altres persones". "Actualment els polítics parlen molt i prometen moltes coses, però l'ajuda que està arribant a les persones refugiades d'Ucraïna també és gràcies a la gent d'a peu, l'administració promet molt però no fa res", segons el seu testimoni, a més a més afegeix que li provoca molta pena l'actual situació d'Ucraïna i que li porta records d'aquella època: "ara tots prometen, els russos, els americans o la Unió europea, però no faran res per reconstruir el país ni ajudar a la gent", sentencia.

05

06

Visita al castell de Villena

07

Portada del diari Información (19-I-1993)

L'article té 521 lectures

(Aquesta informació es publica gràcies al suport dels nostres anunciants, i als subscriptors i subscriptores, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè Biar Digital continue amb el seu treball diari. Si podeu contribuir fent-vos subscriptors/es per una xicoteta quota de 3 € al mes a fer de Biar Digital un mitjà encara més independent i de més qualitat, vos demanem que ho feu en aquesta pàgina).