[IES Digital] Izaskun Hernando Micó: "Demanaria, fermament, que se'ns reconeguera, que se'ns donara publicitat i que el nostre esport fóra olímpic"

Izaskun Hernando Micó Izaskun Hernando Micó

Des de l'IES Biar i a través del seu grup Conviu ens han volgut acostar al seu treball en bé de la igualtat. Posat que les restriccions per preservar la salut de l'alumnat no fan possible la majoria d'activitats que acostumaven a programar, guanyen protagonisme les activitats telemàtiques i la difusió a través d'Internet, com ara en forma d'entrevistes a quatre joves esportistes: Tania Vidal, Anna Ferre Navarro, Alicia Punzano, la banyeruda Lydia Sempere i la villenera Izaskun Hernando.

CAMPIONA MUNDIAL DE FRONTENIS EN L'OMBRA: Izaskun Hernando Micó

Hui ens acompanya Izaskun Hernando Micó, campiona de frontenis, tant a nivell nacional, com a nivell mundial. Els alumnes Beatriz Barroso i Héctor Valiente, estudiants de quart de l'ESO de l'IES BIAR, li hem fet una entrevista amb motiu del 8M. Hernando és la jugadora amb més gualardons de la història del frontenis espanyol. Ha jugat 16 campionats d'Espanya, dels quals ha guanyat 13. A més ha jugat 4 mundials amb la selecció espanyola i ha quedat tres voltes subcampiona.

Izaskun, bon dia, comencem amb l'entrevista: sempre has volgut jugar Frontenis?

Bon dia, xics. Perquè, la veritat és que sí [pausa]. Vaig començar de molt xicoteta… amb huit anyets i no he parat de jugar al frontó, amb el meu papà, els meus germans, els meus cosins… des de xicoteta amb la raqueta a la mà [riures].

Quant temps li dedicaves en el teu dia a dia? Podies compaginar l'esport amb els teus estudis?

Molt de temps. Entrenàvem de dilluns a dissabte. Només lliuràvem el diumenge, llevat que tinguérem competició, que no lliurava cap dia. Entrenava de dos a tres hores diàries, tant físic com tècnic. I sí [pausa], costa, és dur, perquè clar, per exemple, en el meu cas, preferia anar-me a entrenar abans que posar-me a estudiar [riures], però sí que el principal eren els estudis: primer, féiem els deures, ens anàvem a entrenar i, després, havíem de continuar estudiant. Perquè clar, l'esport també t'inculca uns valors [pausa], si vols que et donen beques, has de continuar estudiant. Ells volen esportistes seriosos, diguem [riures].

En quin moment et vas adonar que volies o podries arribar a jugar professionalment?

Perquè…, va ser primerenc, la veritat, perquè quan comencem des dels huit anyets, érem bones, comencem a jugar amb xics, i als quinze arribem ja a la Selecció Espanyola, vam anar a un mundial, i ací ja vaig pensar: “amb la selecció espanyola”, no m'ho creia, anar al mundial amb quinze anyets! Aqueix any va ser com de prova, vaig anar com a xiqueta, era una de les millors, però van jugar les veteranes, i a partir d'ací, vaig dir: “jo crec que puc arribar a ser alguna cosa, a aconseguir les meues metes, volia ser com els meus ídols, volia ser campiona”.

Has patit d'alguna mena de discriminació en l'esport? Creus que ha sigut per ser dona?

A veure, discriminació, personalment, no. En el club ens han tractat a tots per igual. No obstant això, en l'esport en general, a l'hora de competir xics i xiques, sí que podríem dir que existeix una mica de discriminació, perquè sembla que als xics els donen unes condicions o un premi, per exemple, i a nosaltres, ens donen un altre inferior o de menor importància, pel fet de ser dones. Potser és perquè som menys quantitat, però, realment l'esforç físic i tècnic és el mateix.

Què opines, a nivell d'elit, que les proves entre homes i dones siguen diferents?

No, realment són iguals. Sí que és cert que, a nivell de força, per exemple, els homes solen tindre més força que les dones, també pot ser que tinguen diferent tècnica, però anem [pausa], en tractar-se de competicions diferents, on cadascun va d'una banda, ens exigeixen el mateix a les dones que als homes. Per exemple, en la Selecció Espanyola, ens van manar fer físic i corríem cinquanta minuts, tots junts. Així que, ens ho hem de guanyar a pols [riures].

Et dediques a alguna cosa fora de l'esport? Tens algun hobbie o afició?

Perquè, a veure, hobbie…, podria dir estar amb la meua família, poder eixir amb els meus amics a fer una volta, perquè, la veritat, he estat tan dedicada al frontó tota la meua vida, és com un món “bambolla” que no et deixa temps per a molt més. També m'agrada llegir… però va arribar un moment en el qual al final només em dedicava al frontó, a la família i al treball, no tenia molt més temps [riures].

Sí, em dedique a alguna cosa fora de l'esport: sóc dependenta en una botiga de roba de Villena (Alacant).

Creus que hi ha desigualtat de gènere en l'esport? En cas afirmatiu, consideres que el sexe masculí té, en general, més facilitats?

A veure, com ja he comentat, sí que sol haver-hi desigualtats, encara que en el meu cas particular i en el de les meues companyes, no ens ha tocat viure-les. Per exemple, jo no puc dedicar-me al meu esport, perquè no et donen diners, cosa que en el futbol o el tennis no ocorre, perquè sí que et pots guanyar la vida amb aqueixos esports. Llavors, a més de la desigualtat de gènere que pot existir, també podem dir que n'hi ha quant a esports. A més, en el meu esport, podem atendre alguna desigualtat com ara que els homes perceben una major quantitat de diners, que el millor frontó quede reservat per a ells, etc.

No obstant això, estem lluitant per a assegurar-nos que, les dones que ens succeïsquen tinguen les mateixes recompenses i se solucionen aquestes xicotetes minúcies en les quals l'home sempre està per damunt.

A què t'hauries dedicat si no estigueres en el món de l'esport? Consideres que has hagut de sacrificar coses per a poder continuar jugant al Frontenis?

Perquè, no sé, m'hauria agradat ser professora d'Educació Física. Podria dir que em penedisc perquè vaig tindre una època en la qual només volia jugar al frontenis i no estudiar, potser no em donava compte que era un esport amb el qual no podia guanyar-me la vida. Llavors, va arribar un moment, en el qual com no podia viure d'això, i tampoc em vaig traure la meua carrera de CAFD, de la qual cosa em penedisc molt, perquè ara estic treballant, com us he dit. Ara tinc els meus fills i la meua família i no puc dedicar-me al que, potser, tant m'haguera agradat. I sí, clar que he hagut de sacrificar moltes coses, per exemple, les meues amigues i amics eixien, i jo no; ells portaven el seu cercle d'eixir els caps de setmana i jo no; no anava al cinema, etc. No obstant això, no em penedisc, sé que m'he perdut moltes coses, però quan ho fas a gust, no et penedeixes, sinó que el valores.

Com t'agradaria ser recordada?

Doncs a mi m'agradaria que em recordaren com un referent, que diguen: “mira, Izaskun Hernando ha sigut campiona del món, tretze vegades campiona d'Espanya i deu d'Europa, que palmarés té!”. Que, d'alguna manera, a qui li interesse aquest món, tinga l'aspiració de voler ser com jo, que es veja reflectida en mi i que vegen que poden aconseguir el que he aconseguit jo. La pena és no poder-nos dedicar a això, quan guanyàvem, agafàvem la copa i ho celebràvem amb la família [riures]. Però, fins i tot sent un esport minoritari, m'encantaria que recordaren que vaig estar al capdamunt i que elles o ells també poden lluitar pel que els agrada.

Creus que tens el reconeixement social que et mereixes?

No, no jo crec que no. Jo he guanyat un campionat d'Espanya o d'Europa, arribava a Villena i ningú s'assabentava. Anava a casa, ho celebrava i ja està. Ara sembla que es comença a reconéixer una mica, després de molts anys, en el meu club em van fer sòcia d'honor o l'Ajuntament em va donar un diploma, però demanant-lo jo o els meus entrenadors. És un esport amb molt de sacrifici, com qualsevol altre, i no està reconegut com deuria. Per exemple, l'any 2018, va ser el mundial a Barcelona, i al ser a Espanya, el van televisar en Teledeporte, que això ens va agradar molt perquè va arribar a molta gent. Però res més, per exemple, els meus pares tenien un bar i jo treballava ací de cambrera, i a vegades deia “sóc campiona d'Espanya”, i la gent em preguntava que què feia ací sent campiona d'Espanya. Però és que per anar a un mundial, ens donaven una beca de 2.500 euros, un mundial se celebra cada quatre anys, amb eixa quantitat de diners no pots sobreviure durant quatre anys. És una ajuda, però no un sou. Jo demanaria, fermament, que se'ns reconeguera, que se'ns donara publicitat i que el nostre esport fóra olímpic, perquè la gent poguera dedicar-se a això i poguera gaudir d'alguna cosa que li agrada.

Quina és la millor part de competir?

[Riures] la millor part de competir, jo crec que arribar a la final, és un reconeixement de tot l'esforç que has fet, és una cosa que et satisfà moltíssim, ja que veus el resultat de tot el que has entrenat. Encara que clar, el millor sens dubte era guanyar.

I ja per a acabar, quins són els teus pròxims reptes? Hi ha algun objectiu que vulgues complir enguany?

Perquè…, [pausa] amb aquesta situació del COVID-19 ho hem tingut molt difícil, realment hi ha hagut una aturada: enguany, en 2021, s'anava a fer la copa i ja s'ha anul·lat. Ara estem començant a entrenar a poc a poc. Com ja us he comentat, jo treballe i tinc dos xiquets, de 10 i 5 anys, llavors ho tinc molt difícil per a entrenar, però el meu següent objectiu és al juny, que se celebra el campionat d'Espanya i, potser, em prepare per a anar. Encara que ja m'és bastant complicat pel fet de conciliar l'esport, la família i el treball. Si guanyara, m'agradaria presentar-me al campionat europeu i, a l'any que ve, a la copa, encara que per a poder competir en la copa t'han de seleccionar, i ja no depén de mi. Sé que ho tindré complicat, però ho intentaré.

I com a curiositat final, com t'ha afectat el confinament a nivell professional?

Perquè em va afectar moltíssim, perquè a més del físic que has de fer, necessites agafar la raqueta i tindre-la a la mà, és com un mico [riures]. El meu fill Arkaitz també juga a frontenis i havíem d'assaciar aquest mico de pegar-li a la raqueta amb globus [riures]. I ja quan vam poder eixir ens anàvem a córrer i després a casa també féiem de tot, abdominals, circuits,… com quasi tota Espanya, clar [riures].

(Aquesta entrevista que llegiu es publica gràcies al suport dels nostres anunciants, i als subscriptors i subscriptores, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè Biar Digital continue amb el seu treball diari. Si podeu contribuir fent-vos subscriptors/es per una xicoteta quota de 3 € al mes a fer de Biar Digital un mitjà encara més independent i de més qualitat, vos demanem que ho feu en aquesta pàgina).

Deixa un comentari

   yt    Instagram

Xarxes socials

BiarDigital En total, #Biar compta amb 11 entitats reconegudes per aquest certificat de qualitat. @Biarsensacion, @GVAturisme,… https://t.co/r4gG3Jiy6z
17hreplyretweetfavorite
BiarDigital L’equip mèdic hauria administrat sèrum en compte de la vacuna a 25 persones no identificades d’un torn de 38.… https://t.co/pGrP6EKeA1
20hreplyretweetfavorite
BiarDigital Trenta anys després, a través de notes de premsa, fotografies i del relat de les activitats, han deixat plasmat la… https://t.co/hIiSpebc6I
BiarDigital En forma de vídeos curts des d’Esquerra Unida Biar es posicionen sobre diversos temes municipals. https://t.co/e8nwsxWhJJ

Enquesta

T'has enterat de...? - 4%
Ràdio Reconco - 54%
Xarrant pels colzes - 15%
Prenent la fresca - 5%
I tu, de qui eres? - 22%

Total votes: 100
The voting for this poll has ended on: Febrer 17, 2021
JSN Epic is designed by JoomlaShine.com