1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11

[IES Digital] "Nora", Teatre contra la violència de gènere, per l'alumnat de 4t d'ESO

Visita de l’escriptora Jèssica Fortuny i la tècnica Susana Tronchoni.

El passat dia 31 de Gener el alumnes de 4t de l’ESO vam acudir a una xarrada sobre la violència de gènere a càrrec de Jèssica Fortuny i Susana Tronchoni. La xarrada va començar amb un monòleg de Jèssica tot explicant per què va decidir fer-se escriptora. Ens va contar que era una xiqueta molt tímida i passional, que cada vegada que veia una injustícia se li feia un nus en la panxa i no sabia com reaccionar-hi. Una vegada que va veure com agredien la seua amiga i, encara que sabia que era una injustícia, no hi va fer res. Ens va contar que el seu major somni era poder canviar el món, però no s’hi veia capacitada, ja que no era ni capaç d’ajudar la seua amiga. Doncs va començar a escriure el que li haguera agradat fer en el seu diari amb totes les injustícies que veia dia a dia.

Al seu institut van fer un concurs literari al qual es va presentar amb un pseudònim. Curiosament, el va guanyar i va haver d’anar al saló d’actes del seu institut, on la va veure tot el món i es va fer conèixer per les companyes amb les quals no hi havia tingut mai cap relació.

IMG 8969

Un dia estava amb els seus amics a la seua falla i els van proposar de fer un teatre, ella es va negar a actuar-hi, així que va ser-hi l’apuntadora. En eixe moment va descobrir que el que li agradava era actuar, i va perdre una mica la seua por i la seua timidesa. Gràcies a aquest descobriment va decidir estudiar la carrera d’arts escèniques i dedicar-se a això.

Quan va acabar la carrera, li van oferir un treball en una escola d’arts escèniques, cosa que ella va agafar amb molta gana perquè era el que realment volia dedicar-se.

Al poc temps d’estar allí com a professora amb un grup de xiquets i xiquetes, li van dir que un xiquet amb discapacitats li agradaria anar a aquelles classes ja que era la seua passió. La gran majoria de mestres no volien que aquell xiquet fóra alumne perquè pensaven que anava a dificultar els avenços de la resta. Jèssica, amb tota la seua impotència, i amb molt mal geni dins seu, va plantar cara a aquella situació i va decidir dur-la endavant. El conjunt de companys i de mestres li va proposar que, si decidia fer-ho, hauria de fer-ho en hores extra i sense cobrar, però ho va acceptar amb molta il·lusió.

En les primeres classes amb el xiquet, no va aconseguir fer res, sols plorar i més plorar. Va arribar un moment en el qual Jèssica no podia suportar més aquelles classes perquè no hi veia cap esperança, però, casualment, el dia que anava a deixar-ho per perdut, el xiquet va aconseguir tindre un punt de contacte amb ella i van poder començar a avançar amb molt d’èxit. Ens va contar que fins i tot a dia de hui el xiquet feia actuacions de teatre i per a ella allò era una de les coses més importants que li havien passat en la seua vida fins al moment. El grup de teatre al qual ella treballava, que no tenia cap confiança amb tots dos, va haver de xafar-se la llengua i assumir-ne l’èxit.

Arran d’això, li van oferir treballar amb un grup de dones maltractades a les quals ella podia ajudar amb la seua capacitat d’escoltar i atendre els altres. Va començar a treballar amb elles, i de les primeres activitats que hi van fer, els va fer contar les seues experiències personals. Jèssica no sabia al principi molt bé com reaccionar davant d’aquelles declaracions perquè, en escoltar-les, havia pogut sentir una part del patiment de totes aquelles dones. Després de diverses classes amb elles, el que més la va inspirar va ser escriure una obra de teatre relacionada amb totes aquelles coses tan tan fortes que havia escoltat i que li havien fet pensar tantíssim.

Aquella obra es va anomenar: NORA

IMG 8974

Primerament, aquesta obra de teatre es va presentar al seu poble i van respondre amb molt d’èxit, la qual cosa va fer que la seua autora tinguera moltes més ganes que el seu llibre poguera ajudar totes aquelles dones que havien passat o estaven passant per un moment similar. Més tard, el llibre va ser publicat per editorials més importants, i avui dia és una gran obra.

Jèssica Fortuny no va vindre soles, va vindre acompanyada per Susana Tronchoni, tècnica d’igualtat de l’Ajuntament de Picassent, que ens va ajudar i ens va donar uns consells sobre el feminisme i contra la violència de gènere, com ara que una cosa que encara ens queda per millorar sobre el feminisme és la visibilització de la dona als llibres de text, fins ara només un 7% dels referents científics, polítics o culturals que surten en els llibres de textos són dones. Pense que posar més dones referents els donaria més visibilitat i seria bo per al feminisme i la sororitat.

Susana ens va ensenyar una imatge d’un iceberg. L’iceberg estava dividit en diferents sectors: una part estava fora de l’aigua; en eixa part estaven les paraules assassinat, violació, abús sexual, crits i abús físic, era la part de la violència de gènere que es podia veure amb facilitat, però després hi havia paraules de l’iceberg baix de l’aigua on era més difícil adonar-se… paraules com desvaloritzar, ignorar, culpabilitzar… aquestes formes eren explícites i subtils, però després estaven les parts més invisibles com l'anul·lació, el micromasclisme, l’humor sexista o controlar totalment la parella.

IMG 8977

Una altra cosa important de la xarrada va ser l’explicació del cicle de la violència. Aquest cicle s’inicia amb la fase d’“Acumulació de tensió” (on la parella comença a controlar la dona) fins que arriba l’“Explosió o agressió” (que pot ser una agressió verbal, psicològica o física). No obstant, quan veu que la dona està al límit de deixar-lo, arriba la fase de “Reconciliació” on l’home li promet que canviarà i que mai més ho tornarà a fer i la tracta molt bé. Després d’aquesta fase, recomença una altra vegada l’“Acumulació de tensió.

Aquesta xarrada ens ha ajudat a reflexionar sobre la violència de gènere a tots, i ha tingut una crítica positiva de tots els companys. Caldria fer més xerrades així perquè els alumnes es conscienciaren d’aquesta situació i pogueren previndre o evitar situacions futures de maltracte a les dones.

BLANCA CAMARASA, ALEJANDRO CRISTEA, ANA FERRE, ALEJANDRA MOLINA I ANNA PÉREZ.

   yt    Instagram

1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12

1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12

Xarxes socials

BiarDigital En la web trobareu l'exemplar de Biar Digital en paper del mes anterior. Recordeu que en les papereries-llibreries… https://t.co/wOPmKx520N
BiarDigital Esta vesprada concentració convocada per l'Associació Feminista Flama Violeta i divendres taller telemàtic amb la b… https://t.co/mRVf8dYjjw
BiarDigital "Radiografia d'un primer any universitari passat per gel i mascareta", per Pablo Alcaraz. La visió d'un jove estudi… https://t.co/U7xBu0BGnv
BiarDigital "Revuelto "Antón", per Antón Miralles. https://t.co/u8LmiL5IV9 https://t.co/mUT6LqHlDT

1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6

Enquesta

Molt positiu - 15.4%
Positiu - 12.8%
Regular - 17.9%
Negatiu - 20.5%
Molt negatiu - 33.3%

Total votes: 39
The voting for this poll has ended on: Juliol 16, 2020
JSN Epic is designed by JoomlaShine.com