• http://valdespastor.com/site/
Previous ◁ | ▷ Next

Tres aproximacions a la sanitat des del feminisme

Sota el paraigua del Feminisme i la Sanitat es presentava la tercera xarrada dins de les I Jornades Feministes de Biar, després de les taules dedicades a l’educació i la nutrició. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix la salut com “un estat de complet benestar físic, mental i social, i no solament l’absència d’afeccions o malalties”. A partir d’aquesta concepció, es van proposar tres xarrades diferents però relacionades, per abordar la sanitat des de perspectives diverses i complementàries. L’antropòloga, infermera i sexòloga Emma Asensi va parlar de “Salut i Feminisme: Sexe i dona”, la psicòloga Adela Albero va aprofundir en la “Salut mental i afectiva en la dona”, i la Directora d’Infermeria de l’Hospital General d’Elda, Carmen Perpinyà, va desenvolupar les implicacions que té “La dona en la gestió de la salut”.

Emma Asensi va fer un recorregut històric des de l’època Victoriana (1837-1901) per veure com han influït en la nostra sexualitat i en la sexologia els valors que van cristal·litzar en aquell període. Segons Asensi, “la moral victoriana, amb uns valors molt rígids, convivia amb una falsa moral, amb grans diferències entre homes i dones, que normalitzava la prostitució als bordells o el consum d’opi i denunciava el que ells definien com “desviacions” o “histèria”. En aquest període teòrics com Ivan Bloch, Elena Stock o Magnus Hirsfeld van intentar dur la sexologia a la ciència, estudiant la homosexualitat i el feminisme, alhora que intentaven treure-la del camp de la psicologia.

Per a la sexòloga, després de la II Guerra Mundial es va produir un “procés d’obscurantisme”. Per a dur endavant l’economia de guerra les dones van entrar a treballar a les fàbriques, aconseguint un major grau d’independència i autonomia. Una vegada van acabar els combats, es va voler tornar a la dona a la llar. Asensi va afirmar que aquest canvi en el rol femení es va fer a partir d’un creixement “del matrimoni, la heterosexualitat i la natalitat”.

Per acabar, Asensi va donar importància a les arrels llatines de la paraula “coit”, que significa “estar amb l’altre”, i va recordar que “en el sexe els homes i dones, però també cada persona, tenim ritmes i velocitats diferents, per això hi ha una necessitat d’entendre’s.”

Al seu torn, Adela Albero es va centrar en els temes de l’ansietat, l’estrès i la depressió en les dones. Va començar distingint les diferents tasques que duen a terme els hemisferis dret i esquerre del cervell. Mentre el dret veu els problemes de forma global i està associat amb les arts, el ritme, la creativitat o la imaginació, l’esquerre comprèn la part més analítica, la lògica, les matemàtiques, la raó... “El dret s’ha associat tradicionalment a les dones i l’esquerre als homes”. Amb tot, no són incompatibles i els dos hemisferis tenen activitat de manera diferent en cada persona concreta.

Albero va defensar la base neurofisiològica que hi ha darrere del rol de cuidadores, tot i que està condicionat per característiques socials, familiars i culturals. “A través de l’inconscient, de la memòria cel·lular, es transmeten unes destreses de cures, afectives i resolutives”, va dir. Per a la psicòloga, les diferències entre homes i dones augmenten sobretot a l’adolescència, “des de la primera menstruació fins l'última”. Un període en el qual es donen “gran quantitat d’experiències que ens defineixen com a dones”. En aquest temps, va assegurar, apareixen “canvis d’humor, irritabilitat i dolors que no es tenen en compte”. D’acord amb Adela Albero, “necessitem canviar els conceptes, perquè estem ancorades en unes botes de ferro que no ens permeten avançar”.

Tot seguit la psicòloga va parlar de l’ansietat, un dels símptomes de l’estrès, generada a nivell mental i que no deixa funcionar a les persones, i la depressió, un estat caracteritzat per la tristor. Albero va alertar sobre el Cortisol, una hormona que es produeix a partir dels pensaments negatius, que “impregna el nostre cos” i que és un inflamatori natural. Aquests malestars es presenten en les dones i es tornen en dinàmiques de dolors que poden acabar en malalties cròniques. Front a això, Adela Albero va donar un llistat de cinc mesures per alliberar-se del Cortisol:

1-      Autoconeixement. Saber qui som, quins desitjos tenim i què volem.

2-      Pensament positiu per canviar les dinàmiques negatives. Col·locar-se un llapis travessat a la boca, per simular un somriure, i enganyar el cervell.

3-      Moments de silenci i replegament.

4-      Fer exercici físic, la forma més ràpida per desfer-se del Cortisol.

5-      Prendre antiinflamatoris naturals, com l’Omega 3.

Adela Albero va acabar la intervenció aconsellant que “s’ha de permetre la tristor” i destacant la importància de l’educació i de les relacions socials per ajudar a resoldre aquest tipus de problemes.

059

El tercer torn va ser el de Carmen Perpinyà, qui va començar dient, “no sé si he trencat el sostre de vidre o m’ha caigut damunt”. La Directora d’Infermeria va assenyalar les múltiples dificultats amb que es troben les dones per arribar a llocs de direcció i la manera diferent que tenen de gestionar, una vegada els han assolit.

Va començar parlant de la segregació horitzontal, que atorga més valor social als sectors masculinitzats –la sanitat és un sector amb una alta taxa de feminització-. En aquest punt, va preguntar “¿per què és més important construir un pont que cuidar de les persones?”. Per a Perpinyà, les cures de supervivència són imprescindibles.

La també infermera va dir de l’administració pública que és “molt garantista” pel que fa als permisos, la qual cosa es converteix en una “trampa mortal” per a les dones. Al llarg de la carrera laboral són elles les que majoritàriament els sol·liciten, així com les jornades parcials o les excedències. Al remat, tot això repercuteix en unes pensions més baixes. Al fil d’això, va advertir –sobretot les més joves- de la importància de tindre “independència econòmica per poder ser independent, graveu-vos-ho a sang i foc”. Carmen Perpinyà va coincidir amb les anteriors ponents en la importància de la investigació i la formació, d’entendre la realitat per poder transformar-la. “Si no donem nom a les coses, no les podem donar solució”.

La part final de la xarrada va anar encaminada a distingir entre els lideratges autoritari i transformacional, associat al nou paradigma de les dones que ocupen llocs directius. Aquest últim incorporaria la perspectiva de gènere –posar-se les ulleres violeta- i la presa de decisions de manera compartida. Per a Perpinyà, “és important que qui pren les decisions i gestiona els diners tinga aquestes característiques”.

L’equip directiu de l’Hospital, format per sis dones i un home, ha apostat “per posar la persona al centre” i per “humanitzar la sanitat”. Segons va dir, “cuidar i no sols curar, preguntar i escoltar” perquè “igual el que necessiten és una estona per ser escoltades, i no una pastilla”. Tot això s’ha traduït en dues mesures que va posar a tall d’exemple. La primera, el programa de cribratge de la violència de gènere, que ha passat a ser concebuda com un problema de salut pública. Dins d’aquest, les infermeres i metgesses compten amb una sèrie de preguntes “que poden fer saltar l’alarma”. La segona, les noves sales de parts, dins de les quals es té en compte l’opinió de la mare a l’hora de donar a llum, entre les diferents opcions possibles dins de les bones pràctiques clíniques.

“Les dones sostenen la meitat del cel” deia Mao Tze Tung. Carmen Perpinyà, després de citar aquest proverbi xinès, va afegir “les dones també volem la meitat del poder”.

Les tres ponents van tancar la taula sobre Sanitat i Feminisme coincidint en la importància de l'educació i la formació per a “modificar els valors de la societat” i caminar cap a un món més igualitari, que acabe amb les diferències entre homes i dones. Per aprofundir en aquest objectiu des de diferents perspectives, el programa de les I Jornades Feministes continua, fins el 17 de març, amb les xarrades centrades en la cultura i l’art, polítiques d’igualtat, periodisme, diversitat funcional i polítiques feministes.

(Esta notícia que llegiu es publica gràcies al suport dels nostres anunciants, i als subscriptors i subscriptores, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè Biar Digital continue amb el seu treball diari. Si podeu contribuir fent-vos subscriptors/es per una xicoteta quota de 3 € al mes a fer de Biar Digital un mitjà encara més independent i de més qualitat, vos demanem que ho feu en esta pàgina).

Inicieu sessió per enviar comentaris

   yt    

Xarxes socials

BiarDigital "Somni acomplit", per Mariano Valdés https://t.co/9CwVkSoYEA https://t.co/bd6vSisdVs
2hreplyretweetfavorite
BiarDigital La biaruda Clara López Francés competirà hui en el Campionat d'Espanya d'Atletisme https://t.co/qh9QlCyQwU
BiarDigital La biaruda Ana Camarasa tercera en el Campionat Ibèric d'Orientació https://t.co/mtABok6Ofc
BiarDigital Malena Martínez Ferris: "És vital que les dones entrem en política per a fer polítiques feministes i en femení"… https://t.co/EbnwyXsNBU

Enquesta

PP - 8.4%
PSOE - 55.7%
Compromís - 20.5%
Esquerra Unida - 6.9%
M'abstindré - 3%
No ho he decidit - 5.4%

Han votat: 332
Enquesta tancada on: Març 26, 2019
Joomla templates by Joomlashine