Previous ◁ | ▷ Next

La necessitat d’una reflexió col·lectiva

La Sala Fontanelles de la Casa de Cultura va acollir la xarrada “Escriure sobre la identitat valenciana” a càrrec de l’historiador Ferran Archilés i el sociòleg Vicent Flor, tot moderat per Àlex Amorós, director de l’IES Biar. En un dia tan significatiu com el 25 d’abril, que rememora la desfeta d’Almansa, coincidint amb la Setmana del llibre de València i al caliu de les activitats relacionades amb les Trobades d’Escoles en Valencià, que enguany tindran lloc al nostre poble, una vintena de persones es van reunir per reflexionar al voltant d’un concepte tan ampli, relliscós i alhora important com és la identitat.

L’escriptor i periodista Amin Maalouf, libanès i francès al mateix temps, es va endinsar en aquest camp a Identitats assassines (1999). Maalouf diu que la identitat està formada per múltiples pertinences però que també és única i la vivim com un tot. Per a ell, “la identitat d’una persona no és una juxtaposició de pertinences autònomes, no és un mosaic; és un dibuix sobre una pell tirant; n’hi ha prou amb tocar una sola d’eixes pertinences perquè vibre la persona sencera”.

Ferran Archilés va posar en valor un conjunt de reflexions i idees sorgides d’una sèrie de llibres, d’entre els quals destaca Nosaltres els valencians, que “ha marcat tots els debats posteriors”. L’historiador, gran coneixedor de l’obra de Joan Fuster, va publicar Una singularitat amarga (2012) per aprofundir en l’obra i el discurs del pensador de Sueca. Per a Archilés, la valenciana és una societat amb uns dramàtics hàbits de lectura que ja no demana intel·lectuals. A pesar de la producció escrita sobre el tema, l’historiador va afirmar que s’ha escrit poc sobre el País Valencià. Amb tot, per a Ferran Archilés ens trobem front a la paradoxa que tot i tenir més coneixements que mai, “d’escriure la realitat i els reptes del país s’han convertit en tot un desafiament”.

74

En la seua intervenció, a més, també es va oposar a la postura de Fuster segons la qual el País Valencià ha viscut en una anomalia, fora de les pautes de la modernitat europea. Per a Archilés la situació política, cultural i social valenciana ha sigut tan estranya com la de qualsevol altre poble que ha viscut amb característiques de “semiprosperitat a la riba mediterrània, perifèria de la Europa del sud”. Crític amb la situació de subalternitat que, segons l’historiador, pateix la identitat valenciana respecte de l’espanyola, Archilés va assenyalar una responsabilitat dels valencians i valencianes en aquesta situació, degut a “decisions concretes i premeditades” que s’han pres en el camp de la política.

La segona part de la xarrada la va impartir Vicent Flor, sociòleg i director de la Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis d’Investigació. Des de la perspectiva de la comparació de societats i grups humans, pròpia de la seua branca de coneixement, Flor va intentar exposar les desequilibris estructurals existents en la societat valenciana com a part de l’estat espanyol. Per tractar aquesta temàtica, el sociòleg ja va publicar Els valencians, els diners i la política (2015).

Segons Flor, “l’Estat no actua de manera neutral respecte a territoris, ciutadans o classes socials”. Per entendre aquests desequilibris, va afirmar el sociòleg, cal parar atenció als condicionaments que suposen determinades característiques com puga ser nàixer a la costa/interior, home/dona o valencià/navarrès, entre altres. Davant d’això, i per donar-li la volta a la situació, el ponent va apostar per “vincular la identitat a qüestions de caire material i pràctic”, com la demanda d’un finançament just o el corredor mediterrani, i situar-la “lluny d’essencialismes i reminiscències”.

Per acabar, tant Ferran Archilés com Vicent Flor, van coincidir en la necessitat de portar a terme d’una reflexió col·lectiva com a societat per pensar “com estem i cap on volem anar”. Al cap i a la fi d’això va tractar la xarrada. D’aturar-nos un moment per veure com i perquè la societat valenciana ha arribat fins ací i, a partir d’ahí, buscar els camins pels quals pot avançar en un futur més o menys pròxim.

(Esta notícia que llegiu es publica gràcies al suport dels nostres anunciants, i als subscriptors i subscriptores, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè Biar Digital continue amb el seu treball diari. Si podeu contribuir fent-vos subscriptors/es per una xicoteta quota de 3 € al mes a fer de Biar Digital un mitjà encara més independent i de més qualitat, vos demanem que ho feu en esta pàgina.)

Inicieu sessió per enviar comentaris

   yt    

Xarxes socials

BiarDigital Miguel Ferre: "Encara que porte 20 anys fora de Biar, no he deixat de ser un biarut per on he anat, un enamorat de… https://t.co/jhS0y2V32T
17hreplyretweetfavorite
BiarDigital Biar votarà després del Mig Any Fester https://t.co/xI51GH9BYE
BiarDigital Descarrega Biar Digital en paper - Nº 8, Agost '19 https://t.co/b684JxMiyY https://t.co/Mv4lWeHVVs
BiarDigital Rotllets i fogasses, i remolatxes de setembre https://t.co/jaQMMYM1Gc

Enquesta

Joomla templates by Joomlashine