Previous ◁ | ▷ Next

Maite Sarrió: "La violència de gènere comença quan a un ser amb un potencial il·limitat se li acota i prohibeix"

Amb motiu de la celebració del Dia Internacional de la Felicitat el passat 20 de març entrevistem la biaruda Maite Sarrió, podeu trobar l'entrevista en versió completa en àudio o bé una altra més resumida en la versió transcrita.

Maite Sarrió és Doctora en Psicologia, terapeuta i consultora. Es defineix com una científica de la felicitat i treballa sota el lema “Crees allò que creus”. Recentment ha estat reconeguda per la seua tasca com una de les persones que està canviant el món pel projecte Road4World, distinció que comparteix amb personalitats de l’alçada de Naomi Klein, el Dalai Lama, l’esportista Kilian Jornet o el grup de música Txarango. Parlem amb esta veïna de Biar sobre el feminisme, el sistema patriarcal i les relacions humanes. Tractem política, economia i empoderament.

Hi ha dos conceptes clau al voltant dels quals centres el teu treball. Podries definir-nos-els breument?

Patriarcat: El patriarcat és un paradigma de relacions de poder, domini i submissió. Una estructura econòmica, política, social i cultural, basada en creences que tenen com a base la separació sense respectar la diversitat que atorga valor diferent a cadascun dels elements de la dualitat home-dona. Fa segles que està instaurat i s’adapta als perfils econòmics com el feudalisme o el capitalisme, ara en època neoliberal. Apareix, a nivell antropològic i cultural, de l’apropiació de la idea espiritual del ser, en connexió amb la terra i els elements. El poder es concentra en unes categories socials molt concretes: sexe home, raça blanca i classe social alta. S’ha apropiat de la cosmovisió del món i s’ha convertit en sistemes polítics per a controlar i dominar a una gran majoria de la població, a qui se’ls ha dit que no són ni deus, ni poderosos, ni creadors. En la mesura que els que han sigut desempoderats s’ho creuen, la por va reproduint-se i es perpetuen aquestes condicions. En l’estructura patriarcal, al nivell de baix trobem el 100% de les dónes i a dalt no estan tots els homes. Mira si és retorçut i savi, en un sentit maquiavèl·lic, que la intel·ligència emocional, estereotipadament lo femení, s’ha esborrat i prohibit. Mentrestant, als homes se’ls ha marcat per convertir-se en el braç armat del patriarcat. No és gratuït que són els homes qui principalment assassinen, violen i destrueixen el planeta. Per a mi la explicació està en el biaix educatiu, que els fa actuar des de l’agressivitat. L’índex de suïcidi entre els homes és molt elevat, més que entre les dones, i això és perquè tenen com a opció el matar, inclòs a ells mateixa.

Feminisme: És el moviment que neix com a reacció al patriarcat, al principi de la mà de les dones, que són les que ens emportem la pitjor part. Feminisme vol dir col·locar la feminitat en igualtat amb lo masculí. El meu feminisme té una mirada englobadora per denunciar i visibilitzar també que els homes patiu i se us ha violentat. La violència de gènere comença quan a un ser amb una potencialitat enorme se li acota i prohibeix la capacitat de ser. Als homes se’ls prohibeixen les habilitats relacionades amb lo femení com la empatia, la capacitat d’escoltar, d’estimar i cooperar, i a les dones se’ns prohibeix allò relacionat amb competències masculines molt positives com seguretat, confiança, lideratge. Hi ha molts feminismes i la història del feminisme és molt llarga. S’han intentat estratègies a nivell legal, durant la primera onada dels feminismes, i es va veure que amb la igualtat legal no hi ha prou. Després ve l’onada dels anys 80, de fer accions positives i tampoc s’aconsegueix el canvi que es busca. Hui treballem des d’un feminisme que busca empoderar a les dones i homes, perquè des del canvi de creences hi haja un canvi de paradigma. Un feminisme més "radical", en el sentit que va a l’arrel del problema.

 01

Maite Sarrió en un moment durant l'entrevista

 

Parles del poder de la transformació de la realitat que tenim les persones. Què podem fer per revertir aquesta desigualtat, tant a nivell econòmic com social o cultural?

Escoltar-se i reconèixer el propi malestar. Des de ben xicotetes sentim una pressió per part dels companys de classe, del professorat, dels pares i mares que provoca una angoixa per no arribar al model. Aquest és el primer malestar. Cal animar els fills i filles a no tindre por ni vergonya de ser qui són. A nivell físic el patriarcat té uns símptomes molt evidents: l’ansietat, la depressió, l’asma,la incapacitat respiratòria... Empoderar-nos.

 

Quin paper juga la felicitat en aquest empoderament de les persones?

Cal buscar ajuda en persones amb qui ens trobem en sintonia, amb uns valors diferents respecte a la maternitat, a la vida... Un o una no està sol o sola, se sent indefens, però hi ha espais on trobar-se, ser subversiva i estar fora del que la majoria fa. Això requereix valor i coratge, però els resultats són molt bons. Necessitem llevar-nos de damunt moltes creences que arrosseguem des de fa massa temps i, a partir d’aquest canvi, començar a construir un altre tipus de vida. Practicar l’alquímia, que és la capacitat de transformar el plom en or. Dir no a continuar amb aquesta violència. Renegue dels homes agressius, renegue de les dones submises i dic sí a la felicitat. La felicitat com a estratègia i clau. Tot el que vaig a fer, pensar i sentir ha d’estar en sintonia amb el meu benestar. Cal treballar en la reprogramació de ments molt brutes de pensaments patriarcals a partir d’una elevació del nivell de consciència, perquè els observadors som els responsbles de la nostra realitat, creada a partir de pensaments, emocions i comportaments. Jo sóc la creadora o el creador, jo sóc Déu o jo sóc Deesa.

 

En relació a la passada celebració del 25-N, Dia Internacional contra la violència masclista, quina anàlisi fas de la situació actual?

Podem fer dues anàlisis. Una primera des del costat obscur, creient-nos aquest sistema i realitat patriarcal. Veure’ns com a víctimes, creure que tot això és el que hi ha i que no ho podem canviar. Des d’aquesta mirada estem molt mal. Les xifres de violència, d’assassinats i de depressions són brutals.

Si m’aparte d’esta mirada veig que és una realitat que està generada i que la podem transformar. El patriarcat està fent aigües. Quan un paradigma s’ensorra adopta en un mode molt furiós, com un animal que extrema les formes. Les marionetes estan arribant a un punt histriònic, com és el cas de Donald Trump. Se’ls veu el plumero perquè molta gent pensa com Trump però no ho diu. El racisme, el sexisme o l’homofòbia són sentiments compartits per prou gent. Alhora que hi ha ombra també hi ha llum. No oblidem les primaveres àrabs, valencianes o mundials. Sóc de l’opinió de Naomi Klein en dir que només amb el NO no serveix, cal proposar una alternativa. Anomene “eixir de l’almari al fet d’adonar-nos-en que som corresponables d’aquesta realitat, i tractar de ser jo mateixa i actuar des de l'amor... una mena de responsabilitat social humana. Jo també faig llenguatge sexista, participe de moltes dinàmiques patriarcals... Vaig a canviar i deixar això enrere. Cada vegada hi ha més gent que empra un llenguatge no sexista, s’empodera i es troba en espais de transformació.

02 

Instantània de l'entrevista que va tindre lloc a La Façana.

 

I a nivell local, amb Biar com a exemple, com veus l’estat de les coses?

A nivell polític sí que està havent una aproximació i un major interès. També a nivell mediàtic s’estan creant unes estructures que estan facilitant que la gent de Biar s’empodere, aportant llum i claus perquè les persones recuperen la capacitat d’autogestió i de viure. Tot i això el poble té limitacions a nivell econòmic o d’espais i queda molt per fer. Veig coses molt interessants que de vegades són criticades per gent que no comprèn, per exemple, que al Nadal als xiquets i xiquetes no se’ls regale un camió i una cuina. La tasca de l’administració és vetllar per la felicitat de les persones i això implica eliminar els biaixos educatius, perquè si els eduquem des del patriarcat tard o prompte això es veurà. D’altra banda, amb la crisi econòmica molta gent ha perdut la feina, però això també ha generat que tornem a compartir, a cooperar, a relacions de trueque, la gent ha tornat al poble perquè les ciutats són molt alienants i individualistes.

 

Aquest canvi s’ha vist convertit en unes polítiques concretes?

En Biar per primera vegada hi ha una Regidoria d' Igualtat amb una persona compromesa. Conjuntament hem començat el Programa Integral de Prevenció de Violència des del que s’ha creat el Fòrum per la Igualtat (al qual convide a totes les persones que vulguen participar ), una campanya de sensibilització amb l’eslògan “Amor=Libertat”. També s’han fet tallers d’empoderament per a dones i continuarem amb més activitats. És important que l’Ajuntament comprenga la importància que té per a la ciutadania a molts nivells i augmente el pressupost que és, de moment, molt escàs. Ha de fer aportacions a totes les àrees, ja que les afecta a totes (salut, cultura, economia, urbanisme, festes...). Biar ha de tindre per llei un Pla d’Igualtat i, per què no, un Pla de Felicitat. Tenen a la persona que els ha promogut a Espanya, així que els convide a que aprofiten.

03 

Trobes que hi ha hagut algun canvi en un sentit més feminista des de l’aparició de l’anomenada “nova política”?

El patriarcat segueix i encara que es fa alguna cosa no veig una mirada feminista. Veig el lila, el cercle com una figura femenina i inclusiva... però els homes continuen en els llocs de decisió. Tot i això hi ha molts homes amb un nivell de feminitat i masculinitat prou equilibrat, però les polítiques no van a l’arrel, no van al patriarcat.

 

El projecte Road4World t’ha destacat com una de les persones que està canviant el món per a bé. Quina ha sigut la tasca que tan positivament se t’ha valorat?

Ser una revolucionària i avantguardista respecte als plantejaments teòrics. El meu feminisme s’allunya del victimisme, la guerra de sexes i la queixa. Sóc psicòloga des d’una mirada que transcendeix la psicologia tradicional, de la qual m’espanten moltes coses de les que veig, perquè s’intenta que les persones s’adapten al sistema, se les etiqueta i medica. S’ha valorat el meu coratge i valentia per parlar de coses que han estat molt criticades. Se m’ha etiquetat de bruixa, de feminista, hippie o roja, i sóc bloquejada de molts espais per les meues idees. Amb tot, he aprés a expressar-me en entorns en què estic en sintonia i deixar de lluitar. Estic ací aportant i acompanyant a nivell de teràpia, individual o de parella i tinc evidència empírica que el meu mètode funciona. I això és ciència, contradir paradigmes i anar avançant.

Inicieu sessió per enviar comentaris

   yt    

Xarxes socials

BiarDigital Programa complet de la VIII Fireta d'Estiu https://t.co/FZ4d518h8T https://t.co/6IUSEqAExU
BiarDigital La biaruda Ángela Palazón s'incorpora al Xaloc Alacant i jugarà en primera divisió https://t.co/iNPhYMTyMN
BiarDigital "Acude", per Mayte Salguero https://t.co/uwPKHo4tJd
BiarDigital Nova concentració per rebutjar l'últim assassinat masclista a Elx i una nova agressió a El Perellonet… https://t.co/RrtaHJp4kO

Enquesta

PP - 8.4%
PSOE - 55.7%
Compromís - 20.5%
Esquerra Unida - 6.9%
M'abstindré - 3%
No ho he decidit - 5.4%

Han votat: 332
Enquesta tancada on: Març 26, 2019
Joomla templates by Joomlashine