Enric Morera: “El Govern s’ha d’adaptar a les autonomies i deixar d’usurpar competències”

Un moment de l'entrevista realitzada per Pablo Alcaraz en Presidència de les Corts Un moment de l'entrevista realitzada per Pablo Alcaraz en Presidència de les Corts

Enric Morera i Català (Oliva, 1964) és, des del 2015, l’actual president de les Corts Valencianes, la seu del poder legislatiu autonòmic. Abans de ser polític, Morera exercia d’empresari i d’advocat amb el seu gabinet. El polític valencianista compta amb una dilatada carrera que va començar el 1977, any que es va traslladar a València, i que gràcies al seu “compromís i voluntat de servir “ al seu país va donar els seus primers passos en política. Enric Morera és des del 2003 president del Bloc Nacionalista Valencià, ara baix el nom de Més Compromís, la facció majoritària de la Coalició Compromís. Formació per la qual va exercir el càrrec d’eurodiputat el 2004. A més, Morera va ser reelegit a les primàries del 2012 com a president del Bloc al 6é Congrés de la formació amb el suport del 87% de la militància.

 

Quins pensa que són els principals reptes o problemes de la Comunitat Valenciana a banda de l’infrafinançament?

Hem de saber on estem, on voldríem estar, i saber d’on venim. Els nostres problemes no deixen de ser els d’una regió europea empobrida per un infrafinançament, una falta d’inversions i per les successives crisis que hem passat (financera per les hipoteques subprime i la Covid-19). Estem superant una crisi sanitària que ens ha indicat la fragilitat de la nostra realitat. Tenim unes fortaleses i valors importants com el dels serveis públics, especialment la sanitat, per a poder superar els problemes conjunts. Som cinc milions de valencians a un Estat que moltes vegades ens castiga, perquè no tenim recursos per atendre les nostres necessitats com caldria. Estem inserits en la Unió Europea, que aquesta vegada sí ha respost bé a les urgències amb visió de futur. Aquesta ens obliga a transformar-nos i adaptar-nos als nous temps mitjançant la digitalització i l’economia verda. Pense que estem en condicions, si fem les coses bé, per adaptar-nos correctament. Tot i que el principal problema que tenim és que hi ha molta gent que no pot fer el seu projecte de vida perquè no té treball o té treballs precaris o una situació de dificultat per l’elevat nivell de pobresa... Tot i això, jo soc optimista respecte a les nostres possibilitats com a poble.

S’ha donat a conéixer l’avantprojecte dels Pressupostos Generals de l’Estat per al 2022, la Comunitat compta amb 1.208 milions d’euros, el 9,3% del total i una pujada del 3,8%, com valora aquest increment?

Els PGE que s’han presentat plantegen una inversió pública territorialitzada al País Valencià de vora un 10%, que és el que reclama la reforma de l’Estatut que vam fer per a “blindar” eixa inversió. Fins ara les inversions de l’Estat han sigut insuficients, grosso modo haurien de ser sobre un 10% que és la població que nosaltres representem en el conjunt de l’Estat. Segons la Càmera de Contractistes, els empresaris que fan obra pública, des del 2000 s’han deixat d’invertir uns 8.000 milions d’euros. Això castiga el benestar del poble valencià i perjudica la generació de riquesa i d’ocupació. Les rodalies, les infraestructures hidràuliques, el tren de la costa o el que va d’Alcoi a Ontinyent o allò que és competència de l’Estat està obsolet. Però, una cosa es presentar els pressupostos i altra és executar-los, fer l’obra que contempla l’escrit. Com a Compromís, el que estem mirant són els pressupostos del 2021 que s’han executat. Entenem les dificultats de la pandèmia, però creguem que no totes les inversions de l’Estat hagen de ser hiperinvertides en una regió o comunitat autònoma que ja té avantatges per l’efecte capitalitat.

Amb les xifres a la mà, tenim més partida pressupostària que Madrid, que és la primera regió en PIB. S’ha canviat el “Madrid ens roba” pel “li robem a Madrid”?

Madrid no ens roba. Hem de parlar de madrilenys i fugir d’eixos plantejaments que puguen generar crispació. Sí que és cert que hi ha una realitat objectiva, amb les dades a la mà, i és que durant molt de temps la hiperinversió de l’Estat a Madrid junt amb l’efecte de capitalitat, han propiciat el dumping econòmic: la competència deslleial. Al tenir uns recursos superiors, els governs fan unes rebaixes fiscals per atraure empreses. A banda, hem de plantejar-nos l’estructura de l’Estat per a ser més àgils burocràticament i tenir un Estat del segle XXI. No té cap sentit que en un Estat autonòmic, el Govern Central usurpe competències a les comunitats autònomes mitjançant organismes gegantescos i ministeris que no tenen cap competència, però que tenen una enorme concentració de funcionaris. Aquest fet està provocant el buidatge de moltes comunitats autònomes i pense que no és bo per a l’Estat.

Podria posar algun exemple d’un Ministeri que ho haja fet?

Sí, per exemple a nosaltres ens han usurpat la renda valenciana d’inclusió, per l’ingrés mínim vital gràcies a una campanya del ministeri de Seguretat Social. Això és invasió de les competències de la nostra autonomia. És una duplicitat estèril, una burocràcia inútil i, per tant, els perjudicats d’aquesta centralització de competències són els ciutadans, que ho paguen. No té cap sentit que l’Institut Oceanogràfic estiga a Madrid o que empreses que tenen la seua activitat a Galícia paguen els seus impostos en Madrid. I això està provocant l’hipercentralisme, que no és anar en contra de Madrid, sinó en contra del concepte de “centralitat” que aspira tots els recursos de l’Estat.

Un pas per a revertir la situació pot ser descentralitzar institucions de l’Estat tal com s’està plantejant el Govern. Com a president d’una d’elles, què li sembla?

És un debat interessant. Alemanya per exemple ho té molt superat. Des de les Corts també tenim organismes que depenen d’elles com la Sindicatura de Greuges a Alacant o el Comité Econòmic i Social a Castelló, però a mi m’agrada parlar d’evitar duplicitats de l’administració. Açò vol dir que hem de clarificar el títol VIII de la Constitució (De l'Organització Territorial de l’Estat) i saber quines són les competències de l’Estat i quines les de les comunitats autònomes. Afegiria un altre aspecte, em sembla redundant que l’administració superpose moltes competències de les diputacions provincials, que en un Estat autonòmic no tenen cap sentit d’existir, ja que aquest fet detrau molts dels recursos necessaris per a altres competències. Per exemple, què fa una diputació provincial gestionant un hospital o una plaça de bous via consorci?

Li agradaria acollir-ne alguna institució estatal al territori valencià? Té alguna preferència?

No ho he pensat. El Govern central s’ha d’adaptar a l’Estat d’autonomies i no envair competències exclusives de les comunitats autònomes.

A una entrevista recent, vosté va dir que “el Tribunal Constitucional estava envaint moltes competències del poder legislatiu” a causa de la declaració d’inconstitucionalitat per haver tancat del Congrés als primers dies de la Covid-19. Com explicaria açò tenint en compte que alguns articles constitucionals blinden l’activitat parlamentària incondicionalment?

Jo estava argumentant que ha causat molta perplexitat a àmbits europeus el canvi de doctrina del mateix Tribunal Constitucional a l'inhabilitar presidents de parlaments autonòmics pel fet de portar al debat qüestions que no tenien càrrega jurídica. Tot s’ha de poder discutir als nostres parlaments, altra cosa significaria devaluar-los i deixar-los com una fireta. Això passa a Espanya, al parlament de la Llombardia o al parlament de Baviera. Tu no pots tindre una intromissió actuant preventivament propiciant la inhabilitació d’un president o presidenta d’un parlament autonòmic perquè haja portat un debat. Si el debat no implica prendre decisions de lleis, has de poder debatre del que siga: de la Corona o del sexe dels àngels. Per això és un parlament, perquè si no se li trenca la seua funció innata que és la de parlar. Una altra cosa és que la decisió que prengues estiga fora del marge de la legalitat, això és altre tema.

Tenint en compte que en cap dels tres estats es pot tancar el parlament, així i tot es va tancar. No és una inconstitucionalitat de manual?

Nosaltres no vam tancar. Les lleis s’han d’aplicar en el context en què es produeixen i estàvem en un estat d’alarma. M’he llegit les resolucions del Tribunal Constitucional respecte del recurs de Vox (art. 23.1) i tinc els meus dubtes. Estic més en la línia del que alguns membres del Tribunal Constitucional ha exposat individualment, però en tot cas, algunes de les decisions d’aquesta alta magistratura no concorden amb el que són les posicions del Tribunal Europeu de Drets Humans i el Tribunal de Luxemburg.

Capítol primer de les disposicions comunes dels tres estats: Article 1.4: “La declaració dels estats d'alarma, excepció i setge no interromp el normal funcionament dels poders constitucionals de l'Estat”.

Jo crec que no es va interrompre l’activitat parlamentària. El que vam fer els poders legislatius va ser adaptar-nos a la nova realitat: respectant i garantint el més sagrat que hi ha a un parlament que és el dret de vot dels representants populars a través de mecanismes de vot telemàtic i reduint l’aforament dels parlaments. No es va tancar en cap moment, ens vam adaptar com van fer molts serveis públics essencials a eixa nova realitat.

Article 116.5: “No podrà procedir-se a la dissolució del Congrés mentre estiguen declarats alguns dels estats compresos en el present article, quedant automàticament convocades les Cambres si no estigueren en període de sessions. El seu funcionament, així com el dels altres poders constitucionals de l'Estat, no podran interrompre's durant la vigència d'aquests estats. Dissolt el Congrés o expirat el seu mandat, si es produïra alguna de les situacions que donen lloc a qualsevol d'aquests estats, les competències del Congrés seran assumides per la seua Diputació Permanent”.

Jo crec que és el que vam fer, no es va tancar sinó que ens vam adaptar i això és el que el Constitucional d’alguna no ha interpretat bé, però cal respectar totes les resolucions. En el cas de les Corts Valencianes, en cap moment es va paralitzar l’activitat parlamentària sinó que ens vam adaptar a eixa nova realitat articulant mecanismes de vot telemàtic i passant a Diputació Permanent. Donarem per finalitzat el període de sessions i continuarem treballant en aquesta fórmula per a reprendre després el període de sessions fins agost.

205

Aleshores vosté es referia més a l’àmbit de les Corts que al Congrés a aquelles declaracions? Pot ser fora una controvèrsia o un malentés...

Sí, en el tema del tancament em referia a les Corts i en el tema que es pot parlar de tot em referia a escala del que són les democràcies avançades del món.

Pel que fa al seu paper institucional, quins canvis li ha produït la Presidència de les Corts?

Sempre he sigut una persona que ha tractat de buscar consensos, acords i denominadors comuns que ens ajuden a avançar. Ho he demostrat en la meua vida de partit intentant treballar per formular aliances guanyadores; i això s’ha aconseguit a través de Compromís, que és una suma i una cooperativa diversa. Eixe mateix tarannà de consens, acord i diàleg és el que he aplicat a les Corts i crec que això es veu en l’ambient que predomina en els nostres debats. No hi ha acritud i sí una voluntat de complir la nostra doble funció parlamentària. D’una banda, la producció legislativa i per una altra, el control de l’acció de l’Executiu. Ambdues crec que s’estan desenvolupant en plena normalitat.

Ha parlat de l’ambient, realment com és el rerefons de les Corts? D’allò que no es veu al Ple?

Això és el que sorprén la ciutadania perquè evidentment si mirem la història, les disputes de qualsevol classe es dirimien per la força de les armes. Les campanyes electorals, que són llarguíssimes, han substituït eixa bel·ligerància. En campanya es diuen algunes coses més altes que altres, però després eixos mateixos candidats que han estat en campanya electoral han de saber arribar a acords per a poder tindre una vida parlamentària útil. A mi m’agradaria, i crec que la societat reclama cada vegada més idees en profunditat. Hem d’explicar on estem i cap on hem d’anar, perquè els canvis que estem veient en les nostres societats són tan intensos que moltes vegades el soroll de les formes i les disputes no ens deixen veure la profunditat de les necessitats d’adaptar-nos a aquesta realitat tan canviant. La política institucional, més enllà del partidisme, hauria de donar camins compartits i impulsar mesures que ens ajuden a avançar tots junts. I se'n prenen cada dia en les Corts. No parem de produir mesures que incideixen en la vida directament dels nostres conciutadans.

Per descomptat, però la gent acaba quedant-se amb anècdotes com les del sexe de l’altre dia entre Vox i el president Puig.

Sí, va ser una anècdota. Això té a veure amb com traslladem el que passa al Ple per a que els mitjans de comunicació agafen alguna d’aquestes anècdotes. Això va ser durant el debat de control, que és un dels exercicis fonamentals del parlamentarisme. Els grups de l'oposició han de controlar l’acció de govern. Eixa pregunta va eixir sobre una ajuda que s’havia donat al Consell Valencià de la Joventut... Cadascú tria el control parlamentari que vol exercir. Qüestions com aquesta anècdota no és el més essencial que fem a les Corts.

Algun moment que tinga vosté amb especial record a la Presidència?

Hi han moments molt emocionants, si haguera de ressaltar-ne algun, escolliria la reparació històrica que vam fer en el fet que aquestes Corts pogueren fer una comissió d’investigació de l’accident de la línia 1 del metro. Els resultats d’eixa comissió van fer que la Fiscalia reobriguera el cas i que la Justícia parlara. Va ser molt emocionant que la presidenta de l’Associació de Víctimes del Metro, Beatriz Garrote, ens parlara no en el Ple, que no pot parlar qualsevol que no siga diputat, sinó que ho va fer des de l’hemicicle.

Com va fer això possible tenint en compte el reglament intern?

Una cosa és el Ple, i altra diferent és l’hemicicle. Jo tenia una amenaça només haver sigut elegit president l’any 2015 que prevaricaria si deixava parlar algú que no fos diputat en el Ple de les Corts Valencianes. Jo vaig cloure la sessió plenària i així, des de l’hemicicle, Beatriz Garrote ens va poder dedicar unes paraules. Cada dia has d’anar actuant per a respectar la normativa i al mateix temps deixar que puguen expressar-se idees a la institució.

I algun pitjor moment?

Afortunadament això no ha passat durant les dues legislatures en les quals jo he presidit. Sempre hi ha moments de major vehemència en les exposicions, de major intensitat, és lògic. Som un reflex de la societat en què vivim, el context també ens condiciona. No estem aïllats del món que ens envolta. En aquests moments, el que puga passar en qualsevol lloc del món ho tens a casa en un minut gràcies a la globalització. Per tant, no podria assenyalar cap moment roí.

Durant la seua carrera ha sigut eurodiputat, elegit i reelegit president del Bloc, ara també presideix les Corts... Es considera en la seua maduresa o plenitud política?

Jo em considere amb una responsabilitat i amb un deure d’aportar el que he aprés durant aquests anys per a posar-ho a disposició de la societat. És cert que durant la meua trajectòria, que ja comença a ser una miqueta llarga, he aprés moltes coses i el que tinc és voluntat de servei públic. No he vist mai l’actuació política com una professió. Jo tenia el meu despatx d’advocat que vaig haver de desfer, junt amb la meua activitat empresarial. Ara em veig més amb la voluntat de servir i aportar els coneixements que tinc de tot el bagatge que en altra cosa... Per exemple, estic ajudant empresaris i donat suport i idees en molts àmbits. Sobretot en la greu discriminació que pateixen els nostres productes hortofructícoles; i especialment la taronja valenciana amb la importació de taronges de Sud-àfrica a la Unió Europea. Les taronges sud-africanes no tenen els requisits fitosanitaris que sí que se li exigeixen a les nostres.

Vosté sap el que és viure al sector privat i les dificultats que això porta abans de ficar-se en la vida pública. Els polítics haurien de tenir un recorregut al sector privat abans d’entrar en política?

Jo crec que tothom hauria de vindre a la política a servir i tothom hauria de tindre un bagatge laboral fora de la política perquè enriqueix moltíssim. El fet de saber quan has de pagar nòmines, o no arribar a fi de mes perquè les vendes no han sigut el que esperaves o que hages d’endeutar-te per no poder pagar les nòmines dels treballadors... Són un cúmul d’experiències que et canvien molt la perspectiva de la vida.

És evident que quan acabe aquesta legislatura, acabarà una etapa dins de la seua carrera política... Ha tocat els àmbits europeu i autonòmic, a vosté el motiva la política municipal de València?

No he pensat mai la política com a l'obtenció d’un càrrec. Des de l’any 1977 quan vaig vindre des d’Oliva a València sempre he participat en projectes polítics amb Francesc de Paula Burguera en els quals he deixat moltes hores. La política sempre ha estat present en la meua vida i sempre ho estarà, però no ho he fet per ocupar un càrrec o una responsabilitat. Tinc voluntat d’ajudar i de servir no sé en quina funció, o paper... però sempre estaré en la política, inclús ajudant als que venen per darrere. És cert que he acumulat molta experiència, i la vull posar al servei del valencianisme progressista perquè considere que els valencians tenim el dret i la necessitat d’estar com a un poble dins del món global en el qual vivim.

Sempre ha manifestat el seu suport a Joan Ribó, però les dubtes sobre la continuïtat d’aquest són forts, vosté assumiria alguna regidoria? I en el cas de la no continuïtat de Ribó, es llançaria per l’alcaldia?

Em van preguntar per això i l’únic que vaig dir va ser que considere que el millor candidat per a les eleccions municipals de València és Joan Ribó que està fent un treball magnífic posant la ciutat on calia. I és el que repetisc ara. Ribó és un actiu molt important.

Una vegada descartat l’Ajuntament i tenint en compte que el suporta el 87% de les bases, el motivaria governar la Coalició Compromís i anar al Congrés? Joan Baldoví ja ha deixat la porta de la seua retirada entreoberta...

No m’he plantejat mai objectius en clau personal. El meu objectiu i la meua ambició és que el projecte polític de Compromís que és divers, bonic i que ha donat esperança a molta gent, s’enfortisca i avance. Dit això vull que continuem amb un Botànic III i que tinguem més intensitat en una sèrie de polítiques, perquè crec que és el millor que li pot passar al nostre país. Sempre m’he plantejat la política amb un plantejament col·lectiu.

I precisament per aquest “plantejament col·lectiu”, vosté és a qui més suporta la militància, no?

Veurem quan arribe el moment de prendre decisions què decideix la militància en els processos participatius i en les primàries. La meua ambició és col·lectiva, no tinc una ambició personal. Afortunadament no crec que trobara dificultats de reincorporar-me a la vida civil si és la decisió que s’ha de prendre, però sempre estaré col·laborant amb el projecte polític valencianista de construcció nacional del País Valencià.

206

En temps de relleu generacional a tots els nivells polítics, veu algú de la nova fornada de polítics i polítiques joves amb futur?

Sí que hi ha, però no diré noms perquè sempre s’oblida a algú i no vull fer-ho. Afortunadament hi ha molts tant de l’àmbit municipal, com en les Corts. Són persones sacrificades, entregades, que tenen fortalesa i que quan em demanen ajuda, jo les ajude. Jo soc dels que mai ha pensat que els joves hagen d’apartar a ningú, no ho veig com una carrera competitiva. La seua vàlua s’ha de demostrar per la seua competència i no per altres motius.

Observa algun tret o alguna qualitat que li recorde a vosté als seus inicis?

Afortunadament cadascú som diferents, però hi ha persones amb més qualitats que jo. Ara són més conscients i estan més formats.

Doncs, quina paraula el definiria a vosté quan va començar la carrera política?

Compromís. Jo tenia un compromís amb el meu país i ara eixe compromís ha passat a ser un instrument polític.

Què és per a Enric Morera... la política.

És l’instrument per a resoldre els problemes que té la societat, buscar-ne les solucions i treballar pel bé de la polis.

El 9 d’octubre.

És el dia del naixement nacional del poble valencià.

Compromís.

Un instrument al servei del País Valencià.

Oliva.

Diuen que la pàtria d’un és on va nàixer i jo vaig nàixer a Oliva. És la meua pàtria d’infantesa, el meu poble, els meus orígens estan allà.

Les Corts.

Són la representació de la sobirania del poble valencià.

Vox. A un Ple que presidia María José Salvador Rubert (PSPV), la vicepresidenta de les Corts, un membre del PSPV va definir a Vox amb el terme “feixistes” i la presidenta no li va demanar la rectificació al síndic que l’havia emprat. Com a president, com hauria actuat i com defineix Vox?

Jo he de ser neutral i aplicar el reglament intern. No vaig viure aquesta situació, però jo amb el grup parlamentari Vox no puc fer cap discriminació. Si em demanes una definició o d’allò que representa, són un grup parlamentari més que està als antípodes del que jo pense i vull.

Les Falles.

Són una festa popular i tradicional valenciana que ha tingut molts successos i que ara estan en línia de recuperar la seua autenticitat.

El València C.F. És ben sabuda la polèmica amb les declaracions sobre Meriton i el nou Mestalla on es desmarcava de la postura oficial del partit...

Una cosa és el València C.F., que és la societat més gran que tenim els valencians, i una altra cosa és l’actual propietat. La situació actual de venda del València i de tindre un soci majoritari ve dels anys de la corrupció del PP. Prové de quan el PP va decidir utilitzar i clavar les seues mans dins de la societat, tots els mals posteriors venen d’ací. Jo em conec molt bé la història... La pregunta que s’ha de fer al poble valencià és per què es va vendre el club d’aquella manera tan infame. El València com a tal és un sentiment, però cada dia m’agrada més la pilota valenciana... Allí a Biar teniu el trinquet...

Jo soc del Barcelona i mire per on, jo també m’estic aficionant a la pilota valenciana... Què és per a vosté Biar.

Biar és el meu poble d’adopció, em trobe molt a gust i és on oxigene les idees. És un gran poble amb els valors d’un gran capital humà. Em considere un biarut més.

Rei Pàixaro. Té vídeos a les seues xarxes de la festivitat inclús acompanyat pel president Puig...

És de les festes més boniques, emocionants i autèntiques organitzada per la Comissió de Sant Antoni en la qual està la meua família. Ho trobe com una festivitat amb unes arrels molt boniques i d’una profunditat enorme. Per a encarar el futur, has de saber d’on vens i tindre arrels, perquè els arbres que no tenen arrels són els primers a caure.

Moros i Cristians.

No sé si estan declarats patrimoni immaterial de la humanitat, però per a mi ho són. És un goig així com un gran patrimoni cultural que tenim a Biar i molts pobles i ciutats del nostre país.

Moros Vells.

La millor comparsa. És la meua comparsa. Enguany fa 30 anys des que vaig ser capità el dia de Sant Vicent, el 1991. Recorde anècdotes amb el gran Julio Bordera, que en glòria estiga, i amb una sèrie de gent que la veritat és que et carreguem molt les piles quan estàs en aquests ambients d’autenticitat i de tan bona gent.

Informació addicional

  • Subscriu-te!:

    (Aquesta notícia que llegiu es publica gràcies al suport dels nostres anunciants, i als subscriptors i subscriptores, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè Biar Digital continue amb el seu treball diari. Si podeu contribuir fent-vos subscriptors/es per una xicoteta quota de 3 € al mes a fer de Biar Digital un mitjà encara més independent i de més qualitat, vos demanem que ho feu en aquesta pàgina).

Deixa un comentari

   yt    Instagram

Xarxes socials

BiarDigital Vos deixem la vinyeta del mes de setembre, si voleu conéixer la d'este mes només la trobareu amb el vostre exemplar… https://t.co/Vt3DrC5Vw4
5hreplyretweetfavorite
BiarDigital Com és habitual la sessió es va retansmetre per Canal 3 TV Biar. https://t.co/ZEJee3riVm
BiarDigital La Fira de Nadal s'inaugurarà el 4 de desembre i, al llarg de tot el cap de setmana, omplirà d'activitat la vila. https://t.co/k7gl9cBbE3
BiarDigital Els biaruts es quedaren amb la sensació que amb una poca sort de cara a porta, la pel·lícula podria haver acabat d'… https://t.co/TTx635Y2qy

Enquesta

Sí, estic d'acord - 38%
No, preferiria que de nit no tocaren - 53.5%
Indiferent - 8.5%

Total votes: 129
The voting for this poll has ended on: Novembre 23, 2021
JSN Epic is designed by JoomlaShine.com