1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12

Magdalena Martínez: "La manera de treballar del PP sempre és la mateixa. Cadascú té el seu departament o regidoria però tot el món funciona a la vegada"

Primera entrevista des que Magdalena Martínez va prendre possessió com a Alcaldessa de Biar en juny, d’acord amb els resultats de les eleccions locals del 26 de maig de 2019.

EnVídeo

 

 

Si preferiu veure l'entrevista en vídeo feu click

En primer lloc, quina valoració feu dels primers mesos de govern?

D’anar de cap. Els primers sis mesos hem de prendre possessió, posar al dia els regidors nous, els qui ja estàvem sabem com funciona. Hi havia moltíssimes subvencions per licitar i executar abans de final d’any, fer contractacions urgents. La legislació marca que ha de fer-se a través de la Plataforma de Contractació de l’Estat, pujar les dades, publicar els terminis. És una plataforma nova i la gent ha de fer-se a utilitzar-la, ha sigut un poc caos. L’Ajuntament de Biar és el que és, xicotet, amb funcionaris dedicats a açò. Hi ha ajuntaments molt grans que dediquen un departament sencer a les contractacions, però clar, la llei és igual per un ajuntament de la capital d’Espanya, Madrid, com per l’ajuntament de Biar o Camp de Mirra. Les mateixes funcions per a tots, és complicat adaptar la nostra situació. Hem anat prou de cap però al final s’han executat les subvencions abans de final d’any, s’ha justificat tot i s’han fet les contractacions. Ha sigut un inici de legislatura d’anar molt ràpid, de fer el que hi havia que fer, i de posar-se al dia sobretot.    

Una feina més burocràtica.

Des del primer dia van vindre proveïdors, empreses i gent del poble amb els seus problemes. El primer o segon mes, fins a agost, donava igual matí o vesprada, teníem reunions amb gent que venia a exposar-nos els seus problemes, que portaven temps sense resoldre. Hem estat prou saturats però entenem que és la nostra feina, estem per ajudar i intentar solucionar problemes. Necessitàvem saber eixos problemes i les persones que els tenien han vingut a explicar-nos-els.

En quin estat us heu trobat l’Ajuntament?

Econòmicament ja fa molts anys que està bé. Té diners, està tot liquidat, deute, des que està la Regla de Despesa i l’Estabilitat Pressupostària que marca a partir del 2008-09, bé. En les dues legislatures que vam estar econòmicament estàvem bé. Als proveïdors pràcticament se’ls paga al dia. Si hui una persona ens dóna una factura i es fa el decret, se li paga. Com a molt podem tardar una setmana. Seguim eixa línia. Biar és un ajuntament amb el pressupost equilibrat arreglo als impostos que recapta i els pagos que té. El problema que vam trobar és que hi havia uns mesos sense secretari i moltíssimes contractacions de funcionament normal del municipi –llum, telefonia, servici de neteja- estaven per fer. Totes eixes feines hi havia que fer-les i això suposa un temps. Un no fa un contracte de hui per demà perquè hi ha que utilitzar la Plataforma de Contractació, es necessiten de cinc a sis mesos. Àgilment ho hem fet perquè el funcionament del poble continua, de l’ajuntament, independentment que canvie l’equip de govern. També vam trobar moltes coses per fer. En estiu faltaven les contractacions dels monitors de natació, de conserges i havia d’estar fet, independentment del partit que entrara. Quan ens en vam eixir l’any 2015 eixa feina estava feta. El dia a dia no estava, hem hagut de córrer en eixe sentit. L’any passat vam perdre la primera part d’una subvenció importantíssima que ens va donar l’IVACE pel polígon industrial de quasi mig milió d’euros, perquè no s’havia adjudicat. Vam trobar que estava també per fer la licitació de la segona part, corresponent al 2019, i a presses i carreres, vam treure la licitació perquè no s’havia començat cap obra del polígon. Hem corregut molt, tant els tècnics com els regidors hem fet l’impossible per no perdre la segona part de la subvenció, que eren quasi 200.000 euros.

Ja vau ser Alcaldessa de Biar entre 2007 i 2015. Amb quin ànim afronteu aquest nou mandat?

No només per mi, pel meu equip també és un altre repte. Vam estar 8 anys, vam governar com pensàvem o creiem que havíem de fer-ho, amb les necessitats del poble. Aquests 4 anys hem estat en l’oposició, una tasca que hi ha que fer. Hi ha que veure les demandes del poble, el que se’ns ha dit durant este temps per part dels veïns, i és un repte tornar a fer el que els ciutadans ens diuen. Com he dit, hem passat els primers mesos escoltant la gent del poble, de matí, de vesprada. El nostre repte és atendre les necessitats reals del poble, anar fent el treball del dia a dia de l’ajuntament, lo administratiu, però sobretot escoltar i anar ajudant-los en el que puguem. Obres? Les que facen falta. L’ajuntament té els diners que té per admetre eixes inversions però per això estan les administracions.

Quines diferències trobeu amb els dos anteriors (necessitats poble)?

Pràcticament res perquè, encara que hi ha persones diferents, la manera de treballar del Partit Popular (PP) sempre és la mateixa. Cadascú té el seu departament o regidoria però tot el món funciona a la vegada. Cap regidor va pel seu compte. Tot està consensuat pels sis membres de l’equip. Ens reunim totes les setmanes i parlem cada dia i, per suposat, abans del plenari. Sempre ho hem fet així, tot el món sap el que fa un altre regidor. Jo no estic tots els dies i qualsevol dels regidors atén a la persona que ve. Si ve a parlar de cultura i la regidora no està, parla amb la d’esports.La gent sempre està atesa i tots els regidors ajuden, dins les seues possibilitats, encara que no siga un departament seu.

Al plenari de desembre vau aprovar amb majoria absoluta els pressupostos pel 2020, que ascendeixen a 3.611.000 €, prop de 40.000€ més que els anteriors. Tot i això, vau rebre els vots en contra de Compromís i PSPV. Com valoreu aquest fet?

Els pressupostos de l’Ajuntament de Biar pràcticament són els mateixos, hi ha que equilibrar els ingressos i les despeses. No podem pujar-lo molt perquè tenim els ingressos que tenim. La despesa corrent, del dia a dia –llum, aigua, funcionaris- s’emporta quasi tot el pressupost. Hi ha una partida xicoteta que es pot dedicar a inversions. Nosaltres vam fer el pressupost abans d’acabar l’any, com normalment s’ha de fer, perquè entre en vigor el més prompte possible, a principis d’any, per poder treballar amb el nou pressupost. La diferència és que no es van ficar inversions, només el que ja teníem concedit de subvencions. Una vegada es liquide l’any 2019 i sabem el remanent de tresoreria, quin és el benefici que ha obtingut l’ajuntament, aplicant una sèrie de regles que marca la llei sabrem quina quantitat es pot destinar a Obres Financerament Sostenibles. Estem en eixa fase i fins març que tanque l’any no podrem saber-ho. La despesa sempre és la mateixa llevat dels capítols que es dedica a les regidories.

Si sempre és el mateix, perquè creus que Compromís i PSPV han votat en contra?

Compromís va dir que estava més o menys d’acord en les regidories i les partides, però que havíem baixat al Fons Valencià de la Solidaritat la quantitat i no estaven d’acord. Nosaltres pensem que al fons valencià se li dóna una quantitat però tenim moltes associacions dins del poble, no podem eixir-nos-en del marge, i les entitats del poble també necessiten ajuda. El PSPV va dir una sèrie de condicionants que tampoc tenien que veure. Hem decidit augmentar la partida a les regidories que les feia més falta, com a Serveis Socials -que inclou la dona, igualtat, majors-. A Festes hem deixat el que l’any passat es va consumir. Nosaltres sempre hem recriminat que al pressupost posava, no sé la quantitat, 30.000 euros i al final de l’any s’acabava en 100.000. Si en les festes del poble, no només les de maig, al final són 100.000, és preferible fer un pressupost que ho diga. Si sobra no passa res, eixes quantitats poden canviar a una altra regidoria. Ens van tirar en cara que ens havíem queixat que en festes es gastaven molts diners. Nosaltres hem deixat, en principi, eixa quantitat però no vol dir que es gaste. Se’ns va dir que hi havia una equivocació però no era realment així, perquè el pressupost no el fa el regidor. Hi ha un tècnic que s’encarrega de fer-ho i els regidors miren d’augmentar les partides. Has de llevar d’un lloc per posar-ho a un altre i quadrar. Al llarg de l’any es fan les modificacions de crèdit, és la dinàmica. Els pressupostos van en la línia de l’any passat i a partir d’ara anirem treballant des de les necessitats que ens demane el poble.

A pesar de tenir majoria absoluta, compteu amb la resta de partits polítics per treure endavant les vostres polítiques i idees pel poble de Biar?

Fins ara a plenari s’han dut coses urgents que ens demanaven, en gener vam dur el Pla de Prevenció d’Incendis Forestals, que es va aprovar en abril i la Conselleria ens ha demanat rectificar, coses del dia a dia. Hi ha coses que sí els comente: abans dels plenaris es fa una comissió on expliquem el que pensem. Hem dut rebaixes d’IBI per les persones amb plaques d’autoconsum a casa. Se’ls ha explicat i dit i, de vegades, ells han afegit alguna millora. No hi ha hagut problemes, dins les possibilitats. En aquest plenari, per exemple, vam dur la bonificació dels vehicles elèctrics. Ens van dir que perquè no es ficava el vehicle híbrid però hi ha que estudiar-ho, perquè no paguen les mateixes quantitats. Intentem potenciar l’estalvi de CO2 i els elèctrics estan “castigats” amb l’impost més alt. Se’ls dóna participació i aporten idees noves, creiem que és beneficiós pel poble. Altres vegades anem a estudiar-ho perquè econòmicament no sabem la repercussió. Contem amb la participació de l’oposició.

Compromís i el PSPV van apuntar que els pressupostos eren, en certa mesura, continuistes, quan vosaltres vau criticar aquestes partides des de l’oposició. Tan poc marge de maniobra hi ha per la Llei d’Estabilitat Pressupostària, coneguda com “llei Montoro” o és que teniu projectes o, almenys, pressupostos semblants per a Biar?

Hi ha poc marge de maniobra perquè la llei ens condiciona. Marca el que pot gastar l’ajuntament en relació amb l’any anterior, és molt poca quantitat. Enguany era al voltant del 2%, un marge ínfim. La diferència està en les inversions que provenen de diners fora del pressupost, subvencions que es demanen a Generalitat, Diputació o al govern nacional.

La diferència està en les decisions que cada partit pren d’on invertir?

Hi ha qui inverteix més en cultura i festes i un altre inverteix més en el funcionament diari de l’ajuntament, o en arreglar carrers perquè cal canviar canonades. Un altre diu que jo em dedique més a arreglar edificis. El marge sempre està en les subvencions però fora del pressupost, és molt poca la quantitat que queda per fer inversions, els gastos estan molt quadrats als ingressos que té l’ajuntament.

En la publicació de desembre de Biar Digital en Paper vam demanar una valoració de la legislatura als partits polítics. El PSPV es queixava que estàveu duent a terme projectes iniciats en la legislatura anterior. Una crítica que també fèieu vosaltres quan va entrar el tripartit. Quines inversions teniu previst fer?

Quan un equip de govern entra ha d’acabar el que ja està, no ho vas a perdre, és un benefici pel poble. Hem hagut d’acabar coses que es van deixar i coses que ni tan sols havia començat la licitació i s’havia de fer abans de final d’any. El que sí hem “tirat en cara” és que estes coses havien d’estar fetes d’abans. Almenys la licitació dels contractes, però ni tan sols això estava fet, per això hem anat tant de cap aquests mesos. Ara comencen a exir subvencions com una que vam demanar a Diputació de 100.000€ del Fons Finançerament Sostenible per fer certes obres en carrers. Vam considerar que al “Barrio” hi ha uns carrers prou deteriorats amb negocis. És una zona utilitzada per gent per anar als Cabessols i hi havia que asfaltar-los. Era una reivindicació de fa temps de la gent d’allí i ho hem fet. Ens plantejarem que hi ha que fer per arreglar coses que necessitem solucionar. La nevada d’escassament fa una setmana [en referència al 19 de gener] ha perjudicat molt a Biar, perquè tot el món pot passejar i veure els arbres desfets al parc o la muntanya. Conselleria ha tret una subvenció per contractar Brigades Rurals, ja en tenim una de l’any passat i en contractarem una altra per poder arreglar la destrossa del monte. La neu és beneficiosa perquè tindrem aigua, els aqüífers es plenaran, però també ens ha perjudicat. Al castell també hem tingut problemes amb unes pedres que han caigut i és urgent arreglar-ho. Ara anem a arreglar lo immediat. Previsions de coses que teníem per aquest any hauran d’aparcar-se perquè lo immediat és urgent. El castell, parcs i jardins, perquè no hi haja problemes amb cap persona que passe. 

També han criticat que eliminàreu la Regidoria d’Igualtat. Per quin motiu la vau llevar? No és suficientment important encara per tenir una regidoria pròpia?

No s’ha llevat, ho hem dit per activa i per passiva. La Regidoria d’Igualtat tenia un nom exclusiu i nosaltres l’hem refundit. Dins la Regidoria de Serveis Socials està igualtat, dones, majors i es fan actuacions. Vam col·laborar en la carrera de les Dones Visibles, amb l’Associació Flama Violeta, amb l’Associació de Dones i Consumidores de Biar, col·laborem en xarrades, dins de poc farem una pel·lícula. El Día Contra la Violència de Gènere en novembre es va fer una xarla amb professors de la Universitat d’Alacant (UA) que estan implicats en aquests temes, treballen amb dones maltractades i amb maltractadors fins i tot. S’estan duent-se a terme moltes tasques d’igualtat, de dones, de majors...dins de la regidoria. No té un nom, etiquetar ens dóna igual perquè el que ens importa és el treball i s’està fent dins la Regidoria de Serveis Socials.

Igual el que es critica és que no tinga una regidoria pròpia?

L’etiqueta del nom no suposa el treball. Es pot treballar amb una regidoria exclusiva o amb la mateixa. Al fi i al cap el personal de l’Ajuntament que es dedica a Igualtat és de Serveis Socials, per tant vam considerar que duplicar les regidories quan el personal és el mateix i van a fer el mateix treball ens donava igual. Dins de Serveis Socials està tot inclòs. S’està treballant a l’institut amb xarrades, ara començaran les de violència de gènere als joves, també al col·legi. No té una etiqueta d’Igualtat perquè creiem que eixa regidoria i la regidora són competents per treballar.

Les diferents convocatòries electorals que hem viscut els últims mesos deixen a Biar uns resultats interessants. Mentre a les locals de maig el PP vau treure 1.059 vots, a les generals de novembre us vau quedar en 604. El PSPV a les locals va obtindre 561 vots, i a les generals 799. Compromís i EUPV també varien, de manera diferent, entre unes eleccions i altres. A les locals també va haver quasi 20 vots nuls més que a les generals. Quina lectura feu de tot això?

Les eleccions locals no tenen res a veure amb les nacionals. Als municipis xicotets en les locals es voten a les persones, no als partits. A les locals es presenten quatre partits –PSPV, PP, Compromís i EUPV-. En les nacionals hi ha gran varietat, el vot de la dreta s’ha disgregat en tres, PP, Ciutadans i Vox; a l’esquerra continuen els mateixos. Si contem els vots del PP a les locals és pràcticament la suma dels tres partits a les nacionals. No té res a veure. Ni tan sols a les autonòmiques, que es voten juntes, el resultat en la votació a nivell local és un i a nivell autonòmic és altre. A Biar sempre s’han votat les persones i crec que va passar això, es va votar al col·lectiu del PP perquè sabien quin era el nostre treball i van considerar que havíem de tornar a governar. En les nacionals s’ha seguit la línia de les eleccions nacionals.

Parlem de Fitur 2019. Què mostrava Biar en la Fira internacional de Turisme de Madrid? De quina manera repercuteix això en el poble?

Biar du set o huit anys anant a Fitur, des que estàvem nosaltres en l’anterior legislatura. Havíem d’anar pel potencial d’allotjament turístic que tenim, amb hotels, cases rurals, dins de poc tindrem apartaments turístics i això hi ha que vendre-ho. No s’havia anat abans a Fitur perquè no teníem gran afluència per poder donar servei a les persones. Des del turisme més familiar –en un hotel a l’interior del poble- fins el de fora, de natura. Biar s’ha venut com un poble turístic amb alternatives d’estar dins, passejar, visitar els monuments, perquè tenim molt de patrimoni; i natura, fer rutes, senders, passejar... I venent festa. Biar anava a participar amb el Patronat de Costa Blanca a la desfilada des de Callao fins al Palau Reial. El dissabte a Madrid marcava tot el dia aigua i es va suspendre per les inclemències del temps –nosaltres també les vam patir, va ser la setmana de la nevada-. Tornava a fer-se el cap de setmana de l’1 de febrer però no hem pogut anar perquè la Banda de Música tenia altres compromisos en les festes dels pobles del voltant per Sant Blai, tenien compromés el cap de setmana. Enguany no participem però a l’any que ve tornarem. Hi ha que potenciar Biar tant turísticament com les nostres festes. Continuem sent el gran desconegut de la província. Moltíssima gent no coneix Biar i quan ve es sorprèn moltíssim. Ens falta vendre’ns més. Fitur és un escaparate molt gran, no solament a la província sinó a la comunitat i fins i tot al país. Considerem que devem d’estar allí i vendre’ns amb totes les alternatives ja que tenim l’oportunitat d’estar dins del Patronat Costa Blanca.

Existeixen dades o informes de com repercuteix per a Biar anar a Fitur? Té una repercussió real al turisme?

Sí que en té. Serveix d’escaparate. Fitur és sobretot per empreses publicitàries i moltes ens han ofertat coses. Fa anys que els caps de setmana ve gent al poble, no només en estiu o ponts. Les cases rurals, l’hotel, igual no tenen plena ocupació però van tenint resultats. Ens diuen que va funcionant poc a poc. És important obrir eixe escaparate a Biar.

Tindrem enguany pólvora per a festes? Com s’està treballant en aquest sentit?

En principi sí que hi ha pólvora [riu]. Des que vam entrar vam tindre reunions amb les comparses, perquè ens contaren el que havien patit i les inquietuds i preocupacions que tenien. Una vegada ho vam arreplegar vam parlar amb la persona que dóna els cursos del carnet d’arcabusseria. Vam preguntar tot el que necessitàvem saber i es va aclarir. A final de juliol vam demanar a subdelegació l’autorització dels cursos, que l’Ajuntament s’encarrega de fer i paga, i en agost teníem l’autorització. El dissabte 25 de gener es va fer el curs, hi havia 52 persones, perquè moltes persones ja l’han fet. Nosaltres ja hem parlat en les diferents persones que tenen la pólvora i saben com funciona. Estem esperant que les comparses ens passen el llistat de tiradors per passar-lo a subdelegació i demanar l’autorització. El dijous tenim una altra reunió per preparar-ho tot. Ens van dir que el polvorí té pólvora i si no hi ha res d’ací a maig no hi haurà problema. Anem a veure com es pot fer eixe transvasament de la pólvora perquè la legislació és molt rígida. La pólvora és perillosa, la tenim molt assumida i ens pareix el més normal del món però vist des de fora és complicat. Hui dia, pels condicionants de fora, els atemptats que hi ha hagut, està molt controlat des que ix del polvorí fins que arriba. Hem vist la forma més idònia per fer-ho i amb menys perill. Tindrem una reunió amb els presidents. Les comparses ja estan en marxa, a partir de Reis o el Mig Any la màquina comença a funcionar perquè estem pràcticament en presentacions i festes.

La pólvora és un aspecte cultural de les nostres festes que costa d’entendre des de fora.

La gent de fora no entén la situació de la pólvora. Vaig a posar un exemple. A Fitur també hi havia exposada una foguera d’Alacant a la plaça de Callao.  La idea del Patronat Costa Blanca i l’Ajuntament d’Alacant era fer una cremà i una xicoteta mascletà, per mostrar com es viu la festa. La foguera es va fer però no es va cremar. Estan mantenint conversacions amb l’Ajuntament de Madrid per explicar-los com ha de fer-se. Qui no viu la festa dins la comunitat no sap el que suposa. Són molt reticents perquè no ho entenen. La gent ve a veure fogueres, falles o les festes de moros però no entenen la postura de cremar o tirar petards, disparar l’arcabús... això és fer soroll i molesta. És complicat però la tasca que es fa dins els nostres pobles per difondre-ho és interessant i la gent al final ho entén.

Per acabar, quin projecte, política o idea voleu haver fet quan acabeu la legislatura?

No hi ha un projecte que ha d’estar. Hi ha una sèrie de projectes que vam marcar al programa i anirem fent-los poc a poc en els quatre anys. Tot dependrà de les situacions. El primer és arreglar el que tenim. No hi ha projecte estrella. No hi ha que fer una obra global, sí certes coses pel poble, del dia a dia. Una demanda que hi ha de fa temps és el centre de dia. Anem a fer un estudi de les necessitats de la comarca, és el primer que es va dir.

PREGUNTES DELS VEÏNS I VEÏNES DE BIAR

Enguany és el 775 aniversari de la conquesta de Biar per part de Jaume I. L’any 1995, quan se’n complien 750 es van fer una sèrie d’actes commemoratius. Teniu pensat fer alguna cosa semblant?

Estem parlant-ho, encara no tenim res decidit. Ens trobem a principi d’any i ens hem d’organitzar i parlar amb diferents administracions perquè ens tiren una maneta.

Proposta de fer algun tipus d’homenatge a totes les persones de Biar que en el segle passat van anar a Castella a fer teula o gelar.

Arrepleguem el suggeriment i ho comentarem amb l’equip de govern. Ningú estarà en contra de fer un homenatge perquè moltíssimes persones, inclús de la meua família, van eixir a fer teula o gelar en un moment determinat en que a Biar no hi havia treball per a tots.

En quin punt es troben:

El projecte del Centre de Dia

La passada legislatura es va oferir fer-lo on està el cole d’infantil, però mentre no estiga fet el projecte del Col·legi nou dins del Pla Edificant no es podrà començar. Nosaltres vam proposar fer l’estudi, que era una demanda del col·lectiu. Anem a començar a parlar amb la UA, el conveni que tenim s’acaba i anem a renovar-lo. Volem que la universitat ho faça, té personal molt qualificat per veure les necessitats des de l’aspecte econòmic o de societat. No només de Biar, perquè entenem que no és suficient pel Centre de Dia, sinó de la comarca. Amb l’estudi podem avançar i anar a parlar amb Conselleria per dir “Biar i la comarca necessiten això o lo altre” i començar a treballar.

La renovació de la llicència de l’hotel pel grup Daniya

L’Hotel està funcionant amb una cessió que ens va donar Conselleria per vint anys, cap a finals d’any se’n compleixen deu. En eixe termini hi ha que veure si l’hotel Daniya continua. Fins ara està funcionant, ells no han fet cap renuncia, fins a final d’any parlarem i veurem si continua aquesta empresa o s’oferta a unes altres.

Les obres de la Torreta

Estan acabades. El problema que tenim ve de la legislatura passada. L’empresa, una Unió Temporal d’Empreses (UTE), que va fer l’obra va demandar a l’ajuntament reclamant el doble del que havien ofertat. Estem en un impàs, no s’ha pogut solucionar perquè tenim el plet pel mig. L’empresa no aporta les últimes certificacions per poder recensionar l’obra. Hi ha un joc, sembla que guarden una arma fins que no es resolga. El plet el duen els advocats del Servei Jurídic de Diputació i per nosaltres és prou important. Duen els 140 municipis de la Província, estan molt qualificats, estem en contacte amb ells i anem de la mà en els  passos de reclamar les últimes factures i certificacions. A maig tindrem una nova sessió al jutjat, estem esperant. El que farem és la vorera de la Torreta, es va autoritzar l’any passat, perquè està trencada per les obres i s’il·luminarà. Tenim l’autorització de Patrimoni. Els cables que hi ha també es llevaran, estan provisionals. L’obra està acabada però no es pot obrir perquè no es pot certificar el final d’obra, l’empresa ho té paralitzat i no es pot obrir al públic. Estem empantanats en esta situació, esperem que siga per bé. Entenem que la raó la té l’ajuntament, no pots reclamar el doble del que has ofertat. Sabem que quan comença una obra, i més parlant de patrimoni, sorgeixen coses que a simple vista no es veuen, però d’ací a costar el doble, no acomplir els terminis... El jutjat decidirà i esperem que siga pel bé del poble i puguem tindre l’obra ja recensionà i en funcionament.

(Esta entrevista que llegiu es publica gràcies al suport dels nostres anunciants, i als subscriptors i subscriptores, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè Biar Digital continue amb el seu treball diari. Si podeu contribuir fent-vos subscriptors/es per una xicoteta quota de 3 € al mes a fer de Biar Digital un mitjà encara més independent i de més qualitat, vos demanem que ho feu en esta pàgina).

Mitjà

Inicieu sessió per enviar comentaris

   yt    Instagram

1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12

1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12

Xarxes socials

1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6

Enquesta

Del 9 al 13 de Maig però en 2021 - 30.7%
Coincidint amb la Festeta de Setembre - 21.1%
En el pont del 9 al 12 d'Octubre - 34.8%
En altra data d'enguany - 11%
Indiferent - 2.3%

Total votes: 925
The voting for this poll has ended on: abril 28, 2020
JSN Epic is designed by JoomlaShine.com