Previous ◁ | ▷ Next

Què hem votat els biaruts i biarudes? Anàlisi dels resultats del 10N

Les eleccions del 10N han donat com a guanyador al Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) amb 120 escons, un resultat molt similar al 28A, tot i que en baixa 3. El segueix a una distància considerable el Partit Popular (PP), que n’ha obtingut 88, i suma 22 diputats nous. Destaca l’ascens de Vox en passar de 24 a 52 representants. La formació d’extrema dreta ocupa la tercera posició, anteriorment en mans de Ciudadanos (Cs), que es desploma i cau dels 57 fins els 10 escons. Unides Podem (UP) pateix una davallada i es queda en 35 diputats, en què s’inclouen els 7 d’En Comú Podem. En total, 7 menys dels que tenia. Aquestes són les cinc principals formacions i sumen 295 seients a l’hemicicle.

Els 55 diputats i diputades que falten fins els 350 que es reparteixen en les eleccions generals corresponen a 13 candidatures diferents, gairebé totes corresponents a plataformes d’àmbit no estatal. Ací trobem Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) amb 13 escons, Junts per Catalunya (JxCAT) amb 8, el Partit Nacionalista Basc (PNB) amb 7, i EH Bildu amb 5. Els segueixen les CUP, Coalició Canària (CC) i Navarra Suma amb 2 diputats cadascun. Les formacions que han aconseguit un representant són el Partit Regionalista de Cantàbria, el Bloc Nacionalista Gallec (BNG) i Teruel Existe. Els tres representants de Más País es poden llegir també com una representació regional, ja que dos corresponen a la circumscripció de Madrid i un a la de València, on s’havien unit en Més Compromís amb la formació taronja.

Si atenem a la participació, el diumenge 10 de novembre han votat 24.365.851 persones, un 69’87% del cens electoral, prop de dos punts menys que el 28 d’abril. L’abstenció s’ha situat en 10.506.203, un 30’13%. Els vots nuls, 249.499, s’han mantingut en un percentatge similar al voltant de l’1% i els vots en blanc han pujat lleugerament fins arribar als 216.515.

Els electors han decidit que els representen 18 llistes electorals diferents -si separem Més Compromís i En Comú de les matrius estatals-, constituint així el parlament més plural de la història de la democràcia espanyola. Cap partit en solitari és capaç de formar govern i els blocs esquerra/dreta es mantenen respecte els anteriors comicis. Junt a aquesta diversitat, que representa la pluralitat de l’Estat Espanyol, també ha augmentat una concepció molt més restrictiva de la política. Després de la incapacitat per formar un govern “progressista” i en el context de radicalització de postures que la judicialització del conflicte amb Catalunya i l’exhumació del dictador Franco, ha crescut el suport a l’extrema dreta.    

Els resultats a Biar en el context Valencià i Espanyol

A Biar el PSOE també ha guanyat les eleccions amb 799 vots, que representen vora el 35% dels suports. El PP ha sigut la segona opció preferida al nostre poble, amb 604 suports, el 26%. La tercera formació política ha sigut Unides Podem, que ha arribat als 320 vots i el 14 % del suport. 259 persones han votat Vox, un 11%. Més Compromís ha obtingut 158 vots, un 7% i Cs 143, un 6%. A més, entre Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV), PACMA, Avant_LV, PCPE, P-LIB i Recortes Cero, s’han repartit 24 vots, en ordre descendent.

Amb un cens total de 2.906 persones, n’han votat 2.307, situant l’abstenció en el 19%, molt per davall de la mitjana estatal. 27 electors han decidit votar en blanc i 26 s’han decidit pel vot nul.

Si comparem resultats amb els de la resta de l’Estat trobem semblances i diferències notables. Els dos grans partits, PSOE i PP, reben més suport al nostre poble que a l’Estat, 6 i 4 punts percentuals més, respectivament. UP per la seua part guanya una posició i ocupa el tercer lloc, amb un suport al voltant del 13 %, molt semblant a la mitjana estatal. Menys biaruts i biarudes confien en Vox, que a l’Estat és la tercera opció i al nostre poble la quarta, amb quatre punts percentuals menys. En canvi més gent ha confiat en Més Compromís, el nom de la candidatura d’Íñigo Errejón al País Valencià, en passar del 2’4% fins arribar quasi al 7%. A Cs el suport no varia massa, dins del 6%.

186

També podem observar diferències amb la resta del País Valencià. A la nostra Comunitat Autònoma l’esquema es repeteix amb alguna variació. El suport als socialistes valencians és similar al de l’Estat i inferior al biarut. Els valencians també confien més en el PP que la resta de l’Estat, però menys que els biaruts. El percentatge autonòmic de vots a UP és similar al local i estatal. Amb qui trobem més diferència és amb l’extrema dreta. Els valencians han donat suport a Vox tres punts percentuals més que els espanyols i fins a 7 més que els biaruts. En el cas de Més Compromís els resultats són gairebé calcats, entre poble i CCAA. Per últim, en el cas de Cs el suport és lleugerament superior en terres valencianes del que ho és a nivell estatal i local.

La invariabilitat dels blocs esquerra-dreta

Els resultats de les eleccions, tot i els canvis que han patit els diferents partits, dibuixen un panorama molt similar si atenem als blocs esquerra/dreta. Cap partit podrà manar en solitari i els pactes segueixen sent necessaris. PP, Vox i Cs sumen 150 diputats, lluny dels 176 en que se situa la majoria absoluta del Congrés. Tampoc no aconsegueixen arribar a aquesta xifra PSOE i UP, que sumen 155 escons.

Al nostre poble, les esquerres de PSOE, UP i Més Compromís han reunit 1.277 vots, als quals es podria sumar algun més d’entre opcions com ERPV o PCPE, per exemple. Per la seua banda, el bloc de la dreta suma 1.006 suports. Existeix per tant una diferència de 271 vots favorable a les esquerres.

Així les coses, les possibilitats per poder formar un govern passen, a priori, per dos escenaris. O Gran Coalició o Govern Progressista i Plurinacional.

Una Gran Coalició a l’estil alemany formada pels dos principals partits del Règim del 78. Junts, PSOE i PP reuneixen 208 parlamentaris però l’entesa es preveu complicada amb Vox competint per l’espai a la dreta del PP.

L’altra opció és la que es va posar d’acord per fer-li la moció de censura a Mariano Rajoy. En aquest cas caldria que el PSOE, UP i Más País arribaren a un acord amb els partits independentistes catalans ERC, JxCAT i el bascos del PNB i Bildu.

En qualsevol cas, es tracta de dues opcions que ja eren possibles per l’aritmètica en els anteriors comicis i que ara s’esdevenen més complicades. El reputat periodista Iñaki Gabilondo ha definit els resultats del 10N, comparant-los amb els del 28A, com a “diferents, iguals i pitjors”. Hi ha camins transitables, però sense política, voluntat de pacte i diàleg la situació s’assembla cada vegada més a un atzucac.

Vicent Galvany apuntava àcidament en aquestes pàgines a una nova repetició electoral coincidint amb el diumenge 10 de maig. No sembla el més probable, però que ningú ho descarte. Berlanga ho hauria signat.

(Este article que llegiu es publica gràcies al suport dels nostres anunciants, i als subscriptors i subscriptores, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè Biar Digital continue amb el seu treball diari. Si podeu contribuir fent-vos subscriptors/es per una xicoteta quota de 3 € al mes a fer de Biar Digital un mitjà encara més independent i de més qualitat, vos demanem que ho feu en esta pàgina).

Inicieu sessió per enviar comentaris

   yt    

Xarxes socials

BiarDigital "Discúlpame", per Mayte Salguero https://t.co/j2zqxVfAnv
BiarDigital Valoració dels 100 primers dies de Govern Municipal: Compromís https://t.co/0iWNfYk0uP
BiarDigital Valoració dels 100 primers dies de Govern Municipal: Esquerra Unida https://t.co/LkZYt6UY4d
BiarDigital Els alumnes de l’IES Biar participen en un joc de rol sobre consum responsable https://t.co/2lHuMM5VQ2

Enquesta

Molt positiu - 12.2%
Positiu - 9.8%
Regular - 12.2%
Negatiu - 22%
Molt negatiu - 34.1%
Indiferent - 9.8%

Han votat: 41
Enquesta tancada on: Novembre 11, 2019
Joomla templates by Joomlashine