Previous ◁ | ▷ Next

Opinió

Si vols participar en aquest apartat, envia'ns el teu article d'opinió al nostre correu juntament amb alguna fotografia teua.

Des que érem menuts ens han dit 'sou la generació millor preparada d'Espanya, segur que en acabar els estudis se us rifen', i que més? Han estat tota la vida fent-nos creure una mentida. Sempre s'ha dit que com més preparació tinguérem, més estudis, més idiomes... més possibilitats tindríem de treballar. I, què ens em encontrat?

"No calia", per Sergi Barceló

Mira que li he pegat voltes al tema sobre si escriure o no escriure res, però ja sabeu, si calle rebente; de més a mes, si ara no dic res, el capità moro d’Acoi de fa uns anys no m’ho perdonaria. Espere que ningú s’ofenga per les meues paraules i m’agradaria que s’entenguera el to; qui em coneix sabrà captar el que diré.

Arriba maig i la gent de Biar ja ens afanyem per a preparar un any més les festes de Moros i Cristians. A tots i totes se’ns omple la boca quan parlem de les festes, les nostres festes. Les presumim, convidem a amics i coneguts a que vinguen a gaudir-les i conèixer-les amb nosaltres.

I toca continuar amb l'exposició de les meravelles i no que els alumnes del meu institut han treballat a mena de poema objecte... Aquest que encapçala aquesta tongada darrera, fa referència a la violència... No cal paraula quan una gàbia i uns parracs diuen ja tant...

Viatjar permet trencar les rutines, alterar la noció del temps i eixamplar horitzons vitals. Aquestes tres qualitats que destacava la periodista Judit Carrera en un article al diari ARA, es poden trobar també en les nostres festes de maig, que no deixen de ser un viatge temporal a un lloc diferent del Biar que cada dia habitem.

Al meu institut, i des del meu departament..., bo, un dels dos que em tenen en condomini, el de valencià, cada any es proposa als alumnes que participen en un seguit de concursos postpasquals: el d'aforismes, el de paraules inventades, el de la poesia visual i un dels que més èxit tenen, els poemes objecte.

El pròxim 9 de maig se celebra el dia d’Europa com a commemoració del naixement d’un embrió que derivaria en el que coneixem actualment com a Unió Europea. El 9 de maig de 1950, el ministre d’assumptes estrangers francès, Robert Schumann, feia pública la cèlebre declaració amb què es donava pas oficialment a una voluntat política per part dels governs d’alguns països europeus per iniciar certs processos d’integració. Un llarg camí s’ha recorregut des d’aquell moment. Camí que no ha sigut ni progressiu ni ferm, sinó que més bé s’ha demostrat com una senda tortuosa, recorrent una orografia més que complicada. Amb els seus avanços i retrocessos, amb les seues crisis i amb els seus èxits. Però que sense cap dubte, en intentar analitzar d’una manera objectiva el procés, podem observar a nivell global el resultat d’aquest procés històric.

Quan un jove se’n va de festival, sempre hi ha gent al voltant que criticarà la manera de ser d'aquesta generació de joves. Sovint escoltem queixes de gent més major dient que no fem res, fins i tot ens diuen que som la generació “nini”, ni estudia ni treballa.

Aquesta gent solen ser persones majors que, incapaces d’empatitzar, sempre ho comparen tot amb «la seua època» , però si canvien les coses... Serà per alguna raó, no?

Estimats estudiants. Sé que, des de ben xicotets, a molts us han ensenyat que el vostre esforç i la vostra intel·ligència es defineixen única i exclusivament amb una xifra que es troba entre el nombre u i el deu. En altres paraules, la societat ens ha inculcat que la capacitat de raonar i resoldre problemes pot “medir-se” mitjançant un simple test de quocient intel·lectual que posiciona, classifica i determina el “grau d’intel·ligència” de cadascú. Tanmateix, realment és així? Realment hem de creure que tot el nostre potencial sols s’identifica i demostra amb aquest mètode? Potser, aquest test siga útil, però no decisiu.

Durant els últims anys, tant amb governs municipals del PP com del PSOE, el Ball d'Els Espies ha anat perdent, al meu entendre, una certa gràcia que el caracteritzava com a alguna cosa estrident i fora del comú per les disfresses que s'utilitzaven de forma lliure, la simplicitat de la melodia, la manera estrafolària amb què es ballava i les carotxes que feien els balladors en acabar cada tonada del ball. Si bé és cert que esta festa hui en dia és multitudinària pel gran nombre de balladors que reuneix, crec que ha perdut part de l'interés que atreia nombrosos visitants per a presenciar les singularitats del propi ball. Ho he anat contrastant amb l'opinió que diverses persones de Biar m'han manifestat, les quals comenten que el ball s'ha tornat tediós i que s'ha desvirtuat. A més, fins i tot algun foraster m'ha dit que ja no li troba cap interés a este ball que desconeixia i alabaven tant.

Pàgina 6 de 10

   yt    

Xarxes socials

BiarDigital [vídeo] La Revoltosa torna a fer viral el seu vídeo d'estiu previ a les festes de Villena https://t.co/Z9qjBHtt38 https://t.co/7ZK6OCz2rv
BiarDigital Biar Digital destina el 3% dels ingressos de l'edició en paper a un projecte solidari en la frontera colombiano-ven… https://t.co/IsRW6Ig39P
BiarDigital "En hoy o en ayer", per Mayte Salguero https://t.co/YCBa0rKGQR
BiarDigital Flama Violeta desmunta els missatges masclistes de sèries i televisions a la fresca https://t.co/7eJdGz7IWP https://t.co/r3F6Rlc2Ck

Enquesta

PP - 8.4%
PSOE - 55.7%
Compromís - 20.5%
Esquerra Unida - 6.9%
M'abstindré - 3%
No ho he decidit - 5.4%

Han votat: 332
Enquesta tancada on: Març 26, 2019
Joomla templates by Joomlashine