Previous ◁ | ▷ Next

Opinió

Si vols participar en aquest apartat, envia'ns el teu article d'opinió al nostre correu juntament amb alguna fotografia teua.

Quan tenia 7 anys ma mare volia apuntar-me a “solfa”. La seua il·lusió era que ma germana o jo haguérem aprés a tocar el piano, però estic segur que s’hauria conformat amb què algú dels dos haguérem reeixit tocant la caixa (amb tots els meus respectes cap a la caixa i cap als qui la toquen). No sé què deuria pensar ma germana de tot això en aquella època, però jo ja tenia prou amb els partits de futbol que organitzàvem cada vesprada en eixir d’escola; en això es basaven aleshores les modernes activitats extraescolars sense les quals, com tots sabeu, els xiquets dels 80 i dels 90 ens hem convertit en uns fracassats i en uns autèntics tarugos, i no com els d’ara.

La religió és una activitat privada. Tan respectable com qualsevol altra. Ni un àtom menys. Però ni un de més. Per això, els aparells institucionals pels quals una religió regula l’activitat dels seus fidels i les seues pròpies, configuren especifiques associacions privades. Amb els mateixos drets que qualsevol altre activitat: esportiva, cultural, econòmica o acadèmica. En tot cas, l’Església seria una institució de dret privat subjecta com les demés a la legislació pertinent i amb un paper purament moral i teològic.

L’entitat de la llengua és un aspecte de la realitat que a pesar de ser eludida de vegades, hem de ser conscients que està present en la nostra societat. Com bé va dir Carme Junyent: “Si les llengües no moren de mort natural, hi ha maneres de matar-les o d’induir-les al suïcidi”. A partir d’aquesta afirmació, entenem que part de la responsabilitat de l’extinció d’una llengua recau en nosaltres.

Des que érem menuts ens han dit 'sou la generació millor preparada d'Espanya, segur que en acabar els estudis se us rifen', i que més? Han estat tota la vida fent-nos creure una mentida. Sempre s'ha dit que com més preparació tinguérem, més estudis, més idiomes... més possibilitats tindríem de treballar. I, què ens em encontrat?

"No calia", per Sergi Barceló

Mira que li he pegat voltes al tema sobre si escriure o no escriure res, però ja sabeu, si calle rebente; de més a mes, si ara no dic res, el capità moro d’Acoi de fa uns anys no m’ho perdonaria. Espere que ningú s’ofenga per les meues paraules i m’agradaria que s’entenguera el to; qui em coneix sabrà captar el que diré.

Arriba maig i la gent de Biar ja ens afanyem per a preparar un any més les festes de Moros i Cristians. A tots i totes se’ns omple la boca quan parlem de les festes, les nostres festes. Les presumim, convidem a amics i coneguts a que vinguen a gaudir-les i conèixer-les amb nosaltres.

I toca continuar amb l'exposició de les meravelles i no que els alumnes del meu institut han treballat a mena de poema objecte... Aquest que encapçala aquesta tongada darrera, fa referència a la violència... No cal paraula quan una gàbia i uns parracs diuen ja tant...

Viatjar permet trencar les rutines, alterar la noció del temps i eixamplar horitzons vitals. Aquestes tres qualitats que destacava la periodista Judit Carrera en un article al diari ARA, es poden trobar també en les nostres festes de maig, que no deixen de ser un viatge temporal a un lloc diferent del Biar que cada dia habitem.

Al meu institut, i des del meu departament..., bo, un dels dos que em tenen en condomini, el de valencià, cada any es proposa als alumnes que participen en un seguit de concursos postpasquals: el d'aforismes, el de paraules inventades, el de la poesia visual i un dels que més èxit tenen, els poemes objecte.

El pròxim 9 de maig se celebra el dia d’Europa com a commemoració del naixement d’un embrió que derivaria en el que coneixem actualment com a Unió Europea. El 9 de maig de 1950, el ministre d’assumptes estrangers francès, Robert Schumann, feia pública la cèlebre declaració amb què es donava pas oficialment a una voluntat política per part dels governs d’alguns països europeus per iniciar certs processos d’integració. Un llarg camí s’ha recorregut des d’aquell moment. Camí que no ha sigut ni progressiu ni ferm, sinó que més bé s’ha demostrat com una senda tortuosa, recorrent una orografia més que complicada. Amb els seus avanços i retrocessos, amb les seues crisis i amb els seus èxits. Però que sense cap dubte, en intentar analitzar d’una manera objectiva el procés, podem observar a nivell global el resultat d’aquest procés històric.

Pàgina 5 de 9

   yt    

Xarxes socials

BiarDigital "Todo es tú", per Mayte Salguero https://t.co/KdhQkEULjB
15hreplyretweetfavorite
BiarDigital S'han multiplicat en un 150% les actuacions i reduït a 4 mesos el període per atendre els casos de dependència a Bi… https://t.co/9RoxYWEydn
15hreplyretweetfavorite
BiarDigital Els ciutadans i ciutadanes de Biar participaran en “El Repte del Reciclatge”, de la mà d'Ecoembes… https://t.co/Sp2ralPbG7
21hreplyretweetfavorite
BiarDigital Grup de Mares i Pares: "Seria important per al poble crear una figura d’un tècnic de joventut. Que puga posar-se en… https://t.co/EMriEjpdcP

Enquesta

Joomla templates by Joomlashine