Previous ◁ | ▷ Next

Opinió

Si vols participar en aquest apartat, envia'ns el teu article d'opinió al nostre correu juntament amb alguna fotografia teua.

Estimats estudiants. Sé que, des de ben xicotets, a molts us han ensenyat que el vostre esforç i la vostra intel·ligència es defineixen única i exclusivament amb una xifra que es troba entre el nombre u i el deu. En altres paraules, la societat ens ha inculcat que la capacitat de raonar i resoldre problemes pot “medir-se” mitjançant un simple test de quocient intel·lectual que posiciona, classifica i determina el “grau d’intel·ligència” de cadascú. Tanmateix, realment és així? Realment hem de creure que tot el nostre potencial sols s’identifica i demostra amb aquest mètode? Potser, aquest test siga útil, però no decisiu.

Durant els últims anys, tant amb governs municipals del PP com del PSOE, el Ball d'Els Espies ha anat perdent, al meu entendre, una certa gràcia que el caracteritzava com a alguna cosa estrident i fora del comú per les disfresses que s'utilitzaven de forma lliure, la simplicitat de la melodia, la manera estrafolària amb què es ballava i les carotxes que feien els balladors en acabar cada tonada del ball. Si bé és cert que esta festa hui en dia és multitudinària pel gran nombre de balladors que reuneix, crec que ha perdut part de l'interés que atreia nombrosos visitants per a presenciar les singularitats del propi ball. Ho he anat contrastant amb l'opinió que diverses persones de Biar m'han manifestat, les quals comenten que el ball s'ha tornat tediós i que s'ha desvirtuat. A més, fins i tot algun foraster m'ha dit que ja no li troba cap interés a este ball que desconeixia i alabaven tant.

Divendres 31 de març, els alumnes de 1r de ESO d’Ètica vam emprendre un viatge, pas per pas, cap a APADIS, un fascinant lloc on vam aprendre com viuen les persones amb discapacitats intel·lectuals.

El viatge va estar d’allò més divertit: es podria dir que Harry Potter ens havia acompanyat en el camí. Mare meua! Una hora i quaranta-cinc minuts parlant de Harry Potter i tirant-se eixes fulletes, els “novios” (la planta)!

Ja en són 866 mortes en els últims tretze anys a Espanya, 53 de les quals pertanyen a 2016, incloent-hi els casos que hi ha “en investigació”. És clar que en el 2017 ja trobem més casos en aquests dos mesos.

Són molts els avanços que hem aconseguit les dones en una societat masclista, com ara el dret de vot o la igualtat de remuneració pel mateix treball – encara trobem algun cas que no -, però en aquesta societat “desenvolupada” encara som discriminades per raons de sexe.

La història i la civilització comencen amb la invenció del llenguatge escrit. D’altra banda, la prehistòria comença amb el descobriment del foc, un descobriment accidentat. Els homínids aquells no sabien ni el que feien!

Amb aquesta frase vull indicar moltes coses, entre la que destaca, que els de ciències són més llests que els de lletres. Les seues carreres són més difícils, ja que per a avançar han de fer-ho mitjançant la més intel·ligent fórmula del seu saber: La casualitat divina.

Divendres 7 d’abril, els alumnes de l’IES Biar assistim a un “Cluedo” organitzat en l’institut. Els alumnes de 2n de Bat ajudem en l’organització disfressant-nos de diferents personatges i la resta va haver de descobrir qui havia sigut l’assassí d’Enric, el professor d’educació física.

"Els dolors de Biar", per Sergi Barceló

M’ha entusiasmat l’article que Sergi Gómez i Soler ha publicat al seu fantàstic blog al voltant del Dia dels Dolors a Biar. Tot i que ell a mi no em coneix, jo a ell sí. El vaig conèixer fa un grapat d’anys en un seminari organitzat per la Universitat d’Alacant a la Seu Universitària de Biar sobre la cultura popular valenciana. Van ser per a mi uns dies de descoberta, d’arqueologia etnogràfica, i és que les animetes que vivim als pobles – o vivíem –  som incapaços de sospesar la vàlua i la riquesa dels costums que ens descriuen i ens situen en un determinat hàbitat cultural. Sovint passa que han de vindre de fora – els d’Ontinyent són de fora?–  per posar-nos un espill davant dels nassos i explicar-nos qui som.

M'agrada desdejunar amb força. Quant més sucre més dolç és una màxima en quest hàbit meu. Clar que és sempre mediterrani, torrades de pa, cafè llépol a ser possible, oli d'oliva, tomàtigues i sal. Senzill i sa.

De sobte, em fixe. Al recipient del suc de taronja hi diu: Zumo de naranja i escrit en lletres més petites apareix «Suco de laranja». Des de quan el portugués és llengua oficial a l'estat espanyol? No sap ningú que bevem suc de taronja en recipients de «suco de laranja»?

Aquest passat dia 1 d'abril, vam acudir a la presentació de la Plataforma Diversitat Malva LGTBI a Biar, com a membres de la plataforma i alumnat de l'IES Biar, on va sorgir aquest grup. Hui per hui la plataforma està formada per alguns alumnes de l'institut , encara que ens agradaria que hi acudira gent de tota la contornada, així com també de totes les edats, ja que estem parlant d'una qüestió d'abast molt ampli, que influeix a totes les persones, no només a els adolescents.

Biar, a set d'abril de 2017. Divendres de Dolors.

Això d'acabar l'institut i no tornar cap a casa, sovint és senyal de ventura. I ausades que n'he tinguda hui... La sèrie de coses que m'han arribat a passar són d'aquelles que no s'obliden, entre el dinar, el té amb llet a les cinc en lloc curiós i entre persones esplèndides, i l'arribada justeta al capdamunt del carrer Romero per al llençament de les bótes...Abans, però, he tingut el temps suficient per entendre la festa... Mentre sota l'aixopluc del Plàtan ratllava intents de sonet impossible per falta de referent, escolte, de lluny, la cançoneta que els alumnes m'havien estat ensenyant sense gaire dificultat, no, però amb una dosi d'il·lusió d'aquella que t'atrapa cada vegada que la repetien. Els ulls, els brillaven. I quin mantra aquest... "Una bóta, bóta i mitja"... Però no penses... No es canta com tu i jo la podríem entonar en un principi... No!, que totes les "a" van accentuades!!! Collinsos, la rima com serà d'endiablada, que vull tancar el sonet amb el cant, tan graciós com és... "Una bóta, bóta i mitjà...!" I com que aquesta bóta du accent diacrític mentre no se'ns assegure el contrari...

Pàgina 5 de 9

   yt    

Xarxes socials

BiarDigital [IES Digital] L’Erasmus + a l’IES Biar: «Canviant vides, obrint mentalitats», per M. José Aroca… https://t.co/VbawK4dDQa
8hreplyretweetfavorite
BiarDigital Arriba un any més a Biar la festa de Sant Antoni Abat https://t.co/Belo3rkXai https://t.co/C0w9JHPdqO
8hreplyretweetfavorite
BiarDigital Renovació del carnet de socis del poliesportiu municipal https://t.co/qRoii19bam https://t.co/2JKRu6M4HW
11hreplyretweetfavorite
BiarDigital [IES Digital] "ES GUANYA I S'APRÉN", per Gloria Calabuig https://t.co/439TrVW31x https://t.co/SZTnRkfHWB

Enquesta

Sí - 70.2%
No - 23.4%
Indiferent - 6.4%

Han votat: 47
Enquesta tancada on: Setembre 21, 2018
Joomla templates by Joomlashine