Previous ◁ | ▷ Next

Opinió

Si vols participar en aquest apartat, envia'ns el teu article d'opinió al nostre correu juntament amb alguna fotografia teua.

Article publicat originalment en el llibre de Festes de La Canyada, juliol 2017.

Als pobles menuts com Biar o la Canyà ja se sap el que passa, que tot se sap, i precisament quan ma mare, Josefina Molina, va obrir el seu estudi fotogràfic el 1988 a Biar no va passar desapercebut, com és lògic. Jo era molt menut, sols tenia 6 anys, i poc recorde d’aquell piset al carrer del Perino, al costat del Convent, sols els meus jocs infantils entre aquelles habitacions, mentre ma mare feia els primers passos com a fotògrafa professional. Tot i això, l’estada al primer pis dreta del Perino sols va durar mig any, fins que el 1989 vam passar al carrer Sant Cristòfol, que en aquells anys es disputava ser el centre comercial del poble amb el carrer Major, tot i que en l’actualitat el carrer Sant Cristòfol i els carrers pròxims s’han situat des de fa un grapat d’anys com l’autèntic centre neuràlgic comercial de Biar.

El passat 17 d'octubre, l'alumnat de 4t d'ESO, al llarg de tot el matí,  vam anar a la casa de cultura de Biar, a veure  una exposició anomenada "Llapis, paper i bombes". Primer, vam entrar, i vam veure que, en un racó hi havia una antiga maleta oberta, amb una bandera republicana, i fotocòpies de dibuixos sobre la Guerra Civil (1936-1939) fets pels xiquets que la van viure. La bandera republicana estava col·locada perquè  representava el govern que havia estat present a Espanya des de 1931-1939.

El 7 de Novembre d’enguany es celebra el centenari de la Revolució Russa, coneguda també com la “Gran Revolució Socialista d’Octubre”. Un dels esdeveniments més transcendents del darrer segle i, molt possiblement, de tota la història de la humanitat. La Revolució de 1917 va significar la materialització pràctica, baix la direcció política i organitzativa del dirigent rus, Vladimir Ilitch Ulianov, més conegut com Lenin, de la tesi marxista de la lluita de classes i la fonamentació del que seria el primer estat socialista del món. Vista en perspectiva, suposà l’inici d’una nova fase històrica, marcada, principalment, per ser la primera alternativa política al capitalisme i al sistema institucional burgès. Tot i les dramàtiques convulsions polítiques i un llarg període de guerres, la Revolució va propiciar transformacions radicals en totes les es esferes de la vida social, cultural, econòmica i política del poble rus. Va ser l’inici d’una societat nova i igualitària. L’inici d’un somni.

Sé que no és molt original aquest encapçalament. Però és la veritat. Amb la caiguda de les primeres fulles de la tardor, dies cada vegada més curts i les primeres vesprades gèlides i ombrívoles, són una invitació per refugiar-se a casa i reflexionar sobre assumptes pendents que a un li sobrevolen pel cap.

Un d'aquests assumptes podria ser la notícia: "Els Franco s'atrinxeren al Pazo de Meirás". L'Ajuntament de Sada, A Coruña, on s'ubica el pazo (¿) que va ser d'Emilia Pardo Bazán, va aprovar reclamar a la Xunta de Galícia que retiri a la Fundació Nacional Francisco Franco (una associació que el PP va declarar d'utilitat pública!!) de la gestió de les visites i les hi traspassi al municipi. La família Franco, està obligada a obrir el pazo quatre vegades al mes després de la seua declaració com a Bé d'Interès Cultural (BIC).

El passat 18 d’agost, en plena canícula estiuenca, amb molts aficionats i aficionades amb el banyador o biquini posat i gaudint d’unes merescudes vacances, va començar a rodar el baló pels estadis de futbol espanyols. Un cop més, l’esport anomenat “rei”, tornarà a ser protagonista dels nostres més baixos instints antropològics, amb immenses alegries, però també, amb immenses decepcions. Ens tornarem a indignar amb els immorals contractes econòmics de molts dels seus protagonistes, però tot i això, els alçarem al capdamunt dels altars esportius més lluminosos. Ens escandalitzarem per un error arbitral que perjudique al nostre equip i aplaudirem els errors, per clars que siguen, de les estrelles que idolatrem com déus. Però tot aquest circ mediàtic, econòmic i esportiu, té els dies comptats tal com el coneixem hui.

La imatge dels veïns de Barcelona aplaudint espontàniament els Mossos d’Esquadra és genial. Més encara després d’uns anys en què el paper d’aquest cos policial ha estat molt qüestionat arran de casos que fan pudoreta, les coses com siguen. Ara, però, la societat s’ha tret el barret perquè, certament, s’ho han currat i és l’orgull d’un país. Els mitjans de tot el món així ho corroboren en fer del cos policial català un exemple de rigor i de faena ben feta. Enrere queden els casos Quintana, els maltractaments als calabossos o les agressions innecessàries. Sembla que la societat civil ha passat pàgina i ha abraçat els Mossos com mai havien fet, potser també en un intent de buscar i trobar elements de què sentir-se orgullosos davant la inoperància dels espanyolíssims de ponent.

"I ara, què?", per Sergi Barceló

Amb l’arribada de l’estiu els pobles es posen en marxa. L’oferta es dispara i pareix que no hi haja ni un sol cap de setmana sense cap compromís a què acudir: festivals de música, berbenes, festivitats de sants i marededéus, sopars populars i firetes d’estiu, les quals pareix que hagen de convertir-se en la gallina dels ous d’or dels pobles.

Continuació de l'article "Tornar l'espectacle a l'Ajuntament", que podeu consultar en el següent enllaç.

Ja que tinc calent l’ordinador, no vull deixar passar l’ocasió de comentar alguns aspectes de l’últim ple celebrat el passat 26 de Maig. I ho faig en contra del meu cardiòleg de capçalera, que ha observat pujades anormals en la meua tensió arterial cada vegada que em pose davant de l’ordinador per visionar els plens municipals que es pengen a la xarxa social. I, ja se sap, en aquests casos, el primer hauria de ser la salut. Però aguantaré alguns plens més. No molts.

Des de fa anys s'està treballant en aquest tema a Biar. Hi ha hagut un intent fallit , per diferents raons que no vénen al cas, amb el sistema Wifi.

Hi ha hagut algun intent d'alguna empresa privada, però sense èxit.

El físic Stephen Hawking diu que tot es pot explicar amb paraules i amb dibuixos. No seré jo qui contradiga tan llorejat i important investigador astrofísic. Però el que passa últimament en la celebració dels plens municipals és difícil d’explicar amb paraules i impossible de transcriure amb dibuixos, excepte si ens acollim a algun dibuix surrealista del geni Dalí.

Pàgina 5 de 10

   yt    

Xarxes socials

BiarDigital [vídeo] La Revoltosa torna a fer viral el seu vídeo d'estiu previ a les festes de Villena https://t.co/Z9qjBHtt38 https://t.co/7ZK6OCz2rv
BiarDigital Biar Digital destina el 3% dels ingressos de l'edició en paper a un projecte solidari en la frontera colombiano-ven… https://t.co/IsRW6Ig39P
BiarDigital "En hoy o en ayer", per Mayte Salguero https://t.co/YCBa0rKGQR
BiarDigital Flama Violeta desmunta els missatges masclistes de sèries i televisions a la fresca https://t.co/7eJdGz7IWP https://t.co/r3F6Rlc2Ck

Enquesta

PP - 8.4%
PSOE - 55.7%
Compromís - 20.5%
Esquerra Unida - 6.9%
M'abstindré - 3%
No ho he decidit - 5.4%

Han votat: 332
Enquesta tancada on: Març 26, 2019
Joomla templates by Joomlashine