• http://valdespastor.com/site/
Previous ◁ | ▷ Next

Opinió

Si vols participar en aquest apartat, envia'ns el teu article d'opinió al nostre correu juntament amb alguna fotografia teua.

Article publicat en el llibre de Festes d'enguany.

Fa uns anys en el meu article per a este Programa de Festes -hi ha qui tenim el costum de no dir-li Revista de Festes- parlava sobre els carrers de Biar, definint-los com les artèries i llocs de reunió de qui fa el poble, els veïns i veïnes, uns carres que formen part, no ens enganyem, d'un entorn del què podem sentir-nos molt afortunats de poder gaudir.

"A Miquel Albero Maestre" per Marina Maestre

Fa temps, just avui cinc mesos, (ho publique ara però ho vaig preparar ahir) que volia esciure alguna cosa així, però no m’agrada fer les coses de presses i carreres. M’agrada fer-les amb estima, deixar que la llum m’il·lumine i donar-li una bona sortida.

Aquest matí he llegit una publicació d’un altra persona que entrellaçava diferents reflexions sobre la vida, la mort i la complexitat de sentir-te trist per la marxa d’algú a qui potser tampoc coneixes gaire, però no saps perquè t’afecta profundament. I llavors m’he inspirat de nou. Li vull dedicar aquest post, el de l’aniversari del meu Blog (ara fa un any que el vaig crear), a Miquel, el meu cosí postís, com ell em solia dir.

Benvolgut veïnat de Biar, poseu estes paraules en quarantena dins d’un pot i etiqueteu-lo en lletres grosses que diguen «Ironia» o, si voleu, «Idiotaes», però per favor, no vos enfadeu.

La Mare de Déu de Gràcia s’ha enfadat moltíssim. M’han apunyalat pel darrere, li diu a les altres marededeuetes i santets dels voltants. Els explica que, segons els il·lustres i entesos del poble, les festes de moros i cristians sempre s’han celebrat per ella i que si ella per algun motiu celestial desapareguera, ja no se celebrarien. Fins i tot, diu: mireu com em tenen present que ja pot ploure i tronar que a mi m’han d’abaixar al poble el dia 10 encara que els festers es queden sense sopar. Però això eren altres temps, lamenta la verge Gràcia, ara s’han passat les meues andes per on els ha rotat i volen canviar les festes al cap de setmana! Sant Jordi, patró de Banyeres, s’arrapa i escridassa davant d’eixe ultratge; l’altre sant Jordi, el matamoros d’Alcoi, es resigna i adverteix que ell ja ho veia vindre, que les estampetes queden molt bé, però el dineret és el dineret i que a ell li ho diuen o li ho conten? Els empresaris d’Alcoi, sí sí, d’Allllcoi, l’han enviat a pastar i ja han modificat el calendari fester al cap de setmana. Sant Blai riu per no plorar perquè a Bocairent ja els ha passat el mateix.

"El Biar musulmà. Part I" per Eloy Poveda

A vegades, aquells vestigis que encara es conserven en l’actualitat i que han sigut testimonis d’una història ja desapareguda, romanen ocults als ulls de la gent. Desgraciadament aquesta no és una situació poc comuna, i tenint en compte el ric patrimoni històric-artístic que té el nostre poble, encara és més patent. Les casualitats a vegades no tenen explicació, i aquesta és una d’eixes casualitats que ocorren poques vegades, sobretot tenint en compte que aquestes restes arqueològiques podrien haver desaparegut i, amb elles, tota la informació històrica que comporten.

"Biar: un lent despertar" per Eduard Garcia

El 10 d'octubre de 2013 Biar va rebre la visita del president Alberto Fabra, una visita que va passar desapercebuda per a molts veïns i veïnes simplement perquè no s'havia anunciat per part de l'Ajuntament. Aquell dia les autoritats locals, provincials i autonòmiques i els seus simpatitzants amb vestit de diumenge segurament esperaven trobar-se a territori amic, ja sabem que Biar més enllà del revol quan van llevar les dames en Festes, quan es va produir la moció de censura i canvi de govern local, o l'oposició a la construcció de les macro urbanitzacions entre Biar i el Camp de Mirra no ha destacat per ser un poble crític políticament, més bé el contrari, un poble on tot el món sabem com pensa este o l'altre, on s'etiqueta ideològicament segons la família, on cal no alçar massa polseguera, especialment si tens un negoci o treballes per l'Ajuntament.

Molt s'ha dit i escrit sobre una ciutat romana situada a l'interior de la província d'Alacant anomenada Apiarium o Menralia/Mellaria, un lloc important ja des d’època romana dedicat a l’explotació de la mel d’abella. Aquest és un topònim ja referenciat per Ptolomeu allà pel segle II d. C., que a més especifica que era el primer poble de l’interior de la Contestània Ibèrica. La tradició historiogràfica, accentuada i acrescuda pels erudits de l'època moderna, ha provocat que aquesta dada s'haja implantat a les nostres ments i s'associe a l'origen del topònim actual de Biar.

No recorde la biblioteca sense Ricardo, i ara que ho pense, diria fins i tot que formava part dels murs, els patis i les xicotetes finestres del Convent. Des de ben menuts acostumàvem a anar a la Biblioteca Municipal a fer deures, un sa costum que els xiquets no sé si encara sovintegen. Primer, a les taules octogonals de la sala infantil on ens deixava treballar en grup: li ratllàvem les taules, les omplíem de pegament, remenàvem llibres dels xiquets més majors i, com érem, el més atrevit encara agafava d’amagat l’atles d’educació sexual per descobrir les formes i les corbes del cos femení.

“La permanencia estable de un símbolo identitario de carácter religioso en las salas de plenos de las corporaciones locales carece de relación objetiva con la naturaleza específica de las actuaciones públicas que cobijan dichos recintos y pudiere, incluso, implicar la apariencia de conexión o de vinculación entre ambas categorías que es, precisamente, lo que el texto constitucional pretende evitar”.

Este párrafo con el que comienzo este artículo no lo ha escrito el alcalde de Biar. No lo ha escrito nadie del PSOE, ni de Compromís, ni de Esquerra Unida, ni de Podemos. No lo ha escrito ningún ateo, ni militante del laicismo. No lo ha escrito ninguna persona enemiga de la iglesia católica, ni de las tradiciones.

Cuesta mucho llegar a saber un poco de cualquier cosa, cuesta más saber que no se sabe tanto como uno cree saber.

"Biar, joguet sexual", per Sergi Barceló

Article publicat en el seu bloc personal "Cullerà i arrere"  el 7 de maig de 2014.

A Biar s’ha desfermat la indignació. I mira que hi ha coses per a indignar-se, com les cues interminables per a aconseguir una cadira que permeta veure l’Entrà i el band a traïció de l’Alcaldia, com l’apagada literal del barri de sant Roc, el preu de la pólvora o els jòvens que viuen fora i no podran (podrem) lluir tipet a les festes. Però la gent de Biar s’ha indignat perquè, ara voreu, una veïna ha obert uns expenedors ben curiosos. Al poble sempre n’havíem tingut, alguns més atrevits que d’altres però sempre sol·licitats per totes les edats. Ningú em podrà contradir quan assegure que una màquina expenedora ens pot fer eixir de més d’una situació apurada.

Pàgina 9 de 9

   yt    

Xarxes socials

BiarDigital El PP sobre els Balls del Jesús: "No podem admetre que es gaste sense control en estos temes i que altres regidorie… https://t.co/sIFUyTZc9Z
14hreplyretweetfavorite
BiarDigital [IES Digital] "Etiquetats", per Paco Punzano i Natalia Marín https://t.co/4q0LKrNAew https://t.co/DpUfrhxZpd
BiarDigital S'inicien els treballs en la Zona d'Actuació Urgent entre Biar i Onil i es constitueix un borsa de treball per actu… https://t.co/UNQV18qSC0

Enquesta

Sí - 70.2%
No - 23.4%
Indiferent - 6.4%

Han votat: 47
Enquesta tancada on: Setembre 21, 2018
Joomla templates by Joomlashine