• http://valdespastor.com/site/
Previous ◁ | ▷ Next

Continuem amb foment lector dilluns i dimecres a IES Biar: selecció de microrelats 1r FPB.

Continuem amb foment lector dilluns i dimecres a IES Biar: selecció de microrelats  1r FPB.

L’home de gris jeia tranquil en la seua butaca, aquella butaca que ja s’havia dit un milió de voltes que calia canviar, però, que després de setze anys ocupant el mateix racó, ja era tant part d’ell com la seua pròpia casa. Potser no ho feia perquè aquella pell gastada i descolorida, que seguia fent el seu treball a dures penes li recordava a ell mateix, desgastat per un treball monòton que justament havia abandonat el dia anterior.

Entra Blai i s’asseu al meu costat. Em mira i veig als seus ulls tot el que sent per mi: la llàstima, la compassió, el respecte, l’amor. I em pregunta trist si estic amb els morts o són ells els que hi són amb mi. I encara que el vull més que mai no puc evitar recordar la Berta. Torna tot a la meua ment com un record abstracte que em fa tremolar.

És una nit freda i obscura. Hi va sola caminant pels carrers estrets de la ciutat, amb lleugeresa sense aturar-s'hi ni un segon. Una olor pertorbadora es clava dins de les seues fosses nasals recorrent-li tot el cos, olor peculiar, olor putrefacta, que li recorda quan era al treball de son pare i sospitava que alguna cosa no anava bé. En girar el carrer, s'acosta al contenidor de brossa per tirar un mocador i l'olor s'intensifica, fins a produir-li una sensació de mareig. Una vegada hi deposita el paper, queda gelada en veure-hi prop un cos sense vida. Tenia el coll degollat, una concepció bipartida que separava, per tant, cap i cos, l'expressió facial demostrava una mescla d'angoixa i por amb un cos ple de morats i talls. La sang gotejava pel contenidor caent amb direccionalitat a la vorera i acabant el seu recorregut a la calçada on s'estava formant una bassa. Dedueix que el cos duia allà un parell de dies a causa de la forta olor, en acostar-s'hi més, un calfred li recorre tot el cos, deixant-la sense respiració.

La teoria del caos explica que el resultat de quelcom depén de distintes variables i que és impossible de predir. Es podria dir, que en aquest cas, el caos és el que nosaltres vam provocar en uns mesos indefinits, les variables som tu i jo i el resultat, és l’odi o la indiferència que ens tenim mútuament. En definitiva, ens hem convertit en un tòpic molt conegut: de l’amor a l’odi només hi ha un pas.

Aquella nit definitivament no vaig poder més. L’angoixa, la tristesa i la por acabaren amb mi. Després de tres anys de dolor profund no vaig poder resistir de cap manera, em vaig enfonsar en les profunditats de la meua ment per a no tornar mai més. Tot es va acabar, i amb tot, jo. Vaig posar la clau al pany evitant qualsevol classe de soroll, per mínim que fóra. No volia alertar la bèstia. Sí, mon pare. Cada vegada que entrava a casa una mena de sentiments depressius em mullaven com la pluja mulla els carrers. Quan ho vaig aconseguir em vaig dirigir cap a la meua habitació escales amunt i vaig deixar les sabates de tacó que em va regalar la meua mare dos mesos abans de morir sobre la catifa. Era de les poques coses que em quedaven d’ella. Va ser entrar al llit, girar la cara cent huitanta graus i trobar-me'l ansiós de plaer. No vaig poder escapar. Una vegada més ell i el meu germà van fer amb mi el que van voler, deixant-me tota mena de blaüres i marques al llarg de l’esquena -ara mateix us estareu preguntant per què no vaig rebre ajuda o com la resta de persones no van ser capaces d’adonar-se’n pel que estava passant. Doncs resulta que sóc més que bona actriu i una experta en ocultar estats d’ànim-.

Treballe com a assassina. Ho he anat aprenent de mon pare des que tenia set anys. La meua primera víctima va ser ma mare i, des d’aleshores, la meua carrera com a assassina ha anat creixent en èxits. Tot li ho he d’agrair al meu progenitor. Ell em va instruir a l’hora de fer servir un ganivet, de trobar el punt de pressió exacte per estrangular una persona i d’apuntar amb una pistola. 

[IES Digital] "Sense por", per Ana Estevan

- Ella no va posar-hi resistència.

Ho recorde. Ho recorde tot. Tant, que m'agradaria desaparéixer. Em trobe al judici, asseguda en una cadira. Em fa mal recordar-ho. No puc. No puc. Llegeixen el meu testimoni. El meu dur testimoni. El jutge no em creu. El vídeo no és suficient per a ell. M'han espiat. No puc dur una vida normal després del que ha passat. Es suposa que després d'aquella nit no puc eixir amb les amigues, no puc anar a estudiar. Aquesta és la realitat. Em trobe desanimada. El meu límit és a tocar. Tots els homes són iguals? Tornaré a creure en mi? És clar que ho faré. És clar que trobaré alguna persona que em faça sentir bé. Em costarà confiar, però ho faré.

   yt    

Xarxes socials

BiarDigital El PP sobre els Balls del Jesús: "No podem admetre que es gaste sense control en estos temes i que altres regidorie… https://t.co/sIFUyTZc9Z
14hreplyretweetfavorite
BiarDigital [IES Digital] "Etiquetats", per Paco Punzano i Natalia Marín https://t.co/4q0LKrNAew https://t.co/DpUfrhxZpd
BiarDigital S'inicien els treballs en la Zona d'Actuació Urgent entre Biar i Onil i es constitueix un borsa de treball per actu… https://t.co/UNQV18qSC0

Enquesta

Sí - 70.2%
No - 23.4%
Indiferent - 6.4%

Han votat: 47
Enquesta tancada on: Setembre 21, 2018
Joomla templates by Joomlashine