Previous ◁ | ▷ Next

"Les aus a Biar", per Just Román Soriano

Sent jo xiquet els ocells formaven part important en la vida de les persones i especialment dels més petits, que ens assombràvem de vore aquells animalets volar a gran velocitat i fent a voltes piruetes, en hi havien alamont; en els carrers del poble, els teuladins, les oronetes (en l’estiu); en la muntanya àguiles, falcons, la tradicional peça de caça: Perdius, abellerols, tòrtoles, etc. també els aus de pas, torts, turcassos, i altres, canviant segons l’estació del l’any; en la resta cagarneres, paixarells , verderols, gafarrons (els més petits de tots), a tots estos era corrent agafar-los amb envisc en les aigüetes que discurrien per les rambles, no les oronetes i per tot arreu en hi havien apoputs, blanques, mussols, els tornells de pas, a voltes una autèntica plaga. etc. Sols he nomenat els més coneguts.

Ben sabut és que els termes que encapçalen este article: “política” per un costat i “municipal” per altre tenen la seua procedència en el cas del primer del grec, concretament de la paraula πολιτική que alhora té la seua procedència en πόλις, “ciutat”, totes dues es poden traduir com “relacionat amb els ciutadans o per als ciutadans”, per la seua banda la paraula “municipal” com és obvi va referit al municipi. Aleshores quan parlem de la política municipal ho fem de la forma administrativa més pròxima a la ciutadania amb el que té això de positiu i negatiu, si bé és cert que no és el mateix les grans ciutats com ara València o Barcelona que la majoria de municipis de l’Alcoià, on els nostres i les nostres polítiques estan a peu de carrer i no és estrany veure’ls realitzant els quefers diaris com qualsevol altre veí.

Conexia aquell poble, Canals, des de fa molts anys, passaves per ell per anar a València i era famós per la seua fàbrica de calcetins Ferri, per la foguera de Sant Antoni i pel seu frondós arbre dit "La Llóca", un plàtano com el de Biar; un dia vaig pensar que este arbre tenia al peu una inscripció que deia que va ser plantat en 1914, el de Biar pensem que té 250 (hipòtesi) anys pel qual es podia fer una comparació climàtica entre Biar i Canals, quan també en el  grossor diferent dels dos i podríem saber els anys que té el nostre plàtano de Biar,  aproximadament, però amb més exctitud del que ara suposem que té; tal volta pot fer-ho un ingenyer agrícola.

Les últimes eleccions municipals a Biar han generat llàgrimes d’alegria i de tristesa. Tots intuíem que els resultats anirien ben justos i en els últims mesos les quinieles anaven amunt i avall, però tots coincidien a dir que l’assumpte es decidiria per un grapat de vots. I així ha anat, una dotzena de paperetes van tindre la culpa perquè Esquerra Unida no aconseguira el regidor que permetera revalidar el govern d’entesa entre PSOE, Compromís i EU. Però així és la democràcia –o millor, dit, la llei d’Hondt–, a voltes ens beneficia i a voltes no.

Sabido es que el topónimo Biar en árabe significa “lugar de aguas” y damos por supuesto que el cerro del castillo suponía una defensa natural y rodeado como está por dos ramblas, la de “Els Capellans y la de “ Els Molins” y también de montaña y amplio valle, se garantizaba el suministro del líquido elemento, además de la agricultura, la caza y el pastoreo.

El passat dijous 21 de març vam celebrar el dia internacional de la poesia a l’IES Biar. Els alumnes de l’institut vam preparar durant les setmanes anteriors treballs i poemes per a exposar-los i recitar-los.

El primer cap de setmana de novembre es va desenvolupar a Biar el primer Encontre de Dones Rurals del País Valencià organitzat per FEDEMUR-PV. Entre altres vaig assistir al diàleg que oferiren el professor de Geografia de la UA Antonio Martínez Puche i el catedràtic de la UPV José María Álvarez Coque, qui intervingueren sota el títol “Diàleg de despoblament: De les necessitats a la búsqueda de solucions”, on entre altres vincularen les causes del despoblament a l’infrafinançament, el deute odiós que hem hagut de contraure per a compensar-lo i que ens obliga a invertir el 25% dels pressupostos de la Generalitat a amortitzar-lo amb interessos i l’espoli fiscal que patim de més de 6.000 milions d’euros anual, que pateix el nostre país per part de l’Estat.

El passat dijous 7 de febrer tingué lloc en el institut de l’IES Biar, la realització en directe d’un programa de ràdio anomenat Ràdio Yananá amb la companyia de la fundació SanaMente i amb la participació d’onze usuaris del CRIS.

El passat 15 de gener es van convocar diverses mobilitzacions a nivell nacional per manifestar la repulsa al fet que el govern andalús permeta introduir plantejaments de retrocés en la Llei de Gènere. 

El dia de la Hispanitat va esdevenir com a festa nacional espanyola per Llei 18/1987 de 7 d’octubre, sent president del Govern espanyol Felipe González. Una festa heretada i alineada ideològicament amb els interessos de l’Espanya monàrquica, eclesial i feudal: el dia de la Raça.

Pàgina 1 de 2

   yt    

Xarxes socials

BiarDigital La solidaritat de Biar arriba a les persones damnificades en el Baix Segura https://t.co/BiGbx29hzH https://t.co/cyH5ysSH1p
3hreplyretweetfavorite
BiarDigital "Les aus a Biar", per Just Román Soriano https://t.co/InOqcmLwKh
21hreplyretweetfavorite
BiarDigital Miguel Ferre: "Encara que porte 20 anys fora de Biar, no he deixat de ser un biarut per on he anat, un enamorat de… https://t.co/jhS0y2V32T
BiarDigital Biar votarà després del Mig Any Fester https://t.co/xI51GH9BYE

Enquesta

Joomla templates by Joomlashine