"El Biar musulmà. Part I" per Eloy Poveda

| Eduard Garcia Molina | Opinió
"El Biar musulmà. Part I" per Eloy Poveda

A vegades, aquells vestigis que encara es conserven en l’actualitat i que han sigut testimonis d’una història ja desapareguda, romanen ocults als ulls de la gent. Desgraciadament aquesta no és una situació poc comuna, i tenint en compte el ric patrimoni històric-artístic que té el nostre poble, encara és més patent. Les casualitats a vegades no tenen explicació, i aquesta és una d’eixes casualitats que ocorren poques vegades, sobretot tenint en compte que aquestes restes arqueològiques podrien haver desaparegut i, amb elles, tota la informació històrica que comporten.

Cap a l’any 1931, un fragment de roca calcària escrita amb caràcters àrabs es va trobar formant part de l'entrada del solar com a topall de la porta d’una fàbrica de ceràmica a l’actual carrer Horts, lloc prop del barri de Sant Roc, considerat historiogràficament part de l’antiga moreria del Biar medieval. Als anys 90, aquesta peça va ser donada a un col·leccionista particular del nostre poble, el qual la conserva en propietat privada fins avui dia. Pese a que l’estudi d’aquesta peça, dut a terme pel medievalista Rafael Azuar Ruiz (conservador del Museu Arqueològic d’Alacant - MARQ), no va poder dur-se a terme en persona per la negativa del propietari, va ser possible a través d’una fotografia del fragment cedida pel Museu Arqueològic d’Alcoi a aquest investigador. El fragment correspon a una antiga làpida musulmana que ens aporta informació molt rellevant sobre l’època islàmica a Biar. 

042

No sols és aquest l’únic testimoni d’aquella època passada. L’any 1958 fou trobada sobre la terra d’un solar situat entre el carrer Marco i el carrer Romer una moneda de plata també amb caràcters àrabs, la qual va ser donada a l’Ajuntament de Biar pel canonge Soler Cardona. Aquesta moneda va ser estudiada per Manuel Gozalbes en 1999 i es conserva a l’actualitat al Museu de Biar.

Abans de passar a referir-nos a les restes arqueològiques, anem a fer referència a l’emplaçament de Biyār a les fonts literàries àrabs, que està testificada a dues obres de referència escrites per dos importants geògrafs musulmans en diferents segles. La primera referència, datada a finals del segle XI, l’escriu Al’Uḏrī a l’itinerari Ṭarsī al-‘Ajbar, on cita l’existència a Biar d’una alqueria (o vàries), és a dir, explotacions camperoles:

[...] de la ciudad de Murcia a la ciudad de Orihuela (Uryūla), una etapa; a la alquería de Aspe (Aṣh), una etapa; a Biar (Biyār) una etapa; a la ciudad de Játiva (Šativa) una etapa; [...]” (Vallvé, 1972).

La segona referència la fa el geògraf Al-Idrīsī en 1165 (s. XII) al seu itinerari Uns al-Muhay wa-rawd al-furay, on cita l’existència a Biar ja d’un castell i segurament d’un hisn, és a dir, una petita població fortificada:

[...] al castillo de Petrel (Batrir) hay una etapa cuyas millas son treinta y cinco, de Petrel al castillo de Biar (Biyār), [...]” (Abid Mizal, 1989).

Tornant a les restes trobades, l’estudi de les monedes hispano-musulmanes, amb els seus textos extensos, ens aporten bona quantitat d’informació de caràcter religiós i polític, tant a l’anvers com al revers. Aquesta moneda pertany a un dirhem de plata que fou encunyat baix el regnat de Hisham II en algun moment entre finals del segle X i principis del segle XI (976-1002).

 

043

 

Amb l’estudi del fragment de làpida s’ha reconstruït l’epitafi complet que va poder tindre originàriament, ja que l’escriptura monumental musulmana està prou estudiada i estandarditzada (BARCELÓ TORRES, 1998). Amb tot açò, el text correspon a un epitafi d’un home que, segons AZUAR RUIZ, no pertany a cap personatge de procedència valenciana dels que citen els diccionaris biogràfics andalusins. La lletra que apareix escrita és de tipus cúfica, elaborada amb la tècnica de l’alt relleu, idèntica a l’emprada a moltes làpides trobades en territori pertanyent a la família del governant dels Muŷāhid, de la taifa de Dénia (Alacant). De l’onomàstica del mort sols es conserva el seu nom, Aḥmad, i el del seu avi o avantpassat Mutjār. El nom del seu pare constava en la part desapareguda de la segona línia. A continuació podem veure la traducció, en la que s’ha ressaltat amb color negre les parts que falten a la inscripció original:

[En el nombre] de Dios, el Cl[em]en[te, el Misericordioso. No hay más divinidad que Dios.] [És]ta es la tumba de Aḥmad [bn ... bn] Mutjār. Falleció -¡apia[dese de él Dios!- el diurno del ...] al final del rabī’ el p[rimero (o postrero) del año ... y] cincuenta y cuatro[cientos. ¡Amén. Él es el Señor de los mundos!].

 

 

Amb tota aquesta informació, i tenint en compte que l’única resta arqueològica que es coneixia pertanyent a l’època musulmana era la torre de l’homenatge del castell amb la seua volta almohade i part d’un llenç de muralla de tapial trobat durant l’última restauració (2009-2010), podem afirmar que el poblament musulmà ja estava present a aquestes terres a finals del segle X, a l’època califal, quasi un segle i mig abans del que es tenia documentat materialment. Evidentment, aquestes fonts literàries àrabs ja citen un poblament a finals del segle XI, consistent en una o vàries explotacions camperoles, però és la moneda, trobada en ple centre històric, la que corrobora arqueològicament aquesta font literària i, a més, ens indica un poblament prou antic (976-1002) situat a l’actual nucli poblacional. Si a açò afegim la troballa de la làpida pertanyent a Ahmad, també sabem que va poder existir una necròpoli (o vàries) fora del recinte emmurallat, a l’actual carrer Horts, possiblement enllaçada amb aquesta població i la gent que explotava les seues terres.

Eloy Poveda Hernández

Màster en Arqueologia Professional i Gestió Integral del Patrimoni (Universitat d'Alacant)

Llicenciat en Història (Universitat d'Alacant)

Eloy

 

BIBLIOGRAFIA

AL-IDRISI (1989): Los caminos de Al-Andalus en el siglo XII, Madrid.

AZUAR RUIZ, R. (Dir.) (1994): El Castillo del Río (Aspe, Alicante). Arqueología de un asentamiento andalusí y la transición al feudalismo (Siglos XII-XIII), Diputación Provincial de Alicante. Museo Arqueológico, Alicante, pp. 22-23.

BARCELÓ TORRES, C. (1998): La escritura árabe en el País Valenciano. Inscripciones monumentales, Universitat de València, València.

GOZALBES, M. (1999): Sobre una moneda árabe encontrada en Biar. Revista de Festes de Moros i Cristians de Biar, M.I. Ajuntament de Biar, Biar, pp. 120-121.

VALLVÉ, J. (1972): “La división territorial en la España musulmana (II). La Cora de Tudmir (Murcia)”, AL-ANDALUS, XXXVII, 1, Madrid.

L'article té 60 lectures

Biar Digital no subscriu necessàriament les opinions dels seus col·laboradors i col·laboradores.

Pots enviar els teus escrits juntament amb alguna fotografia a Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la..

(Aquesta informació es publica gràcies al suport dels nostres anunciants, i als subscriptors i subscriptores, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè Biar Digital continue amb el seu treball diari. Si podeu contribuir fent-vos subscriptors/es per una xicoteta quota de 3 € al mes a fer de Biar Digital un mitjà encara més independent i de més qualitat, vos demanem que ho feu en aquesta pàgina).