• Inici
  • Opinió
  • "Reflexions sobre el topònim Apiarium/Mellaria", per Eloy Poveda

"Reflexions sobre el topònim Apiarium/Mellaria", per Eloy Poveda

| Eduard Garcia Molina | Opinió
"Reflexions sobre el topònim Apiarium/Mellaria", per Eloy Poveda

Molt s'ha dit i escrit sobre una ciutat romana situada a l'interior de la província d'Alacant anomenada Apiarium o Menralia/Mellaria, un lloc important ja des d’època romana dedicat a l’explotació de la mel d’abella. Aquest és un topònim ja referenciat per Ptolomeu allà pel segle II d. C., que a més especifica que era el primer poble de l’interior de la Contestània Ibèrica. La tradició historiogràfica, accentuada i acrescuda pels erudits de l'època moderna, ha provocat que aquesta dada s'haja implantat a les nostres ments i s'associe a l'origen del topònim actual de Biar.

La presència romana a l'interior de la província d'Alacant encara està en procés d'estudi, com bé ho demostren les excavacions de Cabeçó de Mariola (Alfafara), Casas del Campo (Villena), Villa Petraria (Petrer), entre altres. En el terme municipal de Biar, fins a fa ben poc, no s'havien trobat restes materials ni d'època romana ni d'època ibèrica. Les prospeccions arqueològiques dutes a terme per l'empresa Arquealia, S. L. en 2006 en diversos polígons i parcel·les de Biar van revelar la presència d'algunes ceràmiques en superfície d'època romana, les quals es trobaven molt properes al llit del Vinalopó i a la coneguda vila romana de Candela (La Canyada). Un altre fragment de ceràmica romana va ser trobat en 2014 durant el procés de prospecció arqueològica dut a terme per l'autor en un jaciment de l'Edat del Bronze.

Fragment de teula romana.

Quan s'ha parlat d’Apiarium els diferents autors s'han centrat a deduir possibles derivacions toponímiques per a justificar que el nom de Biar procedeix d'època romana. Alguns referencien que del topònim Apiarium va derivar a Apiar/Abiar, i posteriorment a Biar[1]; uns altres fins i tot afirmen sense rigor històric que procedeix de l'ibèric (BI = Riu i AR = Penyes, és a dir, riu de penyes)[2]. Hi ha moltes altres hipòtesis que s'han basat en el còpia i pega d'uns autors a uns altres ja des d'època moderna. Totes aquestes hipòtesis no se sustenten en cap rigor històric, però s'han soldat en la tradició popular arribant fins i tot a l'actualitat.

Tornant al poblament romà a Biar, ja que de l'ibèric no es coneix gens, aquest es basava, entre altres, en villae dedicades a l'explotació agropecuària aprofitant els recursos naturals que oferia el llit del riu Vinalopó. Una villae tenia tres parts ben diferenciades (habitatge del senyor, habitatge d'esclaus i part productiva), però en cap cas es tractava d'una ciutat com el van ser Illici, Lucentum, Allon, Saetabis, etc. És molt poc probable que a Biar hi haguera una ciutat romana d'aqueixes magnituds, encara que sí que va poder haver-hi una mansio[3] que formara part de la propera Via Augusta.

 

032

Fragment de sigilata romana.


Quasi amb seguretat, el topònim Apiarium no té res a veure amb el topònim Biar, el qual va poder derivar possiblement de l'àrab Bi-yar (pous d'aigua). Com bé indiquen les escasses restes romanes trobades, la presència romana a Biar no va anar més enllà d'unes quantes viles que van aprofitar l'entorn per a desenvolupar un sistema econòmic agropecuari de base esclavista. Si Ptolomeu va citar Apiarium juntament amb altres ciutats importants de la Contestania, suposem que és perquè seria de la mateixa magnitud o similar. Actualment, i mancant proves que pugués o no que en un futur apareguen, hauria de descartar-se emprar aquest topònim que la tradició popular ha assimilat erròniament.

Eloy Poveda Hernández

Màster en Arqueologia Professional i Gestió Integral del Patrimoni (Universitat d'Alacant)

Llicenciat en Història (Universitat d'Alacant)

Imatge principal: Mapa de la Contestània realitzat per Ptolomeu.


[1] LOZANO, J. (1794): Bastitania y Contestania del Reino de Murcia, Vol I., Murcia (reimpresión de 1980)

[2] MIRA TORMO, B. (2006): El origen ibero-tartesio del Euskera, Ed. Visión Libros, Madrid, pp. 192-194.

[3] Lugar para pasar la noche durante un viaje largo.

 

BIBLIOGRAFIA

ABAD CASAL, L. (2009): “Contestania: griegos e íberos”, Huellas griegas en la Contestania Ibérica, MARQ, Alicante.

CEÁN-BERMÚDEZ, J. A. (1832): Sumario de las antigüedades romanas que hay en España, Madrid.

CORTÉS Y LÓPEZ, M. (1835): Diccionario geográfico-histórico de la España antigua: tarraconense, bética y lusitana, p. 178.

CURCHIN, L. A (2009): “Toponimia antigua de Contestania y Edetania”, Lucentum XXVIII, Universidad de Alicante, pp. 69-74.

FRÍAS CASTILLEJO, C. (2010): El poblamiento rural de Dianium, Lucentum, Illici y la ciudad romana de la Vila Joiosa (ss. II a.C. - VII d.C.). Bases para su estudio, Ed. Universidad de Alicante, San Vicente del Raspeig.

HERRERO ALONSO, A. (1986): “Toponimia premusulmana de Alicante a través de la documetación medieval (II)”. Anales de la Universidad de Alicante. Historia Medieval. N. 4-5.

LOZANO, J. (1794): Bastitania y Contestania del Reino de Murcia Vol. I, Murcia, (reimpresión de 1980).

LÓPEZ, J. (1795): Disertación o memoria geográfico-histórica sobre la Bastitania y la Contestania, Madrid.

MIRA TORMO, B. (2006): El origen íbero-tartésico del Euskera, Ed. Visión Libros, Madrid, pp. 192-194.

 


L'article té 26 lectures

Biar Digital no subscriu necessàriament les opinions dels seus col·laboradors i col·laboradores.

Pots enviar els teus escrits juntament amb alguna fotografia a Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la..

(Aquesta informació es publica gràcies al suport dels nostres anunciants, i als subscriptors i subscriptores, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè Biar Digital continue amb el seu treball diari. Si podeu contribuir fent-vos subscriptors/es per una xicoteta quota de 3 € al mes a fer de Biar Digital un mitjà encara més independent i de més qualitat, vos demanem que ho feu en aquesta pàgina).