• Inici
  • Opinió
  • "El bibliotecari de Biar" per Sergi Barceló

"El bibliotecari de Biar" per Sergi Barceló

| Eduard Garcia Molina | Opinió
"El bibliotecari de Biar" per Sergi Barceló

No recorde la biblioteca sense Ricardo, i ara que ho pense, diria fins i tot que formava part dels murs, els patis i les xicotetes finestres del Convent. Des de ben menuts acostumàvem a anar a la Biblioteca Municipal a fer deures, un sa costum que els xiquets no sé si encara sovintegen. Primer, a les taules octogonals de la sala infantil on ens deixava treballar en grup: li ratllàvem les taules, les omplíem de pegament, remenàvem llibres dels xiquets més majors i, com érem, el més atrevit encara agafava d’amagat l’atles d’educació sexual per descobrir les formes i les corbes del cos femení.

Anys més tard, quan a alguns de nosaltres ens havia canviat la veu per sempre, séiem als taulons de la sala principal, on molts anys enrere, quan només teníem quatre o cinc anys, havíem fet classe abans que hi hagués biblioteca. Mentre els grans del poble llegien el diari, nosaltres féiem deures, o millor dit, un feia els deures i ens anàvem passant les llibretes per copiar-nos els resultats tot modificant alguns detalls per no ser descoberts. Mentrestant, Ricardo ja s’havia alçat de la cadira una dotzena de voltes per dir-nos que callàrem i segur que a eixes altures de la vesprada ja havia expulsat algun impertinent que s’havia atrevit a tirar-se un pet d’aquells que retronen.  Ricardo rebufava cada vesprada que ens veia creuar la porta, però es resignava perquè, per desgràcia, la biblioteca a Biar mai ha estat un lloc de peregrinació erudita, i sabia que tot i que érem un gra al cul, érem els inquilins més fidels que podia trobar al poble.

Més fadrí, ja a la universitat, anava a la biblioteca del poble només perquè ja havia avorrit el meu lloc d’estudi habitual. Entre apunts i treballs, sempre tenia mitja hora per a llegir El Temps. La setmana que no el trobava Ricardo s’encollia de muscles i em deia que havia de donar gràcies perquè era quasi l’únic que el llegia. Ricardo era un villenero consumat, culte i respectuós amb la llengua i la cultura dels valencians, igual que un professor de literatura castellana que vam tindre a primer de batxillerat i que va resultar que eren cul i merda. Amb ell vaig gaudir de Góngora i vaig aprendre allò de les figures retòriques.  Un any me’ls vaig trobar tots dos fent-se copes al poble perquè eren festes, em van pagar un combinat i vam parlar de quasi tot i més endavant vaig pensar que aquella conversa entre un bibliotecari i un literat havia de ser semblant al que anys més tard faríem els companys de filologia quan eixíem a sopar: reféiem el Tirant i escrivíem emails a l’estil corellià.

Els últims anys abans que jo deixara el poble havíem assolit una bona relació de complicitat. Després de fer les meues coses a la biblioteca conversàvem de la seua situació de bibliotecari amb les mans lligades. No hi havia diners per a llibres, i molt menys si eren escrits en valencià, es queixava Ricardo. A voltes em donava algun exemplar que tenia repetit perquè deia que al magatzem de dalt (un habitacle fosc ple de caixes amuntegades polsoses) es morien del fàstic i a la sala ja no cabia res més. Patia per la biblioteca i per la deixadesa dels polítics, de com havien deixat anar aquell espai que s’havia convertit en un cíber o una sala de diaris gratuïts. Tenia idees i projectes, només li calia algú al darrere perquè li esbufegara un bri d’il·lusió. Imagine que la malaltia va acabar amb tot això.

Segurament a Ricardo no li concediran un carrer o una glorieta, com la tenen fatxes i militars a qui ell tan detestava, però segur que com jo, molts biaruts el recordarem com a un d’aquells que més va lluitar per la decència cultural a Biar, i això, en este poble de mires estretes, és tan heroic com caure a la trinxera en una guerra injusta.  No tinc cap dubte que el millor homenatge que li podem retre és tornar a la biblioteca i llegir, encara que siga El Temps.

Sergi Barceló

Publicat en el seu bloc personal el 26 d'agost de 2015.

L'article té 36 lectures

Biar Digital no subscriu necessàriament les opinions dels seus col·laboradors i col·laboradores.

Pots enviar els teus escrits juntament amb alguna fotografia a Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la..

(Aquesta informació es publica gràcies al suport dels nostres anunciants, i als subscriptors i subscriptores, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè Biar Digital continue amb el seu treball diari. Si podeu contribuir fent-vos subscriptors/es per una xicoteta quota de 3 € al mes a fer de Biar Digital un mitjà encara més independent i de més qualitat, vos demanem que ho feu en aquesta pàgina).