• Inici
  • Opinió
  • "Plaques solars al casc antic, per què no?", per Josep Maria Pérez Romero

"Plaques solars al casc antic, per què no?", per Josep Maria Pérez Romero

| Josep Maria Pérez Romero | Opinió
"Plaques solars al casc antic, per què no?", per Josep Maria Pérez Romero

Vivenda amb plaques solars | Font: Pixabay

En algunes ocasions els veïns i veïnes que habiten al casc antic de Biar es poden considerar ciutadans de segona classe. A les conegudes i tradicionals normes i traves burocràtiques, s’hi afegeixen les restrictives normes urbanístiques que pateixen en el moment que decideixen rehabilitar o construir un habitatge nou, i, se’ls afegeix en el darrers temps, la negativa per part de l’Ajuntament de torn (siga blau, rosa, roig o morat), la possibilitat, al veí o veïna que així ho considere oportú, de dur a terme un projecte d’instal·lació de plaques solars en la seua vivenda.

El govern central va aprovar recentment la “Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica” on indica clarament que per al 2030 el 74% de l’electricitat provinga de fonts renovables i la reducció d’un 23% de gasos hivernacles respecte de l’any 1990.

A aquesta important tasca haurien de concentrar-se les administracions, especialment les locals, facilitant als seus ciutadans les eines necessàries per a l’autoconsum elèctric, ara que totes les recomanacions és anar cap l’ús d’energies renovables davant l’emergència climàtica present i, que si no hi posem remei, s’accentuarà en els propers anys.

Amb les pujades desorbitades del preu de l'electricitat i la dependència precària del gas i el petroli importat per Espanya, i amb gairebé 3.000 hores de sol que gaudim a l’any, l’impuls cap una transició energètica justa i que l’energia provinga de fonts renovables, preferentment de proximitat, és més urgent que mai.

L’autoconsum amb plaques solars no són la solució definitiva, però és la forma més ràpida, democràtica i econòmica (a l’abast d’una àmplia majoria de ciutadans) per aconseguir aquesta transició amb un mínim de despesa pública. L’aprofitament de la decisió del govern central (PSOE-UNIDES PODEM) d’eliminar l’impost al sol que va crear el Partit Popular, sent M. Rajoy el president del govern, i les importants ajudes públiques que arriben de la Unió Europea, la Generalitat Valenciana i des de les pròpies entitats locals, instal·lar plaques solars més que un dret, per a tots, hauria de ser un deure social i ecològic ineludible davant el crit d’alarma del planeta Terra. També hem de tenir en compte que les instal·lacions de plaques solars són unes instal·lacions lleugeres i totalment reversibles, amb una vida útil d’uns 20 anys. En un futur poden eixir noves tecnologies que substitueixin les plaques solars com les coneixem ara, i tornar les teulades al seu estat original.

Per això, és difícil entendre que en ple segle XXI, on el desenvolupament tecnològic al servei de les necessitats bàsiques de les persones, i el dret a la llum n’és un d’ells, hi haja partits polítics i grups fonamentalistes i conservacionistes que s’oposen a la implantació d’una tecnologia que és a l’abast de moltes persones. A més, discriminen les famílies que viuen al nucli antic del poble, que no poden instal·lar plaques solars, amb el consegüent estalvi a la factura de la llum, cada vegada més abusiva.

Però, quins arguments esgrimeixen els que s’oposen a la instal·lació de plaques solars al casc antic? Arguments de pes, cap. Simplement basen el rebuig en un aspecte tan subjectiu com és: l’impacte visual.

Si entenem com impacte visual tot allò que pertorba el sentit estètic de cadascun de nosaltres, o siga, que fa mal d’ulls, podem començar i no acabar. A cas no produeix un impacte visual la multitud d’antenes de TV, parabòliques i les voluminoses antenes i repetidors de les empreses de telefonia mòbil que poblen les teulades i les terrasses del casc antic i del nucli modern? A cas no produeix un impacte visual la multitud de cables de totes les mides i de tots els colors que poblen les façanes del casc antic i del nucli modern? A cas no produeix un impacte visual, jo diria que un sacrilegi arquitectònic, la cúpula transparent que corona la torre de l'Homenatge del Castell de Biar? A cas no produeix un impacte visual en veure el dos contenidors soterrats que hi ha a la plaça Santa Anna? Produeix més impacte visual una vintena de plaques solars sobre una terrassa d’un bloc de pisos, amb una estructura metàl·lica que sobrepassa de forma clara la part més alta de l'edifici, o, sis plaques instal·lades en un habitatge del casc antic que no tenen cap visibilitat des de la via pública?

Res d’això importa. L'argumentari principal sobre l’impacte visual té com a partida i referent la perspectiva i la vista general que es veu des de l’alçada del Castell. Pot sonar a surrealista, però el Castell mediatitza absolutament la conformació del poble.

L’important és que des de el Castell, els turistes no vegen als estenedors de roba de les terrasses del casc antic penjats uns calçotets XXXL, un sostenidor de 100G de copa o un insinuant tanga. L’important és que els turistes que visiten el Castell, no els moleste veure teulades amb plaques solars i siga perjudicial per a ells, el mínim reflex solar de les plaques. L'important és que als turistes no se’ls interrompa el somni profund pel so de les campanes. De veritat, hem de permetre que les persones que tenen l’honor de visitar-nos siguen les que decidisquen la nostra forma de vida, les nostres tradicions i sobre les nostres necessitats bàsiques?

Donar una solució i regular les instal·lacions de plaques solars en el casc antic, només pot arribar amb voluntat política i valentia ideològica dels partits polítics que es presenten a les properes eleccions municipals. El partit que expose al seu programa electoral que està disposat a eliminar la negativa a la instal·lació de plaques solars, pot guanyar un bon grapat de vots.

L'article té 240 lectures

Biar Digital no subscriu necessàriament les opinions dels seus col·laboradors i col·laboradores.

Pots enviar els teus escrits juntament amb alguna fotografia a Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la..

(Aquesta informació es publica gràcies al suport dels nostres anunciants, i als subscriptors i subscriptores, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè Biar Digital continue amb el seu treball diari. Si podeu contribuir fent-vos subscriptors/es per una xicoteta quota de 3 € al mes a fer de Biar Digital un mitjà encara més independent i de més qualitat, vos demanem que ho feu en aquesta pàgina).