• Inici
  • Opinió
  • "Els sistemes electorals", per Josep Maria Pérez Romero

"Els sistemes electorals", per Josep Maria Pérez Romero

| Josep Maria Pérez Romero | Opinió
"Els sistemes electorals", per Josep Maria Pérez Romero

Instal·lacions de la Cooperativa Elèctrica Ntra. Senyora de Gràcia | Imatge: Google Maps

Els sistemes electorals consisteixen, bàsicament, en un conjunt de regles i normatives que regeixen tots els aspectes de qualsevol procés de votació: quan es fan les eleccions, qui pot votar i qui no, qui es pot presentar de candidat/a, com s’emeten les paperetes, com i qui compta els vots emesos. Això podria ser un xicotet resum de les normes bàsiques en un procés electiu.

I aquestes normes serveixen tant per unes eleccions polítiques o sindicals. Per elegir un president d'un club de futbol, un president d’una comparsa de moros i cristians, d’una comunitat de veïns o d’una organització sense ànim de lucre. Al cap i a la fi, unes eleccions serveixen per organitzar-nos de la millor manera possible i posar al capdavant de les nostres decisions col·lectives als que creiem més ben preparats per exercir la funció pública, social i política, que se’ls comanda en cada moment.

Però entre els diferents sistemes electorals, dels molts i variats que existeixen en el món, em referiré en aquest moment a tres d’ells: el sistema electoral majoritari, el proporcional i el de la Cooperativa Elèctrica Nostra Senyora de Gràcia de Biar.

El sistema electoral majoritari es caracteritza perquè cada circumscripció electoral s’elegeix només un diputat, el que més vots obté, mentre la resta de candidats/es no obtenen representació. És un sistema injust que perjudica clarament tots els candidats/es, excepte un: l’elegit. Se sol donar el cas, per exemple, que el guanyador obtinga el 25% dels vots i el restant 75% dels vots no serveixen per a res.

El proporcional és un sistema de representació electoral més just. Els diferents grups polítics reben els escons en proporció a la seua força electoral. Tot i això, aquest sistema se li sol aplicar unes correccions aplicant la norma d’Hondt (ideat pel jurista belga Victor d’Hondt), que redueix la proporcionalitat beneficiant als partits amb major nombre de percentatge de vots. És el sistema que s’usa en totes les eleccions polítiques al nostre país, des de les eleccions generals fins a les eleccions municipals.

Finalment, tenim el sistema electoral de la Cooperativa Elèctrica Nostra Senyora de Gràcia de Biar.

A excepció dels acords que exigeixen la majoria del vots en dos terços dels socis/es presents i representats, com són els acords de modificació d’estatuts, la revocació de membres del Consell Rector, etc, totes les altres decisions que cal decidir mitjançant el vot, són normes confuses, i d’una falta de rigor i d’una ambigüitat tan calculada (que la manipulació pot arribar a ser legal) que fan difícil fan la seua interpretació com la seua aplicació i execució.

Els estatuts de la Cooperativa a l’article 27, apartat 5è, exposa referent a les eleccions de càrrecs directius el següent: “…en el caso de elección de cargos serán elegidos los candidatos/as que obtengan mayor cantidad de votos…” Això és tota la literatura electoral que hi ha sobre les eleccions al Consell Rector. Cal suposar i interpretar que són vots positius, és a dir, marcant el SÍ a la casella corresponent a la papereta de votació.

Com tots i totes sabem, el 26 de juny passat es va celebrar l’Assemblea General Ordinària on un dels punts a decidir era l’elecció d’un nou Consell Rector de la Cooperativa. Tot i haver-hi una sola candidatura presentada, hi ha l’obligació legal de posar-la a votació de tots els socis/es i representats/des.

És a partir d’aquest moment quan la maquinària de manipulació es posa en marxa. Per a l’elecció es reparteixen entre els i les assembleistes presents una papereta de votació on només es podia optar i marcar dos opcions: el SÍ o l’ABSTENCIÓ.

137

Papereta utilitzada durant l'assemblea del passat 26 de juny

La primera consideració important que cal fer es la següent: En qualsevol votació democràtica sempre hi ha quatre opcions possibles: SÍ, NO, NUL o en BLANC.

La segona consideració, no menys important, és que l’abstenció no és un vot, és una actitud personal de renunciar a alguna cosa, en aquesta ocasió, seria renunciar a participar en la votació.

Però, perquè el Consell Rector decideix optar pel disseny d’una papereta, que és completament IL·LEGAL i perfectament impugnable? Vegem-ho.

No hi ha dubte que la candidatura (única) obtindria els vots necessaris per ser elegida. Complint la normativa electoral referida anteriorment, només que  complís l’exigència de ser la que tingués més quantitat de vots. Al no haver-hi altra candidatura, el compliment d’aquesta exigència es convertia en un senzill tràmit… si no fos pel malestar creixent d’una gran majoria de socis/es de la Cooperativa, per la deficient gestió dels preus de la llum.

Aquest és el motiu de la barroera decisió de fer una papereta de votació que incompleix tots els requisits democràtics i legals per elegir l’òrgan més representatiu de la Cooperativa.

Imaginem, per un moment, què podia haver passat si la papereta hi hagués tingut l’opció del NO i hagueren eixit més vots en contra que a favor de la candidatura presentada? Pues no hauria passat res. La candidatura hauria estat igualment elegida,  aplicant la normativa estatuària, al ser la candidatura amb més vots afirmatius. Els vots negatius, no compten. El problema hagués estat per als responsables de la Cooperativa que haurien hagut d’explicar la inexplicable situació que, perdent una votació, la guanyen. Aquest és el motiu pel qual no van imprimir l’opció del NO en la papereta de votació. La por guarda la vinya, diuen. No hi ha cap dubte que, camuflar l’opció del SÍ amb l’opció de l’abstenció, és la estratagema més vergonyosa i impresentable que s’ha viscut a la Cooperativa en els darrers anys d’activitat comercial.

Una entitat social i econòmica com la Cooperativa Elèctrica, amb un arrelament gairebé centenari al poble de Biar, no es mereix tenir un Consell Rector il·legítim i elegit en males arts. Quatre anys tenen (perquè no crec que vagen a dimitir dels seus càrrecs, encara que podrien fer-ho per dignitat i respecte a totes i tots els cooperativistes) per modificar els estatuts en tot allò que siga relatiu a les normatives que afecten les diferents votacions que es puguen portar a terme en l'activitat de la Cooperativa. Ho faran?

P.D.: Normalment tots i totes ens queixem, amb raó, de les dificultats que tenim per entendre el rebut de la llum. Però, algú entén l’extracte dels Comptes Anuals que la Cooperativa ens envia juntament amb la convocatòria de l’Assemblea General Ordinària?

L'article té 548 lectures

Biar Digital no subscriu necessàriament les opinions dels seus col·laboradors i col·laboradores.

Pots enviar els teus escrits juntament amb alguna fotografia a Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la..

(Aquesta informació es publica gràcies al suport dels nostres anunciants, i als subscriptors i subscriptores, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè Biar Digital continue amb el seu treball diari. Si podeu contribuir fent-vos subscriptors/es per una xicoteta quota de 3 € al mes a fer de Biar Digital un mitjà encara més independent i de més qualitat, vos demanem que ho feu en aquesta pàgina).