• Inici
  • Opinió
  • "Per què implicar-se?", per Eduard Garcia Molina

"Per què implicar-se?", per Eduard Garcia Molina

| Eduard Garcia Molina | Opinió
"Per què implicar-se?", per Eduard Garcia Molina

Desenes de persones omplin la plaça de l'Ajuntament el 8 de Març (2019)

En el dia a dia de la vida de la majoria de persones tenim uns temps que venen marcats socialment i per una sèrie de regulacions, és a dir, per a la majoria el seu horari laboral marca el que poden fer abans o després d’eixe horari, qui treballem per compte propi –per a bé o per a mal- tenim més flexibilitat en este aspecte.

Podem triar en el nostre temps “lliure” dedicar-lo a unes o altres coses entre una oferta ben diversa que ens ofereix l’avantatge d’haver nascut –a alguns- en els anys 80 del segle passat, per gaudir de la plenitud de l’edat durant este segle XXI, des de compartir una cervesa amb les amigues o amics fins a la grata afició de la lectura, o caminar per la muntanya, un dels tresors que ens ofereixen els nostres pobles. Si bé és cert que hi ha persones que decidim dedicar temps a la implicació política, en el meu cas això ve dels últims vint anys.

Però per què implicar-se? Personalment i la gent que em coneix ho sap, vaig tindre en mon tio Eusebi –qui ens va deixar en novembre de 2020- un referent, no només en allò personal, sinó també en la seua forma de pensar, a qui li preguntava tot allò que em resultava dubtós. Mon tio, tot i que jo era un xiquet de curta edat, sempre em tractava com una persona adulta, potser era una de les coses que el feia més especial. Ell em va ensenyar que el valencià era un patrimoni que calia defensar i conservar, que les valencianes i valencians som un país que podem aportar al món allò que som sense necessitat de passar a través d’una llengua i cultura que no és pròpia, de la necessitat de defensar els drets de la gent treballadora o el gran valor dels valors democràtics, de pau i convivència.

Com sabem, si tenim una forma de pensar sempre hi haurà qui siga antagònic a nosaltres i no volen que canvie res per mantindre el seu estatus de privilegi, com deia l’Ovidi Montllor: “Hi ha a qui no agrada que es parle, es pense o es cante en valencià. És a la mateixa gent a qui no agrada que es parle, es pense o es cante”, i qui segurament ens dirà que “implicar-se no val per a res”, ja que amb el seu vot conservador cada quatre anys serà suficient. Tot i això no podem donar-nos a enganys, ja que gràcies a la implicació i al llarg dels segles, les persones que vivim del nostre treball hem aconseguit una Sanitat Pública i Universal, que s’ha demostrat la millor arma contra l’actual situació sanitària, que s’invertisca en Ciència, en l’Educació de les filles i fills de les treballadores i treballadors, en millorar en les condicions laborals eliminant progressivament jornades de treball extenuants i sous de misèria, treball infantil o la possibilitat que t’acomiaden sense cap retribució, entre altres. Unes pensions de jubilació i cobertures per accident de treball o malaltia comú per a les treballadores i treballadors, i en definitiva drets, drets que defensen el feble davant el fort, que igualen la dona amb l’home i mesures de protecció social, en definitiva. Tot això ha sigut gràcies a la implicació política durant segles d’història en les formacions polítiques, en els sindicats, en les entitats de tota mena, en les comunitats de veïnes i veïns, en les organitzacions ecologistes, feministes, pacifistes, pel drets dels animals, en defensa de l’entorn natural i els seus recursos, contra el canvi climàtic o perquè el país no perga la identitat.

Lamentablement al poble valencià ens toca viure en una democràcia, l’espanyola, de molt baixa intensitat, on el nostre poble no pot administrar els recursos econòmics que genera i on un tribunal a la llunyana ciutat de Madrid puga tombar la nostra voluntat democràtica. És per això que se’ns ha volgut transmetre a la ciutadania organitzada un missatge de pessimisme, que organitzar-se “no val per a res” quan és totalment al contrari.

Per tant, baixe vosté al carrer, pregunte en la seua associació de veïnes i veïns, preocupe’s per la privatització de Serveis Públics, firme en contra que l’oficina de Correus del seu poble o l’oficina bancària se’n vaja del poble –després de rescatar amb 65.000 milions d’euros públics a la banca privada-, col·labore amb la formació política que millor puga defensar uns ideals de progrés i democràcia, manifeste’s per la sostenibilitat del nostre planeta, exigisca igualtat real entre dones i homes... i tot això faça-ho des d’una òptica valenciana i en valencià, serà l’única forma que puguem sobreviure com a poble i continuar compartint el nostre meravellós planeta amb la resta d’espècies i la natura.

Article publicat originalment en la revista comarcal "Barcella".

Eduard Garcia Molina

L'article té 565 lectures

Biar Digital no subscriu necessàriament les opinions dels seus col·laboradors i col·laboradores.

Pots enviar els teus escrits juntament amb alguna fotografia a Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la..

(Aquesta informació es publica gràcies al suport dels nostres anunciants, i als subscriptors i subscriptores, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè Biar Digital continue amb el seu treball diari. Si podeu contribuir fent-vos subscriptors/es per una xicoteta quota de 3 € al mes a fer de Biar Digital un mitjà encara més independent i de més qualitat, vos demanem que ho feu en aquesta pàgina).