"El poble sahrauí continua esperant ser lliures a la seua terra", Josep Maria Pérez Romero

| Josep Maria Pérez Romero | Opinió
"El poble sahrauí continua esperant ser lliures a la seua terra", Josep Maria Pérez Romero

Font: Pixabay

L’últim acte de la política exterior espanyola durant la dictadura del General Franco, va ser el que s’anomena com la descolonització del Sàhara Occidental, seguida d’una violenta recolonització per part del regne alauita del sàtrapa Hassan II.

Estàvem en novembre de 1975. Les gestions de l’últim govern franquista presidit per Carlos Arias Navarro, van aconseguir paralitzar la famosa “Marxa Verda marroquina”, però es tractava simplement d’una vergonyosa estratagema per lliurar sense escrúpols, el territori sahrauí al dèspota monarca marroquí.

Hassan II va triar bé el moment per posar-se d’acord amb els representants de la dictadura agonitzant i així perpetrar un acte d’alta traïció pel que fa als justos drets a l’autodeterminació del poble sahrauí.

Quaranta-set anys han transcorregut des de la consumació d’aquella flagrant traïció, i molts esforços, sacrificis i vides perdudes per l’heroic poble sahrauí, que segueixen lluitant per la seu llibertat i per la seua terra.

Tot i ser la potència colonitzadora del Sàhara, els succesius governs democràtic d’Espanya han demostrat la seua indeferència més absoluta amb el poble sahrauí. La neutralitat de l’Estat Espanyol en el conflicte no feia altra cosa que reforçar la part agressora: la monarquia dictatorial del Marroc. Hem de recordar que el Sàhara Occidental és un territori que viu baix un règim d’ocupació militar i un continuat espoli econòmic dels seus recursos naturals i pesquers.

Però la història recent d’aquest conflicte l’estan escrivint des de la seu del PSOE a Madrid, amb el president Pedro Sánchez al capdavant. El 18 de març passat va trascendir a l’opinió pública espanyola la carta que el president Sánchez havia dirigit al govern de Mohamed VI, en la què expressava: “considerar l’autonomia del territori del Sàhara Occidental, com la base més seriosa, realista i creïble per resoldre el contenciós”. Amb aquesta declaració oficial, que incompleix tots els acords internacionals, el Partit Socialista, dona suport polític a l’ocupació militar i a la repressió que manté el rei de Marroc contra el poble sahrauí.

No podem oblidar que en 1985 un govern autoproclamat d’esquerres, amb majoria absoluta i presidit per Felipe González, va prendre la decisió de declarar “persona non grata” i expulsar d’Espanya als legítims representants de la República Àrab del Sàhara Occidental (RASD) i vendre armament militar al govern marroquí en la seua repressió armada al Sàhara Occidental. Començaven a caure les màscares deixant el rostre de la hipocresia i la falsetat al descobert, en aquest cas el rostre dels hereus màxims del partit de Pablo Iglesias (autèntic). Ara ja no s’amaguen. Ho fan a ple dia, amb llum i taquígrafs. És el vell-nou PSOE, diuen una cosa… però al final sempre fan el contrari. Sempre al costat del més fort, del poder establert, dels foscos interessos d’Estat. Es manifesta de nou, ara més que mai, que el PSOE és el principal aliat del règim dictatorial del Marroc a Espanya. La propera visita del president Pedro Sánchez al Marroc, convidat pel monarca alauí, Mohamed VI, no és més que la prova definitiva de la rendició incondicional a la política annexionista del Sàhara Occidental per part del Marroc. La traïció al poble sahrauí ja té signatura: Partido Socialista Obrero Español.

Mentres tant, totes les instàncies internacionals advoquen per la resolució del problema i pel reconeixement del dret dels sahrauís a l’autodeterminació, portant a terme la celebració d’un referèndum d’acord amb les resolucions de l’Organització de les Nacions Unides (ONU) i de l’Organització per la Unitat Africana (OUA). La determinació d’un poble a ser lliure no es podrà doblegar, ni burlant a l’opinió internacional, ni per les forces de les armes.

L'article té 136 lectures

(Aquesta informació es publica gràcies al suport dels nostres anunciants, i als subscriptors i subscriptores, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè Biar Digital continue amb el seu treball diari. Si podeu contribuir fent-vos subscriptors/es per una xicoteta quota de 3 € al mes a fer de Biar Digital un mitjà encara més independent i de més qualitat, vos demanem que ho feu en aquesta pàgina).