"La mort de Guillem Agulló", per Eduard Garcia Molina

Instantània de la pel·lícula "La mort de Guillem" (2020) Instantània de la pel·lícula "La mort de Guillem" (2020)

La mirada quan som menudes o menuts és una cosa que perdura en les nostres memòries, personalment recorde quan anàvem a Madrid, a veure la família de mon pare, que en els anys 70 van anar emigrant de la seua Castella natal a la gran urb madrilenya. A Madrid tot era diferent, i les visites als germans i germanes de mon pare marcaven l’agenda.

Entre altres recorde mon tio Tano -germà de mon pare- i ma tia Milagros, qui eren d’esquerres, fins i tot ma tia es definia com a comunista, ella tenia una tenda de teixits. Jo no tenia ni idea de què volia dir això de “comunista”, però ben cert és que ma tia sempre ens rebia amb un somriure i el seu inconfusible accent extremeny. Vivien a Vallecas, barri ensenya del Madrid obrer i que recentment ha estat en tots els informatius per les provocacions de la ultra-dreta i la terrible actuació policial.

098

Amb Guillem Agulló i l'activista Toni Infante (2013)

La cosa canviava quan tocava anar a Alcobendas per visitar una germana de mon pare i el seu marit, el tio Julio. Aquell home fosc era tot el contrari que la tia Milagros, un home envellit que habitualment feia algun comentari de caire franquista. L’estratègia era fàcil: “Franco era un asesino que mató a mucha gente”, li responia jo, tot i que era molt xiquillo, aleshores el tio Julio muntava en còlera. Amb el temps vaig saber que el general baixotet que enaltia el tio Julio fou un genocida, molt diferent de ser sols “un asesino”.

Lamentablement hi ha moltes persones -i formacions polítiques- que encara defensen eixes idees noctànvules que sostenia el tio Julio. Com no podia ser d’altra forma el meu cas se solventava amb una airada protesta de no voler tornar a eixa casa, tot i això  persones com Guillem Agulló i Salvador no van tindre tanta sort. Però qui va ser el jove Guillem? Fou un jove militant d’esquerres, independentista i antiracista, estimava la seua terra i la seua llengua, militant de Maulets i el SHARP. Gran nadador, esportista i persona compromesa amb les seues idees, amb els seus amics i amigues i la seua família.

Al concert d'Obrint Pas a València el 2005 pel 25 d’Abril, la germana de Guillem Agulló, recorda els 12 anys del seu assassinat

El jove Guillem, amb només 18 anys fou assassinat per un grup de neonazis del barri de Marxalenes (València), l’11 d’abril de 1993 a Montanejos (Alt Millars, a l’interior de les comarques de València). Agulló estava amb els seus amics i amigues uns dies aprofitant les vacances de Pasqua, quan a la plaça del poble el grup de neonazis l’identificaren, arraconant-lo i amb una navalla apunyalar-lo al cor provocant la mort del jove de forma quasi immediata -pare’s a pensar per un moment, no és gens fàcil encertar i a més a una persona indefensa-. Els autors de l’assassinat fugiren cantant el “Cara al sol” i alçant el braç dret mentre el Guillem eixalava el seu últim alè i era socorrit pels seus amics i amigues.

En el posterior judici ple d’irregularitats l’autor material de la mortal punyalada, Pedro Cuevas, va ser condemnat a 14 anys de presó, dels quals només en va complir 4. A més a més es va veure implicat en l’Operació Panzer (2004), on membres del grup neonazi estaven en possessió d’un arsenal d’armes de l’exèrcit, el resultat va ser l’absolució de totes els encausats -en diuen “democràcia”. La resta que l’ajudaren en l’assassinat del Guillem foren absolts i continuaren amb les seues vides. Aquella barbaritat es va intentar fer passar per les autoritats -de la dreta i del PSOE- com “una baralla entre joves”, amagant el component polític: “encara estem reconstruint el país, estos temps no necessiten enderrocs, necessiten massilla”.

MuralMural que recorda el Guillem Agulló | Font: CatDavant.cat

Quina era la intenció d’aquests elements? Eliminar a tot els qui no pensem com ells? Bé, en realitat sí, tot i que com això no és possible van voler atemorir tota una generació lluitadora en bé d’un país i unes condicions de vida i de treball dignes. Cal no oblidar que la família de Guillem, després de soterrar el seu fill amb 18 anys -tenia també dues germanes- van haver de patir pintades a casa seua, telefonades a deshores, perdre treballs que son pare tenia compromesos -treballava per compte propi i actualment ja jubilat- o fins i tot una pancarta dels ultres del València CF amb el lema “Guillem jódete”, i ja que mirem la mirada enrere cal recordar aquell entrenador del club de Mestalla, l’holandés Guus Hiddink (personalment el recorde també pels cromos de l’època), que va manar retirar una bandera amb una esvàstica de l’estadi en partit de lliga València-Albacete (1992).

Hiddink

Guus Hiddink a Mestalla | Font: ElDesmarque

D’aquestes actituds feixistes tenim bona mostra amb les amenaces en forma de bales i cartes que han patit qui fins fa unes setmanes fora vicepresident segon del Govern espanyol i ara candidat a presidir la Comunitat de Madrid, Pablo Iglesias, la ministra d’Indústria o la directora de la Guàrdia Civil, així com la presidenta actual de la Comunitat de Madrid, tot i que en este últim cas totes les forces polítiques han mostrat el seu rebuig, a diferència de les amenaces rebudes pel líder de Podemos, per exemple, a qui des de formacions com VOX ha posat en dubte l’amenaça feixista, precisament quan un el número tres de la formació, Iván Espinosa de los Monteros és familiar de l’autor material d’enviar una navalla a la ministra. Lamentablement han tingut durant dècades el poder per la força i no entenen cedir ni un centímetre ni de poder, ni de privilegis.

Diània

Entrevistant Guillem Agulló per a Diània.tv i Llibertat.cat (2013)

Com no necessitem “tios Julio” sinó demòcrates em quedaré amb les paraules de la mare de Guillem Agulló, Carmen Salvador després que assassinaren el seu fill: “Volia convidar a tota la dreta que no ha sigut capaç de donar-nos el condol a nosaltres, que li’l donen als pares dels assassins, perquè ells ho necessitaran més que nosaltres, perquè nosaltres tenim un fill mort que viurà per a sempre, però ells, desgraciadament i segurament sense saber-ho, engendraren fa vint o vint-i-dos anys, li donaren vida a la mort”.

Article publicat originalment en 'Nosaltres la Veu'

(Aquesta opinió que llegiu es publica gràcies al suport dels nostres anunciants, i als subscriptors i subscriptores, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè Biar Digital continue amb el seu treball diari. Si podeu contribuir fent-vos subscriptors/es per una xicoteta quota de 3 € al mes a fer de Biar Digital un mitjà encara més independent i de més qualitat, vos demanem que ho feu en aquesta pàgina).

   yt    Instagram

Xarxes socials

BiarDigital Els més joves del CD Biarense portaven un any sense jugar a causa de la pandèmia de la #Covid19. https://t.co/6hEXEtaFHH
BiarDigital Tot i les bones dades cal continuar amb les mesures preventives contra la #Covid19. @GVAsanitat https://t.co/9ZBM2mHmlE
BiarDigital "¿Qué artista español ha conseguido que gente tan chauvinista como los franceses tarareen (se los saben de memoria)… https://t.co/IKfymdIaxA
BiarDigital Tornem als #EstatsUnits per portar-vos una nova entrevista de l'espai Estudiant fora, amb la nostra jove veïna Carm… https://t.co/lPmiJArzNj

Enquesta

T'has enterat de...? - 4%
Ràdio Reconco - 54%
Xarrant pels colzes - 15%
Prenent la fresca - 5%
I tu, de qui eres? - 22%

Total votes: 100
The voting for this poll has ended on: Febrer 17, 2021
JSN Epic is designed by JoomlaShine.com