• Inici
  • Opinió
  • "Els antics camins a Biar, patrimoni a defendre", Just Román Soriano

"Els antics camins a Biar, patrimoni a defendre", Just Román Soriano

| Just Román Soriano | Opinió
"Els antics camins a Biar, patrimoni a defendre", Just Román Soriano

Alguns historiadors i arqueòlegs assenyalen que la Via Augusta passava per Biar, però a més, que existia un camí pel qual Aníbal i el seu exèrcit d’elefants va travessar la península Ibèrica, els Pirineus i els Alps per a enfrontar-se als romans a les portes de Roma. Aquell camí que creuava Biar travessava el port de Penya Rubia, el riu Vinalopó per la foia i vorejava la Serra de la Solana per a entrar en el terme de l’actual Font de la Figura. Es diu que esta xarxa de camins antics s’usava fins el moment de la conquesta cristiana del Regne de València, moment en què se’n crear una variant la qual unia Biar, Ontinyent i Xàtiva.

Actualment, la Generalitat Valenciana està tractant de buscar mitjançant l’arqueologia el traçat de la Via Augusta que unia La Font de la Figuera amb Elda, i es basa en la hipòtesi que el camí passaria per Villena i no per Biar. En canvi, hi ha historiadors i arqueòlegs que asseguren que passava per Biar ja que Villena en aquell moment era una vall plena d’aiguamolls, llacs i terres humides. Així doncs, segons aquests historiadors, cap camí important podia passar per Villena fins a la construcció de la Sèquia del Rei que va dessecar la llacuna. L’excepció la trobem a la pedania de la Safra, on sembla que sí que hi ha evidències de la Via Agustua com així han assenyalat mitjançant uns panells informatius. Com a curiositat, i per a qui no conega esta pedania, la Safra és una pedania valencianoparlant de Villena, i per exemple, és d’on prové la família dels Medina de Biar.

Com a passatemps, vaig estar tres anys recollint informació que poguera servir per a demostrar que la Via Augusta passava per Biar. Un dia la vaig portar a l’Ajuntament i la vaig entregar a una regidora de cultura. Pel que sembla, la van estudiar però van concloure que no tenia credibilitat. Canvià la legislatura i vaig acudir de nou a la nova regidora de cultura amb el mateix tema per a convidar-la a reprendre la qüestió amb més documentació que vaig poder recollir, però encara estic esperant alguna notícia.

185

Plànol de principis del S.XIX, Biar, Castalla i Onil

El camí dels Castellans de Biar és que es dirigeix a Múrcia passant per Penya Rúbia i a València pel camí de la Canyada, tot passant pel corral de Galvany, Els Calderons, l’Alt de les Salves. Per a més informació, adjunte unes imatges que poden ajudar:

l- Plànol que conserva l’Ajuntament de Beneixama, s’hi veu per on es va cap a València i cap a Múrcia (Castella).

II-   Plànol fet a plomí per un anglés de l’exèrcit aliat d’austriacistes i anglesos en 17813, en ell es veu el camí de la Font de la Figuera per on fugiria l’exèrcit francès en ser vençut en la batalla de Castalla, retirant-se cap al Xúquer.

Cap recordar que en Moixent existeix el camí de Biar i que la Font de la Figuera uns anys va pertànyer administrativament a Biar.

A la Canyada hi ha un camí dit de la Font, és en realitat de la Font de la Figuera, salta a la Safra, als Alforins, camí a València.

És evident que la presó de Biar era important, tenia masmorra, argolles, bon local on segurament s’allotjaven les cordes de condemnats a galeres que passaven per Biar utilitzant camins històrics, probablement quan no existia la carretera València-Villena ni Madrid-Villena-Alacant, creades el segle XVIII.

La Generalitat pretén recuperar l’antic itinerari de la Via Augusta per a utilitzar-lo turísticament, per vianants, bicicletes i cavalls i edificar algun parador i situar mil·liaris.

Si algú vol rebuscar en este tema i defendre al nostre poble, gustós, li entregaré abundant documentació.

Justo Román Soriano Nov. 2019

L'article té 89 lectures

Biar Digital no subscriu necessàriament les opinions dels seus col·laboradors i col·laboradores.

Pots enviar els teus escrits juntament amb alguna fotografia a Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la..

(Aquesta informació es publica gràcies al suport dels nostres anunciants, i als subscriptors i subscriptores, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè Biar Digital continue amb el seu treball diari. Si podeu contribuir fent-vos subscriptors/es per una xicoteta quota de 3 € al mes a fer de Biar Digital un mitjà encara més independent i de més qualitat, vos demanem que ho feu en aquesta pàgina).