"Les aus a Biar", per Just Román Soriano

Dibuix d'un teuladí Dibuix d'un teuladí Servidor d'Informació Ornitològica de Catalunya (SIOC)

Sent jo xiquet els ocells formaven part important en la vida de les persones i especialment dels més petits, que ens assombràvem de vore aquells animalets volar a gran velocitat i fent a voltes piruetes, en hi havien alamont; en els carrers del poble, els teuladins, les oronetes (en l’estiu); en la muntanya àguiles, falcons, la tradicional peça de caça: Perdius, abellerols, tòrtoles, etc. també els aus de pas, torts, turcassos, i altres, canviant segons l’estació del l’any; en la resta cagarneres, paixarells , verderols, gafarrons (els més petits de tots), a tots estos era corrent agafar-los amb envisc en les aigüetes que discurrien per les rambles, no les oronetes i per tot arreu en hi havien apoputs, blanques, mussols, els tornells de pas, a voltes una autèntica plaga. etc. Sols he nomenat els més coneguts.

El meu oncle Mariano Soriano (xulleta, de malnom) un dia em va portar amb ell a caçar al gran pas de torts i turcasos de la Cova Negra i recorde que en un tir va abatre cinc torts d'una bandada que passava.

Era tan corrent en la nostra vida l'ocell que alguna nit somiàvem que estàvem volant; en quasi totes les cases en hi havia alguna gàbia amb un verderol o una cagarnera, aus cantarines.

També molts xiquets practicaven la caça d'ocells amb trampes, inclós a pedrades, recorde un xiquet (Cristóbal Catalá Luna) que els caçava a pedrades al vol, també existien escopetes de caçar-los que gastaven cartutxos petits, amb perdigons; però el més eficaç era el parany, que era una xarxa on s’enredraven , també sobre arbres amb envisc, que eren esparts embadurnats de pegament on s’enganxaven per les plomes multitud d'aus. Els xiquets més diables anaven a les hortes a buscar nius en els arbres, i al encontrar un niu amb caganius els agafaven i se l’enduien i en casa els empapussaven; la majoria es morien. La blanca, que està sobrevivint, era un au singular, molt intel·ligent, alguna paraula diu i té la mania d'amagar coses que roba, jo en vaig tindre una en la mili, la portava sobre el meu muscle i l’hi vaig posar el nom del sergent, Carrasco; un dia passant llista este mando jo, en conte de dir "present" vaig dir “Carrasco” , i molt cabrejat va vindre cap a la fila mirant al soldat que estava al meu costat i jo en vaig oldre el que volia fer i a l'aplegar em va dirigir un hòstia de tres parells de collons, però em vaig ajupir i l'home va fallar i veient-se ridícul se'n va anar frustrat. Un dia un soldat basc em va matar la blanca, propietat d'un maqueto (jo) que estava baix les meues ordres.

Era corrent menjar “pajaritos fritos” en els bars, de tapa, un any se van prohibir per a sempre.

Mirar al cel era un entreteniment, veient la quantitat d'aus volant, a voltes anunciant el canvi d’estació, o la proximitat de la turmenta.

Ara, hui en dia, sembla que van a desaparéixer tots els ocells ciutadans, a penes es veuen teuladins i oronetes, abans molt numerosos, sembla que té la culpa l'excessiva neteja dels carrers, les molleriques i llavoretes se'n van al fem i l’antiga horta, plena de fruits i verd, caragolets, etc. quasi ha desaparegut, també la utilització d'insecticides és fatal, mata. Les dues sendes, la de Les Basques i la de Trentacanters, en l'ombria de l’horta a dreta i esquerra d'elles estaven plenes de fruitals, zona molt feraç, aquelles sendes eren avingudes medievals de gran quantitat de gent que discurria per elles amb un cabàs al coll, satisfets per lo que collien allí. Les fruites eren de la terra, no s’utilitzaven insecticides, la fruita cucà era corrent, però tot era quemenjar per als ocells.

Lo rat penat este estiu no l'he vist en cap part, han disminuit els insectes voladors, que eren el seu menjar.

També és difícil per a les aus trobar on beure, al desaparéixer quasi tots els manantials del terme; deuríem situar en el Plàtano, un llaguet per a que estos animalets beguen y s’asseen, l’aigua de la font del Plàtano podria alimentar-lo. Idem en el monte. I ¿Per què no donar-los menjar? Jo els done pa dur arremullat, gràcies a això els veig des de ma casa.

12 – 10 - 2019

Jóvens: El futur és vostre però, ¿serà complet? ¿esquilmat?

En Just Román Soriano, valencià.

(Este article que llegiu es publica gràcies al suport dels nostres anunciants, i als subscriptors i subscriptores, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè Biar Digital continue amb el seu treball diari. Si podeu contribuir fent-vos subscriptors/es per una xicoteta quota de 3 € al mes a fer de Biar Digital un mitjà encara més independent i de més qualitat, vos demanem que ho feu en esta pàgina).

Deixa un comentari

   yt    Instagram

Xarxes socials

BiarDigital Vos portem una nova entrega d’Estudiant fora amb Noelia Coloma Navarro, qui ens relata la seua experiència d’… https://t.co/ekiHjz9wP1
BiarDigital 📚Demà diumenge a les 20 h. vos portem una nova entrevista del nostre espai 'Estudiant fora', amb Noelia Coloma Nava… https://t.co/GSjH0nux3I
BiarDigital Este fet significarà un presumible empitjorament del servei que s'ofereix a #Biar, i deixa la porta oberta a una fu… https://t.co/Ja2Dq0nU7r
BiarDigital La incidència se situa a #Biar en 164 casos per cada 100.000 habitants. @GVAsanitat https://t.co/a3Cmq6t04T

Enquesta

T'has enterat de...? - 4%
Ràdio Reconco - 54%
Xarrant pels colzes - 15%
Prenent la fresca - 5%
I tu, de qui eres? - 22%

Total votes: 100
The voting for this poll has ended on: Febrer 17, 2021
JSN Epic is designed by JoomlaShine.com