Previous ◁ | ▷ Next

"Són faves comptades", per Sergi Barceló

Les últimes eleccions municipals a Biar han generat llàgrimes d’alegria i de tristesa. Tots intuíem que els resultats anirien ben justos i en els últims mesos les quinieles anaven amunt i avall, però tots coincidien a dir que l’assumpte es decidiria per un grapat de vots. I així ha anat, una dotzena de paperetes van tindre la culpa perquè Esquerra Unida no aconseguira el regidor que permetera revalidar el govern d’entesa entre PSOE, Compromís i EU. Però així és la democràcia –o millor, dit, la llei d’Hondt–, a voltes ens beneficia i a voltes no.

Els números són importants per a basar un argumentari i comprendre què ha passat. Qui vulga estudiar-los pot anar a buscar l’excel·lent anàlisi que Biar Digital va publicar al sendemà de les eleccions. Són faves comptades. Però, què ha passat perquè el PP haja tornat a l’Ajuntament només quatre anys després? Tan malament ho ha fet este govern? La gent no sap votar?

Són coses que vas escoltant a amics, família i saludats i de respostes concretes no en trobarem, perquè els motius pels quals algú tria una papereta i no una altra és variadíssima i atén a raons molt personals. Jo no em ficaré en eixos jardins perquè n’eixiria escaldat, però m’aventure a pensar que molts biaruts han votat PP perquè era una garantia de no tornar a suportar un govern encapçalat per Julio Sanjuán. Semblarà que m’espolse les responsabilitats –ja sabeu que festege a can Compromís– i que de culpa nosaltres no en tenim; tranquils que ara m’hi pose.

Crec fermament que tot el poble valora la faena política dels regidors de Compromís i d’Esquerra Unida, més enllà d’ideologies la majoria de la gent sap que pocs regidors s’han deixat el cos i l’ànima com Joan Lluís, Josep i Laura; i també saben que Ángel ha aportat al govern municipal coses molt positives. Però en política no és suficient fer les coses bé i rebre aplaudiments de banda i banda, i per ací és on ha vingut l’esvaró. La confiança en nosaltres mateixos i en la faena ben feta ha eclipsat un problema endèmic de gestió governamental. Durant quatre anys hem mirat cap a un altre costat mentre Julio feia de les seues i ens hem conformat a dir que suportar-nos és part de la democràcia, i que pagava la pena mantindre’s al govern tot i les eixides de to constants de l’alcalde. Certament, ha pagat la pena perquè en quatre anys s’han fet polítiques progressistes que Biar no coneixia, i el poble n’ha tret profit. Però el peatge polític que s’ha hagut de pagar ha estat altíssim i no s’ha sabut trobar altres solucions, i en política, com veiem cada dia al televisor, tot té solució. Per exemple, Compromís i EU podríem haver forçat el PSOE a moure Julio de l’alcaldia assumint les conseqüències: un conflicte de govern intern amb el benentès que els conflictes sovint són benvinguts si ajuden a eixir-ne reforçats. Les implicacions haurien estat clares, o bé hauríem tingut un altre alcalde o bé hauríem eixit del govern, però podríem haver salvat la credibilitat de les nostres forces. Vam preferir continuar treballant dins del govern, havent d’empassar saliva i armant-nos de paciència mentre el poble la perdia cada volta més.

118

La credibilitat a voltes passa per fer de la coherència una bandera assumint i acceptant-ne els riscos, i a nosaltres ens ha faltat experiència i ens ha sobrat corda per suportar un alcalde histriònic i cada dia més fora de lloc. La gent de Biar no és que siga del PP, és que a molts no els ha quedat una altra opció si volien assegurar-se un alcalde que no fora Julio. A Compromís no hem sabut o no hem pogut explicar que la solució per no tindre a Julio podia passar per votar-nos a nosaltres, però el risc existia i el vot útil és un gegant llaminer que fa forat per allà on passa.

Ara tenim quatre anys per davant per a fer una oposició progressista, constructiva però valenta i decidida. Tenim temps suficient per a llepar-nos les ferides i tornar a eixir a guanyar. I jo, des de l’assossec que confereix la distància, convide la gent biaruda d’esquerres a treballar per un projecte comú i deixar de costat personalismes i antigues bregues, algú hi hauria de posar remei i passar de les proclames de gintònic a la taula de treball. No és una quimera, és una necessitat i un clam que he escoltat de plaça a plaça. Som els mateixos i són faves comptades.

(Este article d'opinió que llegiu es publica gràcies al suport dels nostres anunciants, i als subscriptors i subscriptores, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè Biar Digital continue amb el seu treball diari. Si podeu contribuir fent-vos subscriptors/es per una xicoteta quota de 3 € al mes a fer de Biar Digital un mitjà encara més independent i de més qualitat, vos demanem que ho feu en esta pàgina).

Inicieu sessió per enviar comentaris

   yt    

Xarxes socials

BiarDigital [IES Digital] Una etapa que s'acaba, una altra que ara comença... https://t.co/mN0uXIwn1h https://t.co/tEYz7cDyU4
15hreplyretweetfavorite
BiarDigital Una etapa que s'acaba, una altra que ara comença ... https://t.co/w75DZjzP0c https://t.co/zqbxuMG6Vb
18hreplyretweetfavorite
BiarDigital Juan Vale Carrasco presenta la seua dimissió com a coordinador local de Ciudadanos https://t.co/OvybaOcy1G
24hreplyretweetfavorite

Enquesta

PP - 8.4%
PSOE - 55.7%
Compromís - 20.5%
Esquerra Unida - 6.9%
M'abstindré - 3%
No ho he decidit - 5.4%

Han votat: 332
Enquesta tancada on: Març 26, 2019
Joomla templates by Joomlashine