"Biar, joguet sexual", per Sergi Barceló

| Eduard Garcia Molina | Opinió

Article publicat en el seu bloc personal "Cullerà i arrere"  el 7 de maig de 2014.

A Biar s’ha desfermat la indignació. I mira que hi ha coses per a indignar-se, com les cues interminables per a aconseguir una cadira que permeta veure l’Entrà i el band a traïció de l’Alcaldia, com l’apagada literal del barri de sant Roc, el preu de la pólvora o els jòvens que viuen fora i no podran (podrem) lluir tipet a les festes. Però la gent de Biar s’ha indignat perquè, ara voreu, una veïna ha obert uns expenedors ben curiosos. Al poble sempre n’havíem tingut, alguns més atrevits que d’altres però sempre sol·licitats per totes les edats. Ningú em podrà contradir quan assegure que una màquina expenedora ens pot fer eixir de més d’una situació apurada.

Els expenedors que han alçat polseguera, però, no només ofereixen gominoles empaquetades, kitkats, botelles d’Aquarius o condons de fresa, sinó que han innovat. I innovar, en la tranquil·la vila de Biar, suposa atacar la consciència i la moral col·lectiva. A la valenta i intrèpida veïna se li ha ocorregut instal·lar unes màquines que ofereixen tota classe de productes i articles diversos: en una màquina hi ha el de sempre, per anar fent boca. En un extrem, una màquina ofereix menjar precuit, però compte, no parlem de sàndvitxos o bocates de pernil, sinó de kebabs i hamburgueses entre altres delicatessens d’alta cuina. Però el pal de paller el trobem en l’última màquina, la instigadora, cruel i desproveïda de consciència i sentit comú. La pobra màquina ofereix un bon ventall d’objectes sexuals, com consoladors, nines inflables (que ja les han reposat), condons, lubricants i una mostra de tot el que es podria trobar en una botiga eròtica. La diferència és que ací no cal entrar i patir per si algú et veu sortir amb un consolador de 30 centímetres, només has de posar els dinerets i, au! a disfrutar.

Però la gent, que consumeix pornografia a manta, no veu normal que es puga accedir a estos joguets tan fàcilment. Ells argumenten que és un perill per a la moral i l’educació de les futures generacions del poble que vagen jugant amb un consolador mentre pugen a l’escola. Això sí, mentre ho argumenten es fumen un cigarret ben a gust davant d’un xiquet que no compta ni un any. Sens dubte, no és molt normal que un xiquet es gaste els diners amb una nina inflable o en un anell vibratori. Però tampoc és molt normal que un xiquet haja tingut a l’abast durant anys i panys màquines expenedores de tabac i ningú s’haja queixat per la salut dels seus fills; o que la joventut tinga accés a l’alcohol tan fàcilment. És possible que el veïnat de Biar es preocupe més per la salut mental dels xiquets que pels seus pulmons o el seu fetge? La recepta passa per l’educació: parlar desacomplexadament als fills sobre estes coses pot ajudar a treure ferro a l’assumpte i a advertir al xiquet que una relació sexual amb un plàstic amb forma de dona espantada o pilila gegant no té el mateix valor que amb algú a qui es coneix o a qui s’estima, això sí, amb protecció. Perquè, amics meus, creieu-me que a estes generacions ja no cal que els amaguem res.

Certament, és més fàcil amagar eixa realitat que haver d’explicar al teu fill què punyetes és el que es ven en aquella màquina. Però si no s’explica a casa ho explicarà la televisió, que, de ben segur, és tendenciosa i incita constantment al masclisme i al culte a unes formes de la carn irreals i frustrants. Jo no tinc fills, -i per què n’opines!!! direu alguns- però convisc cada dia amb xiquets i adolescents que demostren la manca d’educació en estos temes a cada passa que fan. Així que aconselle a la massa indignada del meu poble que es dedique a parlar amb els seus fills sobre el significat de tabús familiars com el sexe, el tabac o les drogues. Que els diguen que el tabac mata però que ells ho continuaran fent perquè d’alguna cosa s’han de morir, però que en cap cas veuen correcte liar-se un cigarret d’herba davant d’ells perquè això és immoral; que els diguen que un consolador és la imatge del pecat, però que ells en compren quan ningú els veu. A vore si entre tanta contradicció i tant d’excés de moralitats, s’adonen que l’educació del xiquet no passa per tapar-li els ulls davant d’un expenedor.

Però en certa mesura entec alguns veïns. Els xiquets i les xiquetes que acudeixen a missa de dotze els diumenges ja no van a la plaça del Convent o al parc del Plàtan. Es veu que fan reunions davant la famosa màquina i passen molt de temps triant la bossa de gominoles que volen vore caure a les mans. A fer la mà l’homilia!

Sergi Barceló

L'article té 43 lectures

Biar Digital no subscriu necessàriament les opinions dels seus col·laboradors i col·laboradores.

Pots enviar els teus escrits juntament amb alguna fotografia a Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la..

(Aquesta informació es publica gràcies al suport dels nostres anunciants, i als subscriptors i subscriptores, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè Biar Digital continue amb el seu treball diari. Si podeu contribuir fent-vos subscriptors/es per una xicoteta quota de 3 € al mes a fer de Biar Digital un mitjà encara més independent i de més qualitat, vos demanem que ho feu en aquesta pàgina).