Previous ◁ | ▷ Next

[IES Digital] "EL BOSC DE LA FELICITAT", per Nuria Valdés

Aquella nit definitivament no vaig poder més. L’angoixa, la tristesa i la por acabaren amb mi. Després de tres anys de dolor profund no vaig poder resistir de cap manera, em vaig enfonsar en les profunditats de la meua ment per a no tornar mai més. Tot es va acabar, i amb tot, jo. Vaig posar la clau al pany evitant qualsevol classe de soroll, per mínim que fóra. No volia alertar la bèstia. Sí, mon pare. Cada vegada que entrava a casa una mena de sentiments depressius em mullaven com la pluja mulla els carrers. Quan ho vaig aconseguir em vaig dirigir cap a la meua habitació escales amunt i vaig deixar les sabates de tacó que em va regalar la meua mare dos mesos abans de morir sobre la catifa. Era de les poques coses que em quedaven d’ella. Va ser entrar al llit, girar la cara cent huitanta graus i trobar-me'l ansiós de plaer. No vaig poder escapar. Una vegada més ell i el meu germà van fer amb mi el que van voler, deixant-me tota mena de blaüres i marques al llarg de l’esquena -ara mateix us estareu preguntant per què no vaig rebre ajuda o com la resta de persones no van ser capaces d’adonar-se’n pel que estava passant. Doncs resulta que sóc més que bona actriu i una experta en ocultar estats d’ànim-.

Aquella vegada em vaig trencar, però de veritat. Després de resistir un temps inacablable, indefinit, de sexe forçat sense descans vaig agafar el meu confessionari: el diari. Em vaig posar a llegir allò que havia escrit feia tres dies.

“Arribarà el dia en què el «no puc més» serà real i no unes miserables tres paraules més.

Aquest dia desapareixeré i ho farà amb mi la petita part conscient que encara em queda. Llavors estaré encara més perduda i buida, buida de veritat. I no, no serà possible tornar a sentir. El botó ja s'haurà premut. Aquí, estarà tot, absolutament tot, perdut.

M'acabaré, desapareixeré, i no hi haurà res més.

Ni marxa enrere, ni desitjos ni somnis.

Res de pel·lícules, realitat.

Perquè hi ha una cosa que ofega, estreny i acaba amb les persones. I jo, tinc aquesta cosa. Sóc una d'aquelles persones. Acabades, dic. Ni sóc forta - almenys ja no més-, ni gaudisc, ni em vull ni somric amb motiu. No sóc jo. Afegisc, no sóc feliç. Estic atrapada en el meu cap i no hi ha manera de sortir. I viure així no és viure. És desgastar-se en tots els sentits. Ni blanc, ni gris. Negre.”

Aquell dia vaig ho escriure, i aquest dia dia ha arribat. El bosc de la felicitat ha mort i amb ell totes les seues plantes i llavors que estaven per créixer. Perquè no hi ha pitjor monstre que un mateix.

Recull de les millors creacions literàries de 2n de Batxillerat

(Esta notícia que llegiu es publica gràcies al suport dels nostres anunciants, i als subscriptors i subscriptores, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè Biar Digital continue amb el seu treball diari. Si podeu contribuir fent-vos subscriptors/es per una xicoteta quota de 3 € al mes a fer de Biar Digital un mitjà encara més independent i de més qualitat, vos demanem que ho feu en esta pàgina).

Inicieu sessió per enviar comentaris

   yt    

Xarxes socials

BiarDigital "Todo es tú", per Mayte Salguero https://t.co/KdhQkEULjB
15hreplyretweetfavorite
BiarDigital S'han multiplicat en un 150% les actuacions i reduït a 4 mesos el període per atendre els casos de dependència a Bi… https://t.co/9RoxYWEydn
15hreplyretweetfavorite
BiarDigital Els ciutadans i ciutadanes de Biar participaran en “El Repte del Reciclatge”, de la mà d'Ecoembes… https://t.co/Sp2ralPbG7
21hreplyretweetfavorite
BiarDigital Grup de Mares i Pares: "Seria important per al poble crear una figura d’un tècnic de joventut. Que puga posar-se en… https://t.co/EMriEjpdcP

Enquesta

Joomla templates by Joomlashine