• http://valdespastor.com/site/
Previous ◁ | ▷ Next

[IES Digital] "OPONENT-ME A L’ÈTICA, VIVINT O POTSER NO TANT", per Àngels Castelló

[IES Digital] "OPONENT-ME A L’ÈTICA, VIVINT O POTSER NO TANT", per Àngels Castelló Font: pxhere.com

Treballe com a assassina. Ho he anat aprenent de mon pare des que tenia set anys. La meua primera víctima va ser ma mare i, des d’aleshores, la meua carrera com a assassina ha anat creixent en èxits. Tot li ho he d’agrair al meu progenitor. Ell em va instruir a l’hora de fer servir un ganivet, de trobar el punt de pressió exacte per estrangular una persona i d’apuntar amb una pistola. 

Mon pare em va ensenyar a no tenir remordiments després d’acabar amb la vida d’algú. És, em va dir, el primer requisit per fer aquesta feina. Al començament no ho tenia massa clar, era una xiqueta innocent i que s’espantava fàcilment. Per sort les seues sinceres paraules de: “Eres una sensible! No serveixes per a res, inútil!” em van obligar a madurar. Quantes gràcies que li he de donar.

Quan mate sent com em puja l’adrenalina, com tots els meus sentits s’activen, com em circula la sang. Mire les meues víctimes als ulls. Veig vulnerabilitat, petitesa i por. Sent el pànic de l’altra persona en l’aire. Respire terror. Em sent genial. I quan exhalen el seu últim sospir... oh, sens dubte eixe és el millor moment de tots; és quan complete la tasca.

M’agrada fer les coses ben fetes, des de sempre. Per això mai no em deixe cap detall sense polir. La meua feina requereix exactitud i perfecció i, per tant, temps. Planege tots els meus assassinats. Estudie les víctimes mesos o fins i tot anys abans de decidir-me a acabar amb elles. Tot seguit, planifique el desenvolupament de l’acció: munte l’escenari, pense com actuaré i establisc una data.

Quan era més xicoteta, era mon pare el que feia tota aquesta elaboració prèvia. A mi sols em tocava la part de matar. Bé, i la de fugir, si era possible, amb diners que portava el mort o coses que li haguérem pogut robar al cos inert. Eixa era la recompensa. I ens donava per a viure en eixe pis fosc i minúscul. Sempre hem estat allí. Si fas les coses ben fetes, no t’has d’amagar.

He anat millorant la tècnica, sempre aprenent de mon pare. L’admirava. Sempre li somreia quan el mirava i procurava fer-lo sentir orgullós de mi. L’única vegada que no li vaig somriure va ser quan el vaig trobar aquella nit mirant a ma mare amb ulls de llop. Duia un ganivet a la mà. Després que jo cridara, ell la va deixar inconscient amb un colp. Tot seguit, em va indicar que m’acostara i em va dir estenent-me l’arma:

- Pren, agafa açò i li ho fiques al coll. Però ho has de fer molt fort, i ràpid.

Ho vaig fer. Aleshores, per primera vegada en la vida, em va felicitar, va estar orgullós de mi. Jo plorava desconsoladament mentre rebia els seus elogis. Vaig callar quan em va fer un crit que em deia que era dèbil. Sort que prompte vaig aprendre a ser valenta i a no plorar els que se’n van.

Continue vivint al pis, però sola. Només em queda l’última fase per acabar l’assassinat que culminarà la meua carrera. He estat anys coneixent aquesta persona i acabaré amb la seua vida hui. Per fi podré posar en pràctica l’últim que em va ensenyar mon pare: el suïcidi.


Recull de les millors creacions literàries de 2n de Batxillerat

Inicieu sessió per enviar comentaris

   yt    

Xarxes socials

BiarDigital [IES Digital] "FENT D’ECÒLEGS A LA FONT ROJA", pels alumnes de CTM https://t.co/i5bc0aak4U https://t.co/0UYuAGhQPS
BiarDigital El ple municipal de desembre es va resoldre sense temes importants https://t.co/Xm9zbwYFoT https://t.co/BdxT8hSm0b
BiarDigital "Vive", per Mayte Salguero https://t.co/oMjhYTPt4c
BiarDigital "Els drets de les dones no són negociables", per Anna Valdés Coll https://t.co/OqTEsCTx8s https://t.co/8uIgRU6fcc

Enquesta

Sí - 70.2%
No - 23.4%
Indiferent - 6.4%

Han votat: 47
Enquesta tancada on: Setembre 21, 2018
Joomla templates by Joomlashine