• http://valdespastor.com/site/
Previous ◁ | ▷ Next

"Llums i ombres", per Josep Maria Pérez Romero

El passat 12 d’Octubre es va celebrar la I Gala de l’Esport a Biar. Una gran festa de l’esport local, dels seus esportistes, dels seus Clubs, de les seues històries personals i de les seues emocions compartides. Una festa amb una gran posada en escena, espectacular i vistosa. La lluminositat espectacular dels cinc anelles olímpiques presidint l’esdeveniment, amb un presentador i una presentadora que van realçar amb personalitat, vistositat, estil i elegància la presentació de l’acte, que van enlluernar a tots els presents, donaven pas als autèntics protagonistes de la nit: les i els esportistes locals.

Va ser una nit de triomfs per a tots, els guardonats i els que no ho van ser, perquè tots van poder gaudir d’una festa que es diu: Esport. Va ser una nit per viure el present, però també per recordar a persones que han estat lligades a l’esport local, especialment al món futbolístic, per la seua dedicació impagable al llarg de molt anys i als que han portat el nom de Biar en la seua extensa i brillant carrera futbolística. No cal anomenar-los, les seues històries, les seues vivències i els seus èxits, són coneguts per tots.

També va ser una nit per adonar-nos de la gran quantitat de Clubs i esportistes de base que hi ha en les diferents modalitats esportives, que més d’hora que tard, amb les seues gestes esportives, ompliran d’orgull al poble. Per això, tots aquests esportistes mereixen el màxim suport i protecció, comptant amb els elements materials i econòmics per a la seua progressió. Hem d’entendre, l’esport, com una manifestació cultural i una activitat d’interès general que compleix una funció social molt important en la societat actual.                                                                                                    

Només vaig notar a faltar en aquesta exitosa nit, un premi al sacrifici, constància i perseverança del grup de mares i pares del Club de Patinatge, que un dia rere l’altre, han d'arremangar-se els pantalons, posar-se les “katiuskes”, i començar a treure aigua de la pista de patinatge. Una odisea que es repeteix constantment, mentre el projecte de cobriment de la pista dorm al calaix dels oblits.

Però com en totes les festes, arriba el moment d’apagar els llums i baixar el teló de la funció. Deixem enrere les emocions, els llums de colors, la música popular, el confeti, les felicitacions i com no, d’un merescut refrigeri. I tornem a la realitat. A una realitat que no és com ens l'expliquen, ni com volem que la vegem. És un altra i no sempre és de colors, llums i fanfàrries.

Aquest passat estiu, encara que la majoria de veïns i veïnes de Biar ho desconeguin, la Piscina Municipal va obrir les seues portes amb una setmana de retard respecte a la data anunciada. Com en anys anteriors, aquesta data coincideix amb el segon dissabte de Juny, en aquesta ocasió el dia 9. Causes del retard: la improvisació, la manca de una gestió eficient i d’una autèntica direcció política i tècnica del Poliesportiu Municipal. Perquè després de dos anys amb una fuita d’aigua en el sistema de reg de la gespa de la piscina, concretament a la zona que dóna a la paret de la pista de tennis nº 1, (els seus usuaris poden donar fe de la contínua humitat, amb perill de rebentar la paret i els milers de litres d’aigua perduts), van començar a reparar l’avaria a corre-cuita, però sense arribar a temps per a l’obertura de la Piscina Municipal en la data anunciada. Sempre actua el govern municipal amb aquesta deixadesa? No. Segons les paraules del Sr. Alcalde, la preparació de la Gala de l’Esport va començar al mes de Març, una demostració palpable que, per actes no estrictament esportius, la gestió és impecable, per a la millora i manteniment dels espais esportius, precarietat, lentitud i desídia.

IMG 2024

Biar va celebrar la I Gala de l'Esport el passat mes d'octubre

Els que segur que també han quedat enlluernats per tanta lluminositat, són els usuaris de les pistes de tennis. Va camí de ser una reivindicació històrica, la sol·licitud de renovació dels focus de les pistes que ja tenen més de trenta anys i la intensitat de la llum és clarament pobre i escassa, tal com el mateix Club de Tennis denuncia en el Llibre de Festes d’enguany. Poden pensar, i amb encert, que les llums són per als espectacles, no per a la pràctica de l’esport.

Però no són els espais esportius del tennis els únics que pateixen aquesta manca de renovació del material o complements esportius. Es pot veure, a cop d’ull, el deteriorament alarmant que pateixen els materials per a la pràctica del Voleibol. Amb uns pals metàl·lics de subjecció de la xarxa completament doblegats i amb un sistema per tensar la xarxa inservible, i perillós per al mateix empleat públic que la col·loca i la tensa.

L’esport rei tampoc es lliura de la seua ració d’incompetència. Ja va per al quart mes consecutiu que les bombes de reg del camp de futbol, de gespa artificial, no funcionen. I això comporta alguns problemes com ara el deteriorament del propi terreny de joc, rascades en diverses parts del cos dels jugadors en lliscar per la superfície sintètica del camp, i un possible augment de lesions en els jugadors. Res d’això sembla importar ni preocupar als responsables de la direcció tècnica i política del Poliesportiu. Han d’estar encara enlluernats per l’èxit de la Gala.

No voldria ser excessivament exhaustiu a ressaltar anomalies o deficiències diverses en la gestió del Poliesportiu, encara que sense necessitat de remuntar-me al 2001, podria enumerar algunes més com… que el 25% dels focus del camp de futbol estan fora de servei, que el marcador electrònic la pantalla s’ha fos a negre, o que tornem a estar, un altre vegada, sense aigua calenta al Poliesportiu, circumstància, que només es pot catalogar d’una manera: VERGONYÓS. Que les goteres segueixen campant al seu aire en els vestidors principals del camp, o, els quinze dies que vam estar tots els usuaris dels vestidors “vells” rebent xicotetes descàrregues elèctriques a les dutxes per una derivació en la línia elèctrica. Malgrat aquesta perillosíssima deficiència, els vestidors només es van tancar per ordre de l’operari electricista que va solucionar el problema, tot que l’anomalia era coneguda pels que gestionaven el dia a dia del Poliesportiu. O, les tres setmanes en què tots dos conserges van fer la seua feina gràcies a un benefactor i altruista usuari de les pistes de tennis, que va posar a disposició de tots dos, un mòbil per rebre les trucades per demanar hora a les diferents pistes. Alguna autoritat municipal, del equip de govern o de l’oposició, ha demanat alguna responsabilitat en alguns dels casos actuals o passats? És sostenible aquesta gestió del Poliesportiu? En què es gasten els diners públics el govern municipal?

El nostre lector lamenta els problemes amb l'aigua calenta a les instal·lacions del Poliesportiu Municipal

Però no és tot negatiu en la gestió del Poliesportiu. Ha estat un encert la renovació del vetust i arcaic equip d’intercomunicadors que usaven els diferents empleats públics en l’època estival. Els d’ara són molt més manejables, moderns i amb més abast d’ona. Tot un encert.

Per acabar, un breu comentari sobre el pagament econòmic conegut en el passat Ple municipal del mes d’Octubre, i que té relació sobre la gestió del Poliesportiu Municipal. Al responsable del mateix (monitor esportiu, coordinador o tècnic auxiliar d’esport) se li abonaran a un preu d'11 euros l’hora, les 2463 hores treballades i no cobrades en el període 2001-2017. A Déu el que és de Déu, i al César el que és del César.

No vull allargar-me més, podria fer-ho, perquè material hi ha, només acabar fent una xicoteta reflexió política: que el principi capitalista i de la societat de consum, l’obsolescència planificada, es faça efectiva el proper 26 de Maig a nivell polític municipal. L'agrairem tots.                                            

Dir també que, és possible que tinga algun lector o lectora de les meues col·laboracions amb Biar Digital, que pensi que estic obsessionat amb la gestió municipal. No és així. També m’interessen altres problemes com per exemple: per què no hi ha papallones a Biar?

(Este article d'opinió que llegiu es publica gràcies al suport dels nostres anunciants, i als subscriptors i subscriptores, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè Biar Digital continue amb el seu treball diari. Si podeu contribuir fent-vos subscriptors/es per una xicoteta quota de 3 € al mes a fer de Biar Digital un mitjà encara més independent i de més qualitat, vos demanem que ho feu en esta pàgina).

Inicieu sessió per enviar comentaris

   yt    

Xarxes socials

BiarDigital [IES Digital] "FENT D’ECÒLEGS A LA FONT ROJA", pels alumnes de CTM https://t.co/i5bc0aak4U https://t.co/0UYuAGhQPS
BiarDigital El ple municipal de desembre es va resoldre sense temes importants https://t.co/Xm9zbwYFoT https://t.co/BdxT8hSm0b
BiarDigital "Vive", per Mayte Salguero https://t.co/oMjhYTPt4c
BiarDigital "Els drets de les dones no són negociables", per Anna Valdés Coll https://t.co/OqTEsCTx8s https://t.co/8uIgRU6fcc

Enquesta

Sí - 70.2%
No - 23.4%
Indiferent - 6.4%

Han votat: 47
Enquesta tancada on: Setembre 21, 2018
Joomla templates by Joomlashine