Previous ◁ | ▷ Next

"12 d’Octubre, res a celebrar", per Josep Maria Pérez Romero

El dia de la Hispanitat va esdevenir com a festa nacional espanyola per Llei 18/1987 de 7 d’octubre, sent president del Govern espanyol Felipe González. Una festa heretada i alineada ideològicament amb els interessos de l’Espanya monàrquica, eclesial i feudal: el dia de la Raça.

Les motivacions d’aquesta apareixen explicades per les “efemèrides històriques” en què “Espanya va iniciar un període de projecció lingüística més enllà dels límits europeus” i com a record “solemne dels diferents moments de la història col·lectiva que formen part del patrimoni històric, cultural i social comú”, segons expressa la mateixa llei que va instituir la festa. Una manera molt eufemística i enormement endolcida, esbiaixada i manipulada de presentar el descobriment d’Amèrica per part de Cristòfol Colom i els Reis Catòlics en 1492.

Però en aquesta història, l’oficial, qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència. La conquesta d’Amèrica va ser, en realitat, segons innombrables estudis històrics (inclosos els de Fray Bartolomé de las Casas) i antropològics el major genocidi de la història de la humanitat, immensament més gran que el protagonitzat per l’Holocaust del règim nazi de Hitler. Un segle després de l’arribada de les tres caravel·les de Cristòfol Colom, i que posessin els seus peus i les seues urpes en aquestes netes, nobles i riques terres, dels més de 70 milions de nadius preexistents només quedaven tres milions i mig d’ànimes. Primer van ser derrotats per la desproporció de recursos bèl·lics, la sorpresa i la confusió en no poder donar-se una explicació raonable a la violència dels seus “descobridors”. Es van assassinar milions de persones, es van violar, com una autèntica “manada” d’espanyols (eren els autèntics salvatges), a milions de dones indefenses, van sotmetre als seus pobles, se’ls va arrabassar les seues terres, les seues riqueses d’or i plata; se’ls va sotmetre al treball esclau, es va aniquilar la seua cultura, les seues creences i la seua identitat, i se’ls va imposar el cristianisme a ferro i foc. Res millor que recordar aquests infames episodis amb les paraules de l’escriptor Eduardo Galeano, qui en la seua obra “Las venas abiertas de América Latina” va deixar escrit: “En 1492 los pueblos nativos descubrieron que eran indios, que estaban desnudos, que existía el pecado, que debían obediencia a un rey y una reina de otro mundo, y a un dios de otro cielo, y que ese dios había inventado la culpa, y había ordenado que fuera quemado vivo quien considerara sagrados el sol, la luna, la tierra, y la lluvia que la moja”.

La quasi extinció de la població nativa americana va generar un altre genocidi i el rebutjable comerç d’éssers humans, en arrencar a milions d’africans de les seues pròpies terres i segrestats com a mà d’obra esclava i portats forçosament a Amèrica en infames condicions a través dels anomenats “vaixells negrers”. Uns episodis i pràctiques abominables que haurien d’avergonyir, no només a Espanya, sinó a totes les potències colonials europees per escriure amb sang i mort, una part molt important de la seua història en quasi quatre-cents anys de colonialisme, sense que hagin fet cap classe d’autocrítica, ni de reparació moral ni econòmica.

Durant segles s’ha instaurat a la consciència col·lectiva la idea de grandesa d’una suposada gesta nacional, encara que la veritat siga, en realitat, molt altra. És la veritat imposada en l’ideari històric que no fa més que revelar l’impacte de l’adoctrinament cultural, social i religiós, a la qual hem estat sotmesos al llarg dels temps. Una veritat, més digna d’estar en l’abocador de la història, que en l’imaginari èpic de la història d’Espanya. Tot i això, encara hi ha sectors de la societat que defenen aquesta terrible croada, i que s’arroguen aquesta superficial eufòria pàtria que no és altra cosa que la nostàlgia d’un passat, per a ells esplendorós, negant i amagant les pàgines més negres i cruels del descobriment d’Amèrica, fa ara 526 anys.

Especial rellevància va tenir l’Església Catòlica espanyola en aquells esdeveniments històrics. No perquè els reis, paradoxes històriques, en aquells moments fossin els Reis Catòlics, sinó per l’especial virulència amb què van imposar la seua doctrina. Per a ells, els indígenes americans només eren pagans als quals calia cristianitzar i allunyar de l’heretgia i el pecat. Totes i tots que tinguem certa edat, tenim a la ment aquesta il·lustració en els llibres escolars de l’època, que mostrava a un frare amb una creu en una mà i en l’altra una espasa recolzada sobre el cap d’un indi amb un grapat de plomes de colors tapant les parts pecaminoses del cos, agenollat en signe de submissió, simbolitzant l’evangelització, la conquesta i el saqueig d’aquestes llunyanes terres. Eren les immatriculacions de l’Edat Mitjana. Eduardo Galeano ho torna a sintetitzar de manera eloqüent i clara: “Vinieron. Ellos tenían la Biblia y nosotros teníamos la tierra. Y nos dijeron: cierren los ojos y recen. Y cuando abrimos los ojos ellos tenían la tierra y nosotros sólo teníamos la Biblia”.

Però no tots combreguem ja amb aquestes immenses rodes de molí. Algunes forces polítiques d’esquerres, i diversos col·lectius socials i amplies capes de la societat, qüestionen cada vegada més la commemoració d’aquesta festa nacional per considerar que té clares connotacions colonialistes i militaristes. També són ja molts els Estats i ciutats americanes, del nord i del sud, que han passat a substituir aquesta celebració, per una altre més humana i solidària: el Dia de la Resistència Indígena, en homenatge als pobles i les cultures que han resistit, a l’explotació, la marginació i la persecució colonial convertida en imperialisme.

Una festa que en el seua vessant política no és més que una lloa a l’obsoleta, anacrònica, inviolable i antidemocràtica institució monàrquica. Una festa i celebració que inclou tradicionalment, com no, una desfilada militar al passeig madrileny de la Castellana, al qual assisteix la família reial, el president del Govern i altres representants de tots el poders de l’Estat, i la flor i nata dels elements més reaccionaris de la política espanyola, que plens de cinisme, celebren el dia de la Hispanitat que no és altra cosa que la indignant commemoració d’una conquesta que encara perdura. Un patètic “besamans” com absurd servilisme i vassallatge, es barrejarà amb visques a Espanya i al Rei, a la cabra de la Legió, a l’inquisidor Llarena, a la Fiscalia i a la imposició d’un nou 155 a Catalunya. Pablo Casado i Alberto Rivera estaran en la seua salsa. Que el temps els acompanyi.

(Este article d'opinió que llegiu es publica gràcies al suport dels nostres anunciants, i als subscriptors i subscriptores, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè Biar Digital continue amb el seu treball diari. Si podeu contribuir fent-vos subscriptors/es per una xicoteta quota de 3 € al mes a fer de Biar Digital un mitjà encara més independent i de més qualitat, vos demanem que ho feu en esta pàgina).

Inicieu sessió per enviar comentaris

   yt    

Xarxes socials

BiarDigital La biaruda Ana Camarasa tercera en el Campionat Ibèric d'Orientació https://t.co/mtABok6Ofc
3hreplyretweetfavorite
BiarDigital Malena Martínez Ferris: "És vital que les dones entrem en política per a fer polítiques feministes i en femení"… https://t.co/EbnwyXsNBU
BiarDigital El CD Biarense de Voleibol cadet aconsegueix ascendir de categoria i jugarà en Preferent https://t.co/nacf0sjqUK https://t.co/LJmh1QEnIR
BiarDigital "Veo la oscuridad", per Mayte Salguero https://t.co/69P3xdTS2I

Enquesta

PP - 8.4%
PSOE - 55.7%
Compromís - 20.5%
Esquerra Unida - 6.9%
M'abstindré - 3%
No ho he decidit - 5.4%

Han votat: 332
Enquesta tancada on: Març 26, 2019
Joomla templates by Joomlashine