"Ressaca constitucional", per Josep Maria Pérez Romero

La Generalitat Valenciana celebra el dia de la Constitució amb un acte institucional de màxim nivell a la Ciutat de la Llum d’Alacant. Entre copes de cava i la degustació de variats canapés, celebren amb alegria el 38 aniversari d’una Carta Magna, enaltida per molts i repudiada per molts més.

Difícil entendre que celebren aquesta gent. Perquè la desafecció no sols afecta als polítics i a la política en general, també ho fa a la més important de les lleis: La Constitució.

Perquè hui, malauradament, defensar aquesta constitució és defensar aquells que volen atacar la sobirania del poble. Perquè aquesta constitució que amb tanta força han recolzat el PPSOE, no és la constitució que va ratificar el poble espanyol i valencià en referèndum el 6 de desembre de 1978, és una altra ben diferent. Aquesta és la constitució del bipartidisme, hui de capa caiguda, la que fan servir contra el poble treballador i les classes populars.

Aquella constitució del 78, aposta pel dret a l’educació de tota la ciutadania. Contràriament, però, al que es diu al l’article 27, hui milers d’estudiants deixen la universitat per falta de mitjans econòmics. Parla, a més, a l’apartat 31, de la contribució que tothom ha de realitzar per al sosteniment de les despeses públiques; una contribució feta d’acord amb la capacitat econòmica de cada ciutadà, i mitjançant un sistema tributari just, inspirat en el principis d'igualtat i progressivitat. No obstant això, actualment, les grans multinacionals i les ingents fortunes i els principals esportistes d’elit, es riuen de l’Administració Tributària portant-se els diners a Andorra, Suïssa, Panamà o a les illes Seychelles. L’article 35 recull que tots els espanyols tenen el deure de treballar i el dret al treball. Tanmateix, a dia de hui, es compatibilitzen vora cinc milions d’aturats i un exèrcit de treballadors i treballadores amb un contracte precari i un salari de misèria. També afirma el seu article 39 que els poders públics han d’assegurar la protecció social, econòmica i jurídica de la família. Però són cada vegada més nombroses les famílies desemparades, sense una renda mínima de supervivència, amb perill de patir o de morir de pobresa energètica. O a l’article 47, on es diu com tots els espanyols tenen dret a un habitatge digne i adequat. Malgrat aquest article, tots coneixem els milers de desnonaments que s’executen a diari. O a l’article 16, on diu que cap confessió religiosa tindrà caràcter estatal. Poc importa aquesta afirmació. El President del Govern, Mariano Rajoy, jura el seu càrrec davant d’un crucifix i amb una mà sobre la Bíblia, convertint les retallades en una decisió divina. Sense oblidar que, els nostres representants polítics locals, són assidus de processons i de qualsevol acte litúrgic que faci aroma a cera o encens. Uns articles, tots ells que el bipartidisme del PPSOE, no han complit a causa d’una inexistent voluntat per generar un estat democràtic avançat, laic i socialment just per a tots.

Però és que la constitució aprovada l’any 1978 no és la que hui regeix l’estat espanyol. La constitució que, en realitat, defensa l’Estat és la del 23 d’agost de 2011. Data en què, d'exprés i amb nocturnitat i traïdoria, els membres del PPSOE, van pactar una modificació constitucional. Es tracta d’un canvi a l’article 135 que ens agenolla davant els poders del Mercat, el capitalisme i la dictadura dels grans banquers i fons d’inversió. És l’article que obliga a destinar prioritàriament cada un dels euros de l’Estat al pagament dels interessos de la banca i no a l’escola pública o a la sanitat, ni a l’atur o a la dependència. Motiu pel qual la constitució del 2011 converteix clarament aquets serveis i la seua cobertura en subsidiaris dels interessos de la banca.

Per això necessitem un nou procés constituent que deixe enrere aquesta democràcia neoliberal-burgesa, retornant el poder al poble. Un poder d’essència i valors republicans que ens faça sentir protagonistes del nostre futur. Un procés que ens allibere de seguir “ofrenant glòries a Espanya i al seu Rei” i de la corruppció sistèmica que pateix el poble valencià i espanyol. Un procés, més necessari que mai, cap un estat plurinacional que torni la sobirania als pobles d’Espanya i el seu dret a decidir el seu futur polític. Un procés de canvi i de transformació social i política que deu començar amb la unitat de tots els i les treballadores i les classes populars amb un gran bloc d’esquerres, transformadora i de progrés. Perquè coneixem el passat i coneixem el present, no deixem, una vegada més, que ens escriguen la història els de sempre. Ara hi som a temps.

 

Josep Mª Pérez Romero

 

Deixa un comentari

   yt    Instagram

Xarxes socials

BiarDigital Per una banda hi ha qui aplaudeix la decisió i per altra qui entén que la nit biaruda és millor amb les campanes en… https://t.co/ejokb8CiNn
BiarDigital Precisament un informe de 2007 de la Diputació d’Alacant indicava de forma preocupant l’augment dels sulfats pel pr… https://t.co/dwzFgEB0t6
BiarDigital El benjamí de futbol l'únic que se salva de la derrota amb un empat a casa davant el #Pinós. https://t.co/vnG15HEhMD
BiarDigital Dues expulsions marquen el primer empat del Biarense en la temporada. https://t.co/cGSMvtQoiw

Enquesta

JSN Epic is designed by JoomlaShine.com