1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14

Opinió

Si vols participar en aquest apartat, envia'ns el teu article d'opinió al nostre correu juntament amb alguna fotografia teua.

En 1982, el banco en el que trabajaba me inscribió en un curso de Comercio Exterior, impartido por la Cámara de Comercio de Bilbao. Un curso realmente útil para los que asistimos: empleados de banca, principalmente, economistas, abogados y otras personas que tenían relación con la industria y la actividad empresarial. El curso me resultó más que útil para mi profesión. Una de las asignaturas era "Transporte", impartida por un ex capitán de barco de la marina mercante.

"Wolframio", per Antón Miralles

Wolframio. No es tan difícil. El wolframio es un mineral durísimo utilizado por los nazis en la fabricación de sus armas en la II Guerra Mundial. La conexión del wolframio y las fábricas de armas alemanas con España, principalmente Galicia y también el norte de Portugal, fue el cierre de los mercados chinos, en los que los nazis compraban sus minerales. Dicen que los terribles cohetes V, con los que bombardearon Inglaterra, llevaban wolframio en abundancia. Dejemos los cohetes y volvamos a España, más concretamente  a Valladolid, donde en la edición de la SEMINCI (su festival de cine) de 2017, la cineasta gallega Paula Cons firmó y presentó el documental "La batalla desconocida" recordando que el seis de enero de mil novecientos cuarenta y cuatro, el mando aliado envió un ultimátum a Franco advirtiéndole que si no dejaba de exportar wolframio a Alemania, la condición de  "no beligerancia" de España se iba a transformar en "aliada de la Alemania Nazi, y en consecuencia, un objetivo militar de los aliados.

En 1971, el director de cine italiano Giuliano Montaldo firmó una película que a la postre sería un tremendo alegato contra los abusos del poder judicial.

El 2020, batejat per l'arxiconeguda revista Time com a “pitjor any de la història”, ha deixat empremta a tots i cada un dels individus de la Terra. L’aclaparadora majoria de gent pense que està amb mi quan dic que aquest any no tindrà, ni mereix, oblit ni perdó per deixar-nos una vida restringida i enmascarada.

Poques persones en un moment o altre de la seua vida no desenvolupen una preferència per un o altre tipus de música, la frase “quina música t’agrada?” és habitual, especialment entre la gent jove. És inevitable no conèixer desenes de cançons que encara que no ens agraden les identifiquem. Una d’eixes tonaetes és la Marxa Radetzky, la coneixeran perquè és l’última peça que s’interpreta en el Concert d’Any Nou que se celebra a Viena. Els privilegiats -i no ho dic només pel fet de poder assistir al concert i poder pagar l’entrada- que assisteixen aplaudeixen amb entusiasme, possiblement perquè coneguen el vertader sentit de la marxa.

"Quitarse de enmedio", per Antón Miralles

Diez personas se suicidan al día en este nuestro país. Me han pasado el dato por internet, y como en internet se sabe todo, y si no, se inventa, pues parece que sí, que diez ciudadanos se "quitan de enmedio" antes de que la de la guadaña venga a llevarles de excursión.

Fa unes setmanes, Marina Garcés, filòsofa i escriptora, explicava en una entrevista que l’escola no és la salvació de res, només un simulacre on assagem la vida i que en cap cas s’hi pot dipositar totes les esperances perquè estaríem responsabilitzant el personal docent d’una missió que va més enllà de les aules. La vida acadèmica d’una escola o un institut va plena de moments per a reflexionar sobre el que passa a fora. De fet, tot el que es fa hauria d’anar en consonància amb la vida real perquè els aprenentatges foren significatius i funcionals, és a dir, tot allò que s’aprèn -i que s’ensenya- ha de tindre capacitat de transferència en les nostres vides. Només s’aprèn allò que es fa, allò que es viu.

"Los detritus", per Antón Miralles

Hace unos pocos días recibí un correo electrónico de Greenpeace advirtiendo sobre la publicidad supuestamente engañosa de una ONG supuestamente garante del correcto reciclaje de los diferentes tipos de basura: Cada tipo, a un contenedor determinado según sea su composición (papel, envases, orgánicos, etc). La respuesta de dicha ONG no se ha hecho esperar, y ha desplegado todo un abanico de demostraciones de su buen hacer y honradez a la vez que lamentando el "ataque" de Greenpeace a su integridad como vigilantes de la salud del planeta en lo tocante a nuestro país. Hasta ahí la noticia.

"¡Por allí resopla!", per Antón Miralles

Me encanta cocinar. No soy ningún artista de los fogones, pero si viene a comer a mi casa, no se va a ir usted ni con hambre, ni va a bajar al primer bar que encuentre a comer algo debido  a la escasez de la pitanza. Mi homenaje de hoy es para esos artistas  de los machetes que  cortan las viandas que compramos y nos las dejan para que  no tengamos más trabajo que masticar. Las pescateras y los pescateros.

El passat dia 25 de novembre va faltar als 60 anys Diego Armando Maradona, per a alguns el millor jugador de la història del futbol, encara que això sempre és relatiu, no es poden comparar èpoques diferents pels tipus dels materials dels balons, les condicions dels camps, la duresa de les defenses, la permissivitat dels col·legiats, la condició física dels jugadors i el desenvolupament de les estratègies del joc; però mes enllà d'aquest debat, Maradona ocupa un lloc entre els millors jugadors de la història. La seua història com futbolista està coronada per la seua etapa amb el Nàpols i, sobretot, per la consecució del Mundial de Mèxic amb l'Argentina; aquestes fites tenen un relat, podem dir, gairebé mitològic: el Nàpols de la dècada dels huitanta era un equip de segona fila en el Calcio molt allunyat dels grans equips italians com la Juventus, el Milà, Inter o Roma, fet que coincideix amb la línia que podem fer a Itàlia a l'altura de la ciutat de Roma, a partir de la qual al nord trobaríem les grans ciutats industrials amb una riquesa econòmica per damunt de la mitjana de la UE i per davall hi hauria un sud degradat amb una economia encara amb un pes significant del sector primari amb una diferència negativa en renda per càpita molt acusada. És en aquest context que les victòries del Nàpols de Maradona suposaven una mena de venjança simbòlica del sud pobre contra la riquesa del nord.

Pàgina 1 de 16

   yt    Instagram

1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12

1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12

Xarxes socials

BiarDigital La incidència ha augmentat respecte al primer trimestre. https://t.co/NlS6HzNo94
22hreplyretweetfavorite
BiarDigital Jamás he olvidado su presentación: "Buenas tardes. Mi nombre es Koldo Garatea, soy de Lekeitio, y del Athletic. Voy… https://t.co/fI52mHxwzX
BiarDigital L'afiliació a la Seguretat Social també va baixar mig punt a #Biar el mes passat. https://t.co/IarCw8LpGt
BiarDigital #Biar suma 18 persones més diagnosticades de #Covid19 durant els últims 15 dies. @Biarsensacion, @GVAsanitat https://t.co/RKXqR6Oixf

1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6

Enquesta

Molt positiu - 15.4%
Positiu - 12.8%
Regular - 17.9%
Negatiu - 20.5%
Molt negatiu - 33.3%

Total votes: 39
The voting for this poll has ended on: Juliol 16, 2020
JSN Epic is designed by JoomlaShine.com