Necesito quedarme a solas con mi poesía,
entre mis dudas y certezas,
toda yo, desnuda de hipocresía,
y dejar que el silencio rompa mis venas,
para sangrar letra a letra,
mis felicidades y mis agonías.
Reencontrarme con mis imperfecciones,
sin reproches ni arrepentimiento,
disfrutar los diluvio y los soles,
necesito viajar sola a mi adentro.
Que tengo el espíritu vivo,
que la fe sigue siendo una mano tendida,
hoy más que nunca, e necesito,
y si me ayudo, daré color a mi vida.
Mayte Salguero
(Este treball que llegiu es publica gràcies al suport dels nostres anunciants, i als subscriptors i subscriptores, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè Biar Digital continue amb el seu treball diari. Si podeu contribuir fent-vos subscriptors/es per una xicoteta quota de 3 € al mes a fer de Biar Digital un mitjà encara més independent i de més qualitat, vos demanem que ho feu en esta pàgina.)
