"El sol que nos dibuje", per Mayte Salguero

| Mayte Salguero | La veu del poema
"El sol que nos dibuje", per Mayte Salguero

Que el verbo sea el puente que nos une,
que nos haga inmunes el beso improvisado,
sin motivos salgamos a bailar bajo la lluvia
sin otra astucia que la de no ahogarnos.

Que la voz lleve el timbre de nuestro latido,
que llenes tu sitio de alma y de piel,
que me hagas arder donde te llevo más mío
y mi tú abra el libro de tu desnudez.

Que el vernos sea cada vez, una historia que contar,
un golpe de mar o un sol atardeciendo los labios,
que no haya presagio que logre adivinar,
ni enigma en el pensar que no logre descifrarnos.

Que reírnos sea el sol que nos dibuje,
el abrazo que nos une cuando arrecia un vendaval,
el hallazgo y lo habitual donde habitemos,
el amor que bebemos y nos haga embriagar.

Mayte Salguero

L'article té 18 lectures

(Aquesta informació es publica gràcies al suport dels nostres anunciants, i als subscriptors i subscriptores, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè Biar Digital continue amb el seu treball diari. Si podeu contribuir fent-vos subscriptors/es per una xicoteta quota de 3 € al mes a fer de Biar Digital un mitjà encara més independent i de més qualitat, vos demanem que ho feu en aquesta pàgina).