Ahir divendres sis de novembre des de l'Ajuntament de Biar es va decretar el tancament de les activitats, edificis i instal·lacions municipals per un termini de 15 dies, començant des de hui dissabte 7 de novembre al diumenge 22 de novembre per la incidència de la pandèmia del COVID-19 durant els últims dies al municipi.
Segons les dades oficials oferides per la Conselleria de Sanitat s'han de sumar sis nous casos de persones diagnosticades de Covid-19 a Biar, diagnosticats per la prova PCR en els últims 14 dies. Val a dir que en la web de Conselleria figurarien així 7 casos, contant que encara no han passat 14 dies des de l'últim cas diagnosticat.
Trellat. El ‘trellat’ és una paraula genuïnament valenciana sense una definició massa concreta, que va més enllà d’allò que diem sentit comú. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ho descriu com “ponderació mental, sensatesa”. Els catalans en diuen seny, que s’aproxima, i en castellà no té una traducció literal. En eixe sentit, el poc trellat o el destrellat seria tot el contrari.
Cada mes l'Equip de Biar Digital repartim "rotllets i fogasses" per premiar aquelles entitats, persones, associacions, grups, etc... que trobem que mereixen d'este xicotet reconeixement, mentre que les "remolatxes" són tot el contrari, tot recollint les opinions dels nostres lectors i lectores.
Siempre estuvo aquí. Al igual que el luto, el luto de alivio, la brillantina y los copazos de “sol y sombra” en la tasca de debajo de casa, para ir al tajo alegre y combativo, incluso tras haber rezado el rosario al atardecer, después una escapada al meublé o al bar de “chicas que fuman y te tratan de tú” y puede que tras llegar oliendo a vino peleón. España, nuestra querida unidad de destino en lo universal, siempre ha sido un país cuna a la vez de genios capaces de lo mejor y, cómo no, de lo peor, es un lugar que no tiene medida. El canciller de hierro alemán, Bismarck, definió a España como la nación más fuerte del mundo, ya que lleva siglos tratando de destruirse, y aún no lo ha logrado. Lapidaria definición de un lugar donde las fuerzas vivas de un pueblo, los que cortan el bacalao, son el alcalde, el cura, y el sargento de la Guardia Civil. Y con eso llevamos décadas, siglos. Una de las dos Españas ha de helarte el corazón, dijo un tal Antonio Machado antes de largarse cabizbajo al exilio, a Colliure, aquí al lado, a morir de pena.
No nos conocemos, ni tengo interés en cruzarme contigo. Como se supone que a los campechanos se les tutea, pues eso. Nunca había vivido bajo una monarquía hasta que aquel general que se sublevó contra el gobierno elegido por la gente, y a quien ayudaron Mussolini y Hitler a ganar la guerra, sí, Franco, te colocó en el poder. Ahí conociste lo que implica la palabra “poder”. Dicen que en el ambiente en el que vives, el asunto del matrimonio para toda la vida es un concepto, digamos, elástico. Lo mismo que las palabras “queridas”, “excesos” y “bastardos”. Seguramente, no es asunto mío, un pobre ciudadano de a pie, que huye como de la peste del “Hola” y del resto de las revistas de papel “couché”. Por suerte, creo que no voy a votarte nunca, pues espero que la monarquía tenga las horas contadas.