L'autor de el llibre “l'infinit a les teues mans” ens dona una xarrada sobre les xarxes socials.

El passat dimecres 30 d’octubre, els alumnes de Ciències de la Terra i Mediambientals de 2n de Batxillerat vam realitzar una activitat relacionada amb el consum responsable. Esta activitat va ser proposada per l’associació: Llavors d’Ací. Una xica que forma part d’aquesta associació ens va guiar per a realitzar-la correctament.

Era un fred matí de febrer. Em trobava davant de l’espill, rentant-me les dents quan em vaig haver d’enfrontar a eixe enemic que, com tots els matins, apareixia a l’altre costat de l’espill, reafirmant-me que jo no era jo realment, almenys en aparença. Em repetia que em trobava tancada en una gàbia humana de la qual desitjava desfer-me. Però la societat no em deia el mateix. Havia d’actuar d’acord amb el meu sexe biològic perquè “el que Déu ha posat no pot canviar-ho ningú”, i a més “has de comportar-te com un home”. Fou just llavors quan aquell trist, apàtic i reprimit embolcall de Marc va...

UNA VIDA MENYS, Pablo Alcaraz Aquell xiquet d'apenes divuit mesos ja va véncer la mort. Un desmai de cinc minuts sense explicació mèdica aparent, cap signe de respiració, cap batec del cor, cap manera de poder contar com aquell petit li va escopir al rostre a aquella que se'l volia emportar. Una resurrecció miraculosa amb la mateixa incoherència que l'esvaniment...

Amistat, crueltat i record,  per  Clara Valdés Alguna vegada has llegit un llibre que t’ha fet adonar-te de com és la vida? Sí, com si t’haguera pegat una bufetada dien-te: així són les coses i la història desgraciadament no es pot canviar.

- Mare, tinc por! - és l'únic que hi va poder eixir per la meua petita boca mentre corria agafada de la seua mà. Érem enmig d'una multitud que també corria. Però, quan dic córrer no em referisc a eixe córrer a què hi estem acostumats. No! Era un córrer de fugida, cap a enlloc, sense rumb... Mare i filla volíem deixar enrere els perills, les inseguretats, la por; fins i tot, la nostra llar. Amb el propòsit de desfer-nos de tot allò que ens havia envoltat aquests últims anys, la nostra pròpia vida, on ja no hi pertanyíem.

"Està la meua veu, la nostra, la de moltes". Báilatelo sola, és un llibre de poesia escrit per Alejandra Martínez de Miguel, llicenciada en Arts Escèniques, entre d'altres estudis, escriu i recita tot allò que la representa.

L’IES Biar s’endinsa en el segon curs dins l’encoratjador projecte europeu «Our Green European Town». La quarta mobilitat d’aquest projecte Erasmus+ ha permés professorat i alumnat del nostre centre visitar un centre educatiu de la segona ciutat de l’illa italiana de Sicília: Catània. L’illa de Sicília es troba al bell mig de la Mediterrània. Aquesta localització ha estat fonamental perquè es convertira en terra de cruïlla i doncs, ha esdevingut un bressol de diversitat cultural. Aquesta diversitat es fa palesa en la seua riquesa patrimonial, lingüística, gastronòmica, etc... L’illa és la t...

El dimecres 1 d’octubre alguns alumnes de l’IES Biar, vam eixir amb bicicleta a la finca de Martin, situada en direcció a la Canyada. Vam arribar a les 12:30 i seguidament ens va donar una xarrada en anglés sobre el seu projecte d’hort ecològic.

Aquesta setmana recomanem dues novel.les, que tenen com a punt de partida dos conflictes bèl.lics i dues dones com a protagonistes.

El passat dia 3 d’Octubre vam anar a la Fira Internacional Iberflora de València els alumnes de la FPB del cicle agrari de forestal de Biar, Ibi i Onil. Vam visitar una exposició relacionada amb les plantes, maquinàries així com d'altres coses relacionades amb el cicle formatiu.

El final sempre és un bon moment per mirar enrere. I només quan et gires és quan eres conscient del temps que ha passat i et preguntes com. Jo no ho sé tampoc. El cas és que sí, han passat molts anys des que tot va començar. I per això mateix és que cal fer referència al lloc que ha acollit tants i tants moments.