Previous ◁ | ▷ Next

L'IES BIAR torna a participar en la setena edició de la MICE amb tres produccions realitzades pels alumnes de Batxillerat. Fins el 7 de febrer podem aconseguir entre totes i tots el premi del públic veient i fent difusió dels curts.

L’home de gris jeia tranquil en la seua butaca, aquella butaca que ja s’havia dit un milió de voltes que calia canviar, però, que després de setze anys ocupant el mateix racó, ja era tant part d’ell com la seua pròpia casa. Potser no ho feia perquè aquella pell gastada i descolorida, que seguia fent el seu treball a dures penes li recordava a ell mateix, desgastat per un treball monòton que justament havia abandonat el dia anterior.

Entra Blai i s’asseu al meu costat. Em mira i veig als seus ulls tot el que sent per mi: la llàstima, la compassió, el respecte, l’amor. I em pregunta trist si estic amb els morts o són ells els que hi són amb mi. I encara que el vull més que mai no puc evitar recordar la Berta. Torna tot a la meua ment com un record abstracte que em fa tremolar.

És una nit freda i obscura. Hi va sola caminant pels carrers estrets de la ciutat, amb lleugeresa sense aturar-s'hi ni un segon. Una olor pertorbadora es clava dins de les seues fosses nasals recorrent-li tot el cos, olor peculiar, olor putrefacta, que li recorda quan era al treball de son pare i sospitava que alguna cosa no anava bé. En girar el carrer, s'acosta al contenidor de brossa per tirar un mocador i l'olor s'intensifica, fins a produir-li una sensació de mareig. Una vegada hi deposita el paper, queda gelada en veure-hi prop un cos sense vida. Tenia el coll degollat, una concepció bipartida que separava, per tant, cap i cos, l'expressió facial demostrava una mescla d'angoixa i por amb un cos ple de morats i talls. La sang gotejava pel contenidor caent amb direccionalitat a la vorera i acabant el seu recorregut a la calçada on s'estava formant una bassa. Dedueix que el cos duia allà un parell de dies a causa de la forta olor, en acostar-s'hi més, un calfred li recorre tot el cos, deixant-la sense respiració.

La teoria del caos explica que el resultat de quelcom depén de distintes variables i que és impossible de predir. Es podria dir, que en aquest cas, el caos és el que nosaltres vam provocar en uns mesos indefinits, les variables som tu i jo i el resultat, és l’odi o la indiferència que ens tenim mútuament. En definitiva, ens hem convertit en un tòpic molt conegut: de l’amor a l’odi només hi ha un pas.

El passat divendres 2 de novembre, els alumnes de batxillerat de Biologia i Ciències de la Terra i Mediambientals (CTM), junt amb l’alumnat d’FPB vam visitar el parc natural del Carrascar de la Font Roja. Ens acompanyaren: Joan Antoni Cerdà, professor de Biologia i CTM i els professors de FPB d’Aprofitaments Forestals, Inés Amorós i Pepe Olivares.

Aquella nit definitivament no vaig poder més. L’angoixa, la tristesa i la por acabaren amb mi. Després de tres anys de dolor profund no vaig poder resistir de cap manera, em vaig enfonsar en les profunditats de la meua ment per a no tornar mai més. Tot es va acabar, i amb tot, jo. Vaig posar la clau al pany evitant qualsevol classe de soroll, per mínim que fóra. No volia alertar la bèstia. Sí, mon pare. Cada vegada que entrava a casa una mena de sentiments depressius em mullaven com la pluja mulla els carrers. Quan ho vaig aconseguir em vaig dirigir cap a la meua habitació escales amunt i vaig deixar les sabates de tacó que em va regalar la meua mare dos mesos abans de morir sobre la catifa. Era de les poques coses que em quedaven d’ella. Va ser entrar al llit, girar la cara cent huitanta graus i trobar-me'l ansiós de plaer. No vaig poder escapar. Una vegada més ell i el meu germà van fer amb mi el que van voler, deixant-me tota mena de blaüres i marques al llarg de l’esquena -ara mateix us estareu preguntant per què no vaig rebre ajuda o com la resta de persones no van ser capaces d’adonar-se’n pel que estava passant. Doncs resulta que sóc més que bona actriu i una experta en ocultar estats d’ànim-.

Aquest trimestre hem gaudit amb la presència de dos persones que ens han parlat d’economia i de medi ambient. La xarrada “Economia del bé comú” va ser el 19 de novembre amb els cursos 1r de Batxillerat i FPB . La següent conferència, “Stop Canvi Climàtic” va ser sobre el medi ambient el dia 26 de novembre amb els cursos de FPB, 4t d’ESO i alguns de 2n de Batxillerat. Van ser dos exposicions molt educatives i entretingudes.

Treballe com a assassina. Ho he anat aprenent de mon pare des que tenia set anys. La meua primera víctima va ser ma mare i, des d’aleshores, la meua carrera com a assassina ha anat creixent en èxits. Tot li ho he d’agrair al meu progenitor. Ell em va instruir a l’hora de fer servir un ganivet, de trobar el punt de pressió exacte per estrangular una persona i d’apuntar amb una pistola. 

Aquest any, l’IES Biar ha encetat un projecte que no ens deixarà indiferents; d’una banda, per la seua dimensió, i d’altra, per la seua temàtica: Our European Green Town (La nostra ciutat europea i verda) és un projecte europeu de dos anys de durada, amb una implicació de sis països (Portugal, Estònia, Bulgària, Itàlia, França i Espanya) que, com a eix temàtic té el canvi climàtic, sens dubte, un dels principals reptes de la nostra era.

Pàgina 4 de 21

   yt    

Xarxes socials

BiarDigital Miguel Ferre: "Encara que porte 20 anys fora de Biar, no he deixat de ser un biarut per on he anat, un enamorat de… https://t.co/jhS0y2V32T
17hreplyretweetfavorite
BiarDigital Biar votarà després del Mig Any Fester https://t.co/xI51GH9BYE
BiarDigital Descarrega Biar Digital en paper - Nº 8, Agost '19 https://t.co/b684JxMiyY https://t.co/Mv4lWeHVVs
BiarDigital Rotllets i fogasses, i remolatxes de setembre https://t.co/jaQMMYM1Gc

Enquesta

Joomla templates by Joomlashine