Previous ◁ | ▷ Next

Els departaments de francès i de plàstica, es van ajuntar per fer un viatge a Màlaga, el 17 i 18 de desembre.

El passat dia 18 de desembre l'alumnat que havia de fer Classe d'Educació Física amb Enric Morató es va emportar una sorpresa. Eixe dia posarien en pràctica una nova modalitat esportiva apareguda als països escandinaus. “Esquí de fons!”, van pensar alguns! “Patinatge de velocitat!”, digueren uns altres. “Quina bogeria, només pot ser Cúrling en les pistes esportives!” “Jajajaja” -digué Enric … I amb la sorpresa de totes i tots començà a repartir bosses de plàstic.

Erasmus, respon l'acrònim «European Region Action Scheme for the Mobility of University Students». Rep també aquest nom a la memòria de l’humanista holandés Erasme de Rotterdam, on ja pel segle XV, va estudiar en diverses universitats europees i va defensar l’educació com una prioritat. Erasmus, és un programa educatiu europeu, on ja fa 30 anys, estudiants d’onze països europeus van començar a participar en l’intercanvi. Al nostre país, l’impulsor d’aquest programa comença amb la figura de Manuel Marín, i a hores d’ara som un dels països que més estudiants rebem. Amb el pas del temps, Erasmus ha evolucionat a un programa més ambiciós: Erasmus +, on donen l’opció de participar estudiants i professorat de tots els nivells educatius a banda, d’intercanvis d’altres països que no formen part de la UE.

L'IES BIAR torna a participar en la setena edició de la MICE amb tres produccions realitzades pels alumnes de Batxillerat. Fins el 7 de febrer podem aconseguir entre totes i tots el premi del públic veient i fent difusió dels curts.

L’home de gris jeia tranquil en la seua butaca, aquella butaca que ja s’havia dit un milió de voltes que calia canviar, però, que després de setze anys ocupant el mateix racó, ja era tant part d’ell com la seua pròpia casa. Potser no ho feia perquè aquella pell gastada i descolorida, que seguia fent el seu treball a dures penes li recordava a ell mateix, desgastat per un treball monòton que justament havia abandonat el dia anterior.

Entra Blai i s’asseu al meu costat. Em mira i veig als seus ulls tot el que sent per mi: la llàstima, la compassió, el respecte, l’amor. I em pregunta trist si estic amb els morts o són ells els que hi són amb mi. I encara que el vull més que mai no puc evitar recordar la Berta. Torna tot a la meua ment com un record abstracte que em fa tremolar.

És una nit freda i obscura. Hi va sola caminant pels carrers estrets de la ciutat, amb lleugeresa sense aturar-s'hi ni un segon. Una olor pertorbadora es clava dins de les seues fosses nasals recorrent-li tot el cos, olor peculiar, olor putrefacta, que li recorda quan era al treball de son pare i sospitava que alguna cosa no anava bé. En girar el carrer, s'acosta al contenidor de brossa per tirar un mocador i l'olor s'intensifica, fins a produir-li una sensació de mareig. Una vegada hi deposita el paper, queda gelada en veure-hi prop un cos sense vida. Tenia el coll degollat, una concepció bipartida que separava, per tant, cap i cos, l'expressió facial demostrava una mescla d'angoixa i por amb un cos ple de morats i talls. La sang gotejava pel contenidor caent amb direccionalitat a la vorera i acabant el seu recorregut a la calçada on s'estava formant una bassa. Dedueix que el cos duia allà un parell de dies a causa de la forta olor, en acostar-s'hi més, un calfred li recorre tot el cos, deixant-la sense respiració.

La teoria del caos explica que el resultat de quelcom depén de distintes variables i que és impossible de predir. Es podria dir, que en aquest cas, el caos és el que nosaltres vam provocar en uns mesos indefinits, les variables som tu i jo i el resultat, és l’odi o la indiferència que ens tenim mútuament. En definitiva, ens hem convertit en un tòpic molt conegut: de l’amor a l’odi només hi ha un pas.

El passat divendres 2 de novembre, els alumnes de batxillerat de Biologia i Ciències de la Terra i Mediambientals (CTM), junt amb l’alumnat d’FPB vam visitar el parc natural del Carrascar de la Font Roja. Ens acompanyaren: Joan Antoni Cerdà, professor de Biologia i CTM i els professors de FPB d’Aprofitaments Forestals, Inés Amorós i Pepe Olivares.

Aquella nit definitivament no vaig poder més. L’angoixa, la tristesa i la por acabaren amb mi. Després de tres anys de dolor profund no vaig poder resistir de cap manera, em vaig enfonsar en les profunditats de la meua ment per a no tornar mai més. Tot es va acabar, i amb tot, jo. Vaig posar la clau al pany evitant qualsevol classe de soroll, per mínim que fóra. No volia alertar la bèstia. Sí, mon pare. Cada vegada que entrava a casa una mena de sentiments depressius em mullaven com la pluja mulla els carrers. Quan ho vaig aconseguir em vaig dirigir cap a la meua habitació escales amunt i vaig deixar les sabates de tacó que em va regalar la meua mare dos mesos abans de morir sobre la catifa. Era de les poques coses que em quedaven d’ella. Va ser entrar al llit, girar la cara cent huitanta graus i trobar-me'l ansiós de plaer. No vaig poder escapar. Una vegada més ell i el meu germà van fer amb mi el que van voler, deixant-me tota mena de blaüres i marques al llarg de l’esquena -ara mateix us estareu preguntant per què no vaig rebre ajuda o com la resta de persones no van ser capaces d’adonar-se’n pel que estava passant. Doncs resulta que sóc més que bona actriu i una experta en ocultar estats d’ànim-.

Pàgina 2 de 19

   yt    

Xarxes socials

BiarDigital S'investiga la crema d'un contenidor en les immediacions de la Bassa la Vila https://t.co/TxoB0MqIce https://t.co/uMQ1jFhWHJ
17hreplyretweetfavorite
BiarDigital Cristina Hernández: "Les regidories del Partit Socialista són de molta gestió. Ens queden moltes coses per fer i es… https://t.co/nwCu6ZrunD
BiarDigital "Todo es tú", per Mayte Salguero https://t.co/KdhQkEULjB
BiarDigital S'han multiplicat en un 150% les actuacions i reduït a 4 mesos el període per atendre els casos de dependència a Bi… https://t.co/9RoxYWEydn

Enquesta

Joomla templates by Joomlashine