• Inici
  • Entrevistes
  • Fent poble
  • Blas Vañó: "És impensable separar-me del meu gos guia, Kefal, quan es jubile me'l quedaré com Mitra, l'anterior gossa"

Blas Vañó: "És impensable separar-me del meu gos guia, Kefal, quan es jubile me'l quedaré com Mitra, l'anterior gossa"

| Eduard Garcia Molina | Fent poble
Blas Vañó: "És impensable separar-me del meu gos guia, Kefal, quan es jubile me'l quedaré com Mitra, l'anterior gossa"

Blaio juntament amb el seu gos guia, Kefal

Blas Vañó Calaco (1970), conegut popularment a Biar com "Blaio" ens acosta en esta nova entrega del nostre espai "Fent poble" a la importància dels gossos guia per a les persones invidents com és el seu cas. Kefal, que és com es diu l'inseparable company de Blaio, és un més de la família, com ens explica Vañó, qui posa èmfasi en el procediment per poder tindre'l, així com ens confessa que no pensa separar-se d'ell després de la jubilació de Kefal. A més a més, Blaio ens acosta al seu dia a dia, des de que va perdre totalment la visió, o com li ajuden les noves tecnologies en els seus menesters.

Nota: Per a la realització i gravació d'esta entrevista s'ha comptat amb el permís de Fundació ONCE, qui té la potestat sobre el gos guia així com els drets d'imatge.

KEFAL, GOS GUIA

El treball que fa en el teu dia a dia Kefal per tu entenem que és imprescindible.

Sí, és el segon gos guia que tinc, anteriorment vaig tindre una gossa, una Llauradora Retriever negra, el poble la coneixia com a Mitra. Ens donen molta autonomia, ens podem moure tranquil·lament, ja siga pel poble o viatjar, és una seguretat per poder caminar sense ajuda de ningú, només el gos guia.

205

Des de quan tens a Kefal?

Vaig anar als cursos el 31 d'octubre de 2017 a Madrid, al dia següent me'l van donar, vam fer el curs d'instrucció durant quinze dies i vaig firmar el contracte amb la Fundació ONCE el 10 de novembre, des d'eixe dia el tinc en usdefruit al meu servici.

Són cinc anys ja...

Sí.

Perquè diguem que l'amo del gos no eres tu.

No, el gos pertany a la Fundació ONCE, a part tenim un contracte firmat on consta que jo tinc unes obligacions i uns drets però per regla general és com si el compartírem, però l'usdefruit el tinc jo per a la meua autonomia. Fundació ONCE té una sèrie de drets sobre el gos, com la imatge, i les meues obligacions entren des del veterinari al menjar i la cura del gos i tot allò que va relacionat amb ell va a costa meua mentre el tinga. Aproximadament el gos pot estar amb mi uns 10 anys, depén, perquè hi ha problemes que s'han de solucionar i no arriben a esta edat.

A partir d'eixos huit o deu anys diguem que es jubila.

Sí, a partir d'eixos anys el pots jubilar i la primera opció que et dona l'ONCE és que te'l pugues quedar, hi ha gent que pren esta determinació, altra gent per altres circumstàncies, perquè viuen en capitals en pisos xicotets i volen demanar un altre gos guia i no tenen lloc, o no tenen temps, han de tornar-los a la Fundació ONCE. A partir d'ací s'encarrega la Fundació de donar-los en adopció o deixar-los en centres de tercera edat, o persones dependents o bé amb autisme o síndrome de Down. Així els fan companyia i que els gossos acaben bé la seua vida.

Està bé mirar pel benestar animal després del servici que fan, veritat?

Sí.

Entenem que la vinculació sentimental amb l'animal és forta, no només pel servici que fa...

Bo, mana més que jo en ma casa [riu]. El gos a casa és el rei, el sofà és per a ell, i li posem l'aire condicionat. Ma mare està encantada, se li pilla molta estima, és un més de la família.

No m'imagine com és possible que l'eduquen per portar-te a casa o avisar-te d'un perill...

Bo, això és un treball que porta temps, en Fundació ONCE hi ha una sèrie de professionals, va passant per una cadena de treball. Durant un any estan entrenant-lo dia a dia, perquè quan arribem nosaltres el gos estiga ensenyat, per a que es faça a nosaltres i a partir d'eixe moment el gos va per ordres.

A forma de curiositat, li dones sempre les instruccions en castellà, es veu que com l'han educat en Madrid...

Per regla general a Madrid parlen el castellà, però tinc companys de Mallorca que quan s'han emportat els gossos li han donat les ordres en mallorquí, o bé en català o en euskera... però jo sóc partidari de continuar amb el castellà.

206

Com t'avisa ell quan hi ha un escaló, per exemple?

Hi ha una sèrie d'ordres: "busca escala", "busca porta", "marca escaló", quan saps que ve una escala li dius que la busque i posteriorment que marque cada escaló, tant per a pujar com per a baixar. Quan has d'entrar a algun lloc li dius "busca porta" o que busque un ascensor. Normalment quan entres per exemple en un centre comercial li indiques que busque escales mecàniques, i el gos va buscant fins que les troba. Estan entrenats per això i treballen amb ells moltes persones, és un grup de gent ampli que té Fundació ONCE en l'escola de gossos guia per entrenar-los i que posteriorment nosaltres ens puguem moure de forma autònoma com qualsevol persona.

És increïble!

Ho és, però no és impossible. 

Però ell és un gos, i també fa coses "de gos"... com comentàvem adés, abans de començar l'entrevista.

Són com les persones, tots els dies no tenim el mateix ànim o les mateixes ganes de treballar, hi ha dies que has d'anar controlant-los i anar ficant-los en cintura, barallant-te pràcticament, perquè hi ha dies que no tenen gana de treballar, bé pot ser perquè hi hagen altres gossos o perquè olfategen més del compte, o perquè li dones alguna ordre i no et fa cas, són moltes circumstàncies.

Encara que siga avançar-nos uns anys, però separar-te de Kefal és impensable, no? Quan es jubile...

És impensable, Mitra, l'anterior gossa guia me la vaig quedar, i este possiblement també me'l quede, a no ser que no poguera per altres motius de força major. Tinc una casa gran i me'l quedaré, este és el meu xic, és de casa.

En eixe cas tindries un altre gos guia i a Kefal.

Sí, després hauria de sol·licitar un altre gos guia, per la qual cosa hauria de tornar a enviar els informes a Madrid, això porta un procés, no és telefonar i que et porten un gos guia. Són quatre informes que s'envien a Madrid, tant psicològic, graduat social, com treballador de la rehabilitació bàsica com a que maneges bé el bastó, i un informe mèdic, finalment decideixen si el pots tindre, ja que no tot el món pot, hi ha un equip que ho valora.

207

EL DIA A DIA DE BLAIO

Passem al següent apartat, quan parlem del regal de la vista, com estàvem comentant fora de càmera, no sé si ho valorem suficient, què en penses?

El meu cas és genètic, al principi, quan era jove tenia la malaltia, no veia com una persona normal, però em defenia, tenia camp de visió. Va arribar un moment que vaig perdre eixe camp de visió i em vaig quedar cec, i com tot en la vida has d'adaptar-te, has de superar-te i has d'anar vivint, no hi ha volta de fulla.

A partir de quina edat va ser?

Vaig perdre la vista a patir dels 28 anys, entre els anys 2000 o 2001, fins als 30 o 31 anys, ací es va paralitzar la malaltia perquè ja no podia perdre més vista. Des de 2003 o 2004 estic així, ja prop de vint anys que no tinc vista. Hi ha gent que pensa que encara tinc vista, perquè hi ha coses que no he deixat de fer, o per la meua forma de moure'm o que no tinc por al moviment, la gent es pensa que encara em veig, però no és així, ho tinc tot perdut. M'adapte a la vida i ja està, superant-me dia a dia i no hi ha més.

No fa molt també estaves per a Fundació ONCE i portaves la teua marxa.

Vaig treballar 23 anys amb la Fundació ONCE, vaig estar en un poble de la Vega Baixa (Baix Segura) 21 anys, allà vaig fer la meua vida, després per circumstàncies, me'n vaig vindre ací al poble amb ma mare, on visc, també he aconseguit una incapacitat i ara visc més tranquil i més relaxat.

Tant per a Kefal com per a tu, el sentit espacial és importantíssim, poder manejar-te al poble... 

Per a les persones que no veiem, una vegada perdem l'orientació estem perduts, a vore per on camines... el tema de tot açò, és que quan més amplitud hi haja, com per exemple el punt on ara ens trobem, és pitjor perquè tinc menys referents, tinc més inconvenient per agafar orientació i més depenc del gos, de confiar en ell. Quan els llocs són carrers o són més estrets controle més, vaig fixant-me per on vaig passant. És un poc complicat d'explicar, la gent no ho entén perquè pensa que és impossible que sàpiga on estic, però nosaltres és com si portàrem un GPS al cap...

Tu ixes de casa i més o menys el temps que tardes en arribar als llocs saps on estàs.

Sí, per orientació de si és un carreró, que et pega l'aire, notes una pressió de que està la paret, o notes el so d'un cotxe que passa pel carreró de baix, són detalls que anem ensenyant-nos, jo també treballe amb l'oïda, tota la genet invident ho fa i és fonamental, els nostres ulls són les oïdes, a banda de l'orientació, no hi ha més.

I el gos guia...

Clar, o hi ha gent que porta el bastó.

En el teua dia a dia no deixes de fer moltes coses, veritat?

Faig una vida normal, m'alce com tot el món, m'asee, desdejune... ma mare m'ajuda a fer moltes coses, nosaltres no podem fer totes les coses, és com un discapacitat que estiga en una cadira de rodes, hi ha coses que estan limitades, nosaltres igual i necessitem demanar ajuda. No per tindre un gos guia ho tens tot fet, hi ha coses de la vida quotidiana que necessites ajuda. Intentem ensenyar-nos a ser autònoms i tindre una vida com qualsevol persona normal.

Penses que hem de valorar la vista i la vida en general com un regal?

El regal són els cinc sentits, un es dona compte de la vista quan no la té, o de l'oïda, o de la parla... tots els sentits són importants, però quan una persona els té tots no ho valora, per exemple puc valorar la vista però la sordesa no, perquè no la tinc. La persona que siga sorda o muda, també valoraran el voler parlar o sentir, una persona sorda valorarà no poder escoltar un pardal, les ones de la mar, un cotxe o el soroll d'un avió, no saben què és. Jo he vist anteriorment, però hi ha gent que neixen cecs, poden explicar com és, però no es poden definir els colors, tan senzill com això, jo sí que els he vist, però una persona que neix cega... li pots descriure una forma o un objecte, però definir un color és complicat definir-li-ho. Tot i això hi ha gent preparada per explicar-ho i que es facen la idea.

Al tindre carència d'un sentit exerceixes més els altres.

Els treballes més i els poses en pràctica, tant l'olfacte, com l'oïda... la gent que és sorda treballa molt més la vista, perquè si jo escolte caure una palmera i l'escolte, però el sord la veu però no l'escolta, llavors, el tema està així. Desenvolupem les altres qualitats. Sempre trobem a faltar la que ens falta, quan no te'n falta cap, eixa gent no troba a faltar cap. Com diu la dita: "no te'n recordes fins que ho perds".

Tindria una última pregunta, relacionada amb el món actual i concretament amb les noves tecnologies, que entenc que deuen ser per a tu i les persones invidents vitals per al seu dia a dia, la salvació, no?

Jo sóc molt torpe per a la tecnologia [riu]. No és que ho siga, simplement que em deixe anar i sóc anti-Facebook, i anti-tot. Però dins de les xarxes socials hi ha molta gent que es maneja i són invidents, i ho fan com qualsevol persona, tenim telèfons adaptats amb programes de veu, i pots moure't per Internet i altres coses.

Jo parle amb tu pel WhatsApp, per exemple...

Clar! A vore, el WhatsApp arribe, si em demanes Facebook i altres coses, perquè estan darrere de mi per a que m'ho faça, però se'm fa molt costera amunt la tecnologia. Jo sempre dic que acabe abans marcant el número i parlant amb eixa persona.

Jo també ho preferisc.

Això de missatges per Facebook o Instagram... preferisc parlar amb la persona per telèfon, el telèfon és per a parlar. En el mòbil tinc aplicacions de sèries i pel·lícules, o l'aplicació de Libre Digital de l'ONCE, hi ha un munt de llibres de qualsevol tema, a banda de correus electrònics, jo em manege totalment en el telèfon.

Posem per cas que per llegir una notícia de Biar Digital portes un assistent de veu que t'ajuda, no?

Sí, nosaltres normalment treballem amb Apple, hui per hui és qui millor treballa per als cecs.

Bo, si vols afegir alguna cosa més, és el moment.

No res, un plaer que m'heu fet l'entrevista i que si alguan volta a alguna persona li fa falta alguna ajuda o consell, o alguna pregunta que tinguen per a fer-me, que tinguen per a fer-me d'inquietud, estic a la disposició de tot el poble i de qui vulga preguntar-me, cap problema.

Molt bé, jo crec que hem obert una finestra a la teua ajuda i hem vist el dia a dia que fas, això també és important. Gràcies.

Molt bé, gràcies a vosaltres.

L'article té 498 lectures

(Aquesta informació es publica gràcies al suport dels nostres anunciants, i als subscriptors i subscriptores, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè Biar Digital continue amb el seu treball diari. Si podeu contribuir fent-vos subscriptors/es per una xicoteta quota de 3 € al mes a fer de Biar Digital un mitjà encara més independent i de més qualitat, vos demanem que ho feu en aquesta pàgina).