• Inici
  • Entrevistes
  • Fent poble
  • Francisco Javier Rodríguez: "Entre els retors parlem que t'envien a Biar és com un premi"

Francisco Javier Rodríguez: "Entre els retors parlem que t'envien a Biar és com un premi"

| Eduard Garcia Molina | Fent poble
Francisco Javier Rodríguez: "Entre els retors parlem que t'envien a Biar és com un premi"

Francisco Javier a la Casa Abadia de Biar

L'arribada d'un nou retor al poble sempre és un esdeveniment, la marxa de Pedro Martínez l'any passat, i qui va exercir de retor a Biar durant els últims anys (2016-2021) va donar lloc a partir de setembre a l'arribada de l'actual retor de la parròquia Ntra. Senyora de l'Assumpció de Biar, Francisco Javier Rodríguez Gelardo (1987), tot i que ell es troba més còmode si ens dirigim a ell com a Fran.

Parlem sobre la seua trajectòria personal, com ha arribat a Biar, o sobre la seua visió de les qüestions que afecten a la parròquia, així mateix ens interessem sobre quines són les raons per les quals el poble haja canviat tantes voltes de retor durant estes dues últimes dècades.

Quina és la teua trajectòria personal?

Sóc natural de Catral, un poble de la Vega Baixa, l'any 1987, sóc nascut en una família molt senzilla, ma mare era modista i mon pare primer era obrer, però quan jo vaig nàixer ell ja treballava en una gasolinera. Ma mare també treballava en el camp, compaginava les dues coses. També tenien un camp de cotompel i magraners, eixe era el meu entorn familiar. Quan jo vaig nàixer vivíem amb la meua iaia, la mare de ma mare, al faltar el meu iaio, i també pel tema del lloguer de la casa. 

Tinc dos germans majors que jo, Tino i Carolina, jo sóc el menut. Durant la meua infància veia més a la meua iaia que a mon pare i ma mare, de fet jo dormia amb ella en l'habitació perquè no hi havia més llits, una infància molt senzilla. He rebut molt de la meua iaia pel que fa a l'educació en la fe i en la transmissió de la cultura popular i les tradicions, els xiquets que estan prop de persones majors acaben impregnant-se més d'estes coses.

D'altra banda vaig fer tots els estudis de Primària a Catral, era un xiquet molt mogut i molt inquiet, amb ganes de moltes coses, sempre molt xarrador, eixa va ser la meua infància.

Després madures i descobreixes que et crida el nostre Senyor, i vols seguir el camí de la fe, això com se sent?

En sisè de Primària, al final del curs, és quan després de comulgar vaig ser acolitet (monesillo), i li vaig dir a mon pare i a ma mare que me'n volia anar al seminari, però no em van fer cas, per l'edat i pel meu caràcter, perquè era molt inquiet, més quan mon pare sí que anava a missa els diumenges, però ja està. Com a casa no em feien cas li ho vaig dir al retor del poble, ell va parlar amb ma mare. Va ser un gran esforç per als meus pares, perquè el seminari no és una "milionada", perquè no es paga realment el que faria falta, però ells treballaven en l'horta i els treballs eren senzills. Amb molt d'esforç en sisè de Primària me'n vaig anar al seminari, sentia que volia ser com el retor del meu poble.

Als tres anys d'estar allà vaig sentir que m'ho volia deixar, em veia a mi durant l'adolescència i els retors que coneixia, i veia que jo no podia ser cura perquè era diferent, no encaixava. En 4t d'ESO me'n vaig anar del seminari, de fet un dels meus formadors era Miguel Ángel [Cerezo Saura], que va ser retor ací a Biar. Mon pare i ma mare s'havien fet a la idea i no ho entenien. 

Vaig fer el batxillerat de ciències socials en l'institut, val a dir que tampoc no vaig perdre l'amistat amb els meus amics durant estos anys, vaig tindre alguna novia també durant eixos anys. En segon de batxillerat volia fer ADE, ho tenia prou clar, o alguna cosa relacionada amb l'ensenyament. A meitat o cap al final del curs em va començar a rodar la idea de ser retor, a partir d'una pregunta d'un amic que no era creient. En aquells anys es va coronar canònicament la patrona del meu poble, i això relacionat amb les tradicions populars m'agradava i vaig vore que era el meu lloc, allò ja va ser un procés diferent, perquè el seminari no és una porta giratòria. També va passar que el retor del meu poble se'n va eixir de cura, vaig haver de parlar amb el retor que em va portar al seminari, però ell no podia, vaig haver de parlar amb el retor nou. Allà em van preguntar per què volia tornar, tot es va disposar per a que no tornara...

A continuació vaig fer la selectivitat, l'única vegada en tota la meua història que he portat alguna cosa suspesa per a setembre, i li ho vaig comunicar a mon pare i ma mare. I ja vaig començar primer de carrera, d'Eclesiàstics.

Com és Fran fora del seu treball, en el seu dia a dia personal?

Sóc una persona nerviosa, sóc inquiet, m'il·lusione molt, molt afectiu... m'agrada fer esport, la naturalesa, caminar per la muntanya, eixir...

A Biar tenim un marc impresionant...

Sí, estic descobrint-ho, coneixent-ho, seria un poc el meu caràcter i la meua manera de ser. Tot el que faig, ho faig amb passió, amb afecte, per eixe motiu les coses negatives m'afecten més. Disfrute molt les bones però les roïnes m'afecten molt.

114

Francisco Javier amb la vinyeta que li va fer Biar Digital en el número 36 de la seua edició en paper

Coneixies Biar?

Sí, perquè és un poble conegut, i també perquè és un poble que entre els retors que t'envien a Biar és com un premi, és conegut entre els retors. També el coneixia pels sacerdots d'ací de Biar, per Kiko [Colomina], i per Ramón Belda, per ells dos. De fet hem parlat moltes voltes.

Ja havies visitat el poble, no?

Sí, però per exemple al castell no havia pujat.

No t'esperaries acabar ací de retor...

No, de fet quan m'ho van dir ningú no s'ho pensava. De fet Kiko quan vaig vindre ací em va dir: "tu estàs fet per al meu poble i el meu poble està fet per a tu", per la meua manera de ser.

Què et sembla el poble?

Privilegiat perquè és un poble que ve molta gent a visitar i jo tinc la sort de viure i ser el cura d'ací, hi ha gent que s'ha de desplaçar per a visitar-lo, però jo tinc la gràcia de viure ací, em sent privilegiat per ser ara d'ací, a més jo no ho puc triar...

Clar, això és el Bisbat qui dessigna.

Clar, em sent privilegiat, perquè sense haver-ho triat és el bisbe qui ha pensat en mi, i veure que tanta gent li agrada vindre i passar el temps a Biar, i en canvi jo tinc la sort de viure ací, un privilegi.

En segon lloc Biar és un poble amb moltes oportunitats a tots els nivells per a fer coses, la meua percepció és que si el poses en marxa, ells et solen seguir. El paradís a la terra no eixisteix, però percibisc que si el retor té ganes i et tires avant la cosa funciona.

Ja que parlem de la comunitat, a nivell local quin és el paper que ha de jugar l'església a Biar?

Antigament coincidia la comunitat parroquial amb la civil, hui en dia no. La parròquia no és una ONG, ni un centre socio-cultural, ni un partit polític, ni tampoc una comparsa de Moros i Cristians, té la seua peculiaritat, i tant el cura com la parròquia està ací per recordar-nos que tenim un ànima, que no sols som "un tros de carn", que tenim esperit, que som més del que valem, som més del que tenim. La presència de la parròquia és important per a dir-nos que el paper de l'església no és mantindre un monument, no és un "adorno" de les festes, és dir al poble que hi ha alguna cosa més, això significa que el paper de la parròquia a Biar també té una faceta cultural, una altra de tradició, d'història, de patrimoni, de caritat, d'educació també, en els xiquets.

Has comentat que la parròquia no és una comparsa, evidentment, però a la millor de cara a l'any que ve t'han de buscar un trage per eixir en les Festes, molts predecessors teus ja ho han fet...

Ho he dit perquè m'ho han proposat varies voltes, estes coses es diuen de broma per a que siguen en serio, m'han dit "tu has d'eixir", i que un o altre trage em pararien bé, les capitanies de fet ixen així. Enguany vull vore i l'any que ve probablement ja eixiré... [l'entrevista es va realitzar uns dies abans de les Festes de Maig d'enguany].

Penses que l'església ha de seguir una línia més "oficial" o una altra més pròxima a la gent per acostar-se especialment als joves, línia que defensaria el Papa Francesc, per exemple?

Pense que la clau està en l'amor,  si et sents volgut, això val per a tots, per a mi seria la clau. El cura ha de voler al poble, ha de voler-lo com és, millorar el que pensa que no està bé, però si la gent percep que el retor ve a passar l'estona no ho aconseguiràs, però si tu veus que el retor et vol, t'escolta, et respecta, està atent... la cosa canvia.

Si la gent percep que el retor vol al poble, a la parròquia i a la gent, dóna igual que vages de negre, com jo, o que vages de paiaso, al revés igual, pots anar vestit de camises de colors, però si no vols a la gent... eixa és la meua percepció.

Amb la teua entrada com a retor del poble està hi havent algun canvi, com ara la utilització de les xarxes socials.

De fet, això va un poc amb la meua edat, tinc 34 anys i pujar un post de Facebook m'ho trobe fet, de fet això ajuda molt, fa que la gent diga: "s'estan fent coses", no ho faig per a que es veja, però la gent ho percep, és part de la meua generació, jo he crescut amb Instagram, Twitter... hi ha una determinada forma del poble que així percep que a banda de missa, hi ha altres coses.

Hi ha alguan raó per la qual -que tu tingues coneixement- Biar canvie tantes voltes de retor?

Bé, el poble d'on vinc de ser retor, de Tàrbena (Marina Baixa), he sigut des de l'any noranta i poc, el retor que més ha estat, el retor anterior a mi va estar un any, i l'anterior un any també. Això depén de tres factors: si el retor ho demana o necessita eixir del poble, si el bisbe et necessita a tu en altre lloc, o la tercera opció, la menys santa, és que el bisbe si necessita fer canvis en altres llocs i reestructurar, que et porten a altre lloc.

No és pel poble...

No és que estiguen a disgust...

No, de fet hi ha un refrany que diu "no hay pueblo malo para cura bueno".

Això està molt bé. Quina seria la relació de l'església amb l'Ajuntament de Biar?

Sense mesclar-nos, perquè no és el mateix, de fet així passa amb moltes realitats del poble, per exemple les comparses. Però amb una necessària col·laboració, per exemple, la parròquia no només per l'edifici, sinó pel desenvolupament de l'any festiu, per les parròquies que realitza i el personal que mou, podríem dir que després del col·legi, la institució que més contínuament mou gent és la parròquia. Una comparsa totes les setmanes no junta a cent xiquets, per exemple. La parròquia mou gent en l'alegria i la malaltia, sense mesclar-nos però amb una necessària col·laboració i respecte mutu.

I amb les associacions?, especialment amb Càritas, que és la part social de l'església.

Sí, la parròquia ho inclou tot: la Confraria de la Mare de Déu, Càritas, la catequesi, les confraries de Setmana Santa...

Mou molta gent a banda del que és l'edifici, que és un BIC, un Bé d'Interés Cultural, a banda del que és l'edifici, una necessària col·laboració, amb les associacions del poble també, al final tots busquem el bé del poble, i com tots tenim el mateix objectiu... cada u des de la seua faceta o característica busquem el mateix.

Si vols afegir alguna cosa més?

Una anècdota, al principi de vindre a Biar molta gent em preguntava "què li pareix el poble?" i jo els respona "i al poble, què li sembla el retor?".

Dista molt ser retor d'un poble a una ciutat gran?

Per a mi personalment com a sacerdot, si alguna volta haguera de deixar de ser cura de poble pense que em costaria, de fet he estat en altres parròquies de pobles xicotetes, i a més a més pobles valencians.

Per això has aprés valencià...

Sí, clar. De fet quan sabia que anaven a canviar-me de parròquia em preocupava si m'enviaven a una ciutat, de fet vaig començar a Benidorm, però per a mi hui dia ser cura d'un poble és un tresor, perquè les relacions humanes són molt més fàcils, va amb el meu caràcter. El que percep és que la gent està contenta amb mi, i jo també, clar.

L'article té 859 lectures

(Aquesta informació es publica gràcies al suport dels nostres anunciants, i als subscriptors i subscriptores, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè Biar Digital continue amb el seu treball diari. Si podeu contribuir fent-vos subscriptors/es per una xicoteta quota de 3 € al mes a fer de Biar Digital un mitjà encara més independent i de més qualitat, vos demanem que ho feu en aquesta pàgina).