José María Francés: "La representació que fan de Sant Antoni al col·legi ha fet que se sume molta gent jove a la festa"

| Eduard Garcia Molina | Fent poble
José María Francés: "La representació que fan de Sant Antoni al col·legi ha fet que se sume molta gent jove a la festa"

José María Francés

L'ampli calendari de festes al llarg de tot l'any de Biar té el seu punt de partida en les festes de Sant Antoni Abat, amb la característica cavalcada del rei Pàixaro, una de les festes més antigues que se celebren al País Valencià, gràcies a tot el treball que hi ha darrere la Comissió de Festes de Sant Antoni Abat. Parlem amb qui ha encarnat durant més de tres dècades a la figura central de la festa, José María Francés Payá "Morenico" (1970), ens acostem a l'evolució de la festa, el significat que té per a Biar i què han significat tots estos anys per a Jose María representar esta figura tan estimada al poble.

També podeu llegir l'entrevista realitzada a la Comissió en gener de 2016

Quants anys has estat encarnant la figura del rei Pàixaro i quin significat ha tingut per a tu?

He estat trenta-dos anys fent-la, al principi pensava que seria un parell d'anys i que després eixirien altres persones, però no ho feia ningú. El significat és molt bonic, per a mi la festa és molt gran, represente una figura sobre ella i és molt representativa en el poble de Biar. La gent ho aprecia molt i li té molta estima. És un orgull haver encarnat estos 32 anys esta figura, estic per a durar molts més anys però cal donar pas a la gent jove. Afortunadament en la Comissió tenim molta gent jove, així s'impliquen un poc més en la festa i la coneixen des de dins.

Quin lloc ocupa la figura que has encarnat durant 32 anys?

El cap visible de la festa, has de tindre una imatge representativa per al poble, no pots anar de qualsevol manera, has de tindre compostura perquè eres la cara visible per al poble. Altres persones que participen les veus també, però la imatge principal eres tu, diguem que és com la Mare de Déu, els anderos no es veuen tant, qui importa és la Mare de Déu [riu]. En definitiva molt content.

Quin lloc ocupa tota la gent que està darrere la Comissió treballant per fer-ho possible?

La gent s'implica molt, no em falta de res, tot el món em pregunta què necessite o si estic bé, els simileros em pregunten si vaig bé durant tot el recorregut. Em preocupava a voltes el comportament el comportament del cavall, o que no se'm caiga el cotompel o se me descoloque la corona, però els simileros sempre m'ajuden.

Sense la gent darrere el rei Pàixaro no eixiria...

Clar, hi ha un grup de gent, la Comissió. Som tots qui formem part de la festa, a banda també forme part de la Junta Directiva, la Comissió som tots, tots formem part de la festa, sense ells no es podria eixir.

059

Fotografia: Rubén Parra

En més de tres dècades tindràs moltes anècdotes...

Una d'elles va ser que vaig baixar amb tota la gent veterana, que molta d'ella ja no està, eren com nosaltres ara [pel que fa a l'edat], eixien de festa al Barrio. Recorde que vam acabar la cordà i vam baixar al Popolo, al Barrio -el que seria posteriorment El Muro-, jo era més jovenet...

Parlem de primers dels anys noranta, no?

Sí, 1993 o 1994, vam estar de festa, i clar, la diana abans era a les huit del matí, no era a les nou, com ara. I recorde que estàvem al carrer Major, a la casa de Valterra que abans era el Moderno, el cine, allà esmorzàvem i dinàvem i tot, perquè Cristóbal també pertanyia a la festa, era un dels fundadors. A les sis o set del matí vam començar a pujar cap a dalt a preparar l'esmorzar, i em vaig plantejar com podia ser [acabar la festa tan tard]. Els vaig comentar que aniria a casa a dutxar-me i després em prepararia per a la diana i em vaig sentar un moment per descansar. Ma mare, que en glòria estiga, em va dir: "Jose, estan voltejant, que no hagen de vindre a buscar-te", i em vaig pegar mitja volta i em vaig quedar dormint. Vaig pensar: "si açò ha de ser sempre així, jo no ho aguante" [riu].

Sobre les deu del matí, vaig anar a casa de Valterra a esmorzar, vaig saludar i tota la gent veterana em va bonegar, em van dir que estava mon pare agafant la bandera per eixir a diana, que si no em llevaben el lloc. I els vaig dir que m'havien tingut tota la nit "segrestat" [eixint de festa]. Des d'eixe any no he fallat més a la diana, igual donava no haver dormit, no vaig tornar a fallar.

058

Fotografia: Rubén Parra

Després te'n recordes i fa gràcia, però en eixe moment...

Tinc una altra que molta gent no sap, que el similero, Juan Tardà, crec que va ser eixe any, que no tenia ni veu, a banda que la tinc ronca... després de tota la nit de festa, quan arribem a la plaça de l'Ajuntament diumenge a migdia, em ve Tardà i em va preguntar com estava, li vaig dir que no podia ni parlar, i em va dir que no passava res. Ell em va dir que alçara la mà i que imitara com si féra el pregó, i Tardà es va regirar cap a les Balconaes i va començar a cridar: "Es fa saber al públic...".

Això és possible? I la gent es va donar compte?

Alguna gent sí que es va donar compte, però molta altra després em deia "quina veu tenies eixe dia?!" i jo els deia "a vore si et penses que un no sap...", moltes voltes Tardà i jo ho recordem...

Durant tots estos anys quina penses que ha sigut l'evolució de la festa de Sant Antoni? Perquè sembla que en els anys 80 i 90 anava més de capa caiguda i a partir dels anys 2.000 se la valora com se l'ha de valorar a Biar.

Des dels huitanta i pocs eren els deu o dotze que érem en la Comissió, els fills, i no hi havia més. A partir dels 90 va començar a repuntar, però a partir dels 2.000... aproximadament som uns 70 socis i sòcies. Pense que el que ha fet augmentar la festa i que se sume la gent jove és que en el col·legi, la festeta que fan el divendres abans de Sant Antoni, que fan una representació de xiquets i xiquetes en el mateix col·legi, els incitaven per a la festa. Els pares i mares ens ho deien: "el xiquillo ha vist en el col·legi la festa i vol eixir en Sant Antoni". És bonic que des de xicotets els ho inculquen, ja viuen la festa des de menuts i s'ha evolucionat molt.

La de xiquilles i xiquillos que tenim hui, és bonic, perquè els dius de fer torxes, ajudar a posar taules... ningú no diu que no. Dos o tres mesos abans del "cerdo" ja pregunten que quan els donem les paperetes, quan quedem per a dinar, o quan esmorzem. Ells mateix ja volen participar, si fora cada mes una activitat, per a ells genial, ha evolucionat molt la festa.

Els passats 29 i 30 de gener es va haver d'ajornar la festa per les restriccions de la pandèmia, van ser els últims dies que vas encarnar la figura del rei Pàixaro?

Ja portava uns anys pensant-ho, i el paró de l'any passat i la pandèmia, m'han fet pensar i més quan hi ha gent jove... a voltes una retirada a temps és una victòria, com diuen. En el meu cas no em retire per no poder fer-ho, em trobe bé, puc continuar, però hi ha gent que pot agafar el relleu, pot eixir i ho farà igual o millor que jo.

060

La primera portada de Biar Digital en paper (Gener 2019) incloia una fotografia de la festa de Sant Antoni, obra de Rubén Parra

Entre qui entre no tindrà la teua veu tan característica...

Clar, la gent diu que no és el mateix, però que jo per a eixes persones sempre seré el rei Pàixaro. Perquè clar, després de 32 anys, hi ha gent que em diu "sa magestat" o "rei", però que tampoc és llevar-li protagonisme a qui haja d'eixir, tot el contrari, donar-li tot el meu recolzament, estaré al seu costat i li aniré dient el que ha de dir i tindrà tot el meu suport.

Com va ser el teu comiat, la teua despedida?

Va ser un cap de setmana molt emotiu, recorde que abans d'eixir de la plaça el diumenge vaig quedar amb tota la meua família, nebots, germans, mon pare, i els vaig dir que quan acabara la volta ens faríem una foto, i ells abans de començar la volta ja ens vam fer la foto. Els simileros al meu costat em van dir que estava ploriquejant, i jo els vaig dir que em deixaren acabar la volta primer. 

A l'arribar al Raval per acabar la volta la cavallà, vaig cridar tres voltes "vítol a Sant Antoni" i vaig vore a Tardà i Molino que també estaven plorant. A l'arribar a la plaça els vaig donar la mà als balladors [Juan Valdés i Eduardo Valdés] i als simileros, també la tancà de bandera amb la Muixeranga, que va ser més lenta, va ser una emoció molt gran.

A partir d'eixe moment seràs un mes de la festa, a partir de l'any que ve.

Sí, i si puc substituir a la persona que ho faça perquè es trobe indisposta eixe any o per qualsevol altre motiu, podria eixir jo de nou.

Fent un símil futbolístic, estaràs en la banqueta esperant.

Exacte.

A partir d'ací s'obri un procés per a que l'any que ve isca una altra persona, com es fa eixie procés?

De moment quan vaig presentar la meua abdicació, diguem, es va mirar en els estatuts, posat que som una associació, per tant qualsevol persona associada i al dia del pagament de quotes pot presentar-se, que siga major de 18 anys. En principi teníem alguna persona vista, i volem que una persona no ho agafe per a tants anys, de totes formes s'ha de decidir en junta. La idea és que cada dos o tres anys es canvie de simileros, balladors, rei... i que la joventut puguen passar per la festa, i si no es presenta ningú, seria entre els dos candidats que vaig presentar jo.

Després hi ha una votació, clar.

Efectivament, es vota i siga home o siga dona...

061

Això anava a preguntar-te, que hi ha la possibilitat de tindre una dona rei Pàixaro per primera vegada en la història...

Clar, hi ha gent que s'ho pregunta, però, per què no? al cap i a la fi és una burlesca, la festa és igual, per mi encantat, siga dona o home, si vol provar un parell d'anys... així la gent jove s'implica en la festa i sap què és ser cap visible.

I estar a la vista de tot el món... com veus el futur de la festa després d'estos vint anys que s'ha estat enfortint molt, o penses que la crisi de la Covid haja pogut afectar a la festa, o en canvi veus un futur prometedor? com estàs comentant amb la incorporació de tanta gent jove.

Sí, si continua conforme anem hi ha futur per a cent anys... no ho voré, però la festa va a més. Pensa per exemple en les saques de farina, si vas a algun lloc de fora de Biar a vendre-ho es pensen que estàs tronat, però a Biar té molt d'èxit. Es tracta de mantindre la festa i continuar-la, de fet el poble es bolca molt en ella, enguany amb la pandèmia i tot... és una festa molt del carrer. Enguany no ha sigut tot conforme volem per les restriccions sanitàries, però estem molt contents i orgullosos.

Preservant totes les mesures sanitàries a més.

Sí, i no va passar res.

Al ser al carrer és més complicat que es puguen produir contagis.

Enguany estem molt contents, i és el tro d'eixida per a fer festes, vam començar amb Sant Antoni i acabem amb Sant Antoni.

Dins d'un calendari amplíssim de festes a Biar.

Vam fer Sant Antoni (2020) i va vindre el bitxo este i es va acabar tot, enguany tornem a fer i tornem a començar (2022). Pense que hem de viure vulguem que no amb la pandèmia, estem quasi tots vacunats, però la gent tenim ganes de fer una vida mitjanament normal i tindre festes. Perquè si no les fem vénen els crios xicotets de dos o tres anys que encara no l'havien vista i pensaran que fins als tres anys de la seua vida no l'havien viscut. És el que implica que es faça la festa o no, si no ho has mamant des de menut no ho vius igual.

Si vols afegir alguna cosa més?

Donar-li les gràcies a Eloy [Alemañ Navalón] per la vinyeta que m'ha fet, gràcies a Biar Digital per les informacions que féu del poble i tot el que treballeu, i donar-li les gràcies a tot el poble de Biar per tots estos anys. Vaig fer una despedida curteta perquè no volia enrotllar-me molt. També gràcies a la família Sant Antoni, gràcies també a la família Merí Conca, a Alonso i Carmen, per estos 32 anys cedint-nos sa casa per a vestir-nos, són una família espectacular, mai no hem tingut cap problema.

Parlant de despediddes, alguna despedida especial en el sopar de dissabte?

No, perquè no ens donava temps, a les huit hem de sopar, perquè a les nou estàs vestint-te per eixir a les nou i quart, com tenim pendent de fer juntes i s'acompanyaran de dinars, ja farem alguna cosa, crec, no ho sé [riu]. Ara falta saber si açò em val per a jubilar-me [riu], bé, en definitiva gràcies a tot el món i al poble de Biar.

Gràcies a tu per estos 32 anys i a tota la Comissió pel vostre treball.

L'article té 811 lectures

(Aquesta informació es publica gràcies al suport dels nostres anunciants, i als subscriptors i subscriptores, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè Biar Digital continue amb el seu treball diari. Si podeu contribuir fent-vos subscriptors/es per una xicoteta quota de 3 € al mes a fer de Biar Digital un mitjà encara més independent i de més qualitat, vos demanem que ho feu en aquesta pàgina).