Imprimir aquesta pàgina

Miguel Francés Ferrero: "No és factible l'educació sense que no estiga arrelada al medi on està"

Miguel Francés, director del CEIP Mare de Déu de Gràcia Miguel Francés, director del CEIP Mare de Déu de Gràcia

Ens acostem al món educatiu de la mà del director del CEIP Mare de Déu de Gràcia de Biar, Miguel Francés Ferrero. Preguntem al docent sobre alguns temes com ara l'ensenyament del futur i la seua evolució. També tractem altres qüestions d'actualitat com l'inici en unes setmanes del Pla Edificant a Biar o la relació que manté el col·legi amb altres institucions de la localitat com l'Ajuntament, l'IES Biar i el poble en general.

 

Per què et vas decidir per l'ensenyament i no per una altra disciplina?

Arribat el moment de triar el que volia estudiar en batxillerat vaig pensar que estar amb xiquets m'agradava. Trobar una carrera universitària que agafara totes les coses que m'agraden -tant Humanitats com Ciències- era difícil. Recorde estar a la Universitat per acompanyar la meua germana, que és més major que jo, i interessar-me per l'ensenyament. Durant la carrera m'agradava, però molt més quan vaig començar a treballar.

Quant de temps portes treballant en l'Educació pública?

Des de l'any 2000 i ací a Biar des de l'any 2006. Ja en són un grapat, 15 cursos.

Penses que des de l'any 2000 ha canviat molt el món educatiu?

Ha canviat molt perquè també ho ha fet la societat. No era la mateixa en l'any 2000 que la que tenim ara. A banda, hi ha hagut progressives normes educatives que no han tingut mai molta durada perquè el govern de torn l'ha canviat i han desfet quasi el model, que tampoc hauria de ser així. Entenc que dins de la qüestió política hi hagen coses que puguem tindre diferències però altres no haurien de canviar. Esta hauria de ser una que tinguera temps i durada.

Per posar un exemple, hem rebut la nova llei educativa i un grup de mestres comentàbem que farem tota la documentació i quan s'haja de posar en marxa igual pot hi haver un canvi legal que et tomba tota la faena feta.

Com esteu vivint este curs per la crisi sanitària?

Ha sigut molt complicat, deixant de banda la vessant de director i centrant-me en la de mestre d'Infantil. El contacte físic amb els xiquets està molt present, per exemple quan els abraces, perquè necessiten eixa part d'afecte, ja que son pare i sa mare estan treballant i no poden donar-los en eixe moment. I fins i tot és habitual que puguen acabar dient "papà" o "mamà" al mestre o la mestra, és el seu tutor de referència. Per tant, s'ha fet difícil i complicat.

L'any passat va ser molt estrany que en dos mesos no poguérem vore'ns, només pel carrer i a trossets, perquè l'Estat d'alarma i el confinament era tan fort que no podíem. Enguany Conselleria va elaborar un pla de contingència que ha anat refent. Hem anat seguint les normes sanitàries i hem pogut fer grups bombolla, és a dir, grups on certes normes sanitàries es relaxen un poc més perquè els xiquets són més xicotets i necessiten un contacte físic. Això passa fins a tercer de Primària, on hem tingut un contacte més normal, per dir-ho d'alguna forma dins del que són les classes. Amb tot, els xiquets i xiquetes més majors han d'estar a metre i mig, hem hagut de gestionar-ho i fer-ho entendre. Les normes venen dictaminades per Conselleria, i a vegades hi ha coses que costen fer entendre, però afortunadament no hem hagut de confinar cap classe.

Van arribar a hi haver casos?

Ací han hi hagut casos. En l'època més complicada vam arribar a tindre 12 casos, però en cap moment eixos xiquets o personal del centre s'han contagiat ací. És a dir, després de Nadal van començar a tindre símptomes i no es van reincorporar després de vacances. Com dic, no vam haver de confinar cap classe i no puc queixar-me en eixe sentit.

Quina és la teua funció com a director del centre?

Ara que estem renovant la documentació del centre per a l'administració... el director del centre fa de tot, és responsable de totes les coses que passen al centre i a banda ha de gestionar-ho. La responsabilitat és molt gran en eixe sentit, has d'estar pendent de tot, encara que la Direcció siga en certa forma col·legiada amb el Cap d’Estudis i la Secretària. L'administració ens carrega molta responsabilitat als directors dels centres, que no som professionals de la direcció, nosaltres som docents, som professionals de la docència que puntualment fem de director de centre. Altres feines com ara el gestor d'una empresa és una persona que ha estudiat per a gestor, nosaltres hem estudiat per a ser docents, estar amb xiquets, i es fa complicat bregar amb totes estes tasques burocràtiques que cada vegada en són més i més difícils. T'obliguen a estar pendent de la legislació tot el dia i a totes hores.

Per posar un cas, el pla de contingència contra la Covid, s'ha canviat sis o set vegades en el que va de curs, tot i que ara estem en un moment estable.

Penses que és important agafar experiència com a professor i després passar a llavors de direcció?

Abans de passar a tasques de direcció has de tindre molt clar quin és el centre al què vas a adreçar-te, vull dir, conéixer-lo. No pots arribar a un centre i de cop i volta ser director. Cada centre té unes característiques, una idiosincràsia que el fa únic i diferent als altres. No és el mateix el centre a Biar, per les característiques que té Biar -encara que tinga dues línies o el que siga- que Banyeres, o Villena, o la Vega Baixa, són totalment diferents en un tipus de comunitat educativa diferent. Per això és important el coneixement previ per a després desenvolupar-ho. Si a mi em preguntes quan arribe al centre si seré director t'hauria dit que mai de la vida, no era una cosa que entrara en els meus plans. Si que és cert que treballes i veus coses que poden canviar des de la teua perspectiva com a persona i docent, proposes canvis, és un fet natural poder estar ahí o deixar d'estar.

CEIP

Quina penses que és la relació del col·legi amb el poble?

Crec que és bona, perquè des del centre intentem fer moltes activitats. Un any com este és complicat i difícil perquè el controlar tota la part sanitària ens fa a voltes deixar de banda totes eixes relacions. Però per a nosaltres els tenim molt presents. Jo, que treballe també al col·legi d'Infantil, hem començat un projecte que han encetat les companyes que s'encarreguen dels xiquets i xiquetes de 5 anys on es xafa tot el poble. Tot el que pugues fer dins del poble sempre ho fas. No és factible l'educació sense que no estiga arrelada al medi on està.

I quina és la relació entre el CEIP i l'IES Biar?

La veritat que és molt bona, hem d'estar molt agraïts, perquè des d'uns anys enrere hem vingut col·laborant en moltes activitats. És cert que enguany és més difícil, però nosaltres hem posat en marxa un hort escolar i venen des l'IES els alumnes que estan fent el mòdul de jardineria i preparen tot això. També quan és el Dia de la Poesia anem a la Casa de Cultura i fem l'activitat conjunta, també hem fet formació. L'institut està cuidant els quatre centres educatius que estem adscrits a ells: Biar, el Camp, la Canyà i Beneixama. És una relació molt bona, estic content perquè dóna continuïtat a la nostra feina. Des del centre sempre intentem tranquil·litzar a les famílies perquè allí van a estar igual de cuidats que ho estan ací. Quan els xiquets i les famílies canvien d'etapa, de vegades estan nerviosos pel que van a trobar-se, també entra el punt de la pubertat i l'adolescència, de tot el que suposa de complicat eixa etapa en les famílies, però sàpiguen que per la part pedagògica allà fan molta feina i funcionen molt bé. Els plans de transició que van encetar ja fa huit o deu anys han anat evolucionant i han donat peu a eixa molt bona relació.

Ha anat canviant la visió, d'ells per respecte de l'escola i de l'escola per compte de l'IES. És convenient i important, per un poble com Biar tindre un IES, perquè dóna un servei i no han de desplaçar-se, han de valorar-ho en la seua justa mesura i l'esforç que fan, no només l'escola de Biar, sinó els altres pobles també per a poder vindre. Enguany crec que tots els nostres alumnes estan adscrits a l'IES, i ningú no ha dit que se'n vaja a cursar fora. Són 37 o 38 alumnes els que tenim i tots aniran a l'IES.

És bona senyal... I quina és o hauria de ser amb l'administració, especialment amb l'Ajuntament?

Amb l'Ajuntament hauria de ser fluida, les escoles depenen de Conselleria a nivell administratiu i econòmic, però els ajuntaments tenen unes responsabilitats cap a elles en tant que el terreny és seu i la llei els diu que han de fer el manteniment de les escoles. S'han de preocupar de que l'escola estiga en condicions, la nostra relació respecte de l'administració local ha de ser bona perquè hem d'estar sempre pendent i mirant que les instal·lacions estiguen en bon estat i com podem millorar-les. Són coses importants, ha de ser una bona relació independentment del color que hi haja en un lloc o altre. Cada u té un pensament però això no té res a vore, perquè la finalitat última és que els alumnes del poble de Biar tinguen la millor educació possible de cara al seu futur.

Com valores l'imminent inici de les obres del Pla Edificant?

He d'agrair molt a l'Ajuntament actual que quan ha començat la redacció del projecte m'hagen telefonat com a director i em convidaren a totes les reunions amb l'equip redactor, això m'ha permés mostrar la visió d'usuari del centre. Aquest és un projecte que ja ve de lluny i ha coincidit que ara li toca a l'actual Ajuntament redactar-ho-. Sense anar més lluny, quan han vingut les empreses per presentar-se a la licitació a visitar el centre, ha vingut l'arquitecte municipal i hem pogut explicar a totes les empreses que han volgut veure com estava el centre, quines peculiaritats tenia, quines intencions teníem de cara a la convivència que tindrem, perquè vulguem o no les obres duraran al voltant d'un any anem a coincidir sí o sí ells treballant i nosaltres fent classe. Que les obres duren dos mesos i s'acaben és impossible.

Tot això ha sigut gràcies a eixa bona relació amb l'Ajuntament i als treballadors municipals No puc queixar-me en eixe sentit, com a director del centre estic agraït de que escoltaren la veu dels docents i mestres de cara a les futures obres. Altra cosa serà quan arriben i les solucions que donaran els tècnics, ací ja no podem entrar perquè nosaltres no sabem, però almenys sí que ens han escoltat.

Sobre este tema hi ha un debat: quina part de responsabilitat tenen les institucions educatives en l'educació dels xiquets i xiquetes?

Hi ha un debat, nosaltres tenim un poc més d'edat i venim d'una època on habitualment solia hi haver algú dels adults a casa que es feia càrrec d'una part de l'educació dels valors. Habitualment solien ser les mares o a voltes les iaies, perquè estaven dins de l'àmbit familiar. D'uns anys a ara la dona, per fi, s'incorpora al mercat laboral d'una forma legal -perquè molt de temps treballaven de forma il·legal a casa- i d'una forma més plena, aleshores comença a no hi haver eixe referent. Nosaltres hem de començar poquet a poquet assumint eixe referent de valors i normes per educar-los en la convivència, hem d'anar de la mà, les famílies han d'atendre els valors en els què eduquem: la democràcia, la igualtat, la tolerància, la llibertat, l'equitat... d'eixa manera anar de la mà amb l'educació dels seus fills, sense ells no podem treballar. L’escola per si soles no canvia res, s'ha de canviar també des de la família.

Eixe respecte als Drets Humans i valors tan senzills com la democràcia i la tolerància o la diversitat, sembla mentida però per una part de l'espectre polític es poden veure amenaçats.

Quan vaig començar a estudiar Magisteri ja posaven en valor la LODE, la LOGSE que arreplegaven els valors democràtics recollits a la Constitució. D’ací no se’n podem anar. Si algú vol educar en valors religiosos o no, està dins del seu àmbit privat, també l'educació permet eixa oferta de poder elegir religió o valors ètics. Està dins de l'optativitat que tenen les famílies, però no entre a valorar-ho. La societat mateixa és qui ens demana què hem de fer, i l'escola va d'eixa mà.

Cole

Sembla que s'acaben les sigles per nomenar les lleis educatives i que a vegades ha sigut arma política, com ho valores?

Em sap molt mal, ara mateix estem renovant el projecte educatiu del centre que porta vint anys o més des de que es va fer vigent. Estàs refent-los per adequar-los a les lleis, després de fer tota eixa tasca grandíssima, perquè no és una cosa que et poses i es faça en un moment, cal un diàleg i un consens de què volem fer i cap a on volem anar. Això suposa moltes reunions i molt de treball. Quan acabes, ve el govern de torn i et diu que va a canviar-ho. Ens sap mal que no es done el suficient temps per posar en marxa la mesura, la llei educativa es fa, cinc o sis o set anys i si funciona avaluem i mirem què s'ha de canviar, però a vegades no dóna temps, cada tres o quatre anys en traien una nova llei educativa, això era una barbaritat des del punt de vista de les escoles. Entre que es trau la llei, arriba la part autonòmica i desenvolupen la seua part, i tot ha passat tres o quatre anys i ja ha pogut canviar el govern, no hi ha estabilitat. No dóna temps i és un mal de cap molt gran per a la feina nostra perquè és important i no deixa avançar cap avant. Eixes guerres polítiques que es fan en educació no deixen avançar el suficient, però és el que ens toca viure. A Finlàndia tenen una llei educativa pactada des de fa vint anys, nosaltres no ho tenim.

Com no pot ser d'altra forma sembla que des de les administracions autonòmica i estatal es va cap a un suport a l'Educació Pública.

Això sí que ho hem notat, de cara a les mesures Covid puc dir que els diners dedicats des de l'administració autonòmica han sigut brutals. Nosaltres hem demanat que duplicàrem el nombre de monitors i els han duplicat, no els paga el centre, els paga la Conselleria a banda de les despeses que puguen generar. Si un director diu que fan falta quatre mestres més perquè s'ha de desdoblar alguna classe per fer front a esta situació [sanitària], ho solucionen.

Hi ha una preocupació real per l'Educació Pública. Parlant amb algun company debatíem sobre l'educació pública i privada, però si jo tinc una empresa i tinc una part que és meua, jo primer utilitze allò que és meu, que és la part pública, i si no puc amb els meus recursos jo llogaré una part que siga d'altre. Si he de prescindir d'alguna, de la primera que ho faré serà la part externa, és allò normal. Qualsevol persona que tinga una empresa segurament ho faria així, el que no sé és per què no és així quan parlem d'Educació Pública, segurament perquè hi ha negocis en tot açò i algun interés darrere d'algunes persones o grups importants... Nosaltres ens dediquem a complir davant les famílies i l'administració. Eixes empreses tenen resultats i si no són viables ja sabem què passa.

De cara al futur com veus l'escola i l'ensenyament?

Diferent. Està canviant, a voltes costa un poc més, com diuen "cada maestrillo tiene su librillo”, però va en la bona direcció Tot dependrà de cap a on va la societat. L'escola sol canviar més tard del que canvia la societat, perquè primer canvia la societat i després es pensa en quina és l’escola que dona resposta a eixa societat, no? En democràcia ho veiem, la Constitució s'aprova el 1978 i fins el 1990 no s'aprova la primera llei educativa. La Llei General del 70 va estar vigent 12 anys en democràcia fins que es va fer la LOGSE, no va ser fàcil posar-se ... d'acord i vore que la societat anava canviant. Calia donar resposta a eixa societat. En açò passa igual. Nosaltres anem un poc més darrere, però hi ha un canvi de paradigma a dia de hui, això no vol dir que d'ací a 15 anys amb una nova teoria de l'educació es canvie, l'educació canviarà cap on diga la societat.

(Aquesta entrevista que llegiu es publica gràcies al suport dels nostres anunciants, i als subscriptors i subscriptores, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè Biar Digital continue amb el seu treball diari. Si podeu contribuir fent-vos subscriptors/es per una xicoteta quota de 3 € al mes a fer de Biar Digital un mitjà encara més independent i de més qualitat, vos demanem que ho feu en aquesta pàgina).

Articles relacionats (per etiqueta)