Previous ◁ | ▷ Next

Pepe Payá: "Sobretot espere que els meus lectors s’ho passen tan bé llegint com jo m’ho he passat escrivint"

Ens acostem al treball de l'escriptor biarut José Payá Beltrán, qui ens rep en sa casa en esta nova entrega de Fent poble, per a Biar Digital. Professor de Llengua Castellana i Literatura en l'IES Professor Manuel Brosseta de Banyeres de Mariola ens els últims qunize anys ha escrit un bon grapat de novel·les, com ara: Castilla o Los veranos (2004) i Morirás muchas veces (2016) —amb l'editorial Agua Clara (Alacant)—; Puzzle de sangre (2012), en col·laboració amb Mario Martínez Gomis, i La última semana del inspector Duarte (2015) —Click Ediciones—; el llibre de contes: La segunda vida de Christopher Marlowe y otros relatos (2011) en l'Institut Alacantí de Cultura “Juan Gil-Albert”; així com diverses edicions crítiques com ara: Beltenebros, d'Antonio Muñoz Molina, i La tragedia española, de Thomas Kyd, totes dues en l'editorial Cátedra.

A banda de col·laborar com a crític literari en el suplement Arte y Letras, del diari Información d'Alacant.

D’on prové la teua afició per escriure?

La veritat és que no ho sé, és com el que li agrada córrer o anar en bici, o pintar o fins i tot fumar. Hi ha gent que s’aficiona a determinades coses i en el meu cas des de sempre em vaig aficionar primer a llegir i des de ben menut a escriure.

Ser i viure en un poble menut creus que puga afectar a la teua projecció com a escriptor?

Crec que no, moltes voltes pensem que la gent que viu en grans ciutats té major difusió, tot i que no sé per què, perquè ells viuen en un barri i en tot cas la coneix la gent del barri, no tota la ciutat. Una cosa que condiciona la difusió d’una obra, de l’autor de qualsevol obra és la sort, igual és d’on vingues o on hages viscut, ja que tots els escriptors famosos no són de grans ciutats ni res de tot això, és la sort que agrade o tingues mitjans de comunicació que et donen difusió.

També una editorial que ajude a distribuir-la i que confie en tu. Realment publicar una obra no és tan difícil, qualsevol pot agafar una obra, anar a la impremta i publicar-la, es pot autoeditar. He tingut la sort que sempre he trobat una editorial que haja confiat en l’obra i l’haja tirat avant i allò més important és la difusió. Cervantes era d’Alcalá de Henares, i en aquella època no crec que fora més gran que Biar...

Viure del món literari és molt complicat, veritat?

Viure del cuento com dic jo és molt complicat. De fet molt poca gent en el món -no ja a Espanya-, en pot viure. Es podrien contar amb les dos mans i pot ser encara em sobraria algun dit, de fet molts d’estos grans autors coneguts el que fan és escriure en el diari i això els serveix per cobrar totes les setmanes, perquè quan es ven una obra els drets a la millor te’ls paguen en un any, no és instantani.

Et costa posar-te davant del full en blanc?

Encara que alguns creguen que he escrit molt, almenys he publicat prou. Però la veritat és que jo em considere molt pereós, perquè m’agrada més llegir que escriure. Des de fora sembla que no, però a mi m’agradaria tots els dies escriure un parell de pàgines, i al cap de l'any haver-ne escrit 700. No ho faig perquè sóc pereós i perquè la vida et porta altres coses: la família, la faena, altres aficions... i les idees que no sempre en tens, ni ganes tampoc.

Por no, perquè escric perquè m’agrada i no tinc cap responsabilitat. Altra cosa són els grans escriptors que venen la seua obra abans d’escriure-la, aleshores estan pressionats per un termini que han de complir, i entenc que sí que tindran certa por. De fet esta última s’ha publicat enguany però portarà escrita cinc o sis anys.

Perquè tu escrius a ratos lliures...

Clar, a ratos lliures, quan puc. De fet hi havia un escriptor que escrivia una fulla al dia, ni més, ni menys, encara que tenia més idees no escrivia per deixar-se’n per al dia següent, però a l’any són 360 pàgines... jo voldria arribar això, en un moment puc escriure’n cinc però passar dos setmanes sense escriure res. El cap pot seguir funcionant però escriure és altra cosa.

Donar per acabada l’obra et costa?

Quan tinc l’obra acabada o almenys la primera versió la deixa en un caixó durant mesos, i després torne a rellegir i torne a corregir, sobretot entenc que és més una faena de corregir. Escriure puc pegar-me un atracó d'ix setmanes o mesos, encara que sé que moltes coses que tinc les taxaré, però qui sap, i després és corregir, totes les meues novel·les naixen més voluminoses del que acaben. M’agrada ser més concret, les novel·les massa llargues les fuig fins i tot per a llegir, crec que sobren paraules.

Habitualment t’ubiques en el gènere de la novel·la negra...

He fet dos o tres, pot ser quatre de novel·la negra, és perquè m’agrada, però no és una cosa que m’entusiasme. Per exemple esta última, Identidad, no crec que ningú diga que és una novel·la negra, fins i tot la portada és blanca [riu]. De fet de xicotet sempre m’ha agradat molt tot allò relacionat amb el policíac, i perquè ho he dit moltes votes, que gran part de la literatura i fins i tot totes les novel·les, en el 95% dels casos mor algú, la mort forma part d’eixa vida, tindre alguna cosa de tensió.

A quin tipus de lectors i lectores t’adreces en les teues novel·les?

Jo sempre pense en mi, jo escric el que m’agradaria llegir. Pot parèixer una veritat òbvia però l’experiència em diu que no poques voltes és així, tinc molts amics escriptors que pel que comentàvem estan molt obligats a fer alguna cosa i escriuen alguna cosa que no els agrada pel tema de l’editorial. Jo escric el que m’apeteix, si hi ha un moment que m’agrada escriure determinada novel·la doncs l’escric, aleshores el que busque és entretindre la gent, m’agrada cuidar molt el llenguatge, per això repasse sense parar, mesos i anys... i sobretot que s’ho passen tan bé llegint-ho com jo m’ho vaig passar escrivint.

De totes les teues obres et quedaries amb alguna especialment o totes tenen alguna cosa a traure?

Això és com si a uns pares els dius qui més t’agrada dels teus fills, no et diran quin... jo triaria fragments de totes les obres, m’agraden algunes parts més que altres de totes elles. Un escriptor deia que sempre és l’última, que és la que ha de vendre.

Hi ha altra cosa que és òbvia, que a voltes s’aconsegueix i a voltes no: intentar fer-ho millor que l’anterior, però això és el lector qui ho decideix. En totes m’ho he passat molt bé escrivint-les i n’estic orgullós.

Per què recomanaries que llegírem la teua última novel·la?

És una obra que comença a Madrid i després es desplaça ací a Biar, encara que no és el Biar que coneguem, els meus lectors que són fidels saben que hi ha un món imaginari que anomene Apis i que equival a Biar. Una volta apareix Apis/Biar l’obra se’n va per altres camins. És diferent a tot el que he escrit, les altres novel·les es poden parèixer entre sí, perquè està el tema policíac i altres, però este és totalment diferent, és una barreja entre novel·la i tractat filosòfic, contes... pense que qualsevol lector pot disfrutar de l’obra perquè té on triar: la història, el romanticisme...

T’has plantejat fer alguna obra en valencià o traduir-la almenys?

Fa uns anys en el meu bloc ja vaig escriure sobre això, i ara ho dic com a filòleg, pense que hi ha massa diferència entre allò que es parla i allò que s’escriu, tanta diferència que jo a voltes no em trobe a gust, no sempre, però a voltes és com escriure en anglés, o en una llengua que no et reconeixes. Totes les entrevistes em fan la mateixa pregunta i jo sempre pose el mateix exemple: puc escriure sobre el meu agüelo, però com vaig a escriure sobre el meu avi? No sé qui és el meu avi...

O el meu iaio...

Ni tan sols això... a la millor els xiquets més xicotets com el meu fill que ha estat a escola, però nosaltres, la meua generació i altres hem tingut una educació castellana. Qui s’ocupa del tema de la llengua hauria de tindre el concepte de que fora més semblant el que s’escriu i la parla. Si no una llengua si és molt fixa i massa medieval... el món va molt de pressa, ho note en el meu fill i la meua filla que des de menuts han anat a l’escola en l’ensenyament en valencià i note que ni ells estan a gust amb certes expressions.

Dos de les meues novel·les les vaig traduir a valencià: “Morirás muchas veces” i “Puzzle de sangre”, companys professors de valencià de l’institut em van ajudar i ho vaig portar a l’editorial i no les van voler publicar. La primera es titulava “Moriràs moltes voltes” i em van dir per començar ha de ser vegades, aleshores vaig pensar que això era com si a García Márquez per ser de Colòmbia li diuen que canvie algunes paraules, això no t’ho trobes en castellà, tens menys traves, trobe que una llengua ha d’enriquir-se amb totes les variants que tinga, no anar frenant eixes variants o deixa de parlar-se, de fet ja s’escriu poc.

De fet voltes és normatiu...

Clar jo entenc que les normes han d’estar, no és que es trenquen, però poden ser flexibles. Són eixes coses les que em frenen, sí que vaig escriure un conte que vaig publicar en una revista d’Ontinyent fa uns anys, tampoc em naix, perquè si cada quatre paraules he de buscar-la al diccionari si és bona o no... això no passa amb la pintura per exemple, t’entusiasmes i no pots parar-te a dir si no es diu així.

No vol dir que no llisca en valencià i que m’apanye, igual que en castellà, però note que em frena, altres persones no. Em frena la diferència molt gran i la diglòssia, en castellà també passa, els andalusos per exemple. Antonio Molina que és de Jaén posa alguna paraula andalusa quan escriu i ningú no li recrimina, ho dic perquè m’ha passat amb l’exemple de voltes, i jo els vaig dir [a l'editorial] que posaren voltes o res, i finalment va ser res. A voltes eixe imperialisme -no sé si dir-li així- existeix, en qualsevol llengua de fet. Sempre hi ha algú més dominant... el que no m’agrada a mi és córrer per anar, jo estic on estic per dir voltes o vegades, al cap i a la fi no em guanye la vida d’açò.

Si vols afegir alguna cosa més...

Donar-te les gràcies per l’oportunitat de l’entrevista i felicitar-te perquè és una manera també de donar a través del teu periòdic visibilitat a la gent del poble i de la contornada que fa coses i que intentem dur el nom del poble quan més lluny millor, moltes gràcies.

Gràcies a tu Pepe.

(Esta entrevista que llegiu es publica gràcies al suport dels nostres anunciants, i als subscriptors i subscriptores, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè Biar Digital continue amb el seu treball diari. Si podeu contribuir fent-vos subscriptors/es per una xicoteta quota de 3 € al mes a fer de Biar Digital un mitjà encara més independent i de més qualitat, vos demanem que ho feu en esta pàgina).

Inicieu sessió per enviar comentaris

   yt    

Xarxes socials

BiarDigital Malestar entre les mares i pares per la supressió d'un grup de 6é de Primària en el CEIP Mare de Déu de Gràcia… https://t.co/wuton566w2
BiarDigital "La política municipal", per Eduard Garcia Molina https://t.co/Z5pANrRSFp https://t.co/Llotq8ol4j
BiarDigital Cancel·lades les classes i les activitats esportives per alerta roja climàtica https://t.co/FeSgsndLwk
BiarDigital "Por el amor verdadero e interminable", per Mayte Salguero https://t.co/srG6M0Rmy4

Enquesta

PP - 8.4%
PSOE - 55.7%
Compromís - 20.5%
Esquerra Unida - 6.9%
M'abstindré - 3%
No ho he decidit - 5.4%

Han votat: 332
Enquesta tancada on: Març 26, 2019
Joomla templates by Joomlashine