Previous ◁ | ▷ Next

Vicente Esparza: "Les obres passades m’han ensenyat a fer l’obra posterior millor"

Vicente Esparza és un pintor biarut reconegut, que ha exposat bona part de la seua obra en Biar i la contornada, però també a ciutats tan importants de l’Estat com Alacant, Oviedo o Madrid. A nivell internacional, ha participat en exposicions col·lectives a Nova York i a ciutats de Brasil o Alemanya. Una llarga trajectòria d’algú que ha viscut quasi tota la seua vida de la pintura. Ens reunim amb ell al seu taller per fer un repàs de la carrera artística i esbrinar quins son els impulsos i les inspiracions que el mouen dins del món de la pintura.

EnVídeo

Si preferiu veure l'entrevista en

Vaig començar molt jovenet. Amb 14 anys ja pintava, a Biar em vaig apuntar a un curs per correspondència, el primer contacte on un professor podia indicar-me com es feia una cosa. Per instint natural ja em naixia dibuixar i pintar, i des dels 14 anys ja s’ha anat desenvolupant tota l’obra.

Va ser una formació autodidacta fins que vas trobar un mestre?

He anat a escoles, però particulars, on no et donaven un títol quan acabaves que t’acredite com apte per a alguna cosa. Tot era molt autodidacta i amb poca base. La formació és autodidacta però m’he preocupat des que era molt jovenet a interessar-me al màxim en el món de la pintura, per poder ser un bon professional. He estudiat pel meu compte, he llegit molts llibres, he vist moltíssimes exposicions, he anat a escoles...quan em vaig traslladar a Madrid vaig estar en escoles importants com el Cercle de Belles Arts, treballant amb models naturals, vaig estar en una altra escola molt bona de Madrid on em van preparar com si fera pràcticament la carrera. No he fet la carrera però sí tinc els estudis de pintura.

Recordes que t’agradava tant que et va fer decidir-te per la pintura des de ben xicotet?

No hi ha una cosa concreta, t’atrau qualsevol imatge feta per la mà. Recorde amb 7 o 8 anys, crec que no ho he contat. Quan vivíem a Saragossa anàvem a comprar a la ciutat els dissabtes, vivíem a les afores. Els meus pares em portaven i era on veia alguna pel·lícula. Hi havia una tenda, a la vora de l’altra tenda on ma mare comprava, on hi havia material gràfic, de dibuix. Sense saber perquè em quedava mirant allò. De fet tinc un equip de compàs i tiralínies que el meu pare em va comprar no se perquè, no sabia en que anava a usar-lo. Ja tenia una inquietud. És una cosa natural.

Com va ser el procés d’aprenentatge dels anys en que vas viure a Madrid?

Em vaig traslladar a treballar en la pintura, perquè havia de viure d’ella. Vaig anar a treballar en un taller, per sort vaig començar a pintar i el que feia es venia de seguida. Era pintura decorativa, no creativa. Copiaves coses i es venien. Va ser molt fàcil per a mi viure a Madrid. Ja vaig poder viure de la pintura, a l’any 1970.

Durant quants anys hi vas estar?

Fins el 81 o 82.

Perquè va decidir tornar i establir a Biar el seu estudi?

Precisament va ser a finals del 81. Em vaig posar malalt, vaig passar una malaltia i no em trobava massa bé a Madrid. Vaig començar a sentir-me mal i vaig veure les possibilitats de vindre a Biar perquè sempre vaig considerar que estaria millor.

A nivell professional les portes obertes que hi ha a Madrid són molt diferents de les que hi ha a Biar?

Estava connectat a Madrid perquè anava tots els mesos, però treballava a Biar. Feia el producte i anava a Madrid. En compte de tindre l’estudi a Madrid el tenia ací. Tots els mesos havia de carregar el cotxe i anar, però el material ja estava venut.

En el mateix taller?

Sí, en els mateixos tallers. Inclòs algun taller es va interessar i venia a casa a buscar el material, no em vaig haver de moure, al contrari. Tenia molta feina aleshores.

I on treballaves millor, a Biar o Madrid?

Millor a Biar, va ser vindre i em va enlluernar la llum i l’espai, la soledat, el camp, estar en contacte amb la natura... Un context diferent a estar tancat a un estudi a Madrid. L’estudi el tenia a la vora de la Plaça Major de Madrid, però era un zulo. Estava tancat i veia la llum quan eixia. Aleshores vindre ací i veure un espai obert, vaig començar a recuperar-me estupendament.

Des d’eixos anys com ha evolucionat la teua forma de pintar?

En eixa època ja tenia inquietuds, treballava per a varies empreses fent pintura comercial. Encàrrecs. Però ja tenia inquietuds de poder exposar en galeries importants. Seleccionava el meu temps i separava quatre dies per la pintura de comerç, del que vivíem la meua dona, filles i jo, i la resta per a mi. Em sobrava temps per dedicar tres dies a la pintura artística.

Amb el temps eixa dedicació ha augmentat?

Clar, al final ha sigut total. L’altre treball va acabar, va finalitzar pràcticament quan va vindre la crisi, i vaig continuar fent exposicions. Els últims anys han sigut pràcticament dedicats a exposar només.

Com és el procés creatiu? En què t’inspires?

El mètode del procés creatiu... una obra et demana una altra obra, és una cadena. Quan estàs clavat a este món les coses van fluint. El que fas és alimentar el magatzem amb idees. Arriba un moment que sobren idees per seguir treballant i el que vols és cada vegada fer-ho millor.

I eixes idees com s’alimenten?

Amb literatura, amb el que tu et rodeges. El dia a dia, la gent amb qui estàs, els viatges, hui en dia amb Internet o eixir al carrer i parlar. Llegir llibres que et puguen interessar, filosofia, biografies d’artistes i com han desenvolupat la seua obra... Alimentar la fam de cultura per poder ser més autodidacta en la forma de pensar.

Tens una idea prèvia o vas definint el quadre conforme avances en la pintura?

Va variant perquè les idees van canviant i vas innovant. Evoluciones conforme el teu cap va funcionant. Les idees van fluint. Lògicament la pintura que he fet els últims anys no té res a veure amb la pintura que feia als 90. Em limitava a coses molt específiques i concretes com bodegons o paisatges. Els últims anys he profunditzat més, he agafat molta més experiència a l’hora de desenvolupar un tema. El treball és d’una altra manera, perquè la composició d’una obra siga més complexa i profunda. Cada vegada vull expressar més.

Com et definiries com a pintor, quin és el teu estil?

El meu estil és figuratiu sense arribar a l’hiperrealisme, és el que més m’agrada.

I esta evolució en la trajectòria que has nomenat, dels bodegons a les obres més complexes?

Està dins del mateix dels bodegons, però al incorporar figura a la meua trajectòria la cosa va complicant-se, com amb la col·lecció Fauna Humana. És una idea de les multituds que he vist a Madrid, que he seguit vivint durant molts anys, que ja em donava un perquè. Sóc una persona observadora, i em portava a un fi determinat, com som els éssers humans. Madrid era on més estava, però em passava també si anava a les Falles de València i em veia rodejat a una plaça sense poder-me moure. Em donava una certa claustrofòbia però al mateix temps em donaven idees.

Quina és la funció de la pintura, a nivell social i cultural, si és que en té?

Quasi no se que dir-te. L’únic que necessite és treure el que tinc dins, expressar-ho. Com el poeta que escriu poesia o cançons. La funció social, al final sempre es representa. Com un teatre, tu escrius l’obra però després algú l’ha de veure. La pintura si no es veu no té sentit. Si la guardes, la tanques en una habitació, faltaria alguna cosa. Necessites la gent que visualitza l’exposició i els comentaris, positius o negatius, això t’alimenta.

L’obra té un recorregut.

Continua. Al final l’obra pot acabar a una casa particular, ací [a l’estudi] si no es ven, però més prompte o més tard hi ha que exposar-la perquè la vega la gent. A més, perquè l’artista ho necessita.

I la funció del pintor? Quin espai queda per a ell en un món cada vegada més digital?

Cada vegada més reduït. El món digital ho ha trastocat tot d’una manera molt complexa. Necessite pintar, però per a què? Moltes vegades m’ho pregunte. La funció. Amb la edat que tinc, una persona jubilada... ara el que fa és alimentar-me, el que vinga després no em preocupa. Està canviant tot massa. Les fires d’art i les galeries han tancat, els artistes es veuen a Internet, on tenim una finestra, però hi ha milers i milers. S’ha devaluat de tal manera que no sabem on anem en aquest món de la pintura.

Tot i que estigues ací en un refugi, tot el que passa fora té una repercussió en la teua manera de pintar i plantejar les qüestions?

Clar que la té. Sempre tinc esperança, perquè estic segur que el que faig ara és millor que el que feia fa vint anys. En tinc plena seguretat. D’alguna manera ahi es queda i algun dia tindrà repercussió. Això també son modes. Ara estem en una nebulosa i no sabem cap on anem a tirar en el món de la pintura, així ho veig, però pense que ha de passar, i passarà, i es tornarà altra vegada a la funció de l’obra manual. No podem evitar que l’ésser humà puga expressar-se manualment, no sols teclejant coses.

Podries decantar-te per una de les teues obres, en tens alguna preferida?

No, perquè quan acabe una obra m’oblide totalment d’ella. El que tracte és que la següent siga millor. L’obra que ha quedat pense que vaig a superar-la i fer alguna cosa millor. Possiblement ho aconseguisca, o no, però ho pense.

I al contrari, tens algunes obres de les que ara renegues o en les quals on et reconeixes?

No. És com renegar del passat i no hem de fer-ho. Una obra passada m’ha ensenyat a fer l’obra posterior millor. Quan veig una obra lletja, mal treballada, sí dic açò està d’acord amb el meu temps i les idees d’aleshores. Que simple és l’obra, però em quede en un pensament molt superficial. Pense que ha sigut necessari per lo altre. Primer has d’aprendre el A E I O U de les coses per després poder seguir, formar paraules més complexes i interessants.

Com encares una obra?

No em pare a pensar com ve... ara mateixa estic acabant un retrat del meu net, que va vindre a conseqüència d’un altre que no és retrat, és una composició. Un bodegó em porta a un altre, a unes formes determinades. Les idees venen a conseqüència de les obres anteriors, és un encadenament. Si parara, no se el que passaria. Possiblement hi hauria com un stop i si estiguera un any parat... de vegades m’he planejat que passaria. Seria capaç de pintar altra vegada?

A nivell personal és el mateix pintar un retrat o una composició?

No, un retrat és molt complicat perquè has d’entrar dins l’ànima de qui estàs retratant. Saber com és eixa persona i interessar-te. No és només pintar, has de tractar de conèixer la persona. Lo altre ho tens, ho prepares a l’estudi i vas llevant i posant. És una altra història.

Trobes alguna diferència a l’hora de pintar per encàrrec i de fer-ho per impuls creatiu, diguem-ne?

El problema dels encàrrecs és que et condicionen a una obra determinada, que moltes vegades no és l’obra que a tu t’interessa. Però són els que et mantenen econòmicament. És un mal necessari. El que ocorre també és que al final molts encàrrecs que et fan estan dins del que tu habitualment fas, i aleshores ja no és tan incòmode.

Ens podries parlar del Retaule de la Basílica de Santa María d’Elx. Com és pintar una obra d’eixes magnituds (20 m quadrats)? Com s’enfronta un a això?

És una obra on vaig disfrutar molt. Vaig passar any i mig, des del projecte, preparació, execució, instal·lació. Per a mi ha sigut el més important que he fet, per lo monumental de l’obra, de cinc metres i pico per quatre.

El fet de que siga de temàtica religiosa a una basílica et va condicionar a l’hora de fer la composició?

Quan un es clava dins no distingeix un tema religiós a un altre tema menys condicionat per una idea. Quan vaig començar l’obra no m’importava. A mi m’agrada. No sóc massa creient però no sóc un descregut, com la majoria de gent de Biar i del món europeu. No renegue de la religió catòlica ni molt menys, m’interessa i m’agrada molt. Quan entre a una església estic encantat perquè m’agrada molt l’ambient. He tingut l’oportunitat d’expressar-me amb una certa llibertat en una església important i per a mi ha sigut un “disfrute” molt gran. Vaig fer els papes, Teresa de Calcuta, vaig tocar el Misteri, i vaig tindre molta llibertat a l’hora de fer el projecte.

T’has enfrontat després d’eixe projecte a una obra de temàtica similar?

Vaig fer un altre anteriorment, a la Torre de la Horadada, similar, de 20 m quadrats. També és un altre altar d’una església i em va portar a fer l’altre. Després estan les obres que hi ha a l’església de Biar. El tema religiós l’he treballat prou perquè m’agrada.

Per acabar tornem a la Col·lecció Fauna Humana. Que volies simbolitzar amb aquestes figures de persones amb cap de gos?

Hi ha una zona de Madrid on vaig sempre que puc, el Rastro de Madrid. Als anys 70 eixia a vendre, i estava acostumat a les riuades de gent, de vegades allò era un mar. Sem va ocórrer mirant a la gent i pensant com de diverses som les persones. Va entrar la filosofia del bé i del mal, com som els éssers humans, tenim l’animalitat de l’ésser humà. En qualsevol estat, però veient les notícies del dia a dia, on els éssers humans som lo més animal que hi pot haver, més que qualsevol depredador. Eixa va ser la base de partida per a Fauna Humana. Era treballar multituds de gent amb eixe símbol dels gossos.

Per què han sigut sempre gossos?

Perquè el gos és l’animal de companyia de l’home, de l’ésser humà. El home és l’animal que més a necessitat tindre a la seua vora com a company. En el gos tenim la noblesa, i no deixa de ser una contradicció perquè és un animal. Hui en dia quasi tot el món té gossos, jo n’he tingut. És l’animal de la civilització, l’animal civilitzat.

El que et va portar a fer-ho és que les persones som més animals que els propis animals?

Això mateix. L’animal que va a la vora del gos segurament és més animal que el propi animal. Perquè al gos si no l’ensenyen a ser animal no és animal.

Són gossos que passen desapercebuts entre la multitud.

Eixe quadre està en execució encara. Hi ha moltíssima gent i estan mesclats passant desapercebuts.

Els gossos expressen alguna cosa?

No, són hieràtics. Algun mira enfocat al públic, com un ésser humà, inclòs alguns et puc dir que tenen la mirada d’éssers humans. Però normalment van mesclats en la multitud i passen desapercebuts, sense voler ser protagonistes.

(Esta notícia que llegiu es publica gràcies al suport dels nostres anunciants, i als subscriptors i subscriptores, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè Biar Digital continue amb el seu treball diari. Si podeu contribuir fent-vos subscriptors/es per una xicoteta quota de 3 € al mes a fer de Biar Digital un mitjà encara més independent i de més qualitat, vos demanem que ho feu en esta pàgina).

Mitjà

Inicieu sessió per enviar comentaris

   yt    

Xarxes socials

BiarDigital Tere Colomina: "Dins del nostre concepte de manteniment de la natura contribuïm per exemple en este 40 aniversari p… https://t.co/jmU0UDDZHB
55mreplyretweetfavorite
BiarDigital "El valor de la amistad", per Justo Román Soriano https://t.co/K5rV79oxun
BiarDigital Eduard Garcia Molina: "El paper és insubstituïble. Des de Biar Digital hem fet els 5 anys i estem apostant per ell" https://t.co/v1dWbAZ5di
BiarDigital Paralitzades les obres d'un pou d'aigua en Sant Ramon https://t.co/rEAVZktkls https://t.co/YLLK1Qk51V

Enquesta

PP - 8.4%
PSOE - 55.7%
Compromís - 20.5%
Esquerra Unida - 6.9%
M'abstindré - 3%
No ho he decidit - 5.4%

Han votat: 332
Enquesta tancada on: Març 26, 2019
Joomla templates by Joomlashine