Previous ◁ | ▷ Next

Grup de Mares i Pares: "Seria important per al poble crear una figura d’un tècnic de joventut. Que puga posar-se en contacte amb els joves, crear activitats i mobilitzar-los des dels seus gustos, expectatives i desitjos"

Preocupades i preocupats pel temps d'oci dels seus fills i filles, un grup de pares i mares de Biar van decidir començar a reunir-se amb l'objectiu d'aconseguir un tècnic/a de joventut al nostre municipi. Les noves tecnologies, l'accés cada vegada més joves a hàbits perjudicials o a vegades la falta de socialització entre els joves atrapats per les pantalles, ha fet que este grup vaja agafant forma i haja tingut diverses reunions a nivell institucional, tenint el compromís dels membres de la Corporació Municipal, així com l'assessorament dels responsables de Xarxa Jove de Biar i el tècnic de joventut de la veïna Villena.

En esta nova entrega de 'Fent poble' ens conten les seues inquietuds en veu de Lucía Vidal, Miguel Valiente, Eva Ferre, Mª Ángeles Pérez, Virginia Catalán, Sara Milán, de Xarxa Jove i Pablo Pérez, de la mateixa entitat.

Quins motius vos van portar a crear el Grup de pares i mares de Xarxa Jove?

Lucía Vidal: Som un grup que el punt en comú que tenim és la preocupació de que a Biar no hi havia res per a la gent jove, cap espai per al temps lliure i d’oci. Aleshores sabem que ara proliferen molt els locals i ens preocupava que no estiguera eixa preocupació coberta. Al posar-nos a parlar vam pensar que hauríem de vore alguna cosa, començar a parlar amb els representants públics per vore si es cobreix eixa necessitat.

Al principi anàvem un poc a cegues i no sabíem molt bé per on tirar... nosaltres som pares, no som tècnics de joventut ni tenim per què saber com es cobreixen eixes necessitats, ens vam posar en contacte amb el tècnic de l’Espai Jove de Villena, per vore un poc com havien començat allà i com havien aconseguit tindre el que tenen, salvant les diferències perquè sabem que Villena té 37.000 habitants i Biar en té 3.600. Però veure quines coses podíem tindre eixes similituds. Eixe va ser el primer punt. També ens vam posar en contacte amb Sara, de la Xarxa Jove, perquè sabíem que portava ací un programa de corresponsals [a l’IES Biar] i ella ja havia detectat algunes necessitats i ja havia tingut contactes amb els joves.

En tot moment el que ens aconsellen és que el que seria important per al poble seria crear una figura d’un tècnic de joventut. Que puga posar-se en contacte amb els joves, crear activitats i mobilitzar a la joventut des dels gustos, expectatives i desitjos dels joves, no del cap pensant d’una persona major, això és el que que de moment ens diuen i que és més important fins i tot que tindre un espai físic per a que es junten, perquè locals a Biar es poden compartir.

Miguel Valiente: La necessitat estava sobretot orientada al cap de setmana, clar. Perquè entre setmana també està Creu Roja, i eixa era la idea. I també ens van comentar a Villena que no ho confonguérem amb un animador, que allò que necessitàvem no era una persona que els ensenyara a cantar i ballar –per dir-ho clar-, el que necessitem és un tècnic especialitzat en parlar i conèixer als joves i com interactuar amb ells i despertar les necessitats.

Actualment tenim els locals de Creu Roja situats al carrer Torreta, serien suficients estes instal·lacions?

Eva Ferre: El tema dels locals no seria la primera necessitat, sinó que seria crear la figura d’esta persona [del tècnic de joventut], que ella va a ser la que en funció del que ella aporte requerirà el local, ha de dinamitzar les activitats realment orientades a estos adolescents i pre-adolescents, més que l’espai físic. Perquè està més orientat al cap de setmana, i llocs ací a Biar per al cap de setmana de moment disponibilitat en hi ha.

Lucía: Per exemple la Casa de Cultura molts espais estan tancats el cap de setmana. Reivindiquem més la figura d’esta persona que parle amb els joves i començar a veure què els agrada, quines activitats fer, per a que siguen coses que realment els agraden i que no pensem nosaltres que els puguen agradar a ells [i en realitat no els agraden].

Entenem també que puga hi haver una preocupació dels pares i mares del “que pugen fer o deixar de fer” en els locals...

Eva: Eixe ha sigut el nostre punt de partida, perquè tots els nostres fills tenen eixes edats o van cap a elles. El que passa és que si no estan en un local –com és la tendència d’ara- estan a casa, no hi ha punt intermig.

Lucía: O els que encara no tenen local estan pel poble en un portal “xuplant” wi-fi del bar del costat... és el que fan, no tenen un espai si no tenen local.

Mª Ángeles Pérez: També costa molt motivar a la gent jove, que isquen de casa, amb la tecnologia, o la Play [Station], és costós oferir coses atractives.

Com heu comentat vos heu començat a informar a través de l’Ajuntament de Villena, supose que haureu establit un contacte amb la Regidoria de Joventut. Teniu algun altre eix de treball per poder reivindicar la figura que demaneu?

Sara Milán Hernández: Vam fer una reunió a Villena, perquè jo vinc ací a l’Institut i res més, el que vam parlar és de la necessitat d’eixa figura per a tindre un punt de referència per als joves de Biar per a que puguen orientar-se sobre com demanar el carnet jove, o que han de fer si volen fer un Erasmus, és a dir, un punt d’informació que el tinguen al poble sense necessitat de baixar a Villena. És més que una persona que faça activitats, eixes necessitats les vam vore a l’institut, perquè allà tenen un panell on està la informació i res més. Vam agafar un dia i vam crear un escrit, es van recollir vora 200 signatures i es van presentar a l’Ajuntament. De forma conjunta vam fer una reunió amb una representació de l'Equip de Govern local. D'esta reunió va eixir la idea de demanar una subvenció per a contractar a una persona que siga un tècnic especialista en l’àrea i vore quins espais tenim. És més important la persona que no l’espai.

També vam tindre una altra reunió amb l’oposició, i van estar igualment d’acord.

Lucía: Les accions s’han fet de forma conjunta per part del grup de pares i mares i per part dels membres de Xarxa Jove que col·laboren amb nosaltres. Perquè pensàvem que així teníem la veu dels joves i dels pares i mares, i un poc conscienciar d’este tema.

Mª Ángeles: També perquè els membres de Xarxa Jove s’han prestat a col·laborar amb tot.

Pablo Pérez Oliva: La importància d’açò és que hem aconseguit la unió dels pares, xiquets i Xarxa Jove i fins i tot l'Ajuntament, tant els partits que estan governant com l’oposició s’han posat d’acord per a que açò funcione, trobe que és el primer punt d’inici que hauríem de tindre en compte perquè és molt important que tots estos factors s’hagen juntat, perquè és molt complicat.

El fet de que siguen els mateixos joves la punta de llança fa que ells mateixos es donen compte de que a Biar sorgeix la necessitat de tindre una persona de referència i un espai on acudir quan tinga dubtes del que passa amb el meu fill.

Virginia Catalán: Sempre diem que és “per i per a la joventut” però és molt important l’“amb la joventut”.

Teniu pensada alguna altra activitat a banda d’esta entrevista?

Sara: El que estem fent ara són reunions amb l’equip de govern i els joves de Biar . S’ha fet una crida i qui vulga pot vindre, i vam proposar algunes coses: les més importants és que vam anar a altres llocs com ara Villena o Ibi, per vore quins espais tenen i quines activitats fan per agafar idees. I eixa és la idea principal, continuar preguntant i veient el treballs dels demés, si ho volem fer o com ho volem fer.

Pablo: A tenor del que diu Sara d’estos desplaçaments, per visitar els centres de joventut de la comarca, és important perquè van a ser ells [els joves] els que sol·liciten. Perquè moltes voltes les mares i pares no tenim en compte el que ells volen sinó el que nosaltres volem per a ells, i això no és atractiu. A ells això no els crida l’atenció. Jo puc voler que els agrade l’aire lliure, però és que al meu fill això no li agrada, li agrada estar en una sala jugant als dards. Anem a escoltar als xavals quines necessitats tenen i què pensen ells que necessiten, perquè a partir d’això no és cosa que et demanen una estàtua del Fornite [un popular vídeo-joc] i se la crees, sinó si li agrada el joc serà necessari crear una sala d’informàtica on estiguen tots reunits i es vegen les cares i no cada u a sa casa. Estan junts i escolten i transformen, i sabent com transformar eixes necessitats dels joves de Biar.

Hui per hui sabem que les tecnologies juguen un paper important, però si sabem que tenim una persona que sàpiga conduir eixes tecnologies d’una forma més dinàmica, saludable i amb un oci educatiu, no significa que les tecnologies siguen el “coco” [que no siguen bones], sinó que hem de tindre algú que enfoque i que sàpiga com portar eixes tecnologies a bon port.

Sara: A més a més la primera proposta va ser que l’espai tinguera wi-fi [riuen], després deien qui portava el sofà, o la Play [Station], però el primer va ser el wi-fi.

Pablo: El fet és reconduir eixes noves tecnologies a un camí més útil i necessari per a ells.

Entenem que la gent jove està començant a participar i donar-vos idees, no?

Sara: Sí, ho estan fent.

Si alguna persona, pare o mare que vulguera formar-ne part del grup a qui s’hauria de dirigir?

Lucía: A qualsevol de nosaltres, ací tot el món és benvingut.

Sara: Més que pares i mares necessitem xiquets i xiquetes que s’implicaren en açò.

Pablo: Clar, el contacte sabem que des de l’institut –on en concret Sara treballa-, sabem que ella baixa tots els dimecres de 14 a 15 h. i té allà el grup de corresponsals, i que si la busquen la van a trobar i si no, Biar tampoc no és Madrid [riuen], ens coneixem tots i saben qui són els pares que estan portant a terme esta sol·licitud i si algun xiquet, adolescent o pare es vol sumar a esta iniciativa saben –i més amb esta entrevista- qui està portant a terme esta iniciativa, i és important que s’hi sumen.

Virginia: per a nosaltres la nostra idea inicial era donar-li forma, però com ell diu a Biar tot el món es coneix, intentem que ho sàpiga el major número possible perquè de moment actuacions no ha fet falta fer, tot i que hem anat fent reunions, però no a hi hagut ni recollida de firmes ni altres. Però sí que ho sàpiga el major número de persones possible perquè si fora necessària alguna actuació tindre més recolzament. Sabem que el problema sempre és “buscar temps per a...”, però una volta busquem el temps d’on podem ho donem a conèixer per a que la resta de pares ho sàpiga. En el moment que ho hem comunicat a altres pares i mares de seguida ens han dit que sí.

Sara: I no sols des de l’IES, sinó que també des del CEIP sàpiguen que també poden participar des d’allà.

Pablo: Hem de saber que açò és una carrera de fons, no va a ser un sprint ni en dos dies anem a aconseguir que ens posen un tècnic fix o un espai. Haurem d’anar lents però estem segurs de que l’objectiu final quin és i que volem aconseguir-ho. Tot i que som conscients de que els nostres fills alguns pot ser no podran disfrutar d’açò però els que venen darrere volem que arriben. Cal anar poc a poc i ja s’estan fent passos gràcies a que estes persones s’han preocupat de que la joventut de Biar tinga alguna cosa. Perquè el fet que estiguem ací és gràcies a ells, perquè si no hagueren alçat la veu seguiríem en l’IES i no haguérem eixit d’allà. Si hem eixit és gràcies a la seua preocupació i que volen fer alguna cosa.

Què penseu que podria aportar el vostre grup al teixit associatiu de Biar i que una vegada assolit l’objectiu el grup hauria de continuar dinamitzant la vida de la gent jove al poble.

Eva: Reflexione en veu alta quan dic que açò el que volem és que arribe a bon port, que comencem i que arranquem. Però és com tot, imagine que des del moment ja estarem pendents de vore el trajecte que puga tindre, perquè una cosa és tindre un tècnic i un espai però si no es fa correctament el treball es queda un poc en “agua de borrajas”, no té cap sentit. Nosaltres com a pares pensem que al que és Biar aportem una cosa molt important, perquè la gent jove és de les “matèries primes” més important que tenim en una població, i que inclou a pares, tios, iaios, a tot el món. Aleshores és com ha dit Pablo, és una carrera de fons que hem de començar-la i nosaltres pendents, hem arrancat la faena però que estiga ben encaminada, que no quede res solt.

Mª Ángeles: De moment tenim el compromís de que sí que es crearà esta figura i un espai físic. A través d’una subvenció temporal, no és definitiu, de moment això, després ja veurem que puga tindre continuïtat.

Pablo: Pel que dieu que seria temporal, el que cal és crear la necessitat, és el primer que vam parlar. Una vegada és cree una necessitat tan important l’Ajuntament ha de donar-se compte i buscar les “triquiñuelas” o la forma que siga permanent. Repercuteix en l’associacionisme en que tindran un lloc físic i una persona per preguntar beques, subvencions, espais físics on treballar... perquè va a ser la persona d’enllaç amb l’Ajuntament. Tot eixe teixit associatiu estarà molt bé que estiga en contacte amb esta persona perquè derivarà als xavals a les associacions i les associacions tindran esta persona per derivar-les a l’Ajuntament.

No és sols que els xavals deixaran d’estar pels portals perquè no saben què fer, sinó que va a repercutir a nivell d’Ajuntament completament, perquè estes persones estaran informades sobre estudis, habitatge, ocupació, cursos formatius... esta persona ho donarà a conèixer i això afecta a tota la joventut de Biar. Per exemple quan acaben l’institut i no saben com continuar, i els orientarà sobre mòduls, carreres, beques... assessorar la joventut a Biar i qui recullga les sol·licituds de la joventut a Biar. També els pares i mares podran preguntar-li, quan es preocupen per les necessitats dels fills i filles.

Virginia: Nosaltres tenim clar que els pot obrir altres opcions que per si mateix no tenen incentiu però coordinades amb altres entitat sí. Entenem que tindrem el suport d’altres entitat perquè afecta a tot el teixit associatiu.

Pablo: Generalment els xavals no saben quines associacions hi ha a la població. Passa a Biar i a Villena, que hi ha 60 o 70 associacions de coses diferents que no ens podem imaginar que existeixen i no arriben a elles. Poden entaular contacte amb estes associacions i per exemple organitzar un dissabte a la vesprada una activitat i segur que els agrada una o altra cosa i arriben a estes entitats a través del tècnic, per això dic que no sols inclou a la gent jove sinó a tota la població.

Finalment si voleu donar un missatge al veïnat, tot i que trobe que ha quedat prou clar.

Lucía: Obrir la iniciativa a tot el món, ja que si la recolzen al final és podrà fer. També l’objectiu de l’entrevista era visibilitzar la necessitat.

Mª Ángeles: Prioritzar esforços i recursos, perquè això és com tot, que qualsevol localitat, gran o xicoteta ha de prioritzar, però fer-ho també en la gent jove.

Virginia: Els pares i mares no és que estiguem en l’ombra, però sí estem com recolzant i movent però els joves són els que han de prendre força, nosaltres hem d’espentar i mirar d’espentar a que vagen unint-se, així funciona, perquè la primera volta som pocs però si la gent veu que això ‘mola’, va avant.

Pablo: Des de Xarxa el missatge que podem donar a Biar és que no desesperem, li ho hem dit a ells, sembla que siga difícil, açò costarà, però la intenció i ganes està per a que arribe. En poc temps hem aconseguit més que en altres ocasions, però això és una marató, no una carrera de 100 metres.

(Esta notícia que llegiu es publica gràcies al suport dels nostres anunciants, i als subscriptors i subscriptores, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè Biar Digital continue amb el seu treball diari. Si podeu contribuir fent-vos subscriptors/es per una xicoteta quota de 3 € al mes a fer de Biar Digital un mitjà encara més independent i de més qualitat, vos demanem que ho feu en esta pàgina).

Inicieu sessió per enviar comentaris

   yt    

Xarxes socials

BiarDigital [IES Digital] Entrevistes a la Fira Internacional d’Iberflora https://t.co/DHh7W60Qpu https://t.co/H9soGWUUcf
2hreplyretweetfavorite
BiarDigital 'La Vinyeta', per Eloy Alemañ - 'Joc de Trons' https://t.co/0VB14Qe94X https://t.co/sgsNFO6tL7
BiarDigital "A poesía abierta soy", per Mayte Salguero https://t.co/V5fS5NASpO
BiarDigital Els Premis 9 d'Octubre reconeixen la trajectòria esportiva i associativa, i la qualitat de la nostra hostaleria https://t.co/pLSLE4jtqG

Enquesta

Joomla templates by Joomlashine