Previous ◁ | ▷ Next

Toni Doménech: "Per a mi ha sigut una satisfacció entrar a les classes i que els xiquets em reconegueren"

El 8 novembre de 2017 es va jubilar qui segurament siga un dels professors que més temps ha dedicat a l'ensenyament a Biar en els últims temps, amb 31 anys (1986-2017) a les esquenes al nostre municipi en el CEIP Mare de Déu de Gràcia, i 6 més en diferents centres d'Alacant, Villena o Ibi, Toni Doménech Díez ens relata la seua experiència docent, els bons i mals moments, com veu l'evolució de l'ensenyament fins als nostres dies, així com fa una valoració de la posada en marxa del Pla Edificant que portarà avant l'edificació de les instal·lacions d'Infantil a l'avinguda d'Alcoi en una nova entrevista imprescindible de l'espai 'Fent poble' de Biar Digital.

Si prefereixes vore l'entrevista en vídeo fes click sobre la imatge

EnVídeo

Per què vas decidir inclinar-te cap a la docència?

Antigament a Biar, qui teníem la possibilitat de poder estudiar anàvem a l'institut de Villena, jo vaig anar als Salesians i després a l'institut. Tot i que no tenia cap inclinació ni vocació predeterminada, però allí en l'institut, el psicòleg del centre -l'Hermanos Amorós de Villena-, ens feien algun test de nivell professional. El test que em van fer a mi em va eixir que jo tenia predilecció per l'ensenyament, cosa que jo desconeixia per complet... allò va ser el camí que em va obrir el poder fer després, amb l'ajuda dels meus pares, poder estudiar magisteri.

00

A l'hora de cursar els teus estudis superiors com vas començar i quan?

Vaig fer COU, i després del COU i la Selectivitat -en aquell moment començàvem a fer els primers exàmens de Selectivitat-. Vaig aprovar i vaig entrar en la Facultat de Pedagogia de Magisteri d'Alacant. Vam entrar l'any 1975, precisament va ser la mort de Franco, el "Generalísimo" que dèiem abans i va ser el primer any meu d'estudis, vam estar allà tres anys estudiant. D'eixos tres anys després vaig passar a fer la "mili", etc... i una vegada vaig tornar vaig intentar a vore si la docència era la professió de futur meua.

01

Un temps mogut amb la mort del dictador. 

Sí, va ser un any un poc especial.

02

També ens agradaria saber que quan acabes els estudis universitaris ja et prepares per a ser professor.

Al principi, clar, no tens pràctica. Encara que fas pràctiques, antigament es feien dos anys seguits de pràctiques, en segon i en tercer. El segon les vaig fer ací a Biar de la mà de donya Eva [1978-1979], ella va ser la meua tutora. Posteriorment, les pràctiques de tercer les vaig fer a Alacant, en Virgen del Remedio, que és un barri marginal. Després els 14 mesos de "mili", van suposar apartar-te un poc dels estudis pedagògics que t'inculquen. A partir d'ací el primer, com tots, és buscar feina... vaig ser de tot... vaig ser carter, vaig estar en Soler, etc... i intentar preparar-me en les oposicions.

Però en el camí em va sorgir a través d'un amic, Manolo Milán, de Villena, que treballava en un col·legi privat d'Ibi, San Pascual, un col·legi d'alumnes discapacitats. Em va oferir anar allí a fer l'entrevista per vore si aconseguia el treball, efectivament el vaig aconseguir i vaig estar tres anys i mig treballant allà abans d'aconseguir les oposicions.

09

Una vegada aproves les oposicions comences directament a Biar a treballar o passes per altres centres?

Una vegada aprovades les oposicions has de passar de manera provisional per altres llocs, i en principi vaig estar el primer any en el col·legi Seráfico d'Elda, que està a l'entrada per la part de Saix -ja ha desaparegut eixe col·legi-, ara crec que fan estudis nocturns per a gent major. I després vaig estar a Villena, en el "Poblao" [el barri de San Francisco] en el Santa Teresa. El tercer any vaig tindre moltíssima sort, vaig demanar i vaig aconseguir la plaça definitiva ací al col·legi de Biar, era l'any 1986, va ser el primer any que jo comence ací a Biar fins que m'he jubilat.

03

Més de tres dècades a Biar...

Sí, parlem de 31 anys, més el que ja portava: tres anys i mig a Ibi, més dos -un a Elda i l'altre a Villena-, en fi, 37 anys...

04

Quina evolució penses que ha tingut el CEIP Mare de Déu de Gràcia i l'ensenyament en general?

He de dir que vaig opositar primer, perquè la meua experiència amb eixos tres anys i mig [a Ibi] amb xiquets discapacitats, síndrome de Down, etc... la meua experiència venia d'eixe món, i jo em vaig preparar i vaig aprovar les segones oposicions que es van fer en la Comunitat Valenciana sobre educació infantil, les vaig aprovar i em vaig formar en especialista d'Educació Infantil, és a dir, aconseguesc la plaça a Biar en Infantil. El que passa és que quan comence jo no havia entrat mai en una aula de xiquets de 4 i 5 anys, perquè aleshores no hi havia de tres.

Els primers anys van ser molt durs, perquè jo no tenia experiència, aleshores vaig haver d'experimentar gràcies als companys i companyes que tenia en aquell temps que em van recolzar moltíssim. I els 31 anys ací a Biar han evolucionat a base d'Educació Infantil. Quan jo vaig començar a ara ha evolucionat moltíssim, he de dir que per exemple la tecnologia ha sigut un canvi bestial. Nosaltres antigament que en l'any 1984, 1985 o 1986 no teníem eixos recursos tecnològics, hui en dia hi ha pissarres digitals, ordinadors, etc... un xiquet per molt xicotet que siga, tres anyets per exemple, per inèrcia ja sap més que tu en este tema. Ha canviat moltíssim i la pedagogia s'ha hagut de basar en eixes millores pedagògiques i tecnològiques.

05

D'estos 37 anys dedicats a la docència amb què et quedaries? especialment dels 31 anys que has treballat a Biar.

A Biar he passat per quasi tot, des de que vaig entrar en l'any 1986 vaig ser un professor normal i corrent, vaig haver de tindre un període d'adaptació ací a Biar amb els companys. Després vaig ser monitor de menjador, vaig ser monitor de bàsquet, perquè jo tenia la titulació, vaig ser cap d'estudis durant tres anys, del 1991 al 1993. Posteriorment vaig ser secretari almenys 8 o 9 anys, i els últims 7 anys al jubilar-se Alfonso Camañes que va estar molt de temps ací a Biar, vaig pillar jo la direcció.

Vull dir-te que he passat per totes les fases...

06

Sempre diuen que per a valorar les coses positives...

Pot ser tot el món hauria de passar per tots els llocs, és com les comparses, que ens queixem de tot, dels que estan dalt, però com no passen no saben els de dalt [la junta directiva] el que estan patint, o el que estan treballant o el que estan esforçant-se. Realment no saben els problemes, reals, i un col·legi hui en dia tinguem en compte per exemple el col·legi de Biar que ja té 340 alumnes, més de 700 pares i mares, més de 30 professors, gent de neteja, monitors d'esport... tens una població de mil i escaig persones que depenen de tu, o de l'equip directiu. Hi ha molts problemes al cap de tot un any.

07

No és igual ser professor/a que estar en llocs de direcció.

Clar, no és igual, també tenen els seus problemes, els seus treballs, s'esforcen... jo no conec a quasi cap professor o professora que dins de la seua professió no s'haja esforçat en el seu treball. Poden fer-ho millor o pitjor, poden connectar més amb els pares o menys, o més o menys amb els xiquets, però el que sí és veritat que l'esforç de la majoria que sempre han donat el 100%.

08

Alguna cosa negativa que t'haja deixat este temps.

Coses desagradables administrativament. Amb els xiquets vaig disfrutar com un "enano", per a mi ha sigut una satisfacció entrar a les classes i que els xiquets em reconegueren, el que em diguen "Toni" era per a mi una cosa especial, jo encara sóc del antic i havia de dir als meus mestres "Don Jesús", "Don Luís", "Don...", i saps en aquella època quan vaig entrar encara els pares em deien "Don Antonio", però ja vam trencar, era alguna cosa més familiar, més "de tu". Això d'entrar i que els xiquets t'abraçaren i et digueren Toni açò o allò, o també els jocs dels crios... vull dir-te que he disfrutant molt donant classes i amb els xiquets tant els majors com els xicotets.]

Però a nivell administratiu hem passat èpoques molt roïns. Econòmicament, recorde la crisi del 2011 que tota Espanya vam començar a tindre... doncs vam estar un any i mig sense tindre ni un "duro" de Conselleria [d'Educació amb el Partit Popular en la Generalitat] quan en el col·legi va tot a base de subvencions de Conselleria i la direcció territorial. Per exemple nosaltres teníem la despesa del menjador escolar i vam aplegar a haver de dir-li a la companyia del menjador: "mira, ho sent molt, però no podem pagar-te, si vols ens segueixes subministrant menjar als xiquets o ho deixem estar...". Aquelles persones tenien molts més col·legis, van lluitar també i ho van entendre, però vam passar moment molt roïns. Però un any i mig sense ingressar res, quan tens despeses de tecnologia, de paper, de bolígrafs, de pintures, de manteniment, etc... es va acumular una quantitat de diners molt gran. Ho vam passar prou mal.

10

Com veus el projecte per a Biar del Pla Edificant de Conselleria d'Educació per "pujar" l'edifici d'Infantil des de la plaça del Covent amb la resta del CEIP a l'avinguda d'Alcoi?

La veritat és que és una molt bona idea, sempre he defés el col·legi d'Educació Infantil estàvem "apartats" de la resta, i era un gran problema per a tot el món. Primer per als pares, perquè en el moment que estem separats per molta distància -1 Km o 1'5 Km- i pensa en els pares que tinguen dos o tres fills, i que uns tinguen edat d'Infantil, d'anar a la plaça del Convent, o altres que hagen de vindre ací -a l'av. d'Alcoi- a les nou del matí, a la mateixa hora, i el mateix passa amb l'eixida, ara és a les dos, abans era a les cinc. Imagina-t'ho, jo comprenc als pares els problemes que a més fan faena, estan en fàbriques, estan en llocs de treball i és un "problemón", sort que hui en dia la conciliació de treball gràcies als iaios poden fer-ho. Però sempre ha sigut un greu problema entre altres coses perquè el professorat no estava treballant en el mateix espai físic. Anem a vore: si un claustre està format per 32 o 33 professors i deu estaven baix, allà en la plaça del Convent i nosaltres estàvem ací, perquè sempre teníem reunions, avaluacions, claustres, que ens ajuntàvem tots... el fet de desplaçar-nos, uns o altres significava perdre un muntó de temps, més de mitja hora o tres quarts d'hora... quan ens donàvem compte volíem començar una reunió molt important i havia passat el temps necessari per a poder desenvolupar-ho en condicions. És a dir, que per a tots era un greu problema, en fi, jo m'alegre moltíssim. 

Després vaig a dir una cosa que no vull que se me quede en el tinter, el col·legi d'infantil, el que tenim ara i que està ja de molts anys, no té les condicions per a xiquets de tres, quatre i cinc anys. Sí que la caseta xicoteta en els de tres anys està molt bé, té les seues instal·lacions però l'edifici gran amb tres plantes, on sols hi ha una escala d'eixida i per pujar a les classes, té un metre vint d'amplària, no tenia condicions per a xiquets de quatre i cinc anys... si haguera passat alguna cosa, sort que mai no ha passat res, però si haguera passat: un incendi, un accident... haguera sigut impossible evacuar seixanta o huitanta xiquets per uan escala amb tants escalons quan són tan xicotets. Sempre hem fet escrits ja fa anys a Conselleria, vam treballar molt el tema, i sort, jo m'alegre, encara que no estiga dins del col·legi... perquè ha sigut una lluita des de fa molts anys per aconseguir-ho.

11

Com es viu el canvi i adaptació a la nova vida amb la jubilació?

En principi no creia que tinguera nostàlgia de perdre el meu hàbit de tots els dies. M'alçava tots els dies a les set del matí, em dutxava, me n'anava, passejava al gos, a les nou menys quart era un rellotge i estava en la plaça del Convent. I tot això de cop i volta, quan et jubiles... jo mai no pensava que ho trobara a faltar. Jo deia el primer dia que em jubile m'alce a les dotze del matí... i no és així. Les primeres setmanes a les set del matí era un rellotge. Te'n recordes de tot el que feies, tens nostàlgia de moltes coses, al principi dius que si el Rei Pàixaro, que vaig ser un dels fundadors de la festa del Rei allà en el col·legi d'infantil. I coses que quan se celebra alguna cosa que tu ho has viscut molts anys, i a la millor has participat com ara la setmana del llibre que es fa tots els anys, com també la Setmana Cultural. Tot això et dóna un poc de nostàlgia, però amb el temps tot es supera.

12

Si vols afegir alguna cosa més?

Per a mi esta ha sigut la meua segon casa, com aquell que diu he estat més hores ací que en ma casa, amb tota seguretat vaja... jo venia a les nou menys quart i hi havia dies que me n'anava a les set de la nit o fins i tot tenia el consell escolar a les onze de la nit... jo sóc molt feliç quan entre ací, no puc vindre tantes voltes com jo vulguera o puguera perquè per motius familiars últimament no ha pogut ser. Però amb mi poden comptar el claustre de professors i els pares poden comptar per al que necessiten.

Moltes gràcies Toni i a la vista està l'estima que t'han tingut els teus alumnes i el poble en general.

Moltes gràcies a tu, Eduard.

(Esta entrevista que llegiu es publica gràcies al suport dels nostres anunciants, i als subscriptors i subscriptores, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè Biar Digital continue amb el seu treball diari. Si podeu contribuir fent-vos subscriptors/es per una xicoteta quota de 3 € al mes a fer de Biar Digital un mitjà encara més independent i de més qualitat, vos demanem que ho feu en esta pàgina).

Mitjà

Inicieu sessió per enviar comentaris

   yt    

Xarxes socials

BiarDigital Una comissió organitzarà la celebració del cinqué centenari de la construcció de la porta de l'església Ntra. Senyo… https://t.co/W8ojqxSwWl
9hreplyretweetfavorite
BiarDigital Un tast de cuina vegana a Biar amb motiu del Dia mundial sense carn https://t.co/GcJpJsvDmg https://t.co/GF0fo9JJJ1
15hreplyretweetfavorite
BiarDigital S'investiga la crema d'un contenidor en les immediacions de la Bassa la Vila https://t.co/TxoB0MqIce https://t.co/uMQ1jFhWHJ
BiarDigital Cristina Hernández: "Les regidories del Partit Socialista són de molta gestió. Ens queden moltes coses per fer i es… https://t.co/nwCu6ZrunD

Enquesta

Joomla templates by Joomlashine