Previous ◁ | ▷ Next

Eloy Poveda Hernández: “L’objectiu principal era donar visibilitat al món que Biar té un patrimoni arqueològic i prehistòric molt important”

Amb el treball “El poblamiento prehistórico en la Vall de Biar”, Eloy Poveda Hernández va guanyar el premi d’Investigació 2018 de la fundació municipal “José Mª Soler” de Villena, en la modalitat d’arqueologia. Gràcies a aquest guardó ha pogut publicar-lo en forma de llibre, una de les poques formes de donar visibilitat a aquest tipus d’estudis, com ell mateix reconeix. Parlem sobre l’estat de l’arqueologia com a ciència, com han influït els avanços tecnològics i ens endinsem en el coneixement que es té al nostre poble, que compta amb un gran patrimoni arqueològic que no s’ha estudiat de manera acurada.

Quina concepció tens de l’arqueologia? Com la entens?

L’arqueologia és la ciència que estudia les societats passades en base a la cultura material, per a comprendre com vivien i pensaven. És la forma d’entendre el passat a través de les restes materials. Es val d’altres ciències auxiliars com la biologia, la geologia...

Un arqueòleg té coneixements d’estes disciplines?

Un projecte arqueològic deu ser multidisciplinar, però has de tenir unes nocions bàsiques de sistemes d’informació geogràfica, controlar mapes, saber moure’t per l’entorn... Necessites uns coneixements de geologia en quant a l’estudi estratigràfic quan excaves un jaciment, per a poder comprendre la successió d’èpoques en la formació de les capes.

En quin punt es troba l’arqueologia? Com ha evolucionat els darrers anys?

L’arqueologia s’està nodrint molt dels avanços tecnològics. Fa escassos anys, les prospeccions es feien amb el mètode tradicional. Els plànols, la informació, es triangulava manualment... les prospeccions es feien amb mapes dels anys 50 de l’exèrcit. Amb la incorporació dels GPS, dels sistemes d’informació geogràfica, drons, fotogrametria digital i bases de dades s’ha revolucionat l’arqueologia. Ara mateix, en un projecte arqueològic es junten multitud de tecnologies que faciliten la feina, sobretot el treball de camp.

Quines tecnologies has emprat a la teua investigació?

El que interessa d’aquest projecte és la incorporació de les noves tecnologies a tot allò que ja havia fet Marco Aurelio Esquembre en els anys 90, que ha sigut el referent d’este estudi [Asentamiento y territorio. La Prehistoria en los municipios de Biar, la Canyada de Biar, Camp de Mirra, Beneixama y Banyeres. 1997]. He incorporat el coneixement adquirit en la carrera i el màster, a banda de totes les innovacions tecnològiques. L’ús del GPS ha sigut molt important, perquè quan prospectava, anava a jaciments que ja havia registrat l’altre autor i trobava materials arqueològics en superfície, bàsicament ceràmica o sílex, el més fàcil de veure, i anava enregistrant cada fragment per després treure unes estadístiques i passar eixes dades a un mapa a l’ordinador i treure anàlisi de gestió del territori, la dispersió de materials per determinar l’extensió del jaciment, la intervisibilitat entre jaciments per altura... Les anàlisis faciliten la comprensió d’eixes societats passades d’una forma més exacta i actualitzada.

01

Quins territoris compren la Vall de Biar?

Banyeres, Beneixama, la Canyada, el Camp de Mirra i Biar. En el treball m’he limitat al terme de Biar, exceptuant un jaciment que està en terme de la Canyada, “el Cerro de los Purgaticos” o el “Cerro dels Porgaters”, que està tocant terme de Biar, relacionat amb els jaciments de l’Edat del Bronze que tenim. A més, en el any 2017 es va realitzar una excavació arqueològica i aportava molta informació que no tenia quan vaig fer el treball a començaments de 2014, en els que tenim a Biar no se n’ha realitzat cap.

Que et va portar a fer aquest estudi?

He estudiat Història a la Universitat d’Alacant (UA) i he fet les pràctiques de camp en jaciments del terme de Villena, he excavat en Terlinques, al Polovar, Peñon de la Zorra, Casa Corona, i altres tants jaciments de la Província d’Alacant. Coneixia molt bé la prehistòria de Villena i dels pobles del voltant que han tingut una tradició arqueològica important, sobretot per la feina de Jose Mª Soler, que en Biar també va realitzar alguns estudis. Veia com una necessitat poder actualitzar eixa informació, després que Marco Aurelio realitzara el seu treball als anys 90, a banda de voler trobar nous jaciments per ampliar el coneixement i entendre millor la prehistòria a la Vall de Biar. El meu objectiu, marcat, molt fixe, era fer un estudi sobre la prehistòria a la Vall de Biar actualitzat amb les últimes corrents arqueològiques.

I a publicar-lo?

En la realització del Màster vaig començar a prospectar el terme de Biar, abans vaig haver de reunir tota la informació bibliogràfica, documental, revisar el material que hi havia als museus i vaig iniciar el treball. Vaig començar a fer el Treball de Fi de Màster (TFM) amb la intenció de guanyar el premi. Quasi la única forma de donar visibilitat a eixa feina, perquè tenia l’exemple d’altres companys, era amb el premi José Mª Soler. Era important perquè l’anterior estudi de Marco Aurelio ja havia sigut premiat.

Quina importància té el premi Jose Mª Soler?

Sobretot comarcal, després provincial. És molt important també perquè la Fundació José Mª Soler (http://www.villena.es/josemariasoler/) fa molts intercanvis amb institucions universitàries de tota Espanya, inclús Europees, i difonen i distribueixen el llibre, que arriba a molts més llocs. L’objectiu principal era donar visibilitat al món que Biar té un patrimoni arqueològic i prehistòric molt important.

02

El llibre és la punta del iceberg d’un treball previ. Quant de temps has dedicat a la investigació abans que apareguera la oportunitat de publicar-ho en forma de llibre?

El treball comença a finals de 2013, amb les primeres prospeccions, fins l’estiu de 2014, que acaben. Aleshores em pose a redactar el treball i a finals de 2014 presente el treball al Tribunal del Màster. Després, a l’any següent, ja el vaig presentar al premi sense retocar-lo, per veure si mel premiaven. No me’l van premiar. A l’any següent, per motius laborals, no el vaig poder presentar. I l’any passat el vaig poder presentar adaptat a les bases i actualitzat amb noves dades i publicacions. El vaig estar fent des de juny fins setembre.

Amb quins problemes t’has trobat durant la investigació?

El principal problema és que el terme municipal de Biar és molt gran per a una persona sola. He pogut abordar aquells jaciments que es coneixien, i em vaig dedicar a prospectar zones potencials que pogueren tindre jaciments o evidències arqueològiques. Encara hi ha moltes zones per prospectar. Altres problemes han sigut els administratius, perquè has de demanar un permís a Conselleria, t’han d’aprovar el projecte, has d’entregar un informe en que passes tota la informació que has generat, sobretot de GPS, una memòria final... Ha sigut una feina administrativa afegida, que no tots els arqueòlegs fan i està molt bé perquè és la única forma que té Conselleria d’actualitzar allò que ja té enregistrat.

Podries parlar-nos de la prospecció arqueològica, que al pròleg del llibre, a càrrec d’Esquembre es defineix com “la més difícil i, tècnicament, més exigent pel professional”?

És una tècnica per detectar en superfície restes que puguen determinar que hi haja un jaciment arqueològic. Has de tenir unes nocions d’arqueologia prou avançades, ja no sols per a identificar el material en superfície, saber de quina època són, sobretot per determinar en un territori o un paisatge quines zones són propícies perquè puga haver un jaciment, sobretot tenint en compte recursos naturals, vies de comunicació, fonts d’aigua, etc. Depèn de l’època històrica o prehistòrica en que et mous hi ha uns patrons d’assentament, has d’anar veient quin lloc pot albergar restes.

03

Has corregit i puntualitzat els topònims que existien en anteriors estudis, adaptant-los a la realitat biaruda?

Marco Aurelio va utilitzar la toponímia dels mapes nacionals, realitzats per militars castellans de l’exercit. Molts topònims estaven mal traduïts, perquè segurament eixos militars preguntarien a gent del poble i en la traducció oral poden haver equivocacions. No afirme que els topònims que he posat siguen absoluts, però m’he assessorat amb gent que ha treballat el terme, que du tota la vida caminant per la muntanya i coneix les zones. M’he ajudat amb la toponímia actualitzada de l’Institut Geogràfic Valencià. He intentat fer la toponímia de Biar de la manera més correcta possible.

Podries definir els objectius del teu treball?

L’objectiu era definir un patró d’assentament de cada època prehistòrica a Biar, trobar evidències arqueològiques que permeteren comprovar si el ser humà havia estat present a Biar, i si es corresponia amb els patrons d’assentament de zones del voltant, sobretot Villena. Un altre objectiu era donar visibilitat al patrimoni històric i arqueològic de Biar, conscienciar a la gent de la importància que té, que ha de ser estudiat. Com a repte personal, veure que era capaç de realitzar una tasca tan complexa com un estudi arqueològic del terme municipal.

Quins s’han complit i quins no?

He complit tots els objectius menys el de poder prospectar la totalitat del terme municipal, que és molt àmplia. En un futur sí tinc pensat demanar de nou permisos per ampliar el estudi.

04

Quina importància té el riu Vinalopó en aquestes poblacions prehistòriques?

Les poblacions prehistòriques sempre busquen zones en que els recursos naturals brinden estabilitat per portar a terme les activitats socials. El riu és un element molt important pel desenvolupament d’una societat. El Vinalopó, en el terme de Biar, destaca en el Paleolític Mitjà perquè vertebra les societats, sobretot del voltant de Villena, que passen per Biar a agafar recursos. Els neandertals que viuen a la “Cova del Cochino” de Villena accedeixen a la part de Biar per a obtenir recursos com el sílex. Tot el que agafen en els jaciments de Biar, com a la Penya Tallada i la Serra la Fontanella, el treballen en zones properes al Vinalopó. També accedeixen per controlar recursos de caça, cinegètics. Després, en el Neolític, el riu és important per l’agricultura, i en l’Edat del Bronze, quan els pobles passen a viure en altura, el riu és part dels recursos per l’agricultura i els recursos de caça.

Podries descriure les diferents poblacions a Biar en els diferents èpoques?

Coneixem, amb evidència científica, en el Paleolític Mitjà l’activitat del Homo Neandertalensis, entorn a 30.000 anys abans del present, localitzada en Areners del Valle i Áridos Lopez. Hem trobat restes de ferramentes i útils de sílex, que van utilitzar en el seu viatge d’obtenció de recursos. Eren campaments estacionals i jaciments secundaris, de camí entre dos zones. Eixes societats vivien de les ferramentes que podien fer-se.

Les següents evidències són de finals del Neolític i del Calcolític, a la Marcota i el Figueral. Hem trobat sílex, de societats que ja aprofiten les zones pròximes a rius i els barrancs per portar a terme una activitat agrícola de subsistència i, a banda, s’enterren a les coves del voltant, com la Cova “El Cantal”, molt important perquè té un conjunt d’enterraments múltiples que ha donat molta informació. En eixe moment s’estarien utilitzant les coves del castell, de Pere Solera i del Portell, també la Cova Negra i la del “Canto del Gallo”, per fer enterraments.

A l’Edat del Bronze passen a viure en zones altes, en cims des d’on pogueren tindre un control dels recursos, comunicar-se de forma visual i establir un control del territori i unió entre diferents clans o poblacions.

També parles de “obrir un debat necessari sobre el futur de l’arqueologia en el territori sotmès a estudi”. En quin punt es troba aquest debat?

L’arqueologia a la Vall de Biar no està al dia. No s’ha realitzat pràcticament cap excavació. En època prehistòrica l’última actuació arqueològica és la que vaig fer prospectant pel treball. Sí que es van fer algunes excavacions molt importants en el casc antic en l’època del boom urbanístic, però actualment no hi ha cap projecte iniciat ni moviment d’obres. S’ha pensat en algunes excavacions demanant ajudes junt amb la UA però està en l’aire.

Així mateix, apostes per la realització d’excavacions arqueològiques sistemàtiques. Es preveuen a curt termini? Que aportarien?

És difícil perquè són intervencions molt cares que un Ajuntament no pot dur a terme sol, ha d’anar amb l’ajuda de la universitat. Si una empresa d’arqueologia fera una actuació a Biar amb troballes rellevants hauria de demanar ajudes per poder-ho ampliar. Per exemple, la intervenció de l’església de Biar es va fer amb dificultats, sobretot pel temps i pressupost, que amb recolzament podria haver-se fet una excavació arqueològica de referència a nivell nacional, sobretot per l’aparició d’elements que no són comuns, com les mòmies que van aparèixer.

Està la societat conscienciada de la importància i el valor que te el coneixement històric d’allà on viu?

La societat no valora l’arqueologia. Hi ha una por generalitzada que van a paralitzar obres, va a costar molts diners o van a expropiar-te un bancal. Després és curiós com tothom té una curiositat màxima i té interès en saber que s’està fent, quan s’està portant a terme. No és així. Gràcies a l’arqueologia podem comprendre molts processos històrics, és una ciència que facilita la comprensió d’eixes èpoques i que no es podria saber amb cap altra tècnica històrica.

05

Com es dóna la volta a esta mentalitat?

Sobretot a nivell educatiu. Conscienciar la gent que l’arqueologia és necessària. Per part de les institucions facilitar les feines arqueològiques i finançar estudis per comprendre com van viure les societats prehistòriques.

Que aporta el teu llibre a este debat?

Creant consciència que hi ha un patrimoni a Biar molt important, abandonat a la muntanya i que va degradant-se i perdent tota la informació. És necessari perquè no seguisca desapareixent i puguem estudiar-ho i conèixer-ho, no només mitjançant prospeccions, sinó que puguen haver excavacions i estudis arqueològics més importants.

(Esta entrevista que llegiu es publica gràcies al suport dels nostres anunciants, i als subscriptors i subscriptores, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè Biar Digital continue amb el seu treball diari. Si podeu contribuir fent-vos subscriptors/es per una xicoteta quota de 3 € al mes a fer de Biar Digital un mitjà encara més independent i de més qualitat, vos demanem que ho feu en esta pàgina).

Inicieu sessió per enviar comentaris

   yt    

Xarxes socials

BiarDigital Una comissió organitzarà la celebració del cinqué centenari de la construcció de la porta de l'església Ntra. Senyo… https://t.co/W8ojqxSwWl
9hreplyretweetfavorite
BiarDigital Un tast de cuina vegana a Biar amb motiu del Dia mundial sense carn https://t.co/GcJpJsvDmg https://t.co/GF0fo9JJJ1
15hreplyretweetfavorite
BiarDigital S'investiga la crema d'un contenidor en les immediacions de la Bassa la Vila https://t.co/TxoB0MqIce https://t.co/uMQ1jFhWHJ
BiarDigital Cristina Hernández: "Les regidories del Partit Socialista són de molta gestió. Ens queden moltes coses per fer i es… https://t.co/nwCu6ZrunD

Enquesta

Joomla templates by Joomlashine