• http://valdespastor.com/site/
Previous ◁ | ▷ Next

Juan Valdés Samper: "Hi ha una carència de joves que no volen ensenyar-se en el sector, el que veig és que d'ací a uns anys, quan eixos oficials es jubilen, no sé qui tindrem per a fer obres"

Amb vint anys el nostre nou protagonista de 'Fent poble' va decidir crear la seua pròpia empresa, ValSam Construcciones, per dedicar-se a la reforma i la construcció. Parlem amb Juan Valdés Samper, qui ens relata la seua experiència, què li va dur a emprendre esta aventura que ja dura 12 anys, com veu el sector i quina és la funció social que ha d'ocupar l'empresa i el comerç local a Biar.

Punxa sobre la imatge si prefereixes vore l'entrevista en

EnVídeo

 

Per què decideixes dedicar-te al sector de la construcció i quan va ser això?

Fa uns 17 anys, quan vaig acabar els estudis, el motiu era que no m'apetia estudiar, i sí que és veritat que mon pare ha sigut sempre molt 'manetes' en el tema de fer reformes, no s'ha dedicat a la construcció com a empresa, però sí que feia les seues cosetes en casa, amb els meus germans també. I jo veia que era alguna cosa que em quidrava i que disfrutava fent-ho. Aleshores va arribar un moment que vaig dir 'vaig a clavar-me en la construcció', ja que estudiar no tenia clar ni què volia fer ni ganes tampoc en tenia moltes, i com cal fer alguna cosa en esta vida em vaig decantar cap al sector de la construcció.

Després vas decidir muntar la teua pròpia empresa, amb sols 20 anys, molt jove...

Sí, el 5 de desembre passat vaig fer 12 anys amb l'empresa. El tema és que amb 15 o 16 anys vaig començar amb la construcció, veia que se me donava molt bé i estava en una empresa de Villena a la què li donava clients d'ací de Biar i com les condicions en l'empresa no eren les més adequades per a mi i li donava clients, per este motiu li vaig demanar unes millors condicions que no em va donar. Vaig decidir donar el pas i vaig començar fent la perruqueria de la meua cunyada Rosa, en el carrer Onil -actualment ubicada en el carrer Barrera-, en la Perruqueria Estil, que ella ara també compleix 12 anys. I li vaig dir: "jo et faig la peluqueria", a partir d'ací em vaig donar d'alta i ja porte 12 anys tirant avant, i ací estem.

Què impulsa a una persona tan jove el fet de muntar-te el teu propi negoci per a poder viure d'ell?

Impulsar... és un poc 'locura'. Sí que és veritat que sempre tenia la por de que encara que jo sapiguera fer-ho bé, encara que m'agrade, pensava que la gent podia vore una persona molt jove, és a dir, que poguera desenvolupar-la bé. Gràcies a certs clientes que van apostar molt per mi des de jove, han donat una ajuda a que puga anar desenvolupant-ho [el negoci]. Com dic el fet que anara a una casa amb vint anys, evidentment la gent apostarà abans per una empresa més conservadora, amb més experiència, que no per un xiquillo de 20 anys. Però gràcies a que vaig fer la perruqueria de la meua cunyada, a Paulino Moreno, de Catalana Occidente, que va apostar molt per mi, també Angelita, que ja va faltar, però li ho tindré tota la vida molt agraït.

Són clientes, a banda d'uns quants més i no només de Biar, també de Beneixama... que m'han donat suport i han fet que jo puga seguir avant. Perquè jo vaig començar en el final del boom [immobiliari], vaig començar amb la crisi i es va coincidir amb el començament de l'empresa i va costar molt. Ha sigut un poc 'locura', però al final era perquè tenia clients i li'ls donava al que era el meu 'jefe', i com començava a tindre una xicoteta cartera de clients -sols 5 o 6, però per alguna cosa es comença...-.

Com s'ha viscut la 'crisi de la rajola' o com s'està vivint en el sector de la construcció?

Diuen que la crisi s'està acabant. La construcció està en un punt entre delicat i complicat. Jo dic que estem en una nòria, o pugem, estem dalt o baixem. No és un sector que s'estiga equilibrant, al final hi haurà moments millors i pitjors, de més pujades i més baixades. Ho he viscut d'una forma normal, perquè no he hagut de tirar els treballadors al carrer al no tindre l'empresa ja creada, de fet vaig començar amb el meu cotxe, un remolc i un treballador per a que m'ajudara. Si no tenia més faena en tenia menys, tampoc ho analitzava com a que era culpa de la crisi, encara que a la millor sí que tenia a vore. Però anàvem tirant a poquet a poquet. La crisi estava ahí però com jo començava també s'unia un poc, al final era a pelear i a treballar sabent també el que jo volia, que era dedicar-me a açò i treballar molt dur. Si volia fer-me un buit en açò, o treballes fidel als clients o no anem a parar a cap lloc. Ara pareix que poc a poc després d'uns 10 anys comença a animar-se la cosa, igual puja que baixa, hi ha fases de varietat en la construcció.

T'has especialitzat en algun tipus d'obra?

La construcció va modernitzant-te, nous mètodes. Ara estic especialitzat en el micro-ciment, és un tipus de material que no porta juntes, és un tipus de lluït. Que no fa falta la construcció com a derroc, ni lluir el pis, ni fer un alicatat. Però sí que és veritat que ací a la zona no acaba d'entrar, es veu com a molt modern, i té més presència en la costa, perquè estem en un casc antic i la gent vol més tema rústic. Quan un material ix, per exemple en les ceràmiques que fan el taulell, i veuen que té una competència i s'està llevant un taulell per exemple perquè la gent no vol vore juntes, perquè volen un format gran, aleshores les ceràmiques es posen al dia i fan formats grans, els pisos enormes... i dius 'estos estan locos o què?'. 

Però al final és la demanda la que mana en el mercat, i ja no és especialitzar-te en alguna cosa. És modernitzar-te i posar-te al dia, per exemple la teula la pose en espuma d'expansió, les teulades quan són velles treballe amb una empresa del País Basc, que fan planxes de poliespan recobertes amb fibra de vidre, com si fora de vaixell, una planxa de dos metres per u amb vint per a cinc quilos que puga aguantar-te uns 200 kilos de pressió en el centre. Vull dir, això per a què serveix? doncs per a posar una teulada com si fora un tablao. Juntes perfils i atornilles eixe tipus de material i tornes a col·locar la teula damunt, i li llevem quilos, perquè al final no podem tirar una capa a una teula vella, has de vore eixes facilitats en la construcció i que sempre seran bones, independentment de que les utilitzes o no, però sempre és bo tindre un coneixement d'eixe tipus de materials que van eixint per tal d'avançar un poc. També és veritat que hui per hui veus la TV i els americans i tot és palets de fusta, al final ho analitzes i penses que les pedreres acabaran tancant, no hi haurà arena en les muntanyes, arribarà un moment en què hem de modernitzar-nos. 

De fet estem utilitzant ara material de reciclatge, amb fustes, amb llistons, perquè arribarà un punt en què ens diguen que no es pot treballar amb arena. Perquè estàs veient uns altres països com està passant, i no va de menys anar tantejant el terreny, perquè jo tinc 32 anys i veig que em queden -o espere- molts anys en este sector i he d'anar veient un poc més enllà. Has d'anar especialitzant-te en altres coses.

També està bé pensar en el planeta...

Al que mana hui en dia la societat.

Hem comentat adés que vas començar des de molt jove, i sí que s'observa una carència d'incorporació de gent jove no només al sector de la construcció, sinó a altres també i a una especialització.

Sí, per la meua part ho note i sé que altres empreses de la reforma i la construcció també ho noten. Per exemple ho note perquè gràcies a Déu hui per hui tinc faena, tinc treballadors, però tots els oficials que trobe són de 45 o 50 anys cap a dalt. Costa molt trobar gent jove que vulga ensenyar-se l'ofici, està clar que no es guanya el que es guanyava, que la construcció és dura, fa molt de fred pel matí hui i molta calor a l'estiu, però és un sector fonamental per al dia a dia. Hi ha una carència de joves que no volen ensenyar-se en el sector, el que veig és que d'ací a uns anys, quan eixos oficials -de fet en tinc un que ja té 62 anys i està a punt de jubilar-les- es jubilen, no sé qui tindrem per a fer obres, però no sols jo, sinó la fusteria, cristallers, fontaners... els joves de hui en dia que no vulguen estudiar que facen com vaig fer jo, vaig decidir que la vida havia d'avançar, si no vols estudiar alguna cosa hauràs de fer: treballar, en una fàbrica o el que siga.

Em vaig decantar per açò perquè una fàbrica no m'agradava, el bo d'açò és que ara estàs en un lloc i demà en un altre, fas una cosa i altra, és més dinàmic. Per supost que tot és respectable i el jornal el guanyes igual, però sí que és veritat que la joventut la veus un poc negada a clavar-se en estos sectors. El temps ho dirà, però veig el futur un poc complicat en el tema de que la gent s'ensenye, has de posar-li ganes, i a partir d'ací saber que és un sector en el què pots guanyar-te la vida, perquè al final hem de treballar...

Per la teua part col·labores amb Biar Digital, no només en l'edició web sinó també en l'escrita que hem llançat recentment. Amb la comparsa Maseros, de la què en formes part, així com de la Comissió de Festes de Sant Antoni Abat, també vas participar en la creació del Consell de Joventut de Creu Roja a Biar, i a nivell de Creu Roja. Per tant, penses que des del comerç i l'empresa local hi ha una sensibilitat social al poble cap a estes entitats i altres?

Més que a nivell d'empresa és personal, evidentment no podem ajudar a totes les associacions, perquè treballaries per ajudar als demés, també has de tindre els teus beneficis. Però sí que és veritat que les associacions que venen i et demanen el teu suport per a finançar un acte o el que siga, per exemple el Reconco Trail de Biar, els dones el teu granet d'arena, el que es puga en eixe moment. Els Maseros igual, jo sóc masero tota la vida, i si hi ha una gotera vas i l'arregles i no cobres res, hi ha altres faenes que són més costoses i que no puc dedicar-me al 100% a fer-la, perquè estaria perdent diners, no pots fer eixes coses perquè al final cal menjar i viure. Però sí que dins del que puc... Sant Antoni, dins del que cap és una associació que s'automanté, no cal col·laboradors, però si fa falta la furgona per a carregar taules, o el que siga la tinc per al que calga, perquè al final estem per ajudar i per fer el poble gran. I en la Creu Roja com encara no estava en Biar, vaig ser dels que la vaig muntar, van vindre de Villena, i jo estava en l'associació juvenil, se me va proposar i això que dius 'anem avant'. Perquè a Biar no hi havia centre de joventut, i gràcies a Déu a Biar continua obert, m'ho vaig haver de deixar perquè no podia dur-ho tot, i bo, ajudar en tot el que faça falta. No crec que per tindre una empresa has de fer més o menys, ha de ser més personal, sentir-te bé a l'hora d'ajudar a les persones o associacions que demanen la teua col·laboració.

Si vols afegir alguna cosa més de qui t'ha acompanyat durant estos 12 anys...

Poc més, donar les gràcies als meus clients que des de que tenia vint anys m'han recolzat incondicionalment, a mons pares, que són els que m'han deixat el local, m'han recolzat, en les meus 'locures', que a dia de hui encara estan ahí [son pare i sa mare], a la meua novia, que al final és qui m'aguanta els meus berrintxes, i les meues discussions que puga tindre amb certes coses, però sobretot als clients. I si cometem errors estem per arreglar-los, i els que no siguen clients han de saber que estic ací, que em coneguen, que al cap i a la fi continue sent jove i poc més que afegir, donar-los les gràcies, perquè gràcies als meus clients em sent molt a gust, molt valorat, al final no és sols el que u guanye... Jo tenia clar un pronòstic: que a mi se'm valorara el que jo faig, no guanyar més o menys, al final els diners es gasten. Vull que se'm valore el que faig, que se'm reconega que faig un treball bo, i preferisc guanyar 100 € menys i que el client quede content, que no al revés. 

Per molts anys més i gràcies per la teua participació.

A vosaltres. 

(Esta entrevista que llegiu es publica gràcies al suport dels nostres anunciants, i als subscriptors i subscriptores, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè Biar Digital continue amb el seu treball diari. Si podeu contribuir fent-vos subscriptors/es per una xicoteta quota de 3 € al mes a fer de Biar Digital un mitjà encara més independent i de més qualitat, vos demanem que ho feu en esta pàgina.)

Mitjà

Inicieu sessió per enviar comentaris

   yt    

Xarxes socials

BiarDigital El PP sobre els Balls del Jesús: "No podem admetre que es gaste sense control en estos temes i que altres regidorie… https://t.co/sIFUyTZc9Z
14hreplyretweetfavorite
BiarDigital [IES Digital] "Etiquetats", per Paco Punzano i Natalia Marín https://t.co/4q0LKrNAew https://t.co/DpUfrhxZpd
BiarDigital S'inicien els treballs en la Zona d'Actuació Urgent entre Biar i Onil i es constitueix un borsa de treball per actu… https://t.co/UNQV18qSC0

Enquesta

Sí - 70.2%
No - 23.4%
Indiferent - 6.4%

Han votat: 47
Enquesta tancada on: Setembre 21, 2018
Joomla templates by Joomlashine