Previous ◁ | ▷ Next

Josefina Molina: "Em sent una més del poble"

En març farà 31 anys des de que Josefina Molina Molina, iniciara la seua carrera fotogràfica a Biar. Pocs negocis al poble sobreviuen el pas de tans anys i des de l'experiència que li dóna Josefina ens fa un recorregut històric de per què va triar Biar per establir-se professionalment, també dels canvis que ha patit la fotografia i d'on posa les seues metes, així com fa un xicotet recorregut per estes tres dècades.

Per què decideixes dedicar-te a la fotografia?

Per a mi és una satisfacció que m'entrevisteu, i això de 'fer poble' és una altra satisfacció, perquè estem fent poble a Biar, del què em sent orgullosa, satisfeta i feliç. Com vaig començar va ser perquè la fotografia ha sigut la meua passió de tota la vida, va ser la meua germana Ana qui em va regalar la primera càmera quan ella va vindre de la 'luna de miel', jo tenia 15 anys. I com m'agradava tant no parava de fer fotos i la iaia [sa mare] sempre es queixava que feia moltes fotos, "el ditet, el dite" em deia... perquè la fotografia ha sigut una cosa cara. Anava a revelar les fotos al senyor Ripoll, a Villena, perquè ja estava ell de fotògraf, en la Corredera, i tant anava que em va dir que podia pegar el bot d'aficionada a professional. Aleshores va ser ell qui em va ficar en este 'embolic', que per cert, una anècdota que vull contar és que com vam trabar moltíssima amistat, la seua senyora, Pepita, em va dir: 'pero hija mía, ¿quieres ser fotógrafa?' i jo amb la il·lusió i alegria desbordant, fora del comú li vaig dir que sí, perquè per a mi és la meua alegria i la meua felicitat i ella em va respondre: 'pobrecita, que cruz te vas a cargar'. Són coses que al llarg dels anys i quan estàs apurada les recordes i és cert, però un creu que va avant amb molt de gust.

Et va donar ànims la senyora Pepita... Per què vas triar Biar per a desenvolupar la teua professió?

Per una altra raó senzillíssima de sentiment, de diversos sentiments. Un d'ells va ser que el iaio, mon pare [Eusebio Molina Mollá] tota la vida ha tocat la tuba, des dels onze anys estava tocant. I la banda de la Canyà anava  per tots els pobles tocant fins a la província de Múrcia, Albacete, i el cas és que quan ell venia a Biar, el seu 'encantillo' era Biar, era un enamorat de Biar. Les seues amistats les tenia a Biar, i sempre quan venia a casa comentava de Biar i els seus amics: 'el mecànic', 'Burretes'... tots els seus amics. I a mi això, quan era joveneta, anava calant-me. 

I l'altre motiu que em va fer inclinar-me per Biar és perquè era un poble valencià, i nosaltres estimem la llengua. Jo en pro a tu, que eres tan valencianista... perquè jo sóc d'una altra època de la vida, l'escolaritat l'he tinguda en castellà, i recorde la meua mestra pegar-me en les mans amb la regla simplement perquè parlàvem en valencià, ella no suportava el valencià. Nosaltres hem 'vingut' un poc més tard al valencià, però hem arribat i per sort encara estem gaudint de la nostra llengua i per això estem a Biar. Per ser un poble valencià, xicotet... perquè vaig vindre quan teníeu poquets anyets [el seu fill i la seua filla, Eduard i Nayara] i necessitava convinar-ho tot: la criança, l'educació, la casa, i després 'matar' la vocació que és la fotografia...

Continuem centrant-nos a Biar: el teu estudi no sempre l'hem conegut en el carrer Sant Cristòfol... on es troba actualment.

No, vaig començar en el Perino, en el 'piset', on vaig estar només mig any. Però era un piset encantador, en el menjador vaig posar el primer estudi. Després vam tindre la sort de trobar este local, perquè ací hi ha molt d'espai, és un local gran i cèntric. I al mig any vam vindre i ací estem des de l'any 1988.

Quina ha sigut la teua evolució en estes tres dècades?

Des d'una aficionada apassionada per la fotografia, però per la fotografia comú, amb la capacitat que podia tindre una persona d'una trentena d'anys [quan començava] i la passió per la fotografia. Una altra cosa ja és el món del retrat, on ja hi ha molt a treure... He tingut la sort de fer-me professional amb grans mestres, encara que he hagut de viatjar per tota Espanya, fent cursos i tallers amb els millors professionals i he hagut d'estudiar molt i no he parat. Però sobretot l'empremta que més m'ha marcat ha sigut la dels mestres, tant el senyor Ripoll, que ha sigut qui em va iniciar, en anilines i en el retoc del negatiu. Després vaig tindre la sort de trobar al mestre d'Oriola [Julio Sanchis], qui em va iniciar en altre tipus de retoc, que era amb llapisseres.

Ha sigut a base de molt d'esforç i sacrifici, de passar moltíssimes hores de pensar com havia de millorar i hem arribat fins ací. La veritat és que pareix increïble, que puga estar 30 anys en un poble de 3.700 habitants i en la línia compromesa que jo pense amb el retrat, és a dir, jo sóc retratista, per a mi és un honor quan diuen 'Josefina la retratista', sóc retratista per damunt de tot.

Com s'ha viscut en el món de la fotografia este pas de l'analògic al digital?

Fortíssim, en l'any 2000, tot i que vaig aguantar tot el que vaig poder en l'analògic, escanejant els negatius i fent malabarismes per anar adaptant-me, però l'any 2000 ja van haver d'entrar en este estudi els ordinadors. El que passa que he sigut molt afortunada, perquè no sé si va ser a conseqüència de tindre tants ordinadors ací en l'estudi o què, el fet que tu estudiares el cicle d'informàtica, això per a mi ha sigut la salvació. Perquè una cosa tinc clara: si tu no hagueres estudiat això jo no hauria pogut continuar en esta tecnologia com a fotògrafa.

Perquè açò és constant-ment: que si memòria [RAM], que si una reparació, que si cal reiniciar... fins que em vas posar este ordinador, que ja hem tocat fons i per sort em va molt bé. Però tinc clar que si no hagueres fet el pas de fer el cicle d'informàtica, jo no haguera pogut tirar avant, perquè els ordinadors que vaig comprar no tenien la suficient memòria, es 'penjaven' contínuament, havia d'estar avisant contínuament a Eugenia, que estava ací al costat [una tècnic que va obrir una tenda d'informàtica a Biar un temps a principis dels 2000]. Venia a vore què li passava [a l'ordinador], era una autèntica tortura. Fins que et vas fer tu càrrec de tota esta situació. Després vaig haver de formar-me fent cursos i més cursos de Photoshop i altres, vertaderament ha sigut costós. Però estic contenta per haver tingut capacitat d'interioritzar-ho tot i fer-me avant, perquè era un moment transcendent per dir: 'm'ho deixe' perquè tinc tres de família i també tinc moltes obligacions, a part de la fotografia i retratar.

Jo tinc la part dels ordinadors, però algun mèrit tindràs tu també...

Bo, però gràcies a tu en això i en moltíssimes coses, i gràcies al pare [el seu marit, Emiliano García Fernández], amb l'ajuda de tothom puc estar ací, però perquè he tingut molta ajuda. També la iaia [sa mare, Trinidad Molina Bellod], les amistats, tot el món m'ha ajudat molt.

Amb què et quedaries de positiu en estos 30 anys?

Sobretot en haver sigut molt feliç, perquè per damunt de tot gaudesc molt retratant, és una explosió d'energia. Quan estic retratant amb l'ambient que es recrea ací en l'estudi, la confiança que té la get en mi, l'entrega... és una qüestió espiritual, quan jo estic retratant no és alguna cosa física, no és alguna cosa material, és espiritual. És com ens inbuim la persona a la què estic retratant i jo que estic darrere de la càmera, com ho vivim i ho sentim, i com la gent amb les seues expressions, sé que d'alguna manera és una comunió d'esperits. D'alguna manera estan 'entregant-me' l'ànima quan estic retratant a les persones.

I amb què no et quedaries?

A dia de hui he superat ja moltes fases, i moltes coses. Em quede amb tot, fins i tot amb els disgusts que he hagut de passar, a voltes per no comprendre o perquè les meues aspiracions eren molt elevades, per a un poble reduït, o perquè no se m'haja comprés, o perquè jo haja volgut ser egoista, per mil coses i dificultats. He passat situacions fortetes de pensar que no anava a poder tirar avant, però no m'ha faltat mai la Gràcia del Senyor, aleshores ací estic 30 anys després i amb 62 anys a punt de 63 i disposta a tot el que vinga.

Recordant eixe titolet que et va posar una persona de forma carinyosa: 'La fotògrafa de la Villa', què penses que pot aportar la fotografia als nostres pobles?, a La Canyada o Biar.

Només els arxius com tinc jo, tant de La Canyà, que m'apassiona, com de Biar. La idea que tinc és que els arxius es queden per al poble perquè són la història del poble de 30 anys arrere, i tu saps que sempre que he tingut algun tropés o incidència de salut sempre dic: 'si a mi em passa alguna cosa que vaja tot al poble, que quede tot en el poble'.

I ja per a finalitzar ens agradaria saber on poses la teua meta?

Com vaig posar en el Facebook no fa molt: 'La fotògrafa de la Villa no es jubila!', no em roda a mi [el fet de jubilar-se]. Em roda estar més o menys tranquil·la, a la millor adaptar l'horari, perquè porte molta activitat, vaig a nadar, amb la bicicleta, i altres aficions. També m'agradaria vore de tindre algun buit més per a llegir un poc més, o tindre espai per a poder meditar, perquè la meditació és molt important. Per exemple ara, per al tema de comunions m'he d'organitzar, és a dir, buscar espais per a tindre un poc de més pau, però això no vol dir haver d'anar-me'n a casa, jo això ho veig un retard del més gran. És a dir, jo no em veig en casa. No m'he posat cap data [de jubilació], i només el pensament d'haver de tancar l'estudi ho veig alguna cosa com impossible. Arribar, arribarà algun dia, perquè l'imperatiu de l'edat no té volta de fulla, però jo tractaré d'allunyar-ho tot el que estiga de la meua mà i amb la vostra ajuda.

Amb això ens quedem. Moltes gràcies. I tot i que jo no puc opinar en les entrevistes, bo mare, gràcies pel teu exemple i la teua lluita, per la teua fortalesa, has sigut exemple i per molts anys més.

A mi em resulta vertaderament emocionant i molt bonic que el teu fill et diga eixes coses i sabeu que sou el suport d'este estudi tota la família. Evidentment el pare és un suport molt gran, tu has sigut un suport increïblement gran, i Nayara i Teresa fan el que poden també però sempre molt agraïda per a vosaltres i per a tot el món que m'ha recolzat. I molt agraïda especialment a Biar que em va acollir i de veritat que em sent una més del poble, no em sent fora de lloc, gràcies.

(Esta entrevista que llegiu es publica gràcies al suport dels nostres anunciants, i als subscriptors i subscriptores, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè Biar Digital continue amb el seu treball diari. Si podeu contribuir fent-vos subscriptors/es per una xicoteta quota de 3 € al mes a fer de Biar Digital un mitjà encara més independent i de més qualitat, vos demanem que ho feu en esta pàgina).

Mitjà

Inicieu sessió per enviar comentaris

   yt    

Xarxes socials

BiarDigital Programa complet de la VIII Fireta d'Estiu https://t.co/FZ4d518h8T https://t.co/6IUSEqAExU
BiarDigital La biaruda Ángela Palazón s'incorpora al Xaloc Alacant i jugarà en primera divisió https://t.co/iNPhYMTyMN
BiarDigital "Acude", per Mayte Salguero https://t.co/uwPKHo4tJd
BiarDigital Nova concentració per rebutjar l'últim assassinat masclista a Elx i una nova agressió a El Perellonet… https://t.co/RrtaHJp4kO

Enquesta

PP - 8.4%
PSOE - 55.7%
Compromís - 20.5%
Esquerra Unida - 6.9%
M'abstindré - 3%
No ho he decidit - 5.4%

Han votat: 332
Enquesta tancada on: Març 26, 2019
Joomla templates by Joomlashine